Atribis (Alt Egipte)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Atribis (en grec: Ἄθλιβις), també conegut pels antics grecs com Trifieion o Trifeion; pels coptos: ⲁⲧⲣⲉⲡⲉ or ⲁⲑⲣⲏⲃⲓ com Atripe o Trifiu i pels antics egipcíacs com Hut-Repit (Ḥw.t-rpy.t), va ser una antiga ciutat del Alt Egipte, en el nomo IX de Panópolis. Atribis està localisat prop de les modernes localitat de Wannina o Waninah (àrap: أدريبة) i de Nag' Hamad en la governació de Suhag. Es troba a uns 10 km al suroest de la moderna ciutat d'Ajmim i al voltant de 3 km al sur del monasteri copto denominat Monasteri Blanco, en la vora occidental del Nilo.
Història
[editar | editar còdic]En els seus edificis residencials i econòmics, entre 305 a. C. - 640, d'époques ptolemaica, romana i bizantina, s'estenia al sur, surest i noreste del barri del temple de Atribis dedicat a la deesa lleona Repit (cridada Trifis en grec i llatí) que tenia per companyer al deu Min, i estava vinculada al mit de la deesa lluntana.[1] Alguns restants d'edificis excavats poden datar-se en major precisió en el II i IV. En el XIX i XX, els edificis d'atobó varen ser molt destruïts, ya que l'argila que contenia fosfat era necessària com fertilisant i per a la producció de pólvora.
Temples
[editar | editar còdic]La zona del recint denominat Gran Temple de Atribis de la deesa Repit, comprenia unes tres hectàrees, estant rodejat originalment per un mur d'atobó i s'accedia des del surest a través d'una monumental porta de pedra construïda per Ptolomeo IX. En l'actualitat, el temple està en gran part destruït. Només queda el primer pis del pilón de cinquanta metros d'ample. Una de les tombes propenques, que pertany als germans Ibpemeny i Pemehyt de finals de el II té dos zodíacs en el seu sostre.
Junt al temple principal hi ha un temple de granit més antic del faraó Apries i, a l'atre costat de l'eix, el temple de Ptolomeo XII, construït en honor de la família de divinitats de Atribis. Este temple media quarantacinc metros d'ample i setenta y cinco de llarc, i tenia un pronaos de dos per sis columnes. La part posterior del pronaos estava rodejada per un pòrtic o consistia en un pòrtic obert en un santuari i sales auxiliars. Els emperadors romans posteriors varen mantindre el cult a la deesa. i el temple va ser decorat baix Tiberio i Claudio, i completat baix Adriano.[2]
A finals de el IV, el temple va ser convertit per monges cristians en una empresa comercial en un taller de teñir. L'estructura va ser destruïda en l'Alta Edat Mija i el material pétreo es va cremar per a fabricar calç. Es conserva aproximadament un terç de l'estructura original.[3]
Necròpolis
[editar | editar còdic]
A l'oest de la ciutat es troba l'escarpada replanell del desert líbico, a on es troben antigues pedreres i tombes excavades en la roca des de el I a el III Fins ara, s'han identificat 700 tombes.[4] En el centre de la necròpolis d'1,7 km de llarc es troba un temple rupestre ptolemaico-romà en l'ala de la montanya, en un pati, dos sales rocoses i una caseta de cult. A la frontera se li varen colocar miges columnes en capiteles de palmeres. El temple rupestre estava dedicat als deus de Atribis.
Cults
[editar | editar còdic]Les inscripcions dels temples són la font més important sobre la deesa Repit, de la que se sap poc, encara que està documentada des dels primers temps dinàstics. L'edifici de cult més antic conegut de Atribis data de la dinastia XXVI i va ser construït pel faraó Apries. A finals del periodo ptolemaico-romà, la zona dels temples va rebre dos nous temples monumentals, un dels quals va ser construït baix Ptolomeo IX (va regnar 116-107; 88-81 a. C.). El gran temple de Ptolomeo XII a les divinitats Min, Repit i Colantes va estar decorat fins a l'época de l'emperador Domiciano (va regnar 81-96).
Les fonts escrites documenten un complex palatí romà en l'any 298. En esta época, possiblement ya havien cessat els cults dels temples egipcíacs. A principis de el IV, ermitaños cristiàs es varen assentar en el tossal de la necròpolis. En la primera mitat d'este sigle es va fundar un monasteri femení, que va passar a formar part de el "Monasteri Blanco" baix l'abad Pkjol. Baix Shenute de Atripe (385-465), el monasteri femení es va ampliar a la zona dels temples i va existir, a lo manco, fins a principis del periodo àrap. En l'Alta Edat Mija, el monasteri va ser abandonat i els blocs de pedra calcàrea d'alguns dels temples es varen utilisar per a construir el propenc Monasteri Blanco.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Repit. En Egiptología.org. Consultat el 5 de febrer de 2015.
- ↑ H. Bonnet, Reallexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. "Athribis", Berlín / Nova York, 2000, p. 58.
- ↑ ATHRIBIS Ein deutsch-ägyptisches Grabungsprojekt. Tempel De: athribis.uni-tuebingen.de, 13 d'agost de 2010.
- ↑ ATHRIBIS Ein deutsch-ägyptisches Grabungsprojekt. Nekropole De: athribis.uni-tuebingen.de, 13 d'agost de 2010.
- ↑ Richard H. Wilkinson, Die Welt der Tempel im alten Ägypten. Stuttgart 2005, p. 142.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- W. M. F. Petrie: Athribis en: BSAE 14, Londres 1908.
- Rafed El-Sayed, Yahya El-Masry (eds.): Athribis I. General Site Survey 2003-2007. Archaeological & Conservation Studies. The Gate of Ptolemy IX. Architecture and Inscriptions, (i. Dr.)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atribis (Alto Egipto)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.