Anar al contingut

Barco de Gokstad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Barco de Gokstad

El Barco de Gokstad és un barco vikingo de finals de el IX trobat en un barco funerari baix d'un túmulo en la granja de Gokstad en Sandar, Sandefjord, Vestfold, Noruega. El barco va ser excavat en 1880 per Nicolay Nicolaysen.

El barco

[editar | editar còdic]

El barco de Gokstad està format per taules clavades, casi totes elles de roure. Té 24 metros d'eslora i 5 metros de mànega. Es tracta del barco més ampli de tots els exposts en el Museu de barcos vikingos d'Oslo. El barco va ser fet per a ser propulsado per 32 remeros, i els buits que servien per al pas dels rems podien ser tapats en el moment d'una navegació a la vela. Utilisava una vela d'una superfície aproximada de 110 m² que, segons estimacions, podia fer anar l'embarcació a una velocitat de 12 nucs. Quan es trobava en aigües poc profundes, el timó podia ser alçat, en la finalitat de que no sofrira danys.

En dos taulons del barco apareix un peu tallat en el detall de les ungles, provablement d'un adolescent pel seu tamany.

L'anàlisis de dendrocronología sugerix que el barco de Gokstad va ser construït a partir de troncs talats al voltant de l'any 890.

S'ha demostrat que el barco va ser dissenyat per a el mar. Una rèplica del barco va travessar l'Atlàntic des de Bergen per a ser mostrat en l'Exposició Mundial Colombina de Chicago de 1893. Una atra rèplica, el Gaia, té com a port actual la ciutat de Sandefjord.

Erro al crear miniatura:
Les excavacions del Barco de Gokstad, en 1880.

L'esquelet

[editar | editar còdic]

Durant les excavacions, es va descobrir l'esquelet d'un home d'uns 40 anys. Els restants varen ser trobats sobre un llit cavat en un tronc. Encara que l'identitat del difunt siga desconeguda, s'ha sugerit que siga Olaf Geirstad-Alf, un rei de Vestfold. Formava part de la casa de Yngling i va morir en aquella época segons Heimskringla.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Christensen, A.E. Ingstad, A.S. and Myhre, B.(1992) "Osebergdronningens Grav", Oslo