En l'hinduisme i el budisme, el terme sánscrito bīja (lliteralment ‘llavor’), s'usa com una metàfora de l'orige o la causa de les coses i està associat en el bindu.

Om bija en el budisme vasraiana (budisme esotèric).

Doctrina budista de les llavors kármicas

editar

Vàries escoles de pensament budiste varen sostindre que els efectes kármicos varen sorgir de llavors que estaven latents en el fluix mental d'un individu.[1]

Rupert Gethin descriu la doctrina aixina:

Quan realise una acció motivada per la codícia, planta una «llavor» en la série de dharmas [fenomens] que és la meua ment. Tal llavor no és una cosa en sí mateixa, un dharma, sino simplement la modificació o «perfumación» del fluix subsegüent de dharmas conseqüent en l'acció. En el temps, esta modificació madura i presenta un resultat particular, de la mateixa manera que una llavor no produïx el seu frut immediatament, sino solament despuix de les «modificacions» del brot, el talle, el full i la flor.[2]

L'escola sautrántika sostenia tal creència com ho varen fer els maja-sámghikas i els primers maja-sisakas.[3]

El text Sautrantika-sthavira-srilata tenia una concepció del «element subsidiari» (anudhatu o purvanudhatu ) que també correspon a esta doctrina de les llavors.[1]

La doctrina de la llavor va ser defesa pel religiós budiste Vasubandhu en el seu Abhi-dharma-kosha, qui menciona que eixa és la visió dels «vells mestres» (purva-acharia).

La doctrina està present en el Viniscayasamgrahani del Yogacarabhumi.[4]

En el Bashyam, Vasubandhu conecta la doctrina de les llavors del Sautrantika en la noció de les impurees latents o anusaya:

{{cita|Els sautrantikas definixen anusayas com kleshas en l'estat de les llavors i diuen que no són dravyas (substàncies) separades. Els anusayas estan inactius, és dir, no actualisats, mentres que les paryavasthanas (impurees actives) estan despertes.[5]

{{cita|De la mateixa manera, el Niaia-anusara de Sanghabhadra afirma que la doctrina tenia diferents térmens per a referir-se a "llavors":

Hi ha certs mestres que donen diferents noms a estes llavors, cada u segons el seu propi enteniment. Alguns els criden elements subsidiaris (anudhatu), uns atres els criden impressions (vasana); encara uns atres els criden capacitat (samarthya), no desaparició (avipranasa) o acumulació (upacaya).[1]

La doctrina s'estén considerablement en les ensenyances de solament ment de l'escola de budisme Yogacara. Segons esta doctrina, totes les experiències i accions produïxen bīja com a impressions, almagasenades en la consciència alaya (almagasén). El món extern es produïx quan les llavors "perfuman" esta consciència.

En tantra (hinduisme i budisme)

editar

En el budisme i hinduisme Vajrayana, el terme bīja s'usa per a les "sílabes llavor" místiques contingudes en els mantras. Estes llavors no tenen significats precisos, pero es creu que tenen conexions en els principis espirituals. La sílaba bīja més coneguda és Om, que es troba per primera volta en les escritures hindús cridades Upanishads.

Khanna (2003: p.   21) vincula mantras i yantras a formes de pensament:

Els mantras, les sílabes sánscritas inscrites en els yantras, són essencialment 'formes de pensament' que representen divinitats o poders còsmics, que eixercixen la seua influència per mig de vibracions sonores.

En algunes tradicions tántricas, la Bija de la ' Varnamala ' (sánscrito; anglés: "guirnalda de lletres"; que pot traduir-se com a alfabet) s'entén com a representacions anicónicas i encarnació sonores de les matrikas (un grup de deeses).

