Anar al contingut

Bandera del Regne Unit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Redirige

Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.


La bandera del Regne Unit, oficialment denominada Union Jack i Union Flag[1] («bandera de l'Unió»), està composta per una combinació de les creus dels sants patrons d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda, els tres antics regnes que varen formar el Regne Unit. la creu de sant Jorge prové de la bandera d'Anglaterra i la creu de sant Andrés de la d'Escòcia, mentres que la creu de Sant Patricio representa a Irlanda en ser est el seu patró.


La versió final de la bandera de l'Unió va aparéixer en 1801, en produir-se l'unió de Gran Bretanya en Irlanda, a raïl de lo que es va incloure la creu de sant Patricio perque en anterioritat ya s'havien combinat les creus dels patrons d'Anglaterra i Escòcia. La creu permaneix en la bandera encara que en l'actualitat únicament Irlanda del Nort forma part del Regne Unit. La bandera identifica l'unió de tres regnes, ya que Gales no està representat ni en els seus colors ni en el seu emblemàtic dragó galés roig degut a que quan es va dissenyar la bandera en 1606, Gales era un principat del Regne d'Anglaterra des de el XIII.


Es deu notar que la versió definitiva d'esta bandera té una peculiaritat: les dos creues aspadas, és dir, la blanca sobre fondo blau o de sant Andrés, que representa a Escòcia, i la roja aspada de sant Patricio, que representa a Irlanda, es intercalan darrere de la creu anglesa de sant Jorge. Tal intercalació de les creus de sant Andrés i de sant Patricio es va fer per a evitar donar l'idea de primacia d'Escòcia sobre Irlanda o viceversa.[2]Plantilla:Fuente cuestionable La bandera de l'Unió es deu issar de forma correcta: en la mitat de la bandera més propenca a l'asta, la franja blanca diagonal més ampla deu estar per damunt de la franja diagonal roja.


Evolució de la Union Flag Plantilla:Árbol genealógico/inicio Plantilla:Árbol genealógico Plantilla:Árbol genealógico Plantilla:Árbol genealógico Plantilla:Árbol genealógico Plantilla:Árbol genealógico Plantilla:Árbol genealógico/fin

Protocol

En terra, la Union Jack és la bandera nacional a tots els efectes. En la mar, la Union Flag s'usa com bandera de proa (en inglés: jack) solament en els bucs de guerra britànics. La Union Flag no s'usa com bandera de popa en embarcacions: els barcos britànics usen dissenys diferents per als seus pabellons nacionals. Les embarcacions civils deuen usar el Pabelló Rojo (Red Ensign) i les embarcacions governamentals el Pabelló Blau (Blue Ensign), mentres que els bucs de guerra de la Marina Real (Royal Navy) solament volen el Pabelló Blanco (White Ensign). Els avions i establiments aeronàutics britànics arboren el Civil Air Ensign del Regne Unit. Tant les banderes marines com les aérees tenen una Union Flag en #el seu cantón. Ademés, tenen variants de cada u d'ells, en privilegis aprovats per a diversos organismes i clubs nàutics, que poden incloure els seus escuts en el batiente del pabelló corresponent.


L'autoritat sobre les banderes issades en la mar estava anteriorment en mans de l'antic Almirantazgo, establit en l'edifici homònim (ara el Ministeri de Defensa). L'autoritat sobre les banderes utilisades en terra recau en el comte mariscal (Earl Marshal).[3] El comte mariscal és un dels grans oficials d'Estat.


Orientación vertical

Construcció

  • 3:5
    3:5
  • 1:2
    1:2
  • 1:2, pabellons nacionals
    1:2, pabellons nacionals


