Anar al contingut

Atarassana de galeras

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Atarassana de galeras



L'atarassana de galeras és un antic atarassana militar ubicat en Marsella, França. Va ser construït per Jean-Baptiste Colbert en la segona mitat del XVII per a acomodar i armar les galeres del rei Luis XIV, pero va estar en ple funcionament fa menys de cent anys, galeras perdent ràpidament el seu paper en les guerres de les armada en benefici dels barcos.

L'Atarassana va acollir fins a 1748 als convictes de treball forçat, els galeots. Estava ubicat en les costes este i sur del Port Vell i, encara que hui en dia no queda pràcticament res, el seu emplaçament ha deixat la seua chafada l'urbanisme de la ciutat.

Història de les galeras

Atarassana dones Galères de la ville de Marseille. Quadro de 1666 de Jean-Baptiste de la Rose. Musée de la Marine de Marseille.

En época romana, Marsella ya tenia una atarassana de galeras. En la seua guerra contra Juli Cèsar, Pompeyo va enviar sèt galeras per a reforçar Marsella per a atacar a la flota de César en 17 galeras, incloses onze en cobertes.[1] L'atarassana de Marsella va ser la base de 10 galeras, inclosos varis en cobertes. L'atarassana també albergava una zona a on «es fabricaven armes». Este enclavament militar es trobava en la costa sur de Lacydon, en el Pla Fourmiguier (des de l'actual moll belga fins a la dàrsena de carenaje).

En 1296, Carlos II d'Anjou, més tart, Carlos VIII (1495) i finalment Luis XIV, per mig de Colbert (segona mitat del XVII), successivament varen reconstruir o varen restaurar l'atarassana, per a acomodar i armar les galeras del rei de Nàpols o de França. Marsella va ser un important port de guerra francés en la mar Mediterrànea. L'atarassana de galeras va ser ocupat de manera discontínua. En el seu últim periodo, va estar operatiu fins a fa menys de cent anys. Luis XV va retirar les galeras (27 de setembre de 1748), ya que havien perdut a principis del XVIII el seu paper en les marines en benefici dels bucs de guerra.

L'atarassana va acollir fins a 1748 als condenats a treballs forçats, els galeots. Estava ubicat a l'est i al sur del Port Vell i, encara que hui en dia no hi ha pràcticament res (la Capitania, i també una antiga discoteca de la década de 1960, "Atarassana dones Galères", des d'a on es permet observar les celes tallades en la roca del tossal de Notre-Dame de la Garde. Finalment, el canal d'accés i la dàrsena de les galeras, es varen reblir en els anys 1910), el seu emplaçament ha deixat la seua chafada en l'urbanisme de la ciutat.

Les primeres instalacions

Atarassana dels comtes de Provença

Encara no s'han trobat rastres de l'atarassana de l'época dels romans. Els comtes de Provença, reis de Nàpols, varen crear a fins del XIII un port de guerra en Marsella. Carlos I d'Anjou va establir una atarassana a on es varen construir galeras. Es tractava d'atarazanes, és dir, un tipo de hangars a on es guardaven els màstils, cuerdo, vés-les, poleas, rems i artilleria.

Va reunir unes quaranta galeras que varen participar en batalles contra la flota del rei d'Aragó.[2] La flota provençal estava comandada per un almirant, com Barthélemy Bonvin, que també va servir baix Carlos II l'Agarre o Guillaume Cornut (o Cornuti) assessinat en la batalla naval de Malta el 8 de juliol de 1283.[2] Era independent de l'almirant de Sicília, i actuava baix les órdens directes del rei.


En 1296, Carlos II va crear un especial de almirantazgo en Provença i se li va concedir, a petició de la seua senescal de Provença, per la ciutat de Marsella, les drassanes del pla Fourmiguier,[3] zona situada en la part inferior del Port Vell, en l'ubicació del moll belga actual. El nou almirant era Richard de Lamanon, guàrdia de l'atarassana i galeras de Marsella. L'almirant de Provença tenia la tasca de designar als capitans de les galeras i eixercir un poder civil i criminal sobre tots els hòmens que pertanyien a la flota. Esta organisació va durar fins al final del regnat de Carlos II.

La ciutat de Marsella va estar lluitant per recuperar l'ús del pla Fourmiguier. Açò es va fer realitat en 1320, quan els fustiers (carpinteros) varen recomençar la seua activitat en este lloc. El rei Roberto I de Nàpols va ordenar la creació de noves atarazanas a l'est del moll de Rive-Neuve per a la fabricació de galeras, per a continuar la reconquista de Sicília, perduda despuix de les vespres sicilianes.[3]

El rei de França Carlos IV «el Bell», que planejava mamprendre una nova creuada, va tindre galeras construïdes en Marsella, provablement en l'atarassana del seu cosí el rei Roberto. Estos edificis seran abandonats ya a mitan del XIV.[4]