En el budisme tibetà, les sílabes llavor corresponents als «tres vashras» són:

  • un oṃ (cos allumenat) de color blanc,
  • un āḥ (parla allumenada) roig, i
  • un hūṃ (ment allumenada) blava.[7]

Les bijas són a sovint el vehícul de transmissió esotèrica de terma a un ' tertön ' (tibetano; en espanyol: "revelador de terma"), com l'experimentat per Dudjom Lingpa.[8]

Mantención del cicle còsmic (hinduisme)

editar

Dins de la cosmologia hinduista, el terme Bija s'utilisa en el concepte de Bīja Samskāra que fa referència a les llavors del karma en la cosmologia hindú. Aixina, l'unió del terme Bīja (llavor) i Samskāra (impressions kármicas latents) es referix a les chafades sotils que persistixen despuix de la dissolució de l'univers (pralaya) que actuen com a impuls per a generar el pròxim Kalpa (cicle còsmic).

Correlació intercultural

editar

Guruwari dels pobles indígenes australians és un correlació intercultural interessant i pot ser afí. Notar també gankyil de la tradició Vajrayana que està relacionada en bindu. En el respectat treball de camp publicat en Aboriginal Men of High Degree, AP Elkin cita lo que, en la seua opinió professional, és evidència de que els comerciants d'Indonèsia varen dur un fugaç contacte del budisme i l'hinduisme a àrees propenques a l'actual Dampier (Austràlia occidental).[9] Les tradicions de Mantrayana també varen ser evidents en Indonèsia, per eixemple Candi Sukuh. I és en les tradicions Vajrayana i Mantrayana de transmissió esotèrica a on la bija té major importància. De fet, bija definix Mantrayana. Elkin va interpretar un víncul entre la cultura indígena australiana i les idees budistes com la reencarnació. Sosté que este víncul podria haver-se dut a través del contacte en els comerciants de Macassan. També es va especular, per informes de relíquies chinenques que varen aparéixer en el nort d'Austràlia, que daten d'el XV, encara que va poder haver segut dut molt més vesprada a través del comerç en lloc d'una exploració anterior. Elkin va citar les similituts llingüístiques de certes paraules indígenes i artículs lèxics de l'extrem nort d'Austràlia i les antigues llengües dravidianas del sur de l'Índia. També hi ha analogia documentats i marcades similituts en els seus sistemes de parentesc.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 1,2 Fukuda, Takumi. «Bhadanta branca: a sautrantika before vasubandhu», Revista del International Association of Buddhist Studies, Volum 26 número 2 2003.
  2. Gethin, Rupert (1998): The foundations of buddhism (pág. 222). Oxford (Regne Unit): Oxford University Press, 1998.
  3. Lamotte, Pruden (1987): Karma-siddhi-prakarana (pág. 28); , 1987.
  4. Kritzer, Robert. SAUTRANTIKA IN THE ABHIDHARMAKOSABHASYA
  5. Kritzer, Robert (2003): «Sautrāntika in the Abhi-dharma-kośa-bhāṣya», artícul publicat en la revista Journal of the International Association of Buddhist Studies, volum 26, número 2, pág. 364; 2003.
  6. Khanna, Madhu (2003): Yantra: the tantric symbol of cosmic unity. Inner Traditions. ISBN 0-89281-132-3 & ISBN 978-0-89281-132-8. p.21
  7. Rinpoche, Pabongka (1997). Liberation in the palm of your hand: a concise discourse on the path to enlightenment, Wisdom Books, pp. 196.
  8. Lingpa, Dudjom; Tulku, Chagdud; Norbu, Padma Drimed; Barron, Richard (Lama Chökyi Nyima, translator); Fairclough, Susanne (translator) (1994, 2002 revised). Buddhahood without meditation: a visionary account known as 'Refining one's perception' (Nang-jang) (English; Tibetan: ran bźin rdzogs pa chen po'i ranźal mnon du byed pa'i gdams pa zab gsan sñin po). Revised Edition. Junction City, CA, USA: Padma Publishing. ISBN 1-881847-33-0 p. xx
  9. Elkin, A. P.. Aboriginal Men of High Degree: Initiation and Sorcery in the World's Oldest Tradition. 1973. Inner Traditions, 1994.

Referències

editar