Galeot
En nàutica, el galeot (forçat, pl. forçats, talamites)[1] era un esclau condenat a remar en les galeres. Es tractava d'una forma de condena esclavizante, privativa de llibertat, considerada com la pijor de totes les condenes en vida, solament seguida de la condena a perpetuidad en un calabós, i s'aplicava en les llegislacions d'Espanya, Itàlia, Rússia imperial i França, fomentada per regnes i repúbliques mediterrànees i a voltes recolzada pel Sant Ofici que destinava als condenats per herejías i atres motius. En estos països va persistir fins als sigles XVI, XVII i inclús XVIII.[2] (en francés forcat; en italià galeotto).
Etimologia
Al galeot li'l cridava també forçat, i en plural forçats, o talamites, segons Luzuriaga. Talamites era un adjectiu derivat del sustantiu greco-llatí Thalamius, que significava 'remero'.[3]
Descripció
Els galeots eren per lo general delinqüents que porgaven com a forma de pagament per un delicte comés. En realitat moltes voltes eren també enemics capturats per haver lluitat com a soldats en el bando perdedor d'un combat. Per l'esforç requerit en este treball, era considerat estrictament una pena masculina i no hi ha casos documentats de que s'haja aplicat a dònes. També podien ser integrants d'ètnies estigmatisades en la societat, reclusos sobrers en presons en molt arrimerament, enemics, alguns nobles caiguts en desgràcia davant el governant o simplement per motius de reclutament forçat per motius de guerra naval.
Al primer remero de cada banc en la galera se li denominava bogavante.
Va ser una de les ocupacions més antigues de l'història, considerada un suplici i la pijor de les condenes, ya que les galeras s'impulsaven usant la força muscular en rems. Solien remar tots al mateix temps per a que l'esforç fora més efectiu i menor. Per a açò, un d'ells marcava un ritme monòton en un tamborilete o en la seua veu.
Davant el adveniment d'una batalla, els galeots eren amarrats al seu lloc per mig de cadenes i dormien a proa quan eren reemplaçats per un atre grup de galeots de refresc. Els malalts, conflictius o ferits eren tirats sense miraments per la broda, o rebujats i revenuts a baix preu en el mercat d'esclaus, en el cas de les galeras turques o berberiscas.
Es diu cómitre a la persona que en les galeras vigilava i dirigia la voga i atres maniobres i al càrrec de les quals estava el castic dels galeots remeros i forçats.
En Espanya, en 1560, per edicte del rei Felipe II, els galeots eren generalment gitanos o atres ètnia com els moros que no eren desijats en la societat espanyola; a voltes no obedir una orde de cens, no acceptar una orde de desterro, ser vagabunt, o simplement desocupar presons enfeixades era motiu suficient per a ser enviat a les galeras. El perdó per mig de "oidores" i comissaris que advocaven davant el rei era possible, pero era molt poc comú el lliberar a un galeot.
En temps de guerra, com és el cas del rei don Felipe IV en 1638, els galeots eren reclutats forçosament entre els varons jóvens dels pobles per a posar en actiu a les galeras de guerra.
En els nostres dies galeot i cómitre perviuen com a llinages en Espanya.
En el Japó feudal també es va usar a persones per a propulsar les embarcacions a rem, pero en la diferència de que estos remeros eren lliures i dedicats enterament a la seua embarcació.
Referències en la lliteratura i en el cine
- En Don Quixot de la Mancha, el protagoniste llibera a uns condenats a galeras en una de les seues aventures pels camins de La Mancha.
- En la película Ben-Hur, de 1959, el protagoniste passa tres anys remant en una galera romana. Açò últim és històricament erròneu, perque en els antics pobles mediterràneus com Grècia, Roma o Cartago els remeros eren hòmens lliures (remeros d'ofici i tradició).
- En la novela Corsaris de Llevant, d'Arturo Pérez-Reverte, Diego Alatriste i Íñigo Balboa recorren el Mediterràneu a bordo d'una galera.
- Igualment, en el llarcmetrage Alatriste Íñigo Balboa és condenat a galeras per haver espiat per a la corona francesa resultant l'acusació falsa.
- En la novela insígnia de Gabriel García Márquez, Cent anys de soletat, l'autor fa referència a un galeot en descriure l'ardu treball que va realisar Úrsula Iguarán mentres construïen les reformes de la seua casa nova per a omplir-la de costosos elements decoratius.
Vore també
Referències
- ↑ Navarrete, Martín Fernández de (1831). Diccionari marítim espanyol (en és), Imprenta real.
- ↑ «Els condenats a galeots en Espanya». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2009. Consultat el 25 de març de 2011.
- ↑ Luzuriaga (Diccionari manuscrit dels anys de 1620 a 1630)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galeote» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.