La bandera té dos proporcions oficials. La versió utilisada en terra és 3:5, pero la versió utilisada per la Marina Real en la mar des de el XIX ha segut més allargada que el disseny estàndar, en proporcions 1:2. Atres banderes nàutiques també es fabriquen en esta proporció.[4] En 1687, el secretari del Almirantazgo, Samuel Pepys, va declarar que les banderes utilisades pels barcos en la mar deurien tindre la proporció d'11:18 (aproximadament el número áureo), encara que les banderes es medixen basant-se en l'esgambi del dobladillo de la franja, per lo que en la gradual reducció d'estes des d'11 a 8 polzades, va resultar en l'actual proporció naval d'1:2.[4][5] El Almirantazgo ordenó que las banderas utilizadas en el mar se hicieran en proporciones 1:2.[3] En 1938, el conde mariscal, Bernard Fitzalan-Howard, 16° duque de Norfolk, y el rey de armas principal de la Jarretera, Gerald Wollaston, recomendaron que las banderas en tierra se hicieran en proporciones 3:5.[3][4] Antes de esto, las banderas heráldicas generalmente se hacían cuadradas. El cambio se realizó porque las banderas cuadradas no ondean tan bien como las banderas más estrechas, mientras que las banderas de proporciones 1:2 distorsionan el diseño heráldico.[3] Como las proporciones de bandera oficialmente reconocidas para todas las banderas dentro de la jurisdicción del conde mariscal, 3:5 se registró en los documentos oficiales del College of Arms en 1947.[3] No hubo especificaciones sobre las proporciones de la bandera o las proporciones relativas de sus componentes en la proclamación real que estableció el uso de la bandera actual fechada el 1 de enero de 1801. Solo se debe seguir el blasonamiento heráldico y, por lo tanto, muchas formas diferentes de la bandera son heráldicamente adecuadas. La geometría precisa de la bandera no se especifica en ninguna legislación.[6] La bandera está hecha según uno de dos diseños. En el pasado, ha habido más de una docena de diseños diferentes. El diseño más común es el utilizado por la Marina Real e ideado por el antiguo Almirantazgo en el XIX.[7] En este diseño, el ancho de la cruz de san Jorge es igual a una quinta parte de la altura de la bandera. El ancho de la cruz de san Andrés es igual a una décima parte de la altura de la bandera, y la cruz de san Patricio es igual a una quinceava parte. La franja blanca de la cruz de san Jorge tiene un ancho de una quinceava parte de la altura de la bandera, y la franja blanca de la cruz de san Patricio es una trigésima parte.[8][9][10]


Este disseny té la seua creu roja irlandesa d'ample reduït en comparació a la creu blanca escocesa. Les franges de les creus roges no es prenen del camp blau, sino de la creu mateixa. Les franges de les creus de Sant Patricio i Sant Jorge no tenen el mateix esgambi. La franja blanca de la creu de sant Jorge té el mateix ample que la creu roja de sant Patricio. Cada una de les creus aspadas és més estreta que la creu de sant Jorge.[9][10]


L'atre disseny, utilisat per a les banderes dels regiments d'infanteria del Eixèrcit Britànic i autorisat per l'antiga Oficina de Guerra (ara el Ministeri de Defensa), va ser autorisat per la reina Victoria en 1900.[11][12][13]

Història

Borradores de diseños para una bandera de unión, c. 1604. Charles Howard, primer conde de Nottingham, va agregar la seua recomanació i firma al disseny del mig en la fila inferior. Cap d'estos va ser adoptat.[14]


En 1603, Jacobo VAIG VORE d'Escòcia va heretar els trons d'Anglaterra i Irlanda com Jacobo I, unint les corones d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda en una unió personal (encara que en tres estats diferents). Per a representar l'unió real entre South Britaine (Anglaterra) i North Britaine (Escòcia), l'1 d'abril de 1606 es va crear una nova bandera que consistia en una combinació de la bandera d'Anglaterra (una creu roja sobre un fondo blanc, coneguda com la creu de sant Jorge) i la bandera d'Escòcia (una aspa blanca sobre un fondo blau, la creu de sant Andrés). Una carta del Almirantazgo va ordenar a tots els barcos reals i mercants que issaren esta nova bandera.[15] En un principi esta bandera va ser creada per al seu us naval i no s'havia considerat el seu us en terra.[14]

