Bandera d'El Salvador
La bandera d'El Salvador és el pabelló que representa al país, i que, junt a l'El Salvador|escut i l'El Salvador|himne nacional, té la categoria de símbol patrio. Consistix en un rectàngul dividit en tres franges coloreadas en la representació dels països de Centroamérica. La bandera va ser l'inspiració per a la bandera de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica i despuix de la República Federal de Centroamérica en 1823, els seus colors varen ser triats per Manuel José Arce que s'eixercitava com a cap dels milicians de la província de Sant Salvador que varen combatre l'anexió de la Capitania General de Guatemala al Primer Imperi mexicà en 1822.[1] La bandera de la província de Sant Salvador va ser inspirada en la bandera blava obscura de la l'Argentina|bandera argentina de 1818-1820 que va onejar Hippolyte Bouchard el 18 de març de 1819 prop del port de Acajutla. En agraïment, la província de Sant Salvador i despuix tota Centroamérica varen adoptar els colors de la bandera Argentina. La bandera Argentina a la seua volta va ser inspirada pel color blau i blanc de la banda real bicolor de l'Orde de Carlos III com era en representació de la verge Immaculada Concepció, en la que els colors dominants —blau i blanc— de la vestimenta de la Verge María varen ser els que es varen establir des de l'inici per a configurar les distincions de l'Orde de Carlos III, que lluïen virreyes i presidents de les reals audiències espanyoles, coneguda també com la Puríssima Concepció, era la Patrona de l'infanteria espanyola i argentina. En 1865, El Salvador va viure un dels seus primers canvis de bandera de forma transcendent. El president conservador Francisco Ames va decretar un nou pabelló nacional, que estava inspirat en la bandera nortamericana.[2]
El 17 de maig de 1912 el Poder Llegislatiu va decidir fer un nou pabelló nacional, recuperant els colors de la bandera de la Federació centroamericana pero en blau cobalt; per mig d'un Decret Llegislatiu emés eixe mateix dia, més i any, i que va entrar en vigència el 15 de setembre d'eixe mateix any. L'iniciativa va ser del President de la República, doctor Manuel Enrique Araujo, qui la va issar per primera volta el 15 de setembre de 1912 en la Tribuna Presidencial del Camp de Mart i aixina la va convertir oficialment en el nou símbol patrio en honor a la protesta contra l'ocupació nortamericana en Nicaragua, i l'esperança de la reunificació centroamericana. També a la bandera li va ser dedicada una oració creada per David J. Guzmán en 1916 per a que la dedicara el poble salvadoreny a la seua pàtria.[1]
La bandera como símbolo nacional es empleada por el Gobierno e institucions estatales, con distintas variantes en su confecció según el uso que se le dé por parte de los cuerpos diplomáticos, civiles o militares.
Descripción
Dimensions y diseños
Los tamaños difieren ligeramente entre ellas, siendo las dimensions de la Bandera Magna de 3,35 metros de largo y 1,89 metros de alto (335:189), la primera bandera civil tiene una dimensió de 1 metro de largo y 60 centímetros de alto (5:3), y la segunda se debe poner una dimensió de 1,45 metros de largo y 90 centímetros de alto (29:18). En los casos que se requiera també podrá usarse una bandera de menores o mayores dimensions, pero siempre y cuando sean respetadas las proporciones.[3]
El disseny està basat en la bandera de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica, concebuda per Manuel José Arce, qui a la seua volta es va inspirar en la l'Argentina|bandera Belgrano de les Províncies Unides del Riu de l'Argent, que hui en dia és Argentina.[4]
Colors i simbolisme
La bandera del Salvador consistix de tres franges horisontals iguals, els dos blaus que estan en la part superior i en la part inferior, i el blanc s'ubica en el centre de la bandera.[5][6] La variació vigent es distinguix en tres tipos en funció del seu us, la Bandera Magna es du en l'El Salvador|Escut Nacional en la franja central, l'ús civil té dos versions: la primera deixada en blanc a la franja central, i la segona es du d'un lema salvadoreny en la franja central.
D'acort en l'interpretació moderna dels colors i el seu significat:
- Blau cobalt: representa el cel que cobrix la pàtria salvadorenya, i els dos oceans que banyen en l'istme centroamericano, l'Atlàntic i el Pacífic.
- Blanco: representa la pau que domina el país i la concòrdia, és dir l'acort i l'harmonia que deu existir entre les persones que habiten esta nació.
- Àmbar (per a us civil): representa l'escritura del seu lema del Salvador.
| Denominació | Blau cobalt | Blanco | Àmbar |
|---|---|---|---|
| RGB | (0, 71, 171) | (255, 255, 255) | (255, 191, 0) |
| Cuatricromía (CMYK) | (100, 58, 0, 33) | (0, 0, 0, 0) | (0, 25, 100, 0) |
| Colores web (HTML) | #0047AB | #FFFFFF | #FFBF00 |
| CIELAB (HCL) | (31.77, 14.43, -59.89) | (100, 0, 0) | (81.62, 14.62, 82.79) |
| HSV | (215°, 100%, 67%) | (0°, 0%, 100%) | (45°, 100%, 100%) |
| Pantone | 2728 C | Blanco | 7548 C |
I el lema "Deu Unió Lliberteu" està representat en tres paraules de cada una pintades de color àmbar de la bandera civil:[7]
- Deu: La creència del poder Superior que ho governa tot en una fortalea verdadera per al progrés.
