Band-i Kaisar
El Band-i Kaisar (en persa: بند قیصر, lit. 'assut del César'), Pol-i Kaisar ('pont del César'), pont de Valeriano o Shadirwan va ser un antic pont en arc, ubicat en la ciutat de Shushtar, Iran, i el primer del país en conjunt en una represa.[1] Construïda en mà d'obra romana en el III per orde sasánida,[2] va ser també el pont romà i assut romà més oriental, en estendre's dins del territori persa.[3] El seu disseny de doble propòsit va eixercir una profunda influència en l'ingenieria civil iraní i va ser instrumental en el desenroll sasánida de tècniques de gestió hídrica.[4]
La presa inundada d'aproximadament 500 metros de llarc sobre el riu Karún, un efluent d'Iran, va ser l'estructura central del Sistema hidràulic històric de Shushtar (سازههای آبی شوشتر), d'a on deriva la productivitat agrícola de la ciutat[5] i que va ser designat en 2009, per l'Unesco, com el dècim ben declarat Patrimoni de l'Humanitat del país.[6] El pont creua l'important via que unix Pasargada en la capital sasánida de Ctesifonte.[7] Va ser reparat moltes voltes durant el periodo islàmic,[8] el pont va seguir en us fins a finals de el XIX.[9]
Història i importància
[editar | editar còdic]Segons la tradició persa, el Band-i Kaisar va ser nomenat en honor al emperador romà Valeriano (253-260), qui va ser capturat en el seu eixèrcit sancer pel governador sasánida Sapor I despuix de haver segut derrotat en la batalla de Edesa (260). Esta vasta força de treball, que podria haver ascendit a 70.000 hòmens i va incloure a un cos d'ingeniers romans, va ser amprada pels vencedors per a les obres de construcció en Shushtar, un centre agrícola important en el suroest d'Iran.[10] Per a donar servici a les grans extensions de terra cultivable, en total unes 150.000 hectàreas, els romans es varen propondre construir tres infraestructures: un canal, cridat Ab-i Gargar, i les dos represas de Band-i Kaisar i Band-i Mizan, que varen dirigir el cabal del riu Karún a un curs d'aigua artificial.[11][A. 1]
El història és relatada pels historiadors musulmans Al-Tabari i Al-Masudi en els sigles IX i X.[12] Encara que no es pot ignorar la seua narrativa novelesca, la presència històrica dels romans és corroborada pels noms locals moderns, tals com "Roumischgan" per a una població propenca i una tribu de luros en el nom de "Rumian".[7] Ademés, la tradició local atribuïx als colon romans l'orige d'una série d'oficis, com la producció de brocat aplicat, i vàries costums populars.[12]
El pont de Shushtar formava part de l'important conexió vial entre els centres sasánidas de Pasargada i Ctesifonte.[7] S'assumix que atres dos ponts sasánidas en el camí, el Pa-i-Pol sobre el Karkheh i un en Dezful sobre el Ab-i Diz, són obres contemporànees del treball de presoners de guerra romans. Abdós exhibixen mampostería típicament romana unida en morter, una tècnica completament aliena a l'arquitectura indígena.[13]
Inspirat en l'eixemple romà, l'integració de l'estructura del pont en el disseny de la represa es va convertir en una pràctica estàndar de l'ingenieria hidràulica iraní que va durar fins a al voltant de l'any 1000, quan va culminar en l'encara existent Band-i Amir en Shiraz.[14]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Els noms de les dos represas són confoses per Smith (1971) i Hodge (1992 i 2000). També O'Connor (1993), ubica incorrectament al Band-i Kaisar en el Ab-i Gargar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vogel 1987, p. 50
- ↑ Smith 1971, pàg. 56–61;Schnitter 1978, p. 32;Kleiss 1983, p. 106;Vogel 1987, p. 50;Hartung & Kuros 1987, p. 232;Hodge 1992, p. 85;O'Connor 1993, p. 130;Huff 2010;Kramers 2010
- ↑ Schnitter 1978, p. 28, fig. 7
- ↑ Impacte en ingenieria civil:Huff 2010; sobre gestió hídrica:Smith 1971, pàg. 60f.
- ↑ Llarc:Hodge 1992, p. 85;Hodge 2000, pàg. 337f.; sistema extensiu de irrigaació:O'Connor 1993, p. 130
- ↑ Unesco, Sistema hidràulic històric de Shushtar (2009) Consultat el 24 de novembre de 2010
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Hartung & Kuros 1987, p. 232
- ↑ Hartung & Kuros 1987, p. 246
- ↑ Hodge 1992, p. 85;Hodge 2000, pàg. 337f.
- ↑ Vogel 1987, p. 50; ingeniers:Kleiss 1983, p. 106
- ↑ Smith 1971, p. 58; hectàrees:O'Connor 1993, p. 130
- ↑ 12,0 12,1 Kramers 2010
- ↑ Mampostería romana:Hartung & Kuros 1987, pàg. 232, 238, fig. 13; 249; no en us en Iran:Chaumont 1964, p. 170, fn. 3
- ↑ Smith 1971, pàg. 60f.;Vogel 1987, p. 50
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Band-e Kaisar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.