Union Flag de 1606

El diseño final de la nueva bandera probablemente estuvo influenciado por la bandera utilizada por los barcos de la Compañía de Levante.[16] Esta bandera, autorizada por carta de la empresa en 1593 durante el reinado d'Isabel I de Inglaterra, reutilizó un diseño originalmente autorizado para Edward Osborne y algunos otros comerciantes involucrados en el comercio con el Levante mediterráneo en 1581.[16] Combinaba el estandarte real de Inglaterra y la cruz de san Jorge recirculado en blanco. La nueva bandera de la Unión reemplazó el estandarte real inglés con la bandera escocesa.[17] No se agregaron elementos irlandeses a la bandera de la Unión de 1606. Un arpa irlandesa apareció en las monedas d'Enrique VIII de Inglaterra e Irlanda y en el Gran Sello Real de su hija Isabel I. El arpa dorada sobre un campo azul se añadió a las armas reales en el momento de la ascensión de Jacobo VI y I a los tronos de Inglaterra e Irlanda. La cruz diagonal roja de san Patricio no apareció en la insignia real.[18] Gales no está individualmente representada en la bandera de la Unión porque, cuando apareció la primera versión oficial de su bandera, Gales ya se había unido a Inglaterra,[19] encara que els elements de la bandera de Gales tenien sigles d'antiguetat. El dragó roig de Cadwaladr va ser usat des de el VII, i els colors del fondo blanc i vert daten de la Casa de Tudor de el XV.[20] Per tant, el Principat de Gales està representat a través del Regne d'Anglaterra.[21]


El 12 d'abril de 1606, es va emetre una proclamació real «declarant les banderes de Gran Bretanya del Sur i del Nort que es deuran dur en la mar», ordenant a tots els barcos a usar la nova bandera en el pal major, pero també issant les banderes dels seus propis sants patrons en el frontal.[15][22] El Mayflower, per eixemple, provablement va issar la bandera d'Anglaterra en #el seu trinquet i la bandera britànica en el pal major.[23][24]


Réplica del barco inglés Godspeed, uno de los barcos que zarparon de Gran Bretaña en diciembre de 1606 para fundar el pueblo de Jamestown en la Colónia de #Virginia. En el pal major, la bandera de l'Unió; en el trinquet, la bandera d'Anglaterra.


El Consell Privat d'Escòcia es va opondre a esta bandera, perque la creu de sant Andrés d'Escòcia estava baix de la creu de sant Jorge d'Anglaterra i «estava dividida dos voltes» per ella i l'insígnia escocesa estava «aixina enfosquida, i no hi havia signes ni marques de l'escut d'armes escocés per a ser vist».[25][26] L'objecció formal del 7 d'agost de 1606 va declarar que la nova bandera era «molt perjudicial a la llibertat i dignitat d'este Estat, i donarà ocasió a reproches».[25][26][27] Els consellers privats varen advertir que els mariners escocesos no acceptarien el nou disseny: «no es pot induir als nostres mariners a rebre esta bandera». La carta d'objecció del Consell Privat d'Escòcia incloïa dos propostes de disseny (ara perdudes) per a una bandera alternativa.[27][25] L'objecció provablement va ser ignorada perque el camp de la bandera pren #el seu color heràldic de la bandera escocesa, blava, i no de la bandera anglesa, blanca.[28] William Monson, vicealmirante de la Marina Real anglesa, va llamentar sobre la nova bandera que «encara que podia ser més honrosa per a abdós regnes mostrar-se aixina unida, a vista dels espectadors no era un aspecte tan just».[28] Les objeccions no varen tindre efecte en la bandera, encara que a voltes es varen vore banderes alternes en la creu blanca sobre la creu roja.[25] No se li dona nom a esta bandera en els documents de 1606. Des de 1618, els texts més antics que es conserven la denominen «bandera britànica» (Britain flag o British flag). Un inventari de banderes utilisades en el funeral de Jacobo VI i I en 1625 enumera una «Bandera de l'Unió» (Banner of the Union).[29]


