Assunció de Maria
La Assunció de María o Assunció de la Verge és la creència, d'acort en la tradició i doctrina de l'Iglésia catòlica[1]junt en l'Iglésia ortodoxa, l'iglésia ortodoxa oriental i algunes atres denominacions, de que María, la Mare de Jesucristo, al final de la seua vida terrenal, va ser duta en cos i ànima al Cel. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucristo.[2]

Este trasllat és cridat Assumptio Beatae Mariae Virginis[Nota 1] (‘Assunció de la Bienaventurada Verge María’) pels catòlics, la doctrina de la qual va ser definida com dogma de fe pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950.
L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de María en Orient des del VI i en Roma des del VII. La festivitat se celebra actualment el 15 d'agost.
Història
El Nou Testament no diu res sobre el fi de la vida de María. A finals del IV, Epifanio de Salamina va escriure que no podia trobar cap tradició autorisada sobre cóm va terminar la seua vida.[3] No obstant, encara que Epifanio no podia decidir sobre si María havia mort o permaneixcut immortal, les seues reflexions indecises sugerixen que ya havia sorgit alguna diferència d'opinió sobre l'assunt en el seu temps,[4] i va identificar tres creències sobre el seu fi: que va tindre una mort normal i pacífica, que va morir com a màrtir, o que ella no va morir.[4] Encara més, en un atre text Epifanio va afirmar que María era com Elías perque ella mai va morir sino que va ser asunta, com Elías.[5]
La festa de l'Assunció va ser establida en Orient per l'emperador Maurici al voltant de l'any 600 d. C. [6] i uns cinquanta anys despuix es va introduir en Occident i es menciona en un decret del papa Sergio I (687-701), que va fixar una processó per a la festa.[7]
En una homilia, Juan Damasceno (675-749 d. C.), citant el tercer llibre de l'Història Eutímica, va afirmar que Juvenal, bisbe de Jerusalem, en el Concili de Calcedonia de 451 d. C., li hauria fet saber a l'emperador Marcià i a la seua esposa Pulqueria, els qui buscaven el cos de la mare de Deu, que María havia mort en presència de tots els Apòstols, pero que en obrir la seua tomba, a demanat de Sant Tomás, va ser trobada buida; per lo que els apòstols varen concloure que el cos va ser dut al cel.[8][9] Açò es va confirmar de nou en les visions d'Ana Catalina Emmerick en 1819, escrites per Clemens Brentano, i publicades posteriorment[10] [11]
Primeres referències llitúrgiques i lliteràries
La primera referència oficial a l'Assunció es troba en la llitúrgia oriental; en el IV se celebrava la festa de El Recort de María,[12] que commemorava l'entrada al Cel de la Verge Maria i a on es feya referència a la seua assunció. Esta festa en el VI va ser cridada la Dormitio (κοίμησις, koimesis) o Dormición de María, a on se celebrava el fi de la vida terrena i l'assunció de María al Cel. En el VII el nom va passar de «Dormición» a «Assunció».[12]
La primera referència lliterària coneguda sobre l'Assunció es troba en l'obra grega De Obitu S. Dominae del IV o V. Dos ciutats afirmen ser el lloc a on va ocórrer l'event: Jerusalem i Éfeso.[8]També es troba en el llibre De Transitu Virginis, falsament atribuït a Melitón de Sardes, i en una carta espuria atribuïda a Dionisio el Areopagita.[8]La primera narració coneguda que aborda el final de la vida de María és el apócrifo Liber Requiei Mariae ("Llibre del repòs de María") del III i possiblement del II.[8]
Atres texts antics que contenen referències a l'Assunció són El Gran Discurs sobre la Dormición i el Apócrifo de la Dormición en Sis Llibres, que data casi en certea de mitan del IV i prova l'existència d'un cult a la Verge casi un sigle abans del Concili de Éfeso de 431.
Segons un dels texts citats, María hauria segut resucitada i asunta al cel recent enterrada. Aplegat Jesús a l'escenari de l'òbit, hauria preguntat als seus apòstols, que la velaven:
“¿Qué voleu vosatres que faça en ella?” Una volta més, és el vehement Pedro el que s'afanya a respondre: “Als teus servidors els semblaria just que lo mateix que, havent vençut a la mort Tu reines en la teua glòria, resucites el cos de María i la conduïxques al Cel ompli d'alegria”.
