Arma antibúnker
Les armes antibúnker són proyectils dissenyats per a penetrar objectius blindats o enterrats a gran profunditat.
Obuses d'artilleria
[editar | editar còdic]Primera Guerra Mundial
[editar | editar còdic]A finals de el XIX i començos de el XX, es varen construir cada volta més extenses i millor fortificacions. Varis estats varen començar a desenrollar armes per a destruir estos búnkeres. La més famosa d'estes armes va ser el morter de 42 cm "Gran Berta". Al començ de la Primera Guerra Mundial estes armes varen conseguir un gran èxit contra les fortificacions que ya s'havien quedat obsoletes, com les de Lieja. Degut a que se seguix utilisant com a munició obuses convencionals d'alt poder explosiu, estes armes no són armes especialisades antibunker com es podria considerar. Contra les fortificacions més modernes de Verdún no varen resultar tan útils. A partir de mediats de 1915 es varen desenrollar granades especials per a estos canons súper-pesats i canons de ferrocarril. Estos varen rebre una carcassa extra d'acer templat i estaven equipats en espoletas cronométricas. Els proyectils devien penetrar profundament en els búnkeres de formigó i destruir per mig de l'explosiu els enormes búnkeres.
Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]En la década de 1930, en Alemània, es va reprendre l'idea de grans canons contra fortificacions. Per mig de l'ocupació de proyectils de calibres encara majors, el poder de penetració podria aumentar substancialment. Als proyectils se'ls va donar una punta d'una aleació d'acer especial, i una gran proporció de la càrrega explosiva ha segut substituït per formigó. Estes millores varen fer que el morter de 60 cm "Karl" poguera penetrar 2,5 metros de formigó,[1] front a només un metro de el "Gran Berta". Els proyectils del canó de 80 cm "Dora" podien penetrar fins a sèt metros de formigó.[2] L'utilitat militar d'estes armes va ser escassa pels enormes costs llogístics i de personal i la molt baixa precisió.
Els obuses Röchling eren obuses d'artilleria antibunker, desenrollat per l'ingenier alemà August Cönders, sobre la base teoria d'una major densitat per superfície frontal, és dir més pes en una secció menor, millorar la penetració. Es varen provar entre 1942 i 1943 contra la forta belga Fort d'Aubin-Neufchâteau[3]
Bombes d'aviació
[editar | editar còdic]Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]Regne Unit
[editar | editar còdic]AP
En la Segona Guerra Mundial l'ingenier britànic Barnes Wallis, ya famós per l'invenció de la bomba de rebot, va dissenyar dos bombes que es convertirien en els precursors conceptuals de les modernes destructors de búnker les bombes "terremot": la Tallboy d'unes cinc tonellades i la Grand Eslam de dèu tonellades. Els dissenys eren molt aerodinàmic en una coa que els feya girar al voltant de l'eix llongitudinal. Açò els va permetre superar la velocitat del sò llançades des de 6.700 m. Tenien una carcassa d'acer d'alta calitat, molt més forta que la típica bomba de la Segona Guerra Mundial, per a que pogueren sobreviure colpejar una superfície endurida, o penetrar profundament en el sol.
Encara que hui en dia es poden considerar esta bombes com antibunkers el plantejament original era més complex i sotil que simplement penetrar una superfície endurida. Les bombes del terremot no estan concebuts per a fer blanc directe en un objectiu, sino per a impactar al costat, penetrar en el sol i detonar. La qual cosa causava dos efectes sobre l'objectiu, per un costat una li enviava una potent ona de choc a través del sol similar a un terremot i per un atre costat crear un camufleta o gran caverna enterrada que debilitava els fonaments. L'objectiu llavors es derroca en el forat, no importa lo reforçat que pot estar. Les carcasses resistents estaven pensades per a travessar roca, no formigó armat. En un atac als refugis per a submarins en Farge dos Grand Eslam varen travessar els 4,5 m de formigó armat endurit del sostre[4] - en prestacions iguals o superiors a les millors especificacions actuals de penetració. Pero existia el risc de que la carcassa no resistira i es trencara.
