S'entén per aviació[1] al disseny, desenroll, fabricació, producció, operació i utilisació per a fins privats o comercials d'aeronaus, especialment les més pesades que l'aire. El vol en sí és la part de l'operació que inclou el desplaçament controlat, a través de l'aire, d'aparats que usen per a desenrollar el seu vol la força sustentadora de superfícies fixes o mòvils, impulsats pels seus propis motors, com avions i helicòpters, o sense motor, com els planejadors.

Per als dirigibles, la capacitat de vol es basa en el principi de Arquímedes. Sent anteriors en el temps als aerodinos, el sistema del qual de vol es fonamenta en l'ús de superfícies sustentantes, a estos últims se'ls va conéixer en un principi com els «més pesats que l'aire».[2]

Per una atra part, s'entén per aviació també tot allò que comprén les infraestructures, indústria, el personal i en general qualsevol organisació, privada o pública, nacional o supranacional, reguladora i d'inspecció l'activitat principal de la qual és tot lo que envol a l'operació aeronàutica.

En este sentit en que s'engloba l'activitat i els seus mijos materials o personals, pot efectuar-se una primera diferenciació entre aviació civil i aviació militar, en funció de que el caràcter dels seus objectius siga precisament civil o militar.


Etimologia

La paraula "aviation" va ser acunyada per l'escritor francés i exoficial naval Gabriel La Landelle en 1863.[3] Va derivar el terme del verp avier (un neologisme fallanc per a "volar"), derivat de la paraula llatina avis ("pardal") i el sufix -ation.[4]


Història

Artícul principal → Història de l'aviació.

L'història de l'aviació no té un començ clar, puix des de temps inmemoriales l'objectiu de la humanitat no ha segut un atre més que alçar el vol. No obstant, atenent a principis de tipologia, podem fer distinció entre l'aviació civil i militar.

Primers començos

Hi ha llegendes primerenques del vol humà com les històries d'Ícaro en el mit grec, Jamshid i Shah Kay Kāvus en el mit persa,[5] i l'autómata volador d'Arquitas de Tarentum (428–347 a. C.).[6] Més tart, apareixen afirmacions alguna cosa més creibles de vols humans de curta distància, com els vols alados d'Abbás Ibn Firnás (810–887), Eilmer de Malmesbury (XI), i la Passarola d'aire calent de Bartolomeu Lourenço de Gusmão (1685 –1724).


Més llauger que l'aire

 
LZ 129 Hindenburg en la base aeronaval de Lakehurst, 1936

L'era moderna de l'aviació va començar en el primer vol humà més llauger que l'aire sense lligaces el 21 de novembre de 1783, d'un globo d'aire calent dissenyat pels germans Montgolfier.[7] La practicidad dels globos estava llimitada perque solament podien viajar a favor del vent. Immediatament es va reconéixer que es requeria un globo o dirigible. Jean-Pierre Blanchard va volar el primer dirigible impulsat per humans en 1784 i va creuar el Canal de la Taca en un en 1785.

El dirigible rígit es va convertir en la primera aeronau en transportar passagers i càrrega a grans distàncies. Els avions més coneguts d'este tipo varen ser fabricats per l'empresa alemana Zeppelin.

El zepelín de major èxit va ser el Graf Zeppelin. Va volar més d'un milló de milles, inclós un vol al voltant del món en agost de 1929. No obstant, el domini dels zepelines sobre els avions d'eixe periodo, que tenien un alcanç de solament uns pocs centenars de milles, va ser disminuint a mida que alvançava el disseny de l'avió. La "Edat d'Or" de les zepelines va terminar el 6 de maig de 1937, quan el Hindenburg es va incendiar, matant a 36 persones. La causa de l'accident del Hindenburg es va atribuir inicialment a l'ús d'hidrogen en lloc d'heli com gas d'elevació. Una investigació interna realisada pel fabricant va revelar que el revestiment utilisat en el material que cobria l'armassó era altament inflamable i permetia que s'acumulara electricitat estàtica en l'aeronau.[8] Els canvis en la formulació del recobriment varen reduir el risc de més accidents del tipo Hindenburg. Encara que hi ha hagut iniciatives periòdiques per a reviure el seu us, estes aeronaus solament han vist una aplicació de caseta des de llavors.[9]


Més pesat que l'aire

En 1799, Sir George Cayley va expondre el concepte de l'avió modern com una màquina voladora d'ala fixa en sistemes separats de sustentació, propulsió i control.[10][11]