“[Llavors] varen dur els apòstols el fèretre i varen depositar el seu sant i venerat cos en Getsemaní, en un sepulcre sense estrenar […] I per tres dies consecutius es varen sentir veus d'àngels invisibles que alabaven al seu Fill, Crist nostre Deu. Més quan va concloure el tercer dia, varen deixar de sentir-se les veus, per lo que tots es apercibieron de que el seu venerat i inmaculado cos havia segut traslladat al Paraís”.
El més difòs dels «evangelios asuncionistas» i un dels més antics en l'orient bizantí és el Llibre de Juan sobre la Dormición de María, atribuït a Juan el Teòlec.[13] Este i atres escrits apócrifos varen tindre gran influència en diverses homilies i escrits d'oradors orientals com Juan de Tesalónica, Juan de Damasc, Andrés de Creta i Germán de Constantinopla. Si ben no tenien ni tenen caràcter històric, l'Iglésia catòlica va vore en estos escrits un fondo teològic que existia i del com els relats eren expressions adornades.
L'Assunció en Occident
La festa de la Dormición va ser decretada en Constantinopla pel emperador Maurici en l'any 600 d. C.; uns cinquanta anys despuix es va introduir en Roma i es menciona en un decret del papa Sergio I (687-701), que va fixar una processó per a la festa,[7] i el seu nom va canviar a Assunció en alguns calendaris llitúrgics del IX. El papa León IV (que va regnar entre 847 i 855) li va donar a la festa una vigília i una octava per a solemnisar-la per damunt de totes les demés, el papa Nicolás I (858-867) la va posar a la parell del Nadal i la Pasqua, i el papa Benedicto XIV (1740-1758) la va declarar "una opinió provable, que negar seria impío i blasfemo".[14]
El text cristià cridat Pseudo-Jerónimo posava en dubte si María va ser asunta al cel en o sense el seu cos, encara que mantenia la creència en la seua incorrupció.Un atre llibre que va gojar de fama entre els convents i cabildos migevals, el Martirologio del monge Usuardo (mort cap a l'any 875), com alabava la reserva de l'Iglésia d'aquella época que preferiria no saber "el lloc a on per mandat diví s'oculta este digno temple de l'Esperit Sant i el nostre Senyor Deu".
En el XII va aparéixer el tractat Ad Interrogata, atribuït a sant Agustín, el qual acceptava l'assunció corporal de María. Tomás d'Aquino i uns atres grans teòlecs es varen declarar a favor seu.
També en el XII, la monja alemana Isabel de Schönau va tindre visions de María i el seu fill que varen tindre una profunda influència en la tradició de l'Iglésia occidental. En la seua obra Visio de risinge beate virginis Mariae va relatar cóm María va ser asunta en cos i ànima al cel.[15]
El papa Pío V, en el XVI, al moment de reformar el Breviario, va llevar les cites del Pseudo-Jerónimo i les va substituir per unes atres que defenien l'assunció corporal. Dos sigles despuix, el papa Benedicto XIV va senyalar la doctrina de l'assunció com pía i provable pero sense senyalar-l'encara com a dogma.
En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar als bisbes l'1 de maig de 1946 per mig de l'encíclica Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim.
Finalment, l'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostólica Munificentissimus Deus en la qual el papa, va declarar com a dogma de fe l'Assunció de la Verge María:
La constitució apostólica menciona a varis Sants Pares, teòlecs i Doctors de l'Iglésia que varen sostindre l'Assunció de María, entre ells estan Adriano I, Sergio I, León IV, Juan Damasceno, Amadeo de Lausana, Modest de Jerusalem, Antonio de Pàdua, Alberto Magne, Tomás d'Aquino (Doctor Angélico), Buenaventura (Doctor Seráfico), Bernardino de Siena, Roberto Belarmino, Francisco de Sals, Pedro Canisio, Francisco Suárez, entre uns atres.[17]
Vore també
Notes
- ↑ Del llatí, assumptīō, assunció; "fet de ser elevada en cos i ànima al cel la Verge María". En: Segura Munguía, Santiago (2014). «assumptīō», Lexicón [incomplet etimològic i semàntic del Llatí i de les veus actuals que procedixen de raïls llatines o gregues], Bilbao: Publicacions de l'Universitat de Deusto, p. 161. ISBN 978-84-15759-50-8. Consultat el 13 de maig de 2015.