La bomba Disney era una bomba de la Segona Guerra Mundial que aumentava la seua velocitat de caiguda per mig d'un eixida. Va ser un atre dispositiu amprat contra els refugis de submarins i atres objectius súper reforçats. Ideat pel capità Edward Terrell voluntari de la reserva de la Royal Navy del Directorate of Miscellaneous Weapons Development o DMWD (Direcció de Desenroll de les Armes Varis) del Almirantazgo[5] que tenia una carcassa aerodinàmica d'acer templat i pesava al voltant de 2000 kg (4.500 lb), incloent l'eixida. El contingut total d'explosius era d'aproximadament 230 kg. La bomba es llançava des de 20.000 peus (6.100 m). A 5.000 peus ( 1.500 m) una espoleta baromètrica encenia les eixides en la coa per a alcançar una velocitat d'impacte de fins a 730 m/s. Es va utilisar per primera volta pel grup de bombarder 92.º de l'USAAF, el 10 de febrer de 1945 sobre el refugi de Schnellboot en IJmuiden, Països Baixos, nou B-17 fortalea volant cada u en dos bombes, una bomba baix de cada ala. En eixa ocasió solament es va anotar un colp directe. Un total de 158 "bombes Disney" es varen utilisar operacionalmente fins al fi de les hostilitats en Europa.
Postguerra
[editar | editar còdic]Estats Units
[editar | editar còdic]En Estats Units es va fabricar una versió modificada de les Tallboy per a amprar components estàndar d'Estats Units. Més vesprada, a finals de 1950 el T-10 se li va canviar el nom a M-121. Durant la Guerra de Corea unes quantes T-10 varen ser convertits a la bomba radi guiada Tarzon i llançades des de B-29 Superfortress es varen utilisar per a destruir ponts de ferrocarril, embassaments i contra un centre de mando subterràneu prop de Kanggye.[6]
Finals de el XX
[editar | editar còdic]
EE. UU.
[editar | editar còdic]Durant l'Operació Tormenta del Desert (1991) es necessitava una bomba de penetració similars a les armes britàniques de la Segona Guerra Mundial, pero cap força aérea de l'OTAN disponia de tal arma. Per a eixir del pas, es va desenrollar en un periodo de 28 dies, amprant com a carcassa la canya d'un obús 203 mm (8 polzades). Estes bombes pesava més de dos tonellades, pero solament duya 293 kg d'explosiu d'alt poder. Eren guiades per làser i es va designar GBU-28 i varen ser eficaços.
Els EE. UU. té una série de bombes fetes per encàrrec per a penetrar en les estructures endurides o enterrats a gran profunditat:
| Profunditat de penetració | Sistema d'armes | Nomene |
|---|---|---|
| Penetració de formigó armat: 1.8 m | Penetrator BLU-109 | GBU-10, GBU-15, GBU-24, GBU-27, AGM-130 |
| Penetració de formigó armat: 3.4 m | Penetrator alvançada Unitari (AUP) BLU-116 | GBU-15, GBU-24, GBU-27, AGM-130 |
| BLU-118/B Cap de combat termobárica | GBU-15, GBU-24, AGM-130 | |
| Penetració de formigó armat: més de 6 m | BLU-113 Super Penetrator | GBU-28, GBU-37 |
Més recentment, els EE. UU. ha desenrollat el 30.000 lliures GBU-57.
Rússia
[editar | editar còdic]Un eixemple rus de bomba antibúnker és la KAB-1500L-Pr. Duta pel El seu-24M i l'El seu-27IB. Es diu que és capaç de penetrar 10-20 m de terra o de 2 m de formigó armat. La bomba pesa 1.500 kg, dels quals 1.100 kg pertanyen a una gran ogiva penetrant explosiva. És guiada per làser i la seua precisió es 7m. de CEP.
Europa
[editar | editar còdic]- BROACH: És un desenrollat anglo - francesa d'un penetrador en una càrrega hueca adicional per al missil de travessia "Storm Shadow". El BROACH pot penetrar fins a quatre metros de formigó.
- MEPHISTO: A prop de 500 lliures de càrrega de doble penetrador, va ser desenrollat en Alemània per al missils de travessia Taurus. El poder de penetració és també a varis metros de formigó armat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ * Jentz, Thomas: Bertha's Big Brother: Karl-Geraet (60 cm & 54 cm), Panzer Tracts, 2001 ISBN 0-9708407-2-1
- ↑ [1]
- ↑ http://derelicta.pagesperso-orange.fr/aubin3.htm
- ↑ "Grand Eslam Raids" Royal Air Force Bomber Command 60th Anniversary raf.mod.uk
- ↑ Terrell, 1958. pp. 197-212
- ↑ Rockets & Guided Missiles p. 119 by Bill Gunston, Salamander Books Ltd, ISBN 0-517-26870-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arma antibúnker» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.