Armillaria
Armillaria és un gènero de fongos paràsits basidiomicetes que viuen sobre els arbres o arbusts llenyosos. Inclou unes 10 espècies que antigament estaven agrupades baix la designació de A. mellea.
Algunes espècies de Armillaria són bioluminiscentes i poden produir el fenomen denominat foxfire.
Armillaria per ser patógenos del bosc poden ser molt destructives. Són responsables de la malaltia anomenada podrimenta blanca que ataca les raïls (vore secció més alvance) en els boscs i es distinguix del Tricholoma (micorrizal) per la seua naturalea parasitosa. El seu alt poder destructiu prové del fet que a diferència de la majoria dels paràsits, no necessita moderar el seu creiximent per a evitar matar a la planta que l'estaja, ya que continuarà creixent utilisant la matèria morta.
Taxonomia
El nom Armillaria va ser definit en 1821 per Elias Magnus Fries, pero en aquell moment es considerava que la majoria dels foncs en laminillas pertanyien al gènero Agaricus, per lo que Armillaria era solament un subgénero (una "tribu"). Més tart, en 1857, Friedrich Staude ho va establir com un gènero independent.[1]
Les espècies de Armillaria que són morfològicament similars a A. mellea no es varen poder diferenciar en èxit fins a 1973, quan Veikko Hintikka va desenrollar el concepte de "espècies biològiques", definint-les com a grups interestériles (que no poden creuar-se entre sí).[2] Utilisant una tècnica similar en 1978, Kari Korhonen va demostrar que el complex d'espècies europeu Armillaria mellea es podia dividir en cinc espècies aïllades reproductivament, a les que va denominar "Espècies Biològiques Europees" (EBS, per les seues sigles en anglés) de la A a la E.[2]
Bolet
Fongo mel.
Els cossos fructífers dels foncs són bolets que creixen sobre la fusta, típicament en arracades. El capell és carnoso, de 3-15 cm de diàmetro i un color marró clar groguenc (com la mel), i es troba recobert de chicotetes escates pardoamarillentas. Les làmines del capell són adherentes. El brot pot tindre a voltes un anell. l'esporada de totes les espècies de Armillaria és blanca. Pel contrari, cap posseïx volva.[3]
Els capells jóvens de Armillaria són comestibles si es cuinen be, ya que de lo contrari poden tindre un llauger efecte tòxic. Els brots són massa tenaces i per tant incomestibles. Algunes persones són intolerants a Armillaria i han d'abstindre's del seu consum. Jamai deuen menjar-les els porcs, puix para ells resulta mortal.
Un gènero similar és Pholiota, que també es desenrolla en arracades sobre la fusta i la fruta durant l'autumne. No obstant, Pholiota té un color groc verdoso i una esporada marró obscur a gris-marró. Per una atra part, els buscadors de fongos han de tindre un especial conte en el chicotet bolet Galerina marginata, que pot créixer junt a Armillaria en els tocones d'arbres. Galerina marginata posseïx un color ocre rojós i una esporada marró, i és sumament tòxica (aplegant a causar la mort) pel seu contingut en amanitina.
Vore també
Referències
- ↑ «Index Fungorum - Name Record» (en en). Index Fungorum. Consultat el 2026-06-03.
- ↑ «Biological Species of Armillaria Mellea in North America».Mycologia.71(2)
- 402–414.ISSN 0027-5514.doi:10.1080/00275514.1979.12021018.Consultat el 2026-06-03.
- ↑ Pegler DN. (2000). "Taxonomy, nomenclature and description of Armillaria". In Fox RTV. Armillaria Root Rot: Biology and Control of Honey Fungus. Intercept. pp. 81–93. ISBN 1-898298-64-5.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Armillaria.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Armillaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.