Atarassana dels reis Carlos VIII i Luis XII

Despuix de l'unió de Provença al Regne de França, despuix de la mort l'11 de decembre de 1481 de Carlos V de Maine, últim comte de Provença, el rei de França Carlos VIII va voler fer valdre els seus drets sobre el regne de Nàpols. Va construir una nova atarassana en sis drassanes en el cantó surest del port. En agost de 1488, va escriure per a activar la construcció de vàries galeras en les atarassanes provençals.Arnaud d'Agnel, 1914, p. 414 En 1494, mentres Carlos VIII guanyava el sur d'Itàlia per terra, una flota provençal composta per sis galeras es va unir a ell en Nàpols.[5]

En 1512, Luis XII va ordenar la construcció de dotze drassanes adicionals, sis dels quals varen ser realisats.[5] L'atarassana de Carlos VIII i Luis XII va caure en desús, com es mostra en l'acta de Jean Roulx durant la seua instalació en 1570 com a guàrdia de l'atarassana de Marsella.[6]

L'atarassana en el XVI i principis del XVII

Les galeras en el port i la rada de Marsella, Atles de 1584.

En 1536, baix el regnat de Francisco I, Marsella tenia 23 galeras en el seu port. En setembre de 1533, Catalina de Médici va fer el viage des de Florència (més concretament des del port d'Ostia) a Marsella en la galera papal, el seu tio Clemente VII, per a casar-se en el Delfí, futur Enrique II. El clímax del número de galeras es va alcançar durant el seu regnat; va concedir gran importància a la força naval. Va tallar la fusta necessària del Delfinat per a la construcció de galeras el número de la qual va alcançar, en 1548, el número récort de 42 en el port de Marsella.[7]


Poc despuix de la mort del rei, i les guerres terminades, la decadència es va recomençar i solament varen quedar 13 galeras en 1561, entre aquelles que varen ser enviats per a la reforma i aquelles entregades als poderosos. De fet, les galeras eren embarcacions fràgils i d'elevat manteniment.[8] Era més econòmic per al rei llogar-los als propietaris, com els Valbelles, capità de galeras, de pare a fill. En 1578, el gran prior, Enrique II de Angulema, va dir en les seues protestes que, de les 18 galeras que es troben en Marsella i Tolón, solament un parell de barcos estan en condicions de ser posats a navegar. Baix Enrique IV, el decliu va continuar per la carència de finançació, tant és aixina, que en ocasió del matrimoni del rei en María de Médici, varen ser galeras estrangeres pertanyents al Papa, el duc de Toscana i l'orde de Sant Joan de Jerusalem les que varen dur a la princesa a Marsella el 3 de novembre de 1600.[9]

Tan pronte com va aplegar al poder, Richelieu va reemprendre la construcció de les galeras. A principis de 1624, les galeras varen ser traslladades de Marsella a Tolón per a poder combatre millor als berberiscos que amenaçaven les illes de Hyères. Despuix d'una breu tornada a Marsella, les galeras varen retornar a Tolón perque una epidèmia de pesta va assolar Marsella en 1649.

Hospital de forçats

Poc ans que les galeras anaren traslladades de Marsella a Tolón, es va posar en funcionament un hospital penitenciari.[10]

Este hospital va ser creat en 1646 per iniciativa d'un cavaller provençal, Gaspard de Simiane, Senyor de Cost, cavaller de Malta, famós per la seua pietat i caritat, i el bisbe de Marsella, Jean-Baptiste Gault. Es varen dirigir a la duquesa de Aiguillon, neboda de la cardenal Richelieu, que va finançar l'empresa.[11] El rei va oferir la terra ocupada per quatre drassanes de l'época deCarlos VIII, i es va comprometre, per mig de palesa de juliol de 1646, a cobrir les despeses de funcionament d'este hospital real de condenats.[12]

Este hospital estava ubicat en el cantó surest del port, en el moll de Rive-Neuve, prop del carrer Jean-Ballard. Tenia 175 llits dobles. El seu personal incloïa un mege, un cirugià, sis chicons boticaris i cinc enfermeres.[13] L'administració del hospital estava a càrrec de quatre administradors. Els primers varen ser: Henri d'Armand, tesorer de França, Pierre de Bausset, senyor de Roquefort, Gaspard de Simiane de la Cost, cavaller de Malta, i Charles Moulas, escuder. Cada any, es renovaven els dos directors.[14] Este hospital s'inclouria posteriorment en l'atarassana creada baixa Colbert.

Referències

  1. ↑ Juli Cèsar, Guerres civils, 1,36-39 i 1,56-57.
  2. ↑ 2,0 2,1 Masson, prenga 2, p. 605.
  3. ↑ 3,0 3,1 Collectif, 1999, p. 177.
  4. ↑ Collectif, 1999, p. 178.
  5. ↑ 5,0 5,1 Collectif, p. 178.
  6. ↑ Masson, 1938, p. 55.
  7. ↑ Zysberg, 1983, p. 42.
  8. ↑ Duchêne i Contrucci, 1998, p. 334.
  9. ↑ Masson, 1938, p. 24.
  10. ↑ Masson, 1938, p. 136.
  11. ↑ Zysberg, 1983, p. 79.
  12. ↑ Masson, 1938, pp. 138-139.
  13. ↑ Zysberg, 1987, pp. 354-355.
  14. ↑ Masson, prenga3, p. 594.

