Basílica de Sant Nazaro in Brolo (Milà)

La Basílica de Sant Nazaro in Brolo —originàriament cridada Basílica Apostolorum— és una de les iglésies més antigues de Milà i la primera de creu llatina en l'Imperi d'Occident. El complex actual consta de la pròpia basílica, del posterior Mausoleu de Trivulzio i de la capella de Santa Caterina, abdós renaixentistes.

Basílica de Sant Nazaro in Brolo (Milà)

Història

La basílica de Sant Nazaro va ser construïda entre els anys 382 i 386 d. C., en una época en que Mediolanum —l'actual Milà— era la capital del Imperi romà. És una de les quatre basíliques promogudes per sant Ambrosio, i conegudes com a basíliques ambrosianas. Les quatre estan dedicades a les diverses categories de sants, ya que encara no existia la costum de nomenar les iglésies en el nom d'un sol sant. Les atres tres basíliques són:

• Una basílica per als profetes: la Basílica Prophetarum, més vesprada rebatejada com basílica de Sant Dionigi, i que no ha aplegat fins a l'actualitat.
• Una per als màrtirs: la Basílica Martyrum, que posteriorment es va convertir en la Basílica de Sant Ambrosio.
• Una per a les vérgens: la Basílica Virginum, més tarde renombrada com basílica de Sant Simpliciano.

La Basílica Apostolorum es va construir fòra de les muralles de Milà, adjacent a la Via Porticata, en la que estava conectada per un atri. Esta carrer monumental estava vorejada de pòrtics en columnes, un de que els seus capitells, el de Flavia Serena, esposa d'Estilicón, tutor de l'emperador Honorio —l'únic que es conserva— es va incorporar a la basílica de Sant Nazaro, junt en quatre columnes, que es varen colocar en la part posterior d'un àbsit. En 395 o 396 —segons una antiga tradició— sant Ambrosio va traslladar les relíquies de sant Nazario a la basílica. És possible que Ambrosio també fora enterrat baix l'altar major, junt a supostes relíquies de varis apòstols. El relicario que va poder contindre estes relíquies —en argent finament cincelada— es troba ara en el Museu Diocesà de Milà.

Arquitectura

L'edifici actual és de 56 m de llongitut per 45,30 m en el transepto, 14,20 m d'ample i 13,15 m d'alt. Segons una inscripció en les parets del cor —atribuïda a Ambrosio— la planta és de creu llatina per a celebrar la resurrecció de Jesús. Front a la basílica hi havia un atri porticado. Baixe l'altar es trobaven les relíquies dels apòstols. En 396, quan es va descobrir el cos de sant Nazaro, es va crear un nou àbsit. Com recorda una inscripció, Flavia Serena donó els marbres per al sacelio que albergava les relíquies i també va embellir el restant de l'iglésia.

L'àbsit del braç dret tenia un portal en un fals pòrtic. El 30 de març de 1075, la basílica va ser greument danyada per un incendi, sent reconstruïda en estil romànic, conservant les parets originals. El sostre de la nau —que era de fusta— va ser substituït per un sostre abovedado, afegint una cúpula en llanterna, un campanar, i grans àbsits en abdós braços laterals. Ya llavors l'iglésia era coneguda com a basílica de Sant Nazaro in Brolo.

En el XVI es va erigir el Mausoleu de Trivulzio, en estil renaixentista. La basílica va sofrir vàries transformacions en el XVII i el XVIII. En 1567 Carlos Borromeo va construir un nou altar major —modificat en el XVIII— demolint el ciborio que es trobava baix la cúpula i el de sant Nazaro, que estava recolzat en l'àbsit. La moradura Federico Borromeo va manar construir una nova sacristia en el braç dret. Entre 1828 i 1830, va haver més modificacions —sobretot en l'interior— en estil neoclàssic.

Entre 1938-1962, i entre 1967-1986 es varen portar a terme excavacions, prospeccions arqueològiques i restauracions. Això va permetre reconstruir la planta original de la basílica, la terminació dels braços laterals i la relació de l'edifici en la Via Porticata. El redescubrimiento i la restauració de part de les formes paleocristianas i romàniques baix els camuflages barrocs i neoclàssics va donar lloc la forma actual de la basílica, sobre la base dels antics murs trets a la llum. Es varen recuperar importants troballes de l'época romana i paleocristiana i s'ha fet visitable la zona arqueològica subterrànea.