L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Barcos vikingos

Els barcos vikingos eren embarcacions marines d'estructura única, utilisades en Escandinavia des de l'época vikinga fins a l'Edat Mija. Existien, bàsicament, dos tipos de barco vikingo.[4] Per una part, els barcos de guerra (langskib en danés, langskip en noruec i långskepp en suec: lliteralment 'barco llarc')[lower-alpha 1] i, per una atra part, els barcos mercants, hafskip ('barco de mar o oceà'[5]), típicament els knarr (o knörr),[6] que no eren tan llarcs i la principal diferència dels quals era que, ademés de ser més amples en el centre per a millor transportar mercaderies o animals, eren fundalmentalmente barcos de vela en tripulacions més reduïdes que els barcos de guerra.[7] Abdós tipos eren de caixco trincado, en màstil abatible, llaugers i de poc calat,[8] en un timó d'espadilla que solament descollava un metro baix la quilla,[9] i que els va donar als vikingos una gran ventaja tàctica respecte a la seua velocitat i maniobrabilidad, permetent-els realisar incursions ràpides en zones costeres, inclús per a varar en la plaja, pujar rius poc profunts i afranquir catarates, per mig del senzill método de traure el barco de l'aigua i fer-ho rodar sobre troncs de fusta.[8] Aixina mateix, en simplement arriar la vela i proseguir a rem, el barco vikingo podria acostar-se ràpidament a les terres a invadir —lliteralment apareixent per l'horisó— sense que les seues víctimes se li detectara a temps des dels seus atalayes, aplegant ans que les seues víctimes pogueren preparar els seus defenses. De la mateixa manera, la forma estilisada de l'embarcació, en poca diferència entre proa i popa, junt en una única vela gran, li permetia una major velocitat i maniobrabilidad front als barcos grans de la seua época, per lo que els vikingos podien alluntar-se fàcilment dels seus eventuals perseguidors, inclús en el vent en calma, ya que en estos casos podrien fer us dels rems mentres els demés barcos depenien principalment del vent per a navegar. (No s'ha tingut en conte que en eixa época existia com a barco de guerra les galeras que copiaven les embarcacions romanes de guerra, si ben no podien anar cap a arrere sense girar)[10]

Barcos vikingos
El barco de Gokstad, un karvi de 23 x 5 m[1] construït en 890 i descobert en 1880.[2] Es veuen les taules solapades del caixco trincado. Museu de Barcos Vikingos (Oslo).
El Viking és una rèplica del barco de Gokstad. Va creuar l'oceà Atlàntic des de Bergen, Noruega, fins a Newfoundland, Canadà, un trayecte que va tardar 26 dies,[3] per a assistir a l'Exposició Mundial Colombina de Chicago (1893). El viage de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). va durar dos mesos en total.[2]

En tot cas, encara que les fonts contemporànees no solien precisar de quin tipo d'embarcació es tractava i el terme més freqüent és skip, que es referia a tota embarcació major i el terme herskip per al barco de guerra,[11] en alguns casos en concret, sí es feyen distincions, com en el cas del escaldo Arnórr (1018-1072) quan, en el seu relat Þórfinnsdrápa referix al valent atac que realisa el jarl Thorfinn el Poderós, en sol cinc snekkjur, contra els onze skeidar del supost rei dels escocesos Karl Hundason.[12] Gran part de lo que hui se sap dels barcos vikingos, la seua construcció i la forma de navegar en l'época, es deu a la reconstrucció dels restants arqueològics de barcos funeraris.

Encara que no existixen indicis arqueològics ni pictòrics al respecte, vàries fonts també mencionen l'existència de barcos vikingos en superestructures, com les torres dels barcos de guerra grecorromanos.[13] També hi ha menció de barcos vikingos equipats en ariet, encara que tampoc s'han trobat mostres arqueològiques d'este tipo.[14]

Ya varis sigles abans de lo que ara es coneix com l'Era Vikinga, l'historiador romà Tacito, referint-se als suecs, va comentar que les seues naus «es diferenciava molt de les nostres ya que tenien proes en cada extrem, lo que els permetia alluntar-se del llitoral sense necessitat de virar».[15] Aixina mateix, imàgens tallades en la pedra de les runas, datades entre 1500 i 500 a. C., indiquen que esta forma de nau ya existia inclús molt abans.[16]