- Unió: La voluntat que deu existir per crear una sola nació basada en el diàlec, la raó i el consens.
- Llibertat: El indomable esperit libertario del poble, per mig del qual es poden expressar les opinions pròpies.
Use
La llei va ser aprovada en 1972, publicada en el Diari Oficial n.º 171, prenc n.º 236, del 14 de setembre d'eixe any, la qual va decretar tres classes de banderes nacionals oficials: La magna, la d'ús en edificis i oficines públics i la de desfilades i cada una d'ella tindrà diferents mides, les quals deuen ser preses en conte.[3]
- Artículo 8: La bandera magna se usará en ocasions en que se celebren sessions, reuniones o actos en que participen los tres Poderes del Estado o con motivo de las celebracions de las fechas patrias.
- Artículo 10: La bandera de uso en edificios y oficinas públicos será de uso obligatorio en todos los edificios y dependencias del Estado y deberá estar colocada en un sitio de honor, en el despacho del jefe respectivo. En los días de fiesta nacional, se izará a las seis horas y se arriará a las dieciocho horas.
- Artículo 11: La bandera de desfiles deberá medir un metro quaranta y cinco centímetros de largo por noventa centímetros de ancho y será sostenida por un asta cilíndrica de dos metros cincuenta centímetros de largo por cuatro centímetros de diámetro. El asta terminará en una lanza color dorado en forma de rombo y afilado hacia los lados, y en la punta; y grueso en la línea media que une los ángulos. En la unión de la lanza con el asta se fijarán dos listones de dos metros de largo: uno blanco y otro azul, de seis centímetros de ancho cada uno. En el listón blanco deberá constar el nombre del plantel, y en el listón azul el domicilio, en letras de color dorado. La franja blanca de la bandera para desfiles, llevará en letras doradas la inscripción: DIOS UNION LIBERTAD.
- Artículo 12: Las delegacions oficiales nombradas por el Gobierno de la República para representar al país en el extranjero, cuando por razón de su missió tengan que portar bandera, ésta será la de uso en edificios y oficinas públicos, con el escudo de armas, con todos sus blasones.
- Artículo 14: Las naves nacionales o con matrícula salvadoreña usarán la bandera nacional de conformidad a los Tratados, Convenios o disposicions especiales.
Banda presidencial
la Banda presidencial de El Salvador consiste en el mismo diseño de la bandera, sólo que el Escudo Nacional es grande que traspasa a las franjas azules, y se viste a través del torso para simbolizar el jefe de Estado o de Gobierno, quien la porta sobre el pecho de manera transversal desde el hombro derecho al costado izquierdo, uniendo los extremos a l'altura de la cintura. la banda presidencial sólo puede ser usada por el presidente constitucional de la República. Plantilla:Gallery
Historia de la Bandera
1823-1838: Bandera y escudo de armas usados por la provincia de El Salvador durante el Período Federal
El Salvador, como parte de las Provincias Unidas del Centro de América, adoptó la bandera y el escudo de armas aprobados por la Asamblea Nacional Constituyente de Centroamérica, según Decreto Legislativo n.º 29 del 21 de agosto de 1823. La Bandera de las Provincias Unidas del Centro de América constaba de tres franjas horizontales: azules la superior e inferior y blanca la del centro. Este es el citado decreto legislativo:
DECRETO n.º 29
La Asamblea Nacional Constituyente de las Provincias Unidas del Centro de América, ha tenido a bien decretar y decreta: Artículo 1º El Escudo de Armas de las Provincias Unidas del Centro de América será un triángulo equilàter; en su base aparecerá una cordillera de cinco volcanes, sobre un terreno que se figure bañado por ambos mares; en la parte superior, un arco iris que los cubra y bajo el arco, el gorro de la libertad esparciendo luces. En torno del triángulo y en figura circular se escribirá con letras d'oro: “PROVINCIAS UNIDAS DEL CENTRO DE AMÉRICA”. Artículo 2º Este escudo se colocará en todos los puestos y oficinas públicas sustituyéndose a las que se han usado por disposicions de los anteriores gobiernos. Artículo 3º El gran sello de la nación, el de la Secretaría de esta Asamblea, el de los agentes del gobierno, y tribunales de justicia, llevarán todos el mismo escudo. Artículo 4º El pabellón nacional para los puertos y para toda clase de buques pertenecientes a este nuevo estado constará de tres fajas horizontales, azules la superior e inferior, y blanca la del centro en la cual irá dibujado el escudo que designa el artículo 1º. En los gallardetes las fajas se colocarán perpendicularmente por el orden expresado. Del mismo pabellón usarán los enviados de este gobierno a las naciones extranjeras. En los buques mercantes las banderas y gallardetes no llevarán escudo, y en la faja del centro se escribirá con letras de plata: DIOS, UNIÓN, LIBERTAD. Artículo 5º Las banderas y estandartes de los cuerpos militares así vivos, así como de milicia provincial mientras esta subsista, se arreglarán a lo dispuesto en el artículo anterior: Sus fajas serán siempre horizontales, en la superior las palabras: DIOS, UNIÓN, LIBERTAD, y en la inferior la clase y número de cada cuerpo. En las d'infantería ambas inscripciones serán con letras de oro, y en los de caballería con letras de plata. Artículo 6º Los cuerpos de fuerza cívica dispondrán sus banderas y estandartes con arreglo a lo prevenido en el artículo setenta de la ley de diez y ocho del corriente. Artículo 7º Al comunicarle este decreto al gobierno se le acompañarán diseños del blasó y pabellón nacionales para la más fácil inteligencia de cuanto queda prevenido: Comuníquese al Supremo Poder Ejecutivo para su cumplimiento, y que lo haga imprimir, publicar y circular. Dado en Guatemala a 21 de agosto de 1823 – José Barrundia: Diputado Presidente – Mariano Gálvez: Diputado Secretario – Mariano de Córdoba: Diputado Secretario – Al Supremo Poder Ejecutivo. Por tanto mandamos se guarde, cumpla y ejecuten todas sus partes.