Versión escocesa de la Union Flag de 1606


Ya no és possible conéixer l'apariència precisa de la bandera de l'Unió de principis de el XVII, puix els dibuixos originals elaborats pels heralts s'han perdut. Per lo tant, no està clar si la vora blanca que rodeja la creu roja tenia l'intenció de ser més estret o més ample. En heràldica, la regla de contrarietat dels #esmalt requerix que la creu de gules no toc directament el camp azur, per lo que va ser necessari vorejar la creu roja en una franja argén.[27][30] John Knox Laughton, historiador del Royal Naval College, Greenwich, va propondre que la vora blanca de la creu de sant Jorge, relativament ample, representa el regne de França, que a voltes usava una creu blanca horisontal sobre un camp blau. Els reis d'Anglaterra havien reclamat durant molt temps el tro francés. No obstant, no hi ha evidència d'açò en els documents de l'época, i esta creu francesa no es menciona en el blasón heràldic de la bandera.[31][32] Les ilustracions dels sigles XVII i XVIII, aixina com les banderes supervivents de l'época, mostren que la bandera de 1606 es fabricava en freqüència en una creu de sant Andrés més estreta que la creu de sant Jorge. L'ample de la creu blanca era freqüentment el mateix que l'ample de la vora blanca al voltant de la creu roja.[33][27]


En maig de 1634, Carlos I d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda va restringir el seu us als barcos reals i va canviar la política d'exigir que tots els barcos issaren la «Union Flagge». Des de llavors, solament els barcos reals o de servici públic podrien arborar la bandera de l'Unió. S'espera que atres barcos d'Anglaterra i Escòcia arboren les banderes dels seus propis sants patrons, com era el cas abans de la proclamació real del pare de Carlos, Jacobo VI i I.[34] Des d'aquell moment fins a la mort de Carlos, els barcos del rei es varen distinguir dels barcos mercants d'Anglaterra i Escòcia en issar la bandera de l'Unió.[35][36] Abans de la proclamació de Carlos I, la pràctica d'issar una bandera jack en el bauprés dels bucs de guerra (una bandera de proa) ya havia evolucionat, possiblement per l'influència de l'oficial anglés John Penington. El propi Penington provablement també va ser responsable de la nova política de banderes establida en la proclamació real de 1634.[37] El nou protocol de bandera provablement tenia l'intenció de garantisar que els barcos estrangers identificaren més fàcilment els barcos de guerra, encara que la raó declarada en la proclamació real és que els barcos anglesos i escocesos podrien aixina distinguir-se millor uns d'uns atres: «i aixina discernir millor el número i la bondat dels mateixos».[34][37]


Union Flag del Protectorado


La Union Flag de 1606 es va deixar d'usar per un temps durant les Guerres dels Tres Regnes. Despuix de la segona guerra civil anglesa, Carlos I va ser eixecutat i Anglaterra dirigida per un govern republicà. Per tant, l'Unió de les Corones va caure en desús durant l'interregne anglés. En Escòcia, el fill de Carlos I va ser proclamat rei Carlos II d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda. Per lo tant, la Mancomunidad d'Anglaterra va eliminar la Union Flag, símbol de l'unió real d'Anglaterra i Escòcia, dels seus bucs de guerra, i també va eliminar l'armería heràldica real de les seues popes. El govern va ordenar als barcos escocesos que ya no usaren la creu roja de sant Jorge en les seues banderes i va ordenar als barcos anglesos que usaren solament la bandera d'Anglaterra.[38]


Despuix de la tercera guerra civil anglesa, Escòcia es va unificar políticament en Anglaterra i Irlanda en 1654, baix la Mancomunidad d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda. La creu de sant Andrés es va agregar a l'escut d'armes de la Mancomunidad i, en maig de 1658, es va ordenar novament que la Union Flag s'usara en els bucs de guerra d'acort en la forma antiga, encara que la bandera llavors disponia d'un escut heràldic en el centre en forma d'arpa en blava, per a representar a Irlanda.[38]


Quan es va restaurar la monarquia unida dels tres regnes i Carlos II, fins a llavors exiliat, va retornar a Gran Bretanya des de l'Europa continental, el govern anglés va ordenar l'1 de maig de 1660 que «s'ocupara de que els estandarts, banderes i banderes de proa de la flota foren immediatament preparats com estaven en us abans de 1648».[39] Es va llevar l'arpa que s'havia agregat a la bandera de l'Unió; segons Samuel Pepys, era «molt ofensiu per al rei».[39]