Bibliografia

  • d'Agnel, Gustave Arnaud (1914). A. Picard (ed.). Politique dones rois de France en Provence, Louis XI et Charles VIII, Notice BnF no FRBNF35722284 (vol. 1) (en francés), París i Marsella. OCLC 906290576.
  • Fabre, Augustin (1869). Els rues de Marseille, 5 vol (vol. 3) (en francés), Camoin.
  • Bertrand, Régis (199). Li guide de Marseille, Besançon, coll. arsenal de galeras, Notice BnF no FRBNF35694581 (en francés). ISBN 2-7377-0276-3.
  • Bonillo (dir.), Jean-Lucien; Borruey, René; Espines, Jean-Denis; Picon, Antoine (1992). Marseille, ville et port, Notice BnF no FRBNF36208963 (en francés), Marsella: Parenthèses. OCLC 716378306. ISBN 2-86364-060-7.
  • Bouyala d’Arnaud, André (1969 (1re éd. 1959). Évocation du vieux Marseille, Notice BnF no FRBNF35319007 (en francés), París: Els Éditions de Minuit.
  • Blès, Adrien (1989). Dictionnaire historique dones rues de Marseille : Mémoire de Marseille, Notice BnF no FRBNF35056428 (en francés), Marsella: Jeanne Laffitte. ISBN 2-86276-195-8, OCLC 21443673.
  • Bouiron, Marc; Tréziny, Henri; Bizot, Bruno; Guilcher, Armelle(2001).Actes du colloque international d’archéologie: 3-5 novembre 1999.Édisu.Aix-en-Provence:(en francés)
  • Carrière, Charres (1973). Négociants marseillais au XVIIIe siècle, contribution à l’étude dones économies maritimes, Notice BnF no FRBNF35903664 (vol. 1) (en francés), Marsella: Institut historique de Provence, pp. 166.
  • Carrière, Charres; Rebuffat et Marcel Coudurié, Ferréol (2016). Marseille ville morte, la pesta de 1720, Notice BnF no FRBNF45137292, 1º (1988) edició (en francés), Marsella: Jeanne Laffitte. ISBN 978-2-86276-521-1.
  • Duchêne, Roger (1998,). Marseille : 2600 ans de histoire, Notice BnF no FRBNF37029194 (en francés), París: Librairie Arthème Fayard. ISBN 2-213-60197-6.
  • Masson (dir.), Paul. Encyclopédie départementale dones Bouches-du-Rhône, Marseille, Archives départementales dones Bouches-du-Rhône, 17 volumes parus de 1913 à 1937 (en francés).
  • Masson, Paul (1911). Histoire du commerce français dans li Levant au XVIIIe siècle, Notice BnF no FRBNF30904523 (en francés), París: Hachette.
  • Masson, Paul (1938). Els Galères de France (1481-1781), Marseille, port de guerre, Notice BnF no FRBNF34195716 (en francés), París: Hachette.
  • Crémieux, Adolphe (1917). Marseille et la royauté pendant la minorité de Louis XIV (1643-1660), Notice BnF no FRBNF37180879 (en francés), París: Hachette.
  • Rambert, Gaston. Marseille, formation d’unix gran vaig citar moderne, Marseille, Impr.-édit. du "Sémaphore", 1934, 536 p. (notice BnF no FRBNF34122256 (en francés).
  • Rambert, Gaston. Nicolas Arnoul, intendant dones galères à Marseille (1665-1674), ses lettres et mémoires relatifs à l’agrandissement de la ville et à l’entretien du port, Notice BnF no FRBNF34122270 (en francés), Marsella: Els éditions de Província, 1931.
  • Galloche, Pierre (1984, 1989, 1993, 1995). Zigzags dans li passé (en francés), Marsella: Tacussel.
  • Zysberg, André (1983). Marseille au temps dones galères, Notice BnF no FRBNF34721825 (en francés), Marsella: Rivages. ISBN 2-903059-26-8.
  • Zysberg, André (1987). Els Galériens, vies et destins de 60 000 forçats sur els galères de France 1680-1748, Notice BnF no FRBNF36630682 (en francés), Marsella: Seuil. ISBN 2-02-009753-2.
  • Zysberg, André. Marseille au temps du Roi-Soleil, la ville, els galères, l'atarassana, Notice BnF no FRBNF40011438 (en francés), Marsella: Jeanne Laffitte, 2007. ISBN 978-2-86276-409-2.
  • Zysberg, André(1980).Revue municipale de Marseille.(122)(en francés)