Lo tendrá entendido el Secretario del despacho, y hará se imprima, publique y circule. Palacio Nacional de Guatemala 3 de octubre de 1823 – Antonio Rivera: Presidente – Pedro Molina – Juan Vicente Villacorta. Al ciudadano Manuel Julián Ibarra.Palacio Nacional de Guatemala 3 de octubre de 1823. M. Julián Ibarra.
1851-1853: Bandera y escudo de armas de la Representació Nacional de Centroamérica
El 8 de novembre de 1849, los Estados de Nicaragua, El Salvador y Honduras acordaron en la ciudad de León (Nicaragua) un Pacto de Confederació, que debería ser arreglado por medio de una Dieta. La Representació Nacional de Centreamèrica se instaló solemnemente el 9 de enero de 1851, en Chinandega, cabecera del departamento del mismo nombre. Estaba integrada por Pablo Buitrago Benavente y Hermenegildo Zepeda Fernández por Nicaragua, José Guerrero por Honduras, Francisco Barrundia y José Silva por El Salvador. De inmediato se procedió a organizar su directorio, siendo nombrado presidente Hermenegildo Zepeda Fernández, Primer Secretario José Silva y Segundo Secretario el Lic. Pablo Buitrago Benavente. El 22 de abril de 1851, la Representació Nacional de Centroamérica decretó obligatoria la bandera azul y blanca y el escudo de la Confederació de Centroamérica. En el diario oficial, Gaceta del Salvador, Tomo 3, Número 4, del 30 de mayo de 1851, aparece el decreto legislativo siguiente:[8]
Secretaría de relacions interiores del Gobierno Nacional de Centro-América=D.U.L.=Leon, Mayo 15 de 1851.=Sr. Ministro jeneral del Supremo Gobierno del Estado del Salvador.=El Presidente de la Representació Nacional de Centro-América se ha servido dirijirme el decreto que sigue.= El Presidente de la Representació Nacional de Centro-América a los Gobiernos de los Estados del Salvador, Honduras y Nicaragua.=Por cuanto la misma Representació Nacional de Centro-América ha decretado lo siguiente.=La Representació Nacional de Centro-América, CONSIDERANDO, que es necesario designar las insignias que deben constituir el emblema de la unión de los Estados confederats, ha venido en decretar y decreta.
ART. 1º.- El escudo de armas de la unión Centro-americana será un triángulo equilàter.- En su base aparecerá una cordillera de tres volcanes colocado sobre un terreno que se figure bañado por ambos mares, en el vértice el arco iris que los cubra y bajo el arco el gorro de la Libertad difundiendo luces, y con tres estrellas en la parte superior.- En torno del triángulo y en figura circular se escribirá en letras de oro, FEDERACIÓN DE CENTRO-AMÉRICA.
Art. 2º.- Este escudo se colocará en todos los puestos y oficinas públicas del Gobierno Jeneral.Art. 7º.- Las banderas y estandarte del ejército federal se arreglaran a lo dispuesto en el artículo 4º. Con solo la diferencia de escribirse en la faja superior las palabras, D.U.L. y en la inferior la clase y número de cada cuerpo.- En los de infantería y artillería, ambas inscripciones serán en letras de oro, y en los de caballería en letras de plata.
Art. 3º.- El gran sello de la unión, y el de los ajentes diplomáticos llevará el mismo emblema: el de las secretarías tendrá la inscripción correspondiente al ramo de relacions respectivo en la forma de un óvalo horizontal; en el centro tres volcanes, y sobre ellos un sol radiante.
Art. 4º.- El pabellón de la Nación constará de tres fajas horizontales, azules la superior e inferior y blanca la del centro, en la cual irá dibujado el escudo que designa el artículo 1º.
Art. 5º.- Este pabellón se usará en todos los puertos, en toda clase de buques nacionales y por los enviados de la unión: en los gallardetes las fajas se colocarán verticalmente por el orden espresado.
