Estuari del Támesis
El estuari del Támesis és un dels principals entrantes del mar del Nort en la costa oriental de Gran Bretanya, i és la zona en la que desemboca el riu Támesis. És la porta que dona accés a tot el tràfic marí de la zona del Gran Londres i a on es concentra una important activitat industrial i residencial.
Geografia
[editar | editar còdic]No és fàcil definir els llímits de l'estuari,[1] encara que físicament la punta de Siga Reach, prop de l'illa de Canvey, en la costa de Essex, siga provablement el llímit occidental. La frontera oriental, com se sugerix en un Estudi Hidrològic de 1882-89, és una llínea traçada des de North Foreland, en el comtat de Kent, via el far de Knock Kentish fins a Harwich, en el comtat d'Essex. És des d'ací a on les arenes típiques dels estuaris s'estenen.[2] L'estuari té el segon major moviment de marees del món, podent l'aigua pujar 4 metros desplaçant-se a una velocitat de 8 milles per hora.
L'estuari és una de les entrades majors de les 170 entrades que existixen en la costa de Gran Bretanya. Constituïx una important ruta marítima, en mils de moviments cada any, inclosos grans petrolers, portacontenedores, graneleros i transbordadors roll-on/roll-off (Ro-Ro) que entren en l'estuari cap al port de Londres i els ports de Medway de Sheerness, Chatham i Thamesport.
Estuari del Gran Támesis
[editar | editar còdic].jpg)
La denominació Estuari del Gran Támesis (Greater Thames Estuary)[3] s'aplica a la costa i a les terres baixes que voregen el propi estuari. Es caracterisa per la presència de salines, marismas i plages obertes, en particular les marismas del Nort de Kent (North Kent Marshes) i les marismas de Essex (Essex Marshes). L'aument del nivell de la mar en alguns llocs pot fer necessària l'inundació d'algunes terres per a llevar pressió a les defenses. Els terraplens fets per l'home estan respalats per àrees regenerades destinades al pastoreig d'antics chapulls; hi ha molts menuts estuaris, inclosos els de els rius Colne, Blackwater i Crouch. Hi ha menuts pobles en una economia costera (peixca, construcció d'embarcacions i vés-la).[4]
Les illes de Sheppey (94 km²), Foulness (pantanosa, en 24-28 km²), Mersea (18 km²) i Canvey (18,45 km²) estan tan pròximes a la costa que formen part de la llínea de ribera.
Quan les terres altes alcancen la costa hi ha grans assentaments, com Clacton-on-Siga (al nort de Essex), Herne Bay, en Kent, i el Southend-on-Siga en la zona més estreta de l'estuari.
L'estuari del Támesis és part de la regió Thames Gateway, designada com una de les principals àrees de desenroll en el sur d'Anglaterra.
En esta zona s'han propost varis llocs per a la construcció d'un nou aeroport per a complementar o inclús substituir Heathrow. En la década de 1960 Maplin Sands era un contendent; en 2002, anava a ser en Cliffe, Kent. El nou aeroport seria construït en una illa artificial en l'estuari al nort de Minster-in-Sheppey.[5] Existix també un debat sobre la necessitat de construir un creuament baix el Támesis (Lower Thames Crossing) a fi d'aliviar la congestió del tràfic en Dartford.
Un dels majors parcs eòlics en el Regne Unit s'ha desenrollat en l'estuari, situat 8,5 km al nort de la baïa de Herne, en 30 turbines que generen un total de 82,4 MW d'electricitat. També està previst construir el major parc eòlic offshore del món, el London Array, en prop d'1 GW i 341 turbines d'entre 3 i 7 MW cada una, i a lo llarc d'uns 20 km. El lloc elegit està a uns 11 km aigües adins de North Foreland i cobrirà uns 230 km² entre Margate en Kent i Clacton en Essex.[6]
Història
[editar | editar còdic]
Per a navegar en estes aigües es va construir en el XIX un tipo de barco de vela, el «Thames sailing barge», dissenyat per a ser adequat per a les aigües en els ports més menuts.
Durant la II Guerra Guerra Mundial en l'estuari es varen construir tres Fortalees Marines Maunsell, chicotetes torres fortificadas construïdes per a ajudar a la defensa estratègica del Regne Unit.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Countryside Agency definition of the Greater Thames Estuary
- ↑ Part of the Admiralty chart showing the sandbanks
- ↑ «The Thames Estuary Partnership». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2012. Consultat el 22 d'abril de 2019.
- ↑ English Nature and the Greater Thames Estuary
- ↑ The Thames Estuary Airport Ltd
- ↑ Autorisat en l'estuari del Támesis el major complex eòlic marí del món [1] archivat en Wayback Machine., Energies Renovables, 3 de febrer de 2007
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estuario del Támesis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.