Anar al contingut

Ayuda:Idioma japonés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Per a paraules d'orige japonés, l'escritura i la pronunciació són donades entre paréntesis, per eixemple:

Tòquio (東京 Tōkyō?)

Tòquio és la escritura espanyola, 東京 és la escritura japonesa, i Tōkyō és una guia per a la pronunciació japonesa o romanisació, el nom de la romanisació és rōmaji ローマ字.

Ortografia japonesa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Escritura japonesa.


El text en japonés és una mescla de silabaris kana i ideogramas kanji. Molts kanji es varen originar en China i representen generalment idees. 東京都 (Tōkyō-to) lliteralment significa este (東) + capital (京) + metròpoli (都), gran capital de l'est. Els kana (cridats hiragana i katakana) són derivats de traços simples de kanji i usats per a denotar sons. する (suru, lit. fer) = す (el seu) + る (ru). El hiragana és usat per a paraules d'orige japonés i chinenc, mentres que el katakana és usat per a paraules estrangeres a modo de préstams llingüístics (el 11 % de les paraules japoneses són d'orige estranger).

Pronunciació del japonés

[editar | editar còdic]

En Wikipedia s'usa la versió revisada de la romanisació Hepburn per a representar els sons de l'idioma japonés en lletres romanes. Seguint algunes regles bàsiques del Hepburn, cal usar-les en precisió per a pronunciar les paraules japoneses.

Erro al crear miniatura:
  • Les vocals a, i, i, i o són generalment pronunciades de manera idèntica a l'espanyol.
  • La vocal o és similar a l'espanyol, pero sense redonejar els llavis.
  • Les vocals japoneses poden ser tant llargues com a curtes. Les vocals llargues duren el doble que una vocal curta i són romanisades en Hepburn usant un macrón¯ ).
    • Els sons de o i o llargues són usualment escrits en macrones com ō i ū, tant en térmens escrits en hiragana i kanji (vocals llargues お i う) i katakana (chōon ー). Eixemples:
  1. ゆき, yuki (neu); ゆき, iūki (valor)
  2. とる, toru (prendre); とる, tōru (passar)
  3. ここ, koko (ací); こ, kōkō (bachillera)
  4. ト, nōto (quadern)
  5. パー, sū (supermercat)
  • Els sons de i i i llargues són usualment escrits com ee, ei i ii (en térmens escrits en hiragana i kanji) o com ē i ī (en térmens escrits en katakana). En el cas de ei, és un sò de i llarga. Eixemples:
  1. え, i (dibuix); え, ii (sí)
  2. へや, heya (habitació); へや, heiya (planura)
  3. おじさん, ojisan (tio); おじさん, ojiisant (yayo)
  4. プ, tēpu (cinta)
  5. タクシ, takushī (taxi)
  • El sò de a llarga és usualment escrit com aa (en térmens escrits en hiragana i kanji) o com ā (en térmens en katakana). Eixemples:
  1. おばさん, obasan (tia); おばさん, obaasant (yaya)
  2. ド, kādo (targeta)
  • Una n (ん) abans d'una consonant és considerat una mora. Eixemple: えぴつ, inpitsu (llapis).
  • Una mora n seguida per una vocal o i és escrit com a n' per a evitar confondre-la en una n d'inici de sílaba; la ' indica una breu pausa en la pronunciació. Eixemple:
  1. い, tan'i (unitat); たに, tani (vall)
  2. よみ, kun'yomi
  • La mora n té vàries formes fonètiques:
    • Una mora n abans de k o g es pronuncia [ŋ], exactament com ocorre en el sò de la n abans de /k/ o /g/ en espanyol (banc, tango).
    • Una mora n abans de m, b o p és pronunciat com [m]. És escrit com a m en la versió original d'Hepburn, pero s'escriu n en el Hepburn modificat. Eixemple: せんぱい, esmpai (Hepburn original); esnpai (Hepburn modificat).
    • En atres casos es pronuncia com [n].

Consonante

[editar | editar còdic]
  • Les pronunciacions de les consonants b, ch, d, k, m, n (llevat quan és mora), p, s (llevat sh), t i i són similars a l'espanyol.
  • La f es pronuncia més suau, en especial en la sílaba fu (ふ) que s'assembla a una h aspirada.
  • La g es pronuncia com en guanyar o cotó, mai com en gerani.
  • La h és un sò aspirat, que es pronuncia com la paraula en anglés hot.
  • La j es pronuncia com la paraula en anglés jar, semblat a una ll en algunes variants de l'espanyol.
  • La r es pronuncia com en pero o llaurat, mai com en rata (a excepció dellenguage coloquial).
  • La sh es pronuncia com la paraula en anglés shot, semblant a la pronunciació fricativa de la ch d'algunes variants de l'espanyol.
  • La z es pronuncia com en la paraula en anglés zero.
  • El fonema tsu (つ) es deu pronunciar de manera contínua, sense fer pausa entre la t i s.

Us i edició de la plantilla

[editar | editar còdic]

Nota: Pots personalisar el teu CSS en /monobook. css que conté el còdic CSS que vols usar. La plantilla Nihongo definix les següents classes per al CSS:

  • t_nihongo_kanji
  • t_nihongo_comma
  • t_nihongo_romaji
  • t_nihongo_norom
  • t_nihongo_help
  • t_nihongo_icon

Eixemples

[editar | editar còdic]
Efecte desijat CSS
Usar font "SimSun" per al kanji

. t_nihongo_kanji { font-family: SimSun; }

Ocultar kanji:

. t_nihongo_kanji { display: none; }

Mostrar una menge entre el kanji i el romaji:

. t_nihongo_comma { display: inline! important; }

Canviar el color del romaji:

. t_nihongo_romaji { color: blue; }

Sempre ocultar el romaji:

. t_nihongo_romaji { display: none; }

Amagar l'enllaç a esta pàgina:

. t_nihongo_help { display: none; }

Sempre mostrar romaji:

. t_nihongo_norom { display: inline! important; }

Us en artículs

[editar | editar còdic]

Sintaxis:

{{nihongo|Escritura en espanyol|Escritura en japonés|Romanización|Comentaris}}
Resultat
Escritura en espanyol (Escritura en japonés Romanización?, Comentaris)

Tots els arguments són obligatoris, no obstant els últims dos arguments poden estar buits. Si la romanisació és idèntica a l'escritura en espanyol, no es mostrarà la romanisació per defecte. Si es vol usar esta plantilla a l'inici de l'artícul com el títul de l'artícul, es deu posar entre negreta (''') al primer paràmetro, d'esta manera:

{{nihongo|'''Mànega'''|漫画|}} és...

es mostrarà com:

Mànega (漫画?) és...