Art. 6º.- En los buques mercantes, el pabellón no llevará escudo, y en la faja del centro se escribirá en letras de oro, D.U.L.
Por tanto, Ejecútese y publíquese por quienes corresponde- Hermenejildo Zepeda.=Al secretario del despacho de relacions esteriores encargado del de las interiores.=Y de orden del mismo Sr. Presidente lo traslado a U. para conocimiento de ese Supremo Gobierno y los efectos consiguientes, esperando su correspondiente recibo.=Su atento servidor.-Firmado-P. Buitrago.=Es conforme: San Salvador, Mayo 27 de 1851.
1865-1912: Bandera i escuts d'armes usats per la República del Salvador
En el diari oficial El Constitucional, Tom I, n.º 82, del dijous 4 de maig de 1865, apareix el Decret Eixecutiu del 28 d'abril que va crear la segona bandera del país, sent El Salvador|President de la República don Francisco Ames:[9]
El President de la República del Salvador:
Complimentat el decret del Cos Llegislatiu de 14 de febrer últim que ho faculta per a designar els colors del pabelló nacional i els atributs de l'escut d'armes, s'ha servit decretar lo següent:
Artícul 1º. -El pabelló nacional es compondrà de cinc faixes blaves i de quatre blanques: l'ample de dites faixes serà de nou polzades i les seues llongitut de tres a quatre vares castellanes. En l'àngul superior immediat a l'asta, durà un quadro encarnat d'una vara per costat; en el qual es colocaran nou estreles blanques de cinc ànguls eixints cada una, representant els nou departaments de la República.
Art. 2º. -La bandera antedicha serà la mercant. La de guerra tindrà els mateixos colors i dimensions i en el quadro encarnat de que s'ha fet menció, tindrà l'escut d'armes de la República, duent al revers les nou estreles dels departaments.
Art. 3º. -L'escut d'armes nacional serà el mateix de l'antiga federació centre-americana en les modificacions següents:
- 1ª. -En lloc dels cinc volcans que representaven els cinc Estats de la federació hi haurà solament un en activitat imitant l'Izalco:
- 2ª. -En l'espai superior del quadro que deu contindre este volcà es colocaran les mateixes nou estreles formant un semicírcul:
- 3ª. -En la base de l'escut apareixerà d'un costat i un atre el nou pabelló de la República:
- 4ª. -el gorro de la llibertat descansarà en la part en que s'unixen els banyes de l'abundància que descendixen per abdós costats del quadro:
- 5ª. -En forma de semicírcul es llegirà entre rajos lluminosos: 15 de setembre de 1821, quedant el gorro en el centre d'este; i
- 6ª. -Llimitarà l'escut una franja circular en la circumferència de la qual apareixerà esta llegenda: República del Salvador en la América Central.
Francisco Ames.<br />
El Ministre de Relacions Exteriors i Instrucció Pública<br />
Gregori Arbizú.1896-1898: Bandera i escut d'armes de la República Major de Centroamérica
En assumir el càrrec públic de President de Nicaragua el 16 de setembre de 1893, el general José Sants Zelaya López va prometre treballar pel reaparecimiento de la Pàtria Centroamericana, ya que Nicaragua era una porció disgregada de la República de Centroamérica. El general Zelaya López va aprofitar l'amistat en els presidents d'Hondures i El Salvador, doctor Policarpo Bonilla i general Rafael Antonio Gutiérrez per a promoure l'unió de les tres repúbliques, perque els presidents de Costa Rica i Guatemala no mostraven interés en dita unió.
El 20 de juny de 1895 els plenipotenciarios de Nicaragua, El Salvador i Hondures doctores don Manuel Coronel Matus, don Jacinto Castellanos i don Constantino Fiallos, respectivament, subscriuen en el port de Amapala (Hondures) el Tractat d'Unió que es coneix en el nom de “Pacte de Amapala”; el que erigix a les Repúbliques de Nicaragua, El Salvador i Hondures en una sola entitat política per a l'eixercici de la seua sobirania baix el nom de República Major de Centroamérica. Esta denominació persistirà fins que les Repúbliques de Guatemala i Costa Rica accepten voluntàriament el present conveni en el cas del qual es dirà República de Centroamérica.
En l'artícul número onze de dit conveni s'adopta la bandera i l'escut d'armes de l'antiga federació, variant únicament la divisa o llegenda. El 3 d'agost de 1895 el Tractat de Amapala va ser ratificat pel El Salvador|President de la República, quedant per tant inclós oficialment Nicaragua dins de la República Major de Centroamérica. Despuix de la ratificació del tractat pels tres governs abans citats, es va instalar en Sant Salvador (la capital salvadorenya) la Dieta de la República Major de Centroamérica.
Reunit el Congrés Constituent en la ciutat de Managua (la capital de Nicaragua) el dia 27 d'agost de 1898, va aprovar la Constitució dels Estats Units de Centroamérica. Poc despuix l'unió va aplegar al seu fi pel colp d'Estat del general Tomás Regalat (1898-1903), qui va depondre el 13 de novembre de 1898 a l'El Salvador|President de la República, general Rafael Antonio Gutiérrez, i de colp i repent va declarar la separació d'este país; trencant-se el pacte firmat en Amapala i finalisant l'ideal d'unitat centroamericana del general José Sants Zelaya López, per lo que El Salvador va tornar a usar la seua bandera i escut nacionals anteriors.
