Anar al contingut

Baccharis trimera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Baccharis trimera
Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Baccharis trimera» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Este aviso fue puesto el 3 de octubre de 2019.

La carqueja (Baccharis trimera (Less) DC; Asteraceae) és una espècie de planta, ideal per a canteros de jardins, puix creix formant mates espesses.

Vista de la planta

Pel seu gust amarc, la medicina popular la recomana per a combatre problemes digestius i hepàtics. És una planta àmpliament distribuïda en Amèrica del Sur, a on és utilisada tradicionalment com a planta medicinal.[1] Creix en gran part de la selva amazónica i en les parts tropicals d'Argentina, Paraguai i Uruguay.[2]

Els pobles indígenes de la selva han utilisat esta planta durant sigles per a curar malalties del fege, estòmec, enfortir la funció intestinal i ajudar a eliminar les obstrucció del fege i la vesícula biliar fluidificando la bilis.[2]

Alguns estudis indiquen que esta planta és capaç de créixer en sols pobres en fòsfor, nitrogen i potassi; lo que sumat a que el seu creiximent no respon a la fertilisació rica en minerals, indica que no és una planta en una alta demanda nutricional.[1]

Pels seus composts esta és usada com una planta de tipo colagoga. Les seues fulles són utilisats en infusions calentes que es prenen en la finalitat de ser un potent colagogo.[3]

Taxonomia

Baccharis trimera va ser descrita per (Less.) DC. i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 5: 425. 1836.[4]

Etimologia

Baccharis: nom genèric que prové del grec Bakkaris donat en honor de Baco, deu del vi, per a una planta en una raïl fragant i reciclat per Linnaeus.[5]

trimera: epítet latino

Sinonímia
  • Baccharis genisteiloides var. trimera (Less.) Baker.
  • Baccharis trimera Person, (=Molina trimera Less.)

Importància econòmica i cultural

Constituents químics

Segons EPAGRI: alfa i beta-pineno, alcohols sesquiterpénicos, éster terpénicos, flavonas, flavanonas, saponinas, flavonoides, fenòlics, lactonas sesquiterpéniques i tricotecenos, alcaloide.

Composts específics

Segons a BIONATUS: flavonoides (apigenina, cirsiliol, cirsimantina, eriodictiol, eupatrina, genkawanina), sesquiterpenos, diterpenos, lignanos, alfa i beta pinenos, canfeno, carquejol, acetat de carquejila, ledol, alcohols sesquiterpénicos, sesquiterpenos bi i tricíclicos, calameno, elemol, eudesmol, palustrol, nerotidol, hispidulina, caempferol, quercetina i esqualeno.

  • Antianémica, antiasmática, antibiótica, antidiarréica, antidiabétíca, antidispéptica, antigripal, antihidrópica, antiinflamatoria, antirreumática, anti-Trypanosoma cruzi (causador de mal de Chagas), aperitiu, aromàtica, colagoga, depurativa, digestiu, diurético, emoliente, eupéptica, estimulant hepàtica, estomacal, febrífuga, hepatoprotector, hipocolesterolémica, hipoglicémica, laxante, moluscocida (contra Biomplalaria glabrata, hospedero intermediari de Schistosoma mansoni, causant de esquistosomosa), sudorífica, tenífuga, tònic, vermífuga.

Indicacions

  • Afeccions enfebrades, afeccions gàstriques, intestinals, de les vies urinàries, hepàtiques i biliars (aliacrà, càlculs biliars, etc.); afta, amigdalitis, anèmia, angina, anorèxia, asma, astènia, azia, bronquitis asmática, chagas, venéreas, coadyuvante de règims de aprimament, colesterol (reducció de 5 a 10 %), desintoxicació de fege, diabetis, diarrees, dispèpsia; dolències venéreas; malalties de bufa, fege, renyons, pàncrees, buit; espasmo, esterilitat femenina, estomatitis, faringitis, ferides, gola, gastritis, gastroenteritis, gengivitis, gota, hidropesia, impotència sexual masculina, inflamacions de gola, inflamacions de les vies urinàries, intestí fluix, llepra, mala digestió, malestar, mala circulació, obesitat, pressió de pancha, reumatisme, úlceres (us extern), vermes.