 
Lilienthal en ple vol, Berlín c. 1895

Otto Lilienthal va ser la primera persona en realisar vols ben documentats, repetits i exitosos en planejadors,[12] per lo tant, fent realitat l'idea de "més pesat que l'aire". Els periòdics i revistes varen publicar fotografies de Lilienthal esgolant-se, lo que va influir favorablement en l'opinió pública i científica sobre la possibilitat de que les màquines voladoras es tornen pràctiques. El treball de Lilienthal ho va dur a desenrollar el concepte de l'ala moderna.[13][14] Els seus intents de vol en Berlín en 1891 són vists com el començ del vol humà[15] i el "Lilienthal Normalsegelapparat" està considerat com el primer avió de producció en série, lo que fa que el Maschinenfabrik Otto Lilienthal en Berlín la primera empresa de producció d'avions en el món.[16] A sovint es fa referència a Lilienthal com el "pare de l'aviació"[17][18][19] o el "pare del vol".[20]

Els primers desenrolls de dirigibles varen incloure propulsió impulsada per màquines (Henri Giffard, 1852), armassons rígits (David Schwarz, 1896) i velocitat i maniobrabilidad millorades ([[Alberto Sants-D umont]], 1901)

 
Primer vol propulsado i controlat pels germans Wright, 17 de decembre de 1903

Hi ha moltes afirmacions en competència per al primer vol propulsado més pesat que l'aire. El primer vol propulsado registrat va ser realisat per Clément Ader el 9 d'octubre de 1890, en el seu avió d'ala fixa en ales de rat penat i totalment autopropulsado, l'Ader Éole. Segons els informes, va anar el primer vol tripulat, propulsado i més pesat que l'aire d'una distància significativa (50 m) pero insignificant altitut des del nivell del sol.[21][22][23] Sèt anys més tart, el 14 d'octubre de 1897, l'Avion III de Ader va ser provat sense èxit front a dos funcionaris del Ministeri de Guerra francés. L'informe sobre les proves no es va fer públic fins a 1910, ya que havien segut un secret militar. En novembre de 1906, Ader va afirmar haver realisat un vol exitós el 14 d'octubre de 1897, conseguint un "vol ininterromput" d'al voltant de 300 metros. Encara que es creïa àmpliament en eixe moment, estes afirmacions varen ser desacreditades més tart.[24][25]

Els germans Wright varen realisar en èxit el primer vol d'un avió propulsado, controlat i sostingut el 17 de decembre de 1903, un ardit que va ser possible gràcies a la seua invenció del control de tres eixos. Solament una década despuix, al començ de la Primera Guerra Mundial, els avions propulsados més pesats que l'aire s'havien tornat pràctics per al reconeiximent, la detecció d'artilleria i inclús els atacs contra posicions terrestres.

Els avions varen començar a transportar persones i càrrega a mida que els dissenys es feyen més grans i confiables. Els germans Wright varen dur al primer passager, Charles Furnas, un dels seus mecànics, el 14 de maig de 1908.[26][27]

Durant les décades de 1920 i 1930 es varen conseguir grans alvanços en el camp de l'aviació, inclós el primer vol transatlàntic de Alcock i Brown en 1919, el vol transatlàntic en solitari de Charles Lindbergh en 1927, i el vol transpacífico de Charles Kingsford Smith a l'any següent. Un dels dissenys més exitosos d'este periodo va ser el Douglas DC-3, que es va convertir en el primer avió de passagers en ser rendable transportant passagers exclusivament, iniciant l'era moderna del servici d'aerollínies de passagers. Al començ de la Segona Guerra Mundial, molts pobles i ciutats havien construït aeroports i hi havia numerosos pilots calificats disponibles. La guerra va dur moltes innovacions a l'aviació, inclós el primer avió turborreactor i els primers eixides de combustible líquit.

 
El Cessna 172 és l'avió més produït en l'història[28]

Despuix de la Segona Guerra Mundial, especialment en Amér ica del Nort, va haver un auge en l'aviació general, tant privada com a comercial, ya que mils de pilots varen ser lliberats del servici militar i molts avions d'entrenament i transporte excedents de guerra econòmics varen estar disponibles. Fabricants com Cessna, Piper i Beechcraft varen ampliar la producció per a proporcionar avions llaugers per al nou mercat de classe mija.

En la década de 1950, el desenroll d'avions civils va créixer, començant en el de Havilland Comet, encara que el primer avió de passagers àmpliament utilisat va ser el Boeing 707, perque era molt més econòmic que atres avions en eixe moment. Al mateix temps, la propulsió a turbohélice va començar a aparéixer per a avions de rodalies, lo que va fer possible atendre rutes de menut volum en una gama molt més àmplia de condicions climàtiques.