Bandera i l'escut actuals
Creació i Dret Llegislatiu de 1912
La bandera i l'escut actuals del país varen ser creats per mig de Decret Llegislatiu del 17 de maig de 1912, publicat en el Diari Oficial n.º 125, Prenc n.º 72, del 30 de maig de 1912,[10] sent El Salvador|President de la República el doctor Manuel Enrique Araujo, i el text del qual és el següent:
L'Assamblea Nacional Llegislativa de la República del Salvador, en us de la facultat que li conferix la fracció 16ª del Art. 67 de la Constitució, i á iniciativa del Poder Eixecutiu,
DECRETA:
Artícul 1º.- Adoptánse per a la República del Salvador, en les modificacions que s'expressaran, l'escut d'armes i el pabelló de Centre-Amèrica, decretats per l'Assamblea Nacional Constituent de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica, en data 21 d'agost de 1823.
En conseqüència:
1º. L'Escut d'Armes de de El Salvador serà un triàngul equilàter. En la seua base apareixerà la cordillera de cinc volcans, colocats sobre un terreny que es figure banyat per abdós mars: en la part superior un arc iris que els cobrixca: baixe l'arc, el gorro de la llibertat escampant llums, i en forma de semi-círcul es llegirà entre els seus rajos 15 DE SETEMBRE DE 1821. En torno del triàngul, i en figura circular, s'escriurà en lletres d'or: REPÚBLICA DEL SALVADOR EN LA AMÉRICA CENTRAL, i en la base del triàngul: DEU, UNIÓ I LLIBERTAT.
2º. Este Escut es colocarà en tots els ports i oficines públiques.
3º. El gran sagell de la Nació, el de la Secretaria de l'Assamblea Nacional, el dels Agents del Govern i Tribunals de Justícia, duran el mateix Escut.
4º. El Pabelló Nacional per als ports i bucs, constarà tres faixes horisontals, blaves la superior é inferior i blanca la del centre, en la qual anirà dibuixat l'escut abans descrit. En els gallardetes les faixes es colocaran perpendicularmente, per l'orde expressat. Del mateix Pabelló usaran els Enviats del Govern á les Nacions estrangeres. En els bucs mercants les banderes i gallardetes no duran escut i en la faixa del centre s'escriurà en lletres d'argent: DEU, UNIÓ I LLIBERTAT.
5º. Les banderes i estandarts dels Cossos Militars, s'arreglaran á lo dispost en el número anterior. Les seues faixes seran sempre horisontals: en la del centre es dibuixarà el blasó: en la superior s'escriuran les paraules: DEU, UNIÓ I LLIBERTAT, i en l'inferior la classe i número de cada Cos. En els de infanteria i artilleria abdós inscripcions seran en lletres d'or, i en els de cavalleria, en lletres d'argent.
Art. 2º.- Queda derogat el Decret de 28 d'abril de 1865.
Art. 3º.- Este Decret tindrà força de llei des del 15 de setembre del corrent any.
Dau en el Saló de Sessions del Poder Llegislatiu. Palau Nacional: Sant Salvador á els dèu i sèt dies del més de maig de mil noucents dotze.
President.
Juan Mena,
1er. Pro-Srio.
R. Quintanilla,
2º. Pro-Srio.
Palau Nacional: Sant Salvador, 27 de maig de 1912.
Eixecute's:
Manuel I. Araujo.
El Subsecretari d'Estat en els Despachos de Guerra i Marina,
Reforma de l'anterior Decret Llegislatiu en 1916
El creador de l'escut nacional, Rafael Barraza Rodríguez, va guanyar el concurs per a dissenyar l'actual escut d'armes; qui li va agregar dos elements que no consten en el decret llegislatiu anterior, pero que varen ser acceptats per raons d'estètica, els quals són les cinc banderes darrere del triàngul equilàter i la corona de llorer. Es va tindre que fer el Decret Llegislatiu del 20 de març de 1916, publicat en el Diari Oficial n.º 72, Prenc n.º 80, del 27 de març de 1916,[11] per a acceptar de forma oficial els dos elements citats i per a introduir noves regulacions a la bandera nacional, el text de la qual és el següent:
L'Assamblea Nacional Llegislativa de la República del Salvador,
CONSIDERANT:
que per Decret Llegislatiu de 17 de maig de 1912, es va establir l'escut d'armes i el pabelló nacional;
que el Ministeri de la Guerra per mig de el seu Oficialía Major va traure a concurs el disseny de l'escut d'armes, i va aprovar despuix un dels dissenys presentats;
que encara quan en este conserven els blasones essencials de l'escut d'armes, se'ls va adornar en atres insígnies que no estan determinades pel Decret Llegislatiu citat, sent en dites insígnies que s'ha vingut usant;
que de consegüent és necessari donar força de llei a l'ús que de l'escut es fa;
que ademés és necessari reglamentar d'una manera general l'ús de l'escut d'armes i del pabelló nacional, per a lo que deu prendre's en consideració el respecte per tals insígnies i les diferents formes i circumstàncies en que s'usa;
PER TANT:
En us de les facultats que li conferix l'incís 16 de l'artícul 68 de la Constitució Política,
DECRETA:
Art. 1º.- A l'artícul primer de la llei de 17 de maig citada, publicada en el Diari Oficial del 30 del mateix més, se li agrega:…”Eixint del triàngul hi haurà cinc pabellons del Salvador, dos a cada u dels costats del triàngul i un sobre el vèrtiç superior del mateix. Baixe la llegenda “Deu-Unió-Llibertat” durà dos branques de llorer entrellaçades, en forma circular, fins a terminar en les dos banderes laterals superiors.