La superioritat naval dels barcos vikingos, embarcacions d'escassa altura, va acabar quan es varen començar a construir bucs en cobertes més altes,[8] com les coques que serien desenrollats a partir del knarr vikingo i que varen ser amprades per la Lliga Hanseática l'expansió de la qual coincidix en el decliu dels vikingos.[17][18]

Evidentment, els vikingos usaven també un gran número d'embarcacions menors, tant de vela com de rem, destinades per a atres tasques, com la peixca,[19] o el ferju, d'a on procedix el ferry dels nostres dies.[19]

Barcos de guerra

editar

Es definix com a barco llarc vikingo a una embarcació en un índex llarc/ample de 0,2 o menys, és dir, el llarc del seu caixco és, com a mínim, cinc voltes el seu ample.[20] Hi havia cinc tipos (en orde de major al menor): busse, dreki (plural drekar[21]), skeid (plural, skeidar[22]), snekke o snekkja (plural, snekkjur[23]) i karve.

Segons les sagues islandeses, els barcos llarcs tindrien entre tretze i vintitrés parells de rems.[1] Encara que la rèplica del barco de Gokstad (un karvi), el Viking, que va realisar el viage de Bergen a Nova York contava en una tripulació de dotze persones,[24] es calcula que podria dur fins a setanta persones.[25]

El barco vikingo més llarc trobat fins a la data, el cridat Roskilde 6, construït despuix de 1025 d. C. medix al voltant de 36 m de llarc.[20]

El busse, que era tan gran que requeria a lo manco dos hòmens per a cada rem, solament apareix cap a finals de l'Era Vikinga, c. 998-1062.[26] Els busses més grans citats en les sagues són el Ormen Lange d'Olaf Tryggvason construït en 998, i que supostament media 52 m, ell de Tore Hund (1025) i ell d'Harald Hardrake (1062).[26]

Existix certa confusió sobre el terme drakkar (dragons), ya que possiblement eren simplement skeid,[27] pero en més ornaments propis de cada cap,[6] com, per eixemple, la seua mascarón de proa en forma de cap de dragó. No obstant, encara que moltes fonts històriques mencionen estos dissenys, encara no s'han trobat restants arqueològics d'estos mascarones.[28] Varen ser dissenyats tant com a barco de rem com de vela,[7] i podien transportar d'huitanta[28] a més de cent hòmens[7] (encara que lo típic eren de cinquanta a xixanta hòmens).[29]

El snekke,[30] (plural, snekkar) cridat aixina pel seu mascarón de proa en forma de serp,[3] era, normalment, més chicotet que el skeid.[23][28] Va ser provablement el tipo de barco de guerra més utilisat, capaç de transportar uns quaranta hòmens.[28] Per una atra part, els snekkar danesos provablement tenia menor calat que els d'els noruecs i islandesos, que navegaven en els fiorts i en la mar oberta.[28]

Els karve estaven dissenyats per a ser usats tant com a barco de guerra com de mercaderies, per lo que s'assemblaven prou als knarr, encara que eren més chicotets que estos últims.[1]

Barcos mercants

editar

Els barcos mercants grans, els hafskip i, típicament els knarr (versió moderna del terme knörr; plural, knerrir[31]), es dividixen principalment entre els ask i els karv (lliteralment, 'barcaça').[32] Els karv eren més chicotets que els ask i d'us ambivalent, és dir, servien tant com a barco de guerra com de mercaderies.[21] Aixina mateix, és provable que en els sigles IX i X no hi haguera molta diferència entre un barco de guerra i un barco mercant, respecte a la seua forma i tamany, per lo que és raonable pressumir que es tractava del mateix tipo d'embarcació. En tot cas, era més curta i més ampla que els skejdar dels sigles X i XI, embarcacions inequivocadamente dissenyades per a us militar.[33] Un atre barco mercant, el byrding, més chicoteta que el karv, en entre dèu a quinze parells de rems, va ser usat normalment per al transport local, pero també era capaç de realisar el viage des de Noruega a Islàndia.[19][5]

