Astrapotheriidae
Els astrapotéridos (Astrapotheriidae) són una família extinta de mamífers placentarios de l'orde Astrapotheria pertanyent al clado Meridiungulata, de mamífers fòssils. Varen viure en Sudamérica durant el Cenozoico. Este grup de mamífers placentaris de grans caninos que vivia en pantans, tenia una anatomia i costums semblants als actuals javalís, els extints Moeritherium i els hipopótams.
Generalitats
La família, es compon de dos subfamílies, Astrapotheriinae i Uruguaitheriinae.
Gràcies a que estaven atrapats en cendres volcàniques,[1] ha segut possible reconstruir varis esquelets complets de astrapotéridos.
Es coneixen a partir de fòssils trobats en varis països suramericans. Els més antics són del Paleoceno Superior, fa uns 56 millons d'anys, i els últims varen viure en el Mioceno Mig, fa uns 10 millons d'anys.
Els astrapoterios més típics es dividixen en dos linajes: Un grup, Astrapotheriinae, que va habitar la Patagonia, inclou formes com Astrapotherium, Parastrapotherium del Mioceno i el més chicotet Astrapothericulus. L'atre grup, que inclou els últims i més grans astrapotéridos és conegut com Uruguaitheriinae, inclou vàries formes que s'han trobat en el nort de Sudamérica.
Xenastrapotherium, originalment descrit a partir d'una quijada provinent de Veneçuela, era molt similar en forma general i tamany al Astrapotherium argentí. Restants més complets provinents de les roques denominades Grup Fonda, en Colòmbia, que es troben bellamente expostes en vàries regions del Huila i el Tolima, mostren que Xenastrapotherium posseïa dos incisius inferiors, en lloc dels tres de Astrapotherium, els seus caninos s'orientaven una miqueta més horisontalment i el primer #premolar superior estava molt més reduït que en Astrapotherium. Atres traces en la configuració dels seus molar confirmen que Xenastrapotherium kraglievichi és un animal diferent al astrapoterio.
Granastrapotherium snorki, és una espècie descrita també a partir de restants trobats en les roques del Grup Fonda el Huila i el Tolima. Restants trobats en Bolívia semblen pertànyer a Granastrapotherium o una forma molt similar. Este astrapoterio es diferencia de Xenastrapotherium pel seu major tamany, entre 2,5 i 3,5 tonellades. Atres diferències inclouen la presència de només un #premolar, el quarto, en el paladar i la disposició dels caninos, que són molt grans i recorden molt manco als dels hipopótams i més a les defenses d'alguns parents antics dels elefants, encara que les defenses en els elefants i els seus parents no estan formades pels caninos sino pels incisius.
Els caninos superiors es proyecten molt més cap a avant, rodejats per estuches d'os similars als dels elefants, i en la quijada, els incisius s'han perdut per complet, deixant dos caninos molt grans i alguna cosa curvats cap a fòra. Sembla ser que existien diferències en el tamany dels caninos en eixemplars de Granastrapotherium de tamanys similars, lo que sugerix que existien diferències entre mascles i femelles.
Astraponotus assymetrum tenia un tamany considerable, s'alimentava de raïls que extrea de les vores, a on passaven la major part de la seua vida, dels rius i els paleopantanos. Posseïa un parell de caninos ben desenrollats i una trompa menuda.
Taxonomia
- Subfamília Astrapotheriinae
- Subfamília Uruguaytheriinae
Referències
- ↑ (1999) Palmer, D. (ed.). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, Londres: Marshall Editions, p. 248. ISBN 1-84028-152-9.
- ↑ M. C. Vallejo-Parella, J. D. Carrillo, J. W. Moreno-Bernal, M. Pardo-Jaramillo, D. F. Rodriguez-Gonzalez and J. Muñoz-Duren(2015).«Hilarcotherium castanedaii, gen. et sp. nov., a new Miocene astrapothere (Mammalia, Astrapotheriidae) from the Upper Magdalena Valley, Colòmbia».Journal of Vertebrate Paleontology.Online editiondoi:10.1080/02724634.2014.903960.