Interregne anglés
El interregne anglés correspon al periodo de govern de la Mancomunidad d'Anglaterra que va tindre lloc despuix de la guerra civil anglesa i que va estar baix el mando de militars i parlamentaris. Va escomençar en giner de 1649 en el regicidi de Carlos I d'Anglaterra i va finalisar en 1660 en la restauració al poder de Carlos II d'Anglaterra. De fet, esta era pot dividir-se en quatre periodos, els quals són:
- 1649 – 1653: Primer periodo de la Mancomunidad d'Anglaterra
- 1653 – 1658: El Protectorat baix el mando d'Oliver Cromwell
- 1658 – 1659: El Protectorat baix el mando de Richard Cromwell
- 1659 – 1660: Segon periodo de la Mancomunidad d'Anglaterra
Vida durant l'interregne
Despuix de la victòria parlamentària en la Guerra civil es va impondre en el restant del país la visió puritana de la majoria dels membres del Parlament i dels seus partidaris. Els puritanos advocaven per una vida austera i restringien els excessos de l'antic règim. La pràctica de festivitats com el Nadal i les Pasqües varen ser suprimides del calendari perque es considerava que tenien un orige pagà.[1] També es varen prohibir alguns pasatiempos com el teatre i les apostes. No obstant atres manifestacions artístiques varen ser recolzades, com és el cas de l'opera, degut a que se'ls considerava activitats virtuoses. Generalment estos canvis han segut associats a Oliver Cromwell, a pesar de que varen anar originalment introduïts pel Parlament de la mancomunidad. Tal és aixina, que quan Cromwell va pujar en poder va eixercir una influència liberalizadora.[2]
El seu fill i successor Richard Cromwell, sense dubtar va renunciar i va abdicar al seu càrrec de Lord Protector en acabant de que se li imponguera una demanda per part del Parlament Rabadilla. Este fet va donar inici a un curt periodo de restauració de la mancomunidad anglesa.[3]
Judeus en Anglaterra
En 1655, el rabino Menasseh Ben Israel es va reunir en Oliver Cromwell per a dialogar sobre la readmissió dels judeus en Anglaterra.[4] Cromwell no va estar d'acort en tots els drets i demandes solicitades per Ben Israel; no obstant baix el seu protectorat es va tolerar l'establiment de sinagogas i cementeris judeus. En eixa época la pràctica del judaisme en Anglaterra no es realisava obertament degut a que hi havia algunes hostilitats contra els judeus i les decisions realisades per Cromwell havien segut en cert modo controvertides. A pesar de que la discriminació contra els judeus establits en Anglaterra va continuar per varis anys, les condicions de vida d'este grup varen millorar en l'interregne ya que no podien ser processats si se'ls trobava practicant la seua religió.[5]
Referències
Bibliografia
- BEN ISRAEL (1901). Menasseh ben Israel's mission to Oliver Cromwell, Macmillan.
- BUCHOLZ, Robert (2004). Early modern England, 1485-1714 : a narrative history, Malden: Blackwell Pub. ISBN 0631213929.
- BURKE, Thomas Nicholas (1872). Lectures and Sermons, Nova York: Haverty.
- BROCK, Robert (1985). Acts of identity, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0521302609.
- COBY, Patrick (2009). Thomas Cromwell: Machiavellian statecraft and the English Reformation, Lexington Books. ISBN 9780739134030.
- COLLINS, Jeffrey (2005). The allegiance of Thomas Hobbes, Oxford: Oxford University Press. ISBN 0199268479.
- DURSTON, Christopher (1991). Princes, pastors, and people: The Church and religion in England, 1529-1689, Routledge. ISBN 0415059631.
- GALIBERT, Léon (1844). Història d'Anglaterra, Barcelona: Imprenta de l'Imparcial.
- LITTLE, Patrick (2004). Lord Broghill and the Cromwellian union with Ireland and Scotland, Suffolk: Boydell Press. ISBN 184383099X.
- WHITE, Henry (1850). A history of the world on a new and systematic pla, Filadèlfia: J. B. Smith.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Interregno inglés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.