El 9 de març de 1661, lord gran almirant Jacobo, duc de York, va escriure a Trinity House i va reiterar la prohibició de que els barcos mercants usen la «Flag of Union», i va agregar que els barcos del rei li la llevarien a qualsevol barco que l'usara.[40] En novembre de 1661, una proclamació real va anunciar novament que era illegal l'us en barcos que no pertanyien a la Marina Real. La proclama real amenaçava no solament en l'expropiació de les banderes infractores, «els colors de #El seu Majestad», sino també en l'encarcerament del capità del barco.[41] L'11 de maig de 1666, el lord gran almirant va escoltar novament que els barcos privats eixien de Londres en «the Kings Jack» («el jack del rei») issat i va ordenar que arrestaren als capitans dels barcos que ho feren.[42]


En 1672, en la processó fúnebre de l'almirant Edward Montagu, primer comte de Sandwich des de Westminster Hall fins a l'Abadia de Westminster, un membre de la Casa de Montagu va dur una bandera de l'Unió.[43] The London Gazette descriu esta bandera com la «Flag of the Union».[44] Samuel Pepys, que va participar en la processó, la va cridar «the Flagge».[45]


En 1674, els barcos issaven imitacions de la bandera de l'Unió que no infringien estrictament la llei per vàries modificacions menors. Carlos II va prohibir esta pràctica per proclamació real el 18 de setembre de 1674, prohibint a qualsevol buc mercant issar «el jack de #El seu Majestad (comunament conegut com The Union Jack)» i obligant a tots els bucs mercants anglesos a issar únicament la bandera anglesa o el Pabelló Rojo.[46]


L'abús de les banderes navals va permetre als barcos infractors evitar taxes i imposts en ports estrangers usurpant els privilegis de la Marina Real.[41] Segons Samuel Pepys, els barcos en l'estuari del Támesis varen saludar a tots els barcos que exhibien la Union Flag, sense importar cuán chicotets anaren, baixant #el seu gavias; «ademés de l'orgull d'això» els barcos que arboren esta bandera estaven exents de l'obligació d'embarcar un pràctic en els ports holandesos; en els ports francesos no estaven obligats a pagar l'impost de 50 cèntims per tonellada que normalment es cobrava als barcos.[47] La nova popularitat dels yates havia causat moltes violacions. El governador del castell de Duvres va solicitar permís per a enarborlar la Union Flag en el seu yate privat, pero el rei Jacobo II i VII i el Consell Privat d'Anglaterra li'l varen negar en 1676.[48]


El 17 de juliol de 1694, Guillermo III i II d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda varen reiterar novament la prohibició de que els barcos mercants anglesos usaren banderes que no anaren el Pabelló Rojo o la bandera anglesa.[49] No obstant, esta proclamació real requeria que els corsarios arboraren una bandera de bauprés que era roja en una bandera de l'Unió en el cantón: «una Red Jack, en la Union Jack representada en un cantón en el cantó superior junt al màstil».[49] Encara que esta va ser la primera volta que es va permetre un disseny de bandera d'este tipo, no va ser la primera volta que va aparéixer una bandera roja en un cantón de Union Flag. Al voltant de 1687, Samuel Pepys va parlar d'una bandera d'este tipo, «la Union Jack en un cantón en una bandera roja» utilisada per George St Lo i «ara utilisada familiarmente en l'estranger».[50] Les estipulacions de la proclamació varen ser reeditades per una atra proclamació real d'Ana d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda en 1702. L'us d'estes banderes de proa en particular per part dels corsarios va continuar fins a 1856, quan es va abolir la pràctica (Declaració de París).[50]


