Anar al contingut

Atherinomorus stipes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
tinícalo cabezón (Atherinomorus stipes)


El tinícalo cabezón (Atherinomorus stipes),[1] també denominat cabezote (en Puerto Rico), catacuche (en Cuba) o tínico cabezón (en Veneçuela), és una espècie de peix marí actinopterigi.[2] És peixcat, pero en importància comercial menor.[1]

Morfologia

En el cos característic d'atres membres de la seua família es diferencia per tindre 10 a 11 espines en l'aleta dorsal i 9 a 13 en l'aleta anal, aixina com un cap més ample que el cos;[3] la llongitut màxima descrita és de 10 cm encara que sembla ser que la llongitut màxima més comuna és d'uns 7,5 cm.[4]

Distribució i hàbitat

Es distribuïx per la costa oest de l'oceà Atlàntic, des del sur de Florida (Estats Units), Yucatán (Mèxic), Bahames, mar Carib, fins a Brasil; també es coneix una població en l'oceà Pacífic en Tumaco (Colòmbia).[1]

És una espècie d'aigua marina subtropical, pero també se li pot trobar en aigua dolça o salobre; preferentment sobre fondos blans i, sobretot, associat a secs de coral.[4] A sovint forma grans bancs.[5] S'alimenta exclusivament de zooplancton.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Lavenberg, R.J. i M. Chernoff, 1995. «Atherinidae. Pejerreyes». p. 889-901. En W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.I. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO per a Identification d'Espècies per a ho Fines de la Peixca. Pacifico Centre-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  2. ↑ "Atherinomorus stipes". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en febrer de 2017. N.p.: FishBase, 2017.
  3. ↑ Smith, C.L., 1997. «National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahames, and Bermuda». Alfred A. Knopf, Inc., Nova York. 720 p.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodriguez, 1992. «Fiches FAO d'identificació d'espècies per als fins de la peixca». Guia de camp de les espècies comercials marines i de aquas salobres de la costa septentrional de Sur Amèrica. FAO, Roma. 513 p. Preparat en el financiamento de la Comissió de Comunitats Europees i de NORAD.
  5. ↑ Böhlke, J.I. i C.C.G. Chaplin, 1993. «Fishes of the Bahames and adjacent tropical waters». 2ª edició. University of Texas Press, Austin.

Enllaços externs

Commons