Contraindicació/cuidats

  • Gestante i lactants. Dosis excessives poden baixar la pressió.

Modo d'us

  • Infusió, decocció, extracte decorregut, tintures, elixir, aixarop, gárgaras, comprimides.

- infusió: 1 cullera de café en 1/2 L d'aigua. Prendre 1 a 2 culleres despuix de menjar; - infusió o decocció al 2,5 %: 50 a 200 ml al dia; - infusió per a us extern: 60 g en 1 L d'aigua. Aplicar localment. Banys parcials o complets, o comprimides localisades; - infusió de 10 g de brots em ½ L d'aigua hervir. Prendre 150 ml, tres voltes al dia; - decocció: hervir 5 minuts 1 cullera de café de fulls secs o en pols en 1 gerro d'aigua. Colar i prendre 2 culleres al dia; - decocció de 10 g en 1/2 L d'aigua. Prendre 4 voltes al dia; - tintura: 1 pren de sobretaula, cad 8 hores. (5 a 25 ml al dia). - extracte decorregut: 1 a 5 ml al dia. - vi digestiu: macerar 1 cullera de sopa en ½ copa de aiguardent per 5 dies. Mesclar el macerado filtrat a una botella de vi blanc. Prendre 1 copa abans dels menjars.

Mecanisme d'acció

Bàsicament, existixen quatre formes distintes per mig de les quals la carqueja genera un efecte antioxidant: a través de l'inactivaació directa d'espècies reactives d'oxigen i nitrogen (RONS); inhibint la producció de RONS; per mig de l'inhibició del dany oxidativo;[6] i a través d'enzimes antioxidants moduladoras.[1][7]


Les senyes científiques disponibles demostren que la B. trimera és capaç de disminuir la producció de RONS per mig de l'inhibició de la NADPH oxidasa,[8] una de les principals fonts de RONS. D'igual forma, la carqueja aumenta l'activitat transcripcional de Nrf2[7] i incrementa la glutatión peroxidasa.[1] Esta última és una enzima capaç de detoxificar hidroperóxidos i aldehits lipídicos eixercitant un paper important en la regulació de la carbonilaació i la prevenció del dany oxidativo en la cèlula.

Aixina mateix, la carqueja és capaç de disminuir tant els nivells de NO[7] com l'expressió del gen iNOS en neutrófilos,[1][8] lo que contribuïx a eixercir una acció antiinflamatoria en el cos.

L'efecte gastroprotector de la carqueja en les úlceres es pot atribuir, a lo manco en part, a una supressió de l'estrés oxidativo gàstric i la disminució de la secreció àcida.[1] Per la seua banda, entre els possibles mecanismes responsables de l'efecte hepatoprotector de la B. trimera destaquen: l'inducció de la proliferació hepàtica; la disminució del greix acumulat en el fege;[9] i la reducció de l'estrés oxidativo.[1][7]

Finalment, l'evidència científica indica que la carqueja pot actuar en la reducció de pes disminuint els nivells de colesterol.[10] LDL, TAG i VLDL; aumentant els nivells de HDL; disminuint la glucosa;[6] contribuint en la regulació de factors transcripcionales i enzimes del metabolisme de lípits i carbohidrats; i aumentant el trànsit intestinal[1]

Beneficis terapèutics

D'acort en estudis realisats, la carqueja pot resultar beneficiosa en la prevenció i tractament de malalties cardiovasculars, ya que contribuïx a reduir els factors de risc associats a dites malalties, tals com: pressió arterial, colesterol, triglicèrits, entre uns atres.[10] Este efecte cardioprotector pot ser atribuït a la seua acció hipolipemiante i a l'inhibició de la generació de radicals lliures[10]

