Anar al contingut

Bomba de rebot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bomba de rebot
Archiu:Bouncing bomb training - caps block 0 caps block 1 2343.jpg
Prova d'una bomba de rebot en una plaja en 1943 (entre els observadors esta Barnes Wallis)

Les bombes de rebot (en anglés bouncing bombs) varen ser una classe de bombes dissenyades durant la Segona Guerra Mundial per l'ingenier anglés Barnes Wallis per a rebotar sobre la superfície de l'aigua, permetent aixina alcançar objectius marítims protegits per defenses de rets contra torpedos. Una versió modificada es va utilisar en el bombardeig aéreu contra les instalacions industrials del vall del Ruhr en maig de 1943 per a destruir les represas de la vall, alguna cosa impossible de conseguir per mijos convencionals per l'efecte esmortidor de l'aigua i al tamany de les estructures.

En el seu disseny final, les bombes de rebot tenien forma cilíndrica; abans del seu llançament, un motor les feya girar sobre el seu eix llongitudinal per a que, en impactar contra l'aigua, rebotaren esquivant les rets antitorpedo. En aplegar a l'assut, s'afonaven, i gràcies a un sistema d'espoletas hidrostàtiques esclataven en la base mateixa de l'assut. D'eixe modo, el rebot de l'aigua impulsat per l'ona expansiva contribuïa a demolir la represa.

Bombes rebotantes britàniques

[editar | editar còdic]
Animació del principi de la bomba de rebot. La bomba cau prop de la superfície d'un embassament. Degut a que es mou casi horisontalment, a alta velocitat i en efecte de reculada, rebota vàries voltes en lloc d'afonar-se. Cada rebot és més chicotet que l'anterior. La "carrera de la bomba" es calcula de modo que en el seu rebot final, la bomba aplegue prop de l'objectiu, a on s'afona. Un detonador hidrostàtic fa que explote a la profunditat adequada, creant ones de choc destructives
Archiu:Duxford caps block 2 Feb2005 bouncingbomb. caps block 3
Bomba de rebot en el Museu Imperial de Duxford
Restants d'un prototip de prova de Highball recuperat en Reculver en 1997, ara en el Museu d'Herne Bay

Barnes Wallis, en un artícul publicat en abril de 1942 titulat "Bomba esfèrica -Torpedo de superfície" descrivia un método d'atac en el que una bomba rebotava en l'aigua fins que alcançava el seu objectiu i després s'afonava per a explotar baix l'aigua, com una càrrega de profunditat. Fer que rebotara en la superfície permetria apuntar directament al seu objectiu, mentres s'evitaven les defenses submarines, aixina com algunes sobre la superfície, i s'aprofitaria l'efecte de "pols de bombeta" típic de les explosions submarines, aumentant considerablement la seua eficàcia: el document de Wallis identificava objectius adequats com preses hidroelèctriques "i bucs flotants amarrats en aigües tranquiles com els fiorts noruecs".[1]

Abdós tipos d'objectius ya eren de gran interés per als militars britànics quan Wallis va escriure el seu artícul (que en sí mateixa no va ser el primer en el tema). Els assuts hidroelèctrics alemans havien segut identificades com a importants objectius de bombardeig abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, pero les bombes i els métodos de bombardeig existents tenien poc efecte sobre estes estructures massives, ya que estaven protegides en rets de l'atac de torpedos convencionals i encara no s'havia creat un mig pràctic per a destruir-les.

En 1942, els britànics buscaven un mig per a destruir a l'acorazar