Ayuda:Idioma japonés
Per a paraules d'orige japonés, l'escritura i la pronunciació són donades entre paréntesis, per eixemple:
- Tòquio (東京 Tōkyō?)
Tòquio és la escritura espanyola, 東京 és la escritura japonesa, i Tōkyō és una guia per a la pronunciació japonesa o romanisació, el nom de la romanisació és rōmaji ローマ字.
Ortografia japonesa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Escritura japonesa.
El text en japonés és una mescla de silabaris kana i ideogramas kanji. Molts kanji es varen originar en China i representen generalment idees. 東京都 (Tōkyō-to) lliteralment significa este (東) + capital (京) + metròpoli (都), gran capital de l'est. Els kana (cridats hiragana i katakana) són derivats de traços simples de kanji i usats per a denotar sons. する (suru, lit. fer) = す (el seu) + る (ru). El hiragana és usat per a paraules d'orige japonés i chinenc, mentres que el katakana és usat per a paraules estrangeres a modo de préstams llingüístics (el 11 % de les paraules japoneses són d'orige estranger).
Pronunciació del japonés
[editar | editar còdic]En Wikipedia s'usa la versió revisada de la romanisació Hepburn per a representar els sons de l'idioma japonés en lletres romanes. Seguint algunes regles bàsiques del Hepburn, cal usar-les en precisió per a pronunciar les paraules japoneses.
Vocals
[editar | editar còdic]- Les vocals a, i, i, i o són generalment pronunciades de manera idèntica a l'espanyol.
- La vocal o és similar a l'espanyol, pero sense redonejar els llavis.
- Les vocals japoneses poden ser tant llargues com a curtes. Les vocals llargues duren el doble que una vocal curta i són romanisades en Hepburn usant un macrón ( ¯ ).
- Els sons de o i o llargues són usualment escrits en macrones com ō i ū, tant en térmens escrits en hiragana i kanji (vocals llargues お i う) i katakana (chōon ー). Eixemples:
- ゆき, yuki (neu); ゆうき, iūki (valor)
- とる, toru (prendre); とおる, tōru (passar)
- ここ, koko (ací); こうこう, kōkō (bachillera)
- ノート, nōto (quadern)
- スーパー, sūpā (supermercat)
- Els sons de i i i llargues són usualment escrits com ee, ei i ii (en térmens escrits en hiragana i kanji) o com ē i ī (en térmens escrits en katakana). En el cas de ei, és un sò de i llarga. Eixemples:
- え, i (dibuix); ええ, ii (sí)
- へや, heya (habitació); へいや, heiya (planura)
- おじさん, ojisan (tio); おじいさん, ojiisant (yayo)
- テープ, tēpu (cinta)
- タクシー, takushī (taxi)
- El sò de a llarga és usualment escrit com aa (en térmens escrits en hiragana i kanji) o com ā (en térmens en katakana). Eixemples:
- おばさん, obasan (tia); おばあさん, obaasant (yaya)
- カード, kādo (targeta)
Mora n
[editar | editar còdic]- Una n (ん) abans d'una consonant és considerat una mora. Eixemple: えんぴつ, inpitsu (llapis).
- Una mora n seguida per una vocal o i és escrit com a n' per a evitar confondre-la en una n d'inici de sílaba; la ' indica una breu pausa en la pronunciació. Eixemple:
- たんい, tan'i (unitat); たに, tani (vall)
- くんよみ, kun'yomi
- La mora n té vàries formes fonètiques:
- Una mora n abans de k o g es pronuncia [ŋ], exactament com ocorre en el sò de la n abans de /k/ o /g/ en espanyol (banc, tango).
- Una mora n abans de m, b o p és pronunciat com [m]. És escrit com a m en la versió original d'Hepburn, pero s'escriu n en el Hepburn modificat. Eixemple: せんぱい, esmpai (Hepburn original); esnpai (Hepburn modificat).
- En atres casos es pronuncia com [n].
Consonante
[editar | editar còdic]- Les pronunciacions de les consonants b, ch, d, k, m, n (llevat quan és mora), p, s (llevat sh), t i i són similars a l'espanyol.
- La f es pronuncia més suau, en especial en la sílaba fu (ふ) que s'assembla a una h aspirada.
- La g es pronuncia com en guanyar o cotó, mai com en gerani.
- La h és un sò aspirat, que es pronuncia com la paraula en anglés hot.
- La j es pronuncia com la paraula en anglés jar, semblat a una ll en algunes variants de l'espanyol.
- La r es pronuncia com en pero o llaurat, mai com en rata (a excepció dellenguage coloquial).
- La sh es pronuncia com la paraula en anglés shot, semblant a la pronunciació fricativa de la ch d'algunes variants de l'espanyol.
- La z es pronuncia com en la paraula en anglés zero.
- El fonema tsu (つ) es deu pronunciar de manera contínua, sense fer pausa entre la t i s.
Us i edició de la plantilla
[editar | editar còdic]Nota: Pots personalisar el teu CSS en /monobook. css que conté el còdic CSS que vols usar. La plantilla Nihongo definix les següents classes per al CSS:
- t_nihongo_kanji
- t_nihongo_comma
- t_nihongo_romaji
- t_nihongo_norom
- t_nihongo_help
- t_nihongo_icon
Eixemples
[editar | editar còdic]| Efecte desijat | CSS |
|---|---|
| Usar font "SimSun" per al kanji |
. t_nihongo_kanji { font-family: SimSun; } |
| Ocultar kanji: |
. t_nihongo_kanji { display: none; } |
| Mostrar una menge entre el kanji i el romaji: |
. t_nihongo_comma { display: inline! important; } |
| Canviar el color del romaji: |
. t_nihongo_romaji { color: blue; } |
| Sempre ocultar el romaji: |
. t_nihongo_romaji { display: none; } |
| Amagar l'enllaç a esta pàgina: |
. t_nihongo_help { display: none; } |
| Sempre mostrar romaji: |
. t_nihongo_norom { display: inline! important; } |
Us en artículs
[editar | editar còdic]Sintaxis:
- {{nihongo|Escritura en espanyol|Escritura en japonés|Romanización|Comentaris}}
- Resultat
- Escritura en espanyol (Escritura en japonés Romanización?, Comentaris)
Tots els arguments són obligatoris, no obstant els últims dos arguments poden estar buits. Si la romanisació és idèntica a l'escritura en espanyol, no es mostrarà la romanisació per defecte. Si es vol usar esta plantilla a l'inici de l'artícul com el títul de l'artícul, es deu posar entre negreta (''') al primer paràmetro, d'esta manera:
{{nihongo|'''Mànega'''|漫画|}} és...
es mostrarà com:
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ayuda:Idioma japonés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.