Art. 2º.- A l'artícul segon se li agrega:
“Podrà usar-se en els mobles o vehículs (Carrosses, automòvils, embarcacions etc.) de propietat nacional, i en el paper de correspondència dels Suprems Poders de l'Estat.
L'escut d'armes també podrà ser usat en la República per qualsevol persona o institució; pero únicament en ocasió d'una festa o duel nacionals o quan expressament es haver concedit autorisació pel Suprem Poder Eixecutiu.
En estos últims casos l'escut d'armes no tindrà les llegendes: “República del Salvador en la América Central” ni “Deu-Unió-Lliberteu”, i els pabellons que ixquen del triàngul podran ser separats o adherits al mateix o s'usarà l'escut sense ells. Tampoc durà les branques de llorer.
Art. 3º.- A l'artícul tercer se li agrega: “en tots el seu blasones”.
Art. 4º.- A l'artícul quart a on diu “en la qual anirà dibuixat l'escut abans descrit”, se li agrega: “en tots el seu blasones”.
Art. 5º.- En l'artícul quint la part que descriu les banderes i estandarts, queda aixina: “les seues faixes seran sempre horisontals; en la del centre durà el triàngul de l'escut d'armes, en tots el seu blasones interiors; en la superior, les paraules “Deu-Unió-Lliberteu”, i en l'inferior, la classe i número de cada Cos.” Seguix l'artícul sense modificació.
Art. 6º.- Les oficines dels Suprems Poders i de qualssevol institució oficial o municipals poden usar del Pabelló Nacional, sense escut; pero duent les paraules “Deu-Unió-Lliberteu”. D'este mateix pabelló podran usar les institucions particulars, prèvies autorisació expressa del Suprem Poder Eixecutiu, qui també podrà autorisar tant a estes com a les institucions oficials o municipals per a que usen un lema especial en el pabelló.
Art. 7º.- Tota persona o institució queda facultada per a usar en el territori de la República, o els salvadorenys fòra d'este, els colors nacionals en gallardetes, pabellons o una atra forma; pero en este cas els pabellons no podran dur cap dels blasones de l'escut d'armes o lemes de cap classe; sense perjuí de lo dispost en els artículs anteriors. Este us queda llimitat als dies de festa o duels nacionals i a tots aquells en que se celebrara un acontenyiment d'importància general o local.
Art. 8º.- Tots aquells que usaren o ordenaren l'ús de l'escut d'armes o del pabelló nacionals d'una atra manera o en una atra forma de la que es prescriu per la llei, seran castigats gubernativamente en una multa de cinquanta pesos per cada infracció.
Art. 9º.- El Suprem Poder Eixecutiu reglamentarà els casos i condicions en que es puga autorisar als particulars o institucions especials per a usar l'escut d'armes o lemes especials en el pabelló.
Art. 10º.- Es declara llegal el sagell usat anteriorment adornat en els aditaments que fins a hui prescriu esta reforma.
Art. 11º.- Esta llei entrarà en vigor des del dia de la seua publicació.
Dau en el Saló de Sessions del Poder Llegislatiu. Palau Nacional: Sant Salvador, vint de març de mil noucents setze.
President.
Lucilo Villalta,
2º Pro-Srio.
José F. Morales,
Srio. Int.
Palau Nacional: Sant Salvador, 24 de març de 1916.
Eixecute's,
C. Meléndez.
El Ministre de la Guerra,
Resum històric
En el següent taula es mostra un resum de les banderes oficials i històriques des de 1822.
Evolució de la Bandera del Salvador
| Bandera | Notes | Data d'adopció | Data de desús |
|---|---|---|---|
| Va ser la bandera de la Província de Sant Salvador dissenyada per Manuel José Arce per a defendre el territori contra l'invasió mexicà-guatemalteca que buscava anexar la província a l'Imperi mexicà. Esta despuix es va convertir en inspiració per a la primera bandera de Centroamérica, de les Províncies Unides de Centroamérica i més tart de la República Federal de Centroamérica. El disseny bàsic consta de tres franges (Dos blaus i un blanc en el centre) simbolisant com a part de Centroamérica, basat en la bandera blava obscura de la l'Argentina|bandera argentina de 1818-1820, issada per Hippolyte Bouchard el 18 de març de 1819, prop del port d'Acajutla. En agraïment, la província de Sant Salvador va adoptar els colors de la bandera Argentina. | 20 de febrer de 1822
2 de febrer de 1841 1844 |
21 d'agost de 1823
17 de juliol de 1842 1851 | |
| Bandera de les Províncies Unides de Centroamérica
La bandera militar de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica en el lema nacional i les inicials del batalló nacional. |
21 d'agost de 1823 | 22 de novembre de 1824 | |
| Bandera estatal salvadorenya dins de les Províncies Unides. El seu escut està basat en images de monedes i sagells; i du un volcà solitari | 21 d'agost de 1823 | 1824 | |
|
|
Bandera de la República Federal de Centroamérica.