L'esforç per unificar Gran Bretanya en un sol regne unit finalment es va completar en 1707. Despuix d'aprovar el Tractat d'Unió en 1706, Escòcia i Anglaterra es varen unir per mig de les Actes d'Unió aprovades pel Parlament d'Escòcia i el Parlament d'Anglaterra en 1707. El Tractat d'Unió va dispondre en el seu primer artícul que la reina Ana decidiria la forma en que les banderes dels dos regnes es combinarien en la bandera del nou Regne Unit de Gran Bretanya. Es varen considerar alguns dissenys alternatius.[51] Encara que l'arpa heràldica d'Irlanda ya estava present en les armes reals de la reina, no es va agregar cap emblema d'Irlanda en 1707: la creu de sant Patricio no es va agregar a la bandera.[52] En última instància, no es varen realisar canvis en la bandera britànica existent i, el 17 d'abril de 1707, la reina i el nou Consell Privat de Gran Bretanya varen emetre una Orde en el Consell que ordenava: «Que la Union Flag continue com en l'actualitat». En conseqüència, les instruccions per al Almirantazgo varen ser emeses per una atra orde en consell ilustrada en dibuixos en color. Com s'ilustra en les instruccions de l'Orde en Consell al Almirantazgo, la bandera de l'Unió té una vora blanca relativament ample al voltant de la creu roja.[51] El Pabelló Rojo, tal com s'issava en els barcos anglesos que fins a llavors havia tingut la creu de sant Jorge en un camp blanc en el cantón, ara es va canviar per a que apareguera la Bandera de l'Unió en el cantón. Es va ordenar als barcos britànics que usaren solament el Pabelló Roig britànic. Es va reiterar la prohibició de que els barcos privats utilisaren la bandera de l'Unió.[51]


En el margen de la proclamación real, de agosto de 1707, apareció un diagrama de la bandera roja con la bandera de la Unión en el cantón, recién autorizada y requerida para todos las embarcaciones británicas.[53]


En el temps, les veles de proa de la vés-la quadra varen ser reemplaçades per foques, i l'asta de la bandera en el bauprés va desaparéixer de l'arquitectura naval perque interferia en la posició dels foques. A partir d'este punt, els barcos varen deixar d'arborar una bandera de bauprés (en inglés: jack) en la mar i els barcos de la Marina Real varen desenrollar la pràctica d'issar la Union Jack solament en el port.[51]

Banderes basades en l'ensenya britànica

Artícul principal → Anexo:Banderas basadas en la enseña británica.


L'Ensenya de la Union Jack apareix en gran cantitat de banderes de les excolonias i colónies britàniques. Per eixemple, en les de quatre països oceànics: Austràlia, Nova Zelanda, Tuvalu i Fiji. En la majoria dels territoris d'ultramar com Santa Elena, Malvines, Bermudes, Illes Caiman, Illes Pitcairn, etc; en l'antiga bandera de Canadà, encara que una variant d'esta última seguix sent usada en les províncies d'Ontario i Manitoba; l'antiga bandera de Suràfrica, l'antiga bandera del Raj britànic, la bandera de les Tretze Colónies que varen precedir als Estats Units i en l'actualitat en la d'un dels seus estats, Hawái. Aixina mateix apareix en la major part dels estats d'Austràlia i en la província canadenca de Columbia Britànica. També apareix en la bandera i escut de la ciutat chilena de Coquimbo.


Galeria

Banderes històriques

Atres banderes

  • Bandera del Regne Unit en proporció 1:2
    Bandera del Regne Unit en proporció 1:2
  • Bandera de proa civil del Regne Unit
    Bandera de proa civil del Regne Unit
  • Bandera dels consulats britànics
    Bandera dels consulats britànics
  • Pabelló Rojo (Red Ensign). Pabelló nàutic civil per a us d'embarcacions civils britàniques.
    Pabelló Rojo (Red Ensign). Pabelló nàutic civil per a us d'embarcacions civils britàniques.
  • Pabelló Blanco (White Ensign). Utilisat per la Marina Real.
    Pabelló Blanco (White Ensign). Utilisat per la Marina Real.
  • Pabelló Blau (Blue Ensign). Utilisat per embarcacions de l'estat britànic.
    Pabelló Blau (Blue Ensign). Utilisat per embarcacions de l'estat britànic.
  • Royal Fleet Auxiliary Ensign. Pabelló de la Real Flota Auxiliar.
    Royal Fleet Auxiliary Ensign. Pabelló de la Real Flota Auxiliar.
  • State Ensign de Gibraltar. Pabelló governamental de Gibraltar.
    State Ensign de Gibraltar. Pabelló governamental de Gibraltar.
  • Royal Air Force Ensign. Pabelló de la Real Força Aérea.
    Royal Air Force Ensign. Pabelló de la Real Força Aérea.
  • Civil Air Ensign del Regne Unit. Pabelló aéreu civil per a us d'avions civils britànics.
    Civil Air Ensign del Regne Unit. Pabelló aéreu civil per a us d'avions civils britànics.