Referències
- ↑ Pío XII, Papa (1 de novembre de 1950). Munificentissimus Deus, Libreria Editrice Vaticana. Consultat el 16 de novembre de 2018.
- ↑ Bourgeois, Henri; Sesboüé, Bernard; Tihon, Paul (1996). Història dels dogmes, volum III: Els signes de la Salvació, Salamanca: Secretariat Trinitario, p. 459. ISBN 84-88643-22-5. Consultat el 5 de setembre de 2015. «[...] el verp "va ser asunta" seguix sent un verp en passiva, diferent del "va pujar" que s'utilisa per a parlar de l'ascensió de Crist. El terme d'Assunció supon una diferència radical en el d'Ascensió. [...]»
- ↑ Shoemaker, 2002, pp. 11–12, 26.
- ↑ 4,0 4,1 Shoemaker, 2002, p. 14.
- ↑ Shoemaker, Stephen J. (2008). "Epiphanius of Salamis, the Kollyridians, and the Early Dormition Narratives: The Cult of the Virgin in the Fourth Century". Journal of Early Christian Studies 16 (3): 371–401. ISSN 1086-3184.
- ↑ Alban Butler, Paul Burns (1998). Butler's Lives of the Saints. ISBN 0860122573. pp. 140–141
- ↑ 7,0 7,1 O'Carroll, Michael. Theotokos: a theological encyclopedia of the Blessed Virgin Mary, 3. print. of revised edició, Wilmington, Delawar: Glazier, p. 55-57. ISBN 978-0-907271-11-6. Consultat el 29 d'octubre de 2024.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Holweck, Frederick. Enciclopèdia Catòlica: Festa de l'Assunció de María. ISBN 1278760652. Consultat el 14 d'agost de 2024.
- ↑ «The Dormition of the Mother of God – Saint Joseph Orthodox Church». Consultat el 2024-08-13.
- ↑ «Sinopsis» (en es). Visions completes d'Ana Catalina Emmerick. Consultat el 2025-08-16.
- ↑ «Prenc 12 - Des de la resurrecció de Jesucristo fins a l'Assunció de María Santíssima archius» (en es). Visions completes d'Ana Catalina Emmerick (2017-08-27). Consultat el 2025-08-16.
- ↑ 12,0 12,1 (1990) Revilla, Ángel (ed.). Santa María L'Antiga, Editorial "L'Antiga", Universitat Santa María L'Antiga, p. 32. «La dormició (dormicio o Koimesis) s'havia cridat abans "El Recort de María"»
- ↑ Piñero, Antonio (2009). Tots els evangelios, Madrit: Edaf, p. 400. ISBN 978-84-414-2116-5.
- ↑ Wagner, David M.. The church and the modern era (1846-2005): Pius IX, world wars, and the Second Vatican Council, Notre Dame, Indinana: Au Maria Press, p. 95. ISBN 978-1594717888. Consultat el 29 d'octubre de 2024.
- ↑ Clark, Anne L. (1992). Elisabeth of Schönau: a twelfth-century visionary, Philadelphia: University of Pennsylvania Press, p. 382. ISBN 9780812231236. Consultat el 2024-08-14.
- ↑ Denzinger, Enrique (et al.). «El Magisteri de l'Iglésia».
- ↑ Constitució apostólica Munificentissimus Deus, 1 de novembre de 1950
Bibliografia
- Cerbelaud, Dominique (2005). «El dogma marial catòlic: l'Assunció», María: un itinerari dogmàtic, Salamanca-Madrit: Editorial Sant Esteban-EDIBESA, pp. 187 i següents. ISBN 84-8260-167-9. Consultat el 13 de maig de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asunción de María» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.