Bandera de guerra de la República Federal de Centroamérica, du el lema nacional (DEU. UNIÓ. LLIBERTAT.) en lletres Mayúscules quadrades romanes de color Plateado. |
1823
22 de novembre de 1827 |
1824
1 de febrer de 1841 |
| Bandera dels Estats Units del Centre d'Amèrica.cita requerida | 1824 | 1827 | |
| Bandera estatal salvadorenya dins de la República Federal de Centroamérica. | 1824 | 1840 | |
| La bandera durant la Confederació de Centroamérica. | 17 de juliol de 1842 | 1844 | |
| Bandera estatal salvadorenya dins de la Confederació de Centroamérica. L'escut du un volcà solitari. | 17 de juliol de 1842 | 1844 | |
| Bandera de la Representació Nacional de Centroamérica unió entre El Salvador en Hondures i Nicaragua. | 1851 | 1853 | |
| La primera bandera nacional del Salvador, en l'escut visiblement inspirat a les Províncies Unides del Centre d'Amèrica. Mencionada per Isidro Menéndez en la seua recopilació de lleis de 1855. | 1853 | 1859 | |
| Bandera nacional del Salvador baix la presidència de Gerardo Barris. El seu escut està basat en images de monedes i sagells; la forma triangular històric és abandonat i s'adopta un escut en forma de calfador migeval. | 1859 | 1861 | |
| La bandera nacional del Salvador, actualisada baix la presidència de Gerardo Barris. L'escut és de forma de calfador migeval en un triàngul dins; basada, de la mateixa manera que l'anterior, en images de sagells i monedes. Té sis volcans en lloc dels tradicionals cinc. El sext volcà va ser agregat en representació de l'Estat dels Alts. | 1861 | 1865 | |
| Adoptada el 9 de maig de 1865 per Francisco Ames, la segona bandera nacional va ser una bandera similar a Estats Units, en colors invertits entre el roig i blau. Les estreles que estan en el quadro roig representen els departaments del país, i cinc barres blaves i quatre blanques; també en el revers de la bandera va ser un escut nacional del Salvador en el quadro roig. Va començar en nou estreles, adaptant el 9 de maig de 1865. La bandera va ser adoptada com una forma de protesta contra el president guatemaltec Rafael Carrera, qui tenia ideals monàrquics per a Amèrica Central i va canviar la bandera guatemalteca en agregar els colors de la monarquia espanyola, i amenaçar en unir-se al Segon Imperi mexicà i anexar el restant de Centroamérica. En resposta, El Salvador va triar la bandera dels Estats Units, la qual va servir com a símbol de república democràtica, llibertat i antimonarquia, com el nou disseny per a la nova bandera de la república del Salvador. La bandera nova era símbol de que El Salvador rebujava l'idea d'una monarquia i s'identificava en el sistema polític republicà dels Estats Units. També en el revers de la bandera va ser un escut nacional del Salvador en el quadro roig. Aixina El Salvador abandó en la seua bandera la simbologia dels cinc antics estats federals representat per cinc volcans i tongada en un sol volcà per a indicar que El Salvador era una entitat totalment diferent i seprada al restant de Centroamérica, deixant arrere la federació i intents de reunificarla, com havien causat tantes guerres. | 9 de maig de 1865 | Juny 1865 | |
| Actualisació de la bandera en onze estreles en el quadro roig, durant quatre anys de vigència. | Juny 1865 | 1869 | |
| Actualisació de la bandera Nacional per segona volta pero en dotze estreles en el quadro roig, durant quatre anys de vigència. | 1869 | 1873 | |
| Actualisació de la bandera per tercera volta pero en tretze estreles en el quadro roig | 1873 | 1877 | |
| Quarta actualisació de la bandera pero en catorze estreles en el quadro roig. Actualisació en 1877 (revers). El revers de la bandera va canviar la posició al costat contrari. | 1877 | 1912 | |
| En unió de República d'Amèrica Central entre El Salvador, Hondures, i Nicaragua que va durar de 1896 a 1898. | 1896 | 1897 | |
| Erro al crear miniatura: | Actualisació de República d'Amèrica Central i despuix Estats Units de Centroamérica se li va agregar cinc estreles dorades a la bandera en 1898. | 1897 | 1898 |
| Bandera estatal salvadorenya dins de República d'Amèrica Central i Estats Units de Centroamérica. | 1896 | 1898 | |
| La tercera bandera nacional de la República del Salvador, Va ser adaptat de 17 de maig de 1912 pel president Manuel Enrique Araujo. La bandera va ser adoptada com a forma de protestar l'Ocupació nortamericana de Nicaragua en 1912, per a recuperar el sentit de la Reunificació centroamericana. Esta bandera seria actualisada despuix en 1916 | 17 de maig de 1912 | 1916 | |