La carqueja també té una important funció hepatoprotectora.[2] S'ha demostrat que el tractament en B. trimera disminuïx l'activitat de les enzimes ALT i AST despuix de quatre semanes[1][7] Els nivells elevats de ALT i AST en la sanc estan associats en el dany de les cèlules hepàtiques[1] Aixina mateix, la carqueja pot protegir contra lesions hepàtiques causades per múltiples factors de risc, com és el cas del fege gras no alcohòlic[9]

Existix evidència científica que respala l'us de la B. trimera com coadyuvante en el tractament de la diabetis, ya que despuix del seu consum es varen evidenciar millores en el perfil glucémico i la funció hepàtica dels subjectes experimentals d'un estudi.[6] D'igual forma, s'han observat millores en relació al dany oxidativo i l'expressió d'enzimes antioxidants[6][8] per lo que també destaca l'acció antioxidant d'esta planta.

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «A review of biological and pharmacological activities of Baccharis trimera».Chemico-Biological Interactions.296
    65–75.ISSN 1872-7786.doi:10.1016/j.cbi.2018.09.002.Consultat el 2022-07-02.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Monografia Baccharis trimera (Carqueja) - Serpens» (en és). Consultat el 2022-07-11.
  3. ↑ Rodríguez. CONICET (ed.). Propietats antimutageniques de la carqueja, planta medicinal: Baccharis articulata (Lam.) Persson, Godoy Cruz 2290 (C1425FQB) CABA: CONICET. ISBN 978-620-2-25691-9.
  4. ↑ «Baccharis trimera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 d'abril de 2014.
  5. ↑ En noms botànics
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Baccharis trimera (Carqueja) Improves Metabolic and Redox Status in an Experimental Model of Type 1 Diabetis».Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine: eCAM.2018
    6532637.ISSN 1741-427X.doi:10.1155/2018/6532637.Consultat el 2022-07-02.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Baccharis trimera protects against ethanol induced hepatotoxicity in vitro and in viu».Journal of Ethnopharmacology.215
    1–13.ISSN 1872-7573.doi:10.1016/j.jep.2017.12.043.Consultat el 2022-07-02.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Baccharis trimera improves the antioxidant defense system and inhibits iNOS and NADPH oxidase expressió in a rat model of inflammation».Current Pharmaceutical Biotechnology.14(11)
    975–984.ISSN 1873-4316.doi:10.2174/1389201014666131226151728.Consultat el 2022-07-02.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Promising therapeutic use of Baccharis trimera (less.) DC. as a natural hepatoprotective agent against hepatic lesions that llaure caused by multiple risk factors».Journal of Ethnopharmacology.254
    112729.ISSN 1872-7573.doi:10.1016/j.jep.2020.112729.Consultat el 2022-07-02.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Baccharis trimera (Less.) DC: An Innovative Cardioprotective Herbal Medicine Against Multiple Risk Factors for Cardiovascular Disease».Journal of Medicinal Food.23(6)
    676–684.ISSN 1557-7600.doi:10.1089/jmf.2019.0165.Consultat el 2022-07-02.

Bibliografia

  1. Baccharis trimera
  2. Cabrera, A. L. 1978. Compositae. 10: 1–726. In A. L. Cabrera (ed.) Fl. Prov. Jujuy. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  3. Rusby, H. H. 1893. On the collections of Mr. Miguel Bang in Bolívia. Mem. Torrey Bot. Club 3(3): 1–67. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  4. Saravia Miranda, E. F. 1996. Estud. Veg. Prov. Campero Mizque Cochabamba i–v, 1–92. Tesis, Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
  5. Schulenberg, T. S. & K. Awbrey. 1997. A rapid assessment of the humid forests of South Central Chuquisaca, Bolívia. RAP Working Papers 8: 1–84.
  6. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
  7. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Baccharis_trimera&oldid=1492986»