Un ask mijà tindria trenta rems i una tripulació de trenta a trentacinc hòmens.[32] Per una atra part, ask (æsc - fresno) podria referir-se a la material de construcció dels barcos i en a lo manco dos fonts contemporànees es referixen als vikingos com æscmenn o æschere, encara que estos térmens podrien referir-se també a la fusta usada per a les seues llances o escuts.[34]

Vore també

editar

Notes

editar
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Paine, Lincoln (en anglés). The Siga and Civilization: A Maritime History of the World. Atlantic Books Ltd, 2014. En Google Books. Consultat el 6 de decembre de 2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 Smith, Gerry (en anglés). «Viking ship from 1893 Chicago world's fair begins much-needed voyage to restoration.» [1] archivat en Wayback Machine. Chicago Tribune. Consultat el 6 de decembre de 2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 Velasco Estany, Manuel. Breu història dels vikingos, pp. 368-372. Edicions Nowtilus S. L., 2012. En Google Books. Consultat el 6 de decembre de 2017.
  4. ↑ Velasco Estany, Manuel. Territori vikingo, p. 16. Edicions Nowtilus S. L., 2012. En Google Books. Consultat el 6 de decembre de 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 McCusker, John (en anglés). Essays in the Economic History of the Atlantic World, pp. 17-25. Routledge, 2005. En Google Books. Consultat el 7 de decembre de 2017.
  6. ↑ 6,0 6,1 Sprague, 2007, p. 88.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Sprague, 2007, p. 89.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Fundació la Caixa. Vikingos, p. 79. ISBN 84-7664-3335-7
  9. ↑ Sant Joan Sánchez, Víctor. Breu història de les batalles navals de l'Edat Mija. Edicions Nowtilus S. L., 2017. En Google Books. Consultat el 6 de decembre de 2017.
  10. ↑ Sprague, 2007, p. 91.
  11. ↑ Jensch, 20101, p. 120.
  12. ↑ Jensch, 20101, pp. 126-7.
  13. ↑ Hjardar, 2016, p. 146.
  14. ↑ Hjardar, 2016, pp. 144-5.
  15. ↑ Sprague, 2007, p. 118.
  16. ↑ Sprague, 2007, p. 104.
  17. ↑ Gould, Richard A. (en anglés). Archaeology and the Social History of Ships, pp. 185-207. Cambridge University Press, 2011. En Google Books. Consultat el 7 de decembre de 2017.
  18. ↑ Hinkkanen, Merja-Liisa i David Kirby (en anglés). The Baltic and the North Sigues, p. 91. Routledge, 2013. En Google Books. Consultat el 8 de decembre de 2017.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Løset Jørn, Olav (en anglés). «Viking ship classes.» [2] archivat en Wayback Machine. Viking ship classes. Consultat el 7 de decembre de 2017.
  20. ↑ 20,0 20,1 «The archaeological sources» (en anglés). Museu de Barcos Vikingos (Oslo). Consultat el 6 de decembre de 2010.
  21. ↑ 21,0 21,1 Jensch, 20101, pp. 127-8.
  22. ↑ Jensch, 20101, p. 124.
  23. ↑ 23,0 23,1 Jensch, 20101, p. 126.
  24. ↑ Paine, Lincoln (en anglés). Warships of the World to 1900, p. 62. Houghton Mifflin Harcourt, 2000. En Google Books. Consultat el 6 de decembre de 2017.
  25. ↑ Chartrand, René; Keith Durham, Mark Harrison, Ian Heath (en anglés). The Vikings, p. 181. Bloomsbury Publishing, 2016. En Google Books. Consultat el 6 de decembre de 2017.
  26. ↑ 26,0 26,1 Hjardar, 2016, p. 143.
  27. ↑ Jensch, 20101, p. 127.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 Dougherty, Martin J. (en anglés). Vikings: A History of the Norse People. Amber Books Ltd, 2014. En Google Books. Consultat el 13 de maig de 2018.
  29. ↑ Sprague, 2007, p. 90.
  30. ↑ Sprague, 2007, pp. 88-9.
  31. ↑ Jensch, 20101, pp. 128.
  32. ↑ 32,0 32,1 Hjardar, 2016, p. 142.
  33. ↑ Jensch, 20101, p. 132.
  34. ↑ Jensch, 20101, pp. 135-6.

Referències

editar


Bibliografia

editar



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Barcos_vikingos&oldid=1363771»