| la Federació de Centroamérica va ser l'última unió d'El Salvador en Guatemala i Hondures. La bandera va ser inspirada en antigues banderes d'unions centroamericanas
Bandera estatal salvadorenya dins de la República de Centroamérica (1921-1922). Esta seria l'última bandera estatal del Salvador i l'última volta que El Salvador formaria partix d'una Unió Centroamericana. |
1921 | 1922 | |
| La quarta i última bandera nacional, actual de la República del Salvador, és similar com la seua primera bandera nacional pero en blau cobalt. Va ser actualisada i adaptat el 24 de març de 1916 pel president Carlos Meléndez, en el disseny de Rafael Barraza Rodríguez, qui va guanyar el concurs per a dissenyar l'actual Escut Nacional; despuix de l'inspiració de les banderes de Centroamérica. En l'escut se li varen agregar les cinc banderes i la Corona triumfal. La bandera va ser adoptada com a forma de protestar l'Ocupació nortamericana de Nicaragua en 1912, per a recuperar el sentit de la Reunificació centroamericana. La segona bandera du el lema nacional (DEU UNIÓ LLIBERTEU) en lletres Mayúscules quadrades romanes de color àmbar dorant. | 17 de maig de 1912 (proposta)<br>24 de març de 1916 (oficial) | Actualitat |
Banderes prenacionales
| Bandera | Notes | Data d'adopció | Data de desús |
|---|---|---|---|
| Banderola del Altépetl del Senyoriu de Cuzcatlán, antiga civilisació del Salvador. | c.1200 | 1528 | |
| Bandera de la Província de Sant Salvador (1528-1578) dins de la Capitania General de Guatemala en l'Imperi espanyol. | 1525 | 1701 | |
| Bandera de l'Alcaldia major de Sant Salvador dins de l'Imperi espanyol. | 1701 | 1760 | |
| Bandera de l'Alcaldia major de Sant Salvador dins de l'Imperi espanyol. | 1760 | 1785 | |
| Bandera de l'Intendencia de Sant Salvador dins del Virregnat de Nova Espanya. | 1785 | 15 de setembre de 1821 |
Banderes indígenes
-
Bandera indígena dels lencas del Salvador
-
Bandera indígena dels pipiles del Salvador
Banderes departamentals
-
Bandera del departament d'Ahuachapán
-
Bandera del departament de Cabanyes
-
Bandera del departament de Chalatenango
-
Bandera del departament de Cuscatlán
-
Bandera del departament de La Llibertat
-
Bandera del departament de La Pau
-
Bandera del departament de L'Unió
-
Bandera del departament de Morazán
-
Bandera del departament de Sant Miguel
-
Bandera del departament de Sant Salvador
-
Bandera del departament de Sant Vicente
-
Bandera del departament de Santa Ana
-
Bandera del departament d'Usulután
-
Bandera del departament de Sonsonate
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Símbolos Patrios». Presidencia de la República de El Salvador. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ «Historia de la bandera de El Salvador». Bandera de El Salvador. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 (14 de setembre de 1972).«LEY DE SÍMBOLOS PATRIOS».Diario Oficial.171, Tomo 236(115)Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ Las banderas centroamericanas
- Archivat el 30 de agost de 2009 archivat en Wayback Machine. Diario La Nación de Argentina
- ↑ Presidencia de la República de El Salvador: Bandera Nacional
- ↑ Plantilla:Enlace roto. Sitio Oficial de l'Asamblea Legislativa.
- ↑ «Significado de la bandera de El Salvador». Bandera de El Salvador. Archivat des de l'original, el 20 de julio de 2019. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ «Año 1851 Parte 2». Imprenta Nacional de El Salvador. Archivo Digital del Diario Oficial. Archivat des de l'original, el 14 de novembre de 2016.
- ↑ «Año 1865 Parte 4». Imprenta Nacional de El Salvador. Archivo Digital del Diario Oficial. Archivat des de l'original, el 13 de novembre de 2016.
- ↑ Archivo Digital del Diario Oficial de la Imprenta Nacional de El Salvador, 1912, 2T, Parte29.pdf
- Archivat el 22 de octubre de 2014 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Archivo Digital del Diario Oficial de la Imprenta Nacional de El Salvador, 1916, 1T, Parte19.pdf
- Archivat el 22 de octubre de 2014 archivat en Wayback Machine.
Bibliografia
- Francisco Espinosa, Els Símbols Patrios, Decimoprimera Edició, Direcció de Publicacions i Impresos, Consell Nacional per a la Cultura i l'Art (CONCULTURA), Ministeri d'Educació, Sant Salvador, El Salvador, 1996, Pàgines 10-26.
- Ricardo Mendoza Orantes i Lissette Mendoza García, Símbols Patrios del Salvador, Primera Edició, Editorial Jurídica Salvadorenya, Sant Salvador, El Salvador, agost de 2006, Pàgines 33-38.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandera de El Salvador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.