Des de la década de 1960, els fuselages de material compost i motors més silenciosos i eficients han estat disponibles, i Concort va proporcionar servici supersònic de passagers durant més de dos décades, pero les innovacions duradores més importants han tingut lloc en instrumentació i control. L'arribada de l'electrònica d'estat sòlit, el sistema de posicionament global, comunicacions per satèlit, i ordenadors cada volta més menuts i potents i pantalles led, han canviat dràsticament les cabines dels avions de passagers i, cada volta més, també d'avions més menuts. Els pilots poden navegar en molta més precisió i vore el terreny, les obstrucció i atres aeronaus propenques en un mapa o per mig de visió sintètica, inclús de nit o en poca visibilitat.

 
Heli de la NASA investiga el vol en energia solar.

El 21 de juny de 2004, SpaceShipOne es va convertir en el primer avió de finançació privada en realisar un vol espacial, obrint la possibilitat d'un mercat d'aviació capaç d'abandonar l'atmòsfera terrestre. Mentrestant, la necessitat de descarbonizar l'indústria de l'aviació per a fer front a la crisis climàtica ha incrementat l'investigació d'aeronaus propulsadas per combustibles alternatius, com etanol, electricitat, hidrogen i inclús energia solar, i els prototips voladores es tornen més comuns.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ REAL ACADEMIA ESPAÑOLA DICCIONARIO DE LA LENGUA ESPAÑOLA - Vigésima segunda edición
  3. ↑ «Aviation ou Navigation aerienne par G.de La Landelle». E. Dentu (1863-06-06).
  4. ↑ Cassard, 2008, p. 77.
  5. ↑ The Sháhnáma of Firdausí. Vol. II. (1906), pp. 103-104, verse 111. Translated by Arthur George Warner and Edmond Warner. London. Kegan Paul, Trench, Trübner & Co. Ltd
  6. ↑ Berliner, 1996, p. 28.
  7. ↑ «Balloon flight | aviation» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-06-06.
  8. ↑ De Angelis, 2001.
  9. ↑ Torenbeek, Egbert; La Rocca, Gianfranco(2010-12-15).«Civil Transport Aircraft».John Wiley & Sons, Ltd.: eae379.doi:10.1002/9780470686652.eae379.Consultat el 2021-06-06.(en en)
  10. ↑ «Aviation History». Archivat des de l'original, el 2009-04-13. Consultat el 2009-07-26.
  11. ↑ «Sir George Carley (British Inventor and Scientist)}», . «English pioneer of aerial navigation and aeronautical engineering and designer of the first successful glider to carry a human being aloft.»
  12. ↑ DLR baut das erste Serien-Flugzeug der Welt nach
  13. ↑ Otto-Lilienthal-Museum. «Otto-Lilienthal-Museum Anklam». Lilienthal-museum.de. Consultat el 2022-03-04.
  14. ↑ «The Lilienthal glider project - DLR Portal». Dlr.de. Archivat des de l'original, el 7 de març de 2022. Consultat el 2022-03-04.
  15. ↑ Otto-Lilienthal-Museum. «Otto-Lilienthal-Museum Anklam». Lilienthal-museum.de. Consultat el 2022-03-04.
  16. ↑ «Like a bird | MTU AEROREPORT». Aeroreport.de. Consultat el 2022-03-04.
  17. ↑ «DPMA | Otto Lilienthal». Dpma.de (2021-12-02). Consultat el 2022-03-04.
  18. ↑ «In perspective: Otto Lilienthal». Cobaltrecruitment.co.uk. Archivat des de l'original, el 26 de febrero de 2022. Consultat el 2022-03-05.
  19. ↑ «Remembering Germany's first "flying man"», The Economist, 2011-09-20. Consultat el 2022-03-05.
  20. ↑ «Otto Lilienthal, the Glider King». SciHi BlogSciHi Blog (2020-05-23). Archivat des de l'original, el 26 de febrero de 2022. Consultat el 2022-03-04.
  21. ↑ «Clement Ader – French inventor». Archivat des de l'original, el 2012-03-08.
  22. ↑ «FLYING MACHINES - Clement Ader». Archivat des de l'original, el 2012-02-04.
  23. ↑ «EADS N.V. – Eole/Clément Ader» (2007-10-20). Archivat des de l'original, el 2007-10-20.
  24. ↑ Gibbs-Smith, C. H., Aviation. London, NMSO 2003, p. 75.
  25. ↑ L'homme, l'air et l'espace, p. 96
  26. ↑ Tom D. Crouch (2008-08-29). «1908: The Year the Airplane Went Public». Air & Space/Smithsonian. Consultat el 2012-08-21.
  27. ↑ «This Month in Exploration: May». NASA. Archivat des de l'original, el 2012-04-06. Consultat el 2012-08-21.
  28. ↑ Martin, Swayne. «The 20 Most Produced Aircraft Of All Time». Archivat des de l'original, el 14 de abril de 2021. Consultat el 2021-01-03.

Enllaços externs