Referències

  1. ↑ Nicolls, Bruce. «The Union Jack or The Union Flag?». The Flag Institute.
  2. ↑ (1897).«The British Union Jack».Ontario:
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Woodcock y Robinson, 1988, p. 111.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Graham Bartram. «Union Flag: History».
  5. ↑ Groom, 2007, p. 237.
  6. ↑ Groom, 2007, p. 306.
  7. ↑ Barraclough, Crampton, pp. 24-25.
  8. ↑ Drawings of the flags in use at the present time by various nations., H.M. Stationery Office, Eyre and Spottiswoode.
  9. ↑ 9,0 9,1 Crawford, 1909, pp. 615-616.
  10. ↑ 10,0 10,1 Cumberland, 1909, pp. 208-209.
  11. ↑ Barraclough y Crampton, 1978, pp. 24-25.
  12. ↑ Perrin, 1922, p. 73.
  13. ↑ Colls, 2014, p. 66.
  14. ↑ 14,0 14,1 Duffy, Jonathan. «[1]».
  15. ↑ 15,0 15,1 Stuart, 1973.
  16. ↑ 16,0 16,1 Perrin, 1922, p. 134.
  17. ↑ Perrin, 1922, pp. 134-135.
  18. ↑ Cumberland, 1909, p. 108.
  19. ↑ «Union Jack».
  20. ↑ «The dragon and war».BBC Wales.
  21. ↑ Stubbs, Aidan. «The Vexillology of Wales and the Union Flag».
  22. ↑ Cumberland, 1909, p. 76.
  23. ↑ Hulme, 1890, p. 116.
  24. ↑ Perrin, 1922, p. 87.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Hulme, 1890, pp. 45-46.
  26. ↑ 26,0 26,1 Cumberland, 1909, pp. 78-79.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Perrin, 1922, pp. 56-57.
  28. ↑ 28,0 28,1 Cumberland, 1909, p. 79.
  29. ↑ Perrin, 1922, p. 58.
  30. ↑ Cumberland, 1909, p. 78.
  31. ↑ MacGeorge, 1881, pp. 59-60.
  32. ↑ Cumberland, 1909, p. 165.
  33. ↑ Cumberland, 1909, pp. 166-172.
  34. ↑ 34,0 34,1 Stuart, 1983.
  35. ↑ Perrin, 1922, p. 62.
  36. ↑ Hulme, 1890, p. 47.
  37. ↑ 37,0 37,1 Perrin, 1922, pp. 58-62.
  38. ↑ 38,0 38,1 Perrin, 1922, pp. 62-64.
  39. ↑ 39,0 39,1 Perrin, 1922, p. 66.
  40. ↑ Perrin, 1922, pp. 66-67.
  41. ↑ 41,0 41,1 Perrin, 1922, p. 67.
  42. ↑ Perrin, 1922, pp. 67-68.
  43. ↑ (1912) The Life of Edward Montagu, First Earl of Sandwich, 1625–1672, John Murray.
  44. ↑ The London Gazette.(691)
  45. ↑ Memoirs of Samuel Pepys, Frederick Warne.
  46. ↑ Perrin, 1922, pp. 68-69.
  47. ↑ Perrin, 1922, pp. 67, 69.
  48. ↑ Perrin, 1922, p. 69.
  49. ↑ 49,0 49,1 Perrin, 1922, p. 70.
  50. ↑ 50,0 50,1 Perrin, 1922, pp. 69-70.
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 51,3 Perrin, 1922, p. 71.
  52. ↑ Cumberland, 1909, p. 135.
  53. ↑ «By the Queen. A Proclamation, Declaring what Ensign or Colours shall be Born at Sea in Merchant Ships or Vessels belonging to any of Her Majesties Subjects of Great Britain, and the Dominions thereunto belonging.».The London Gazette.(4356)

Bibliografia



Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bandera_del_Regne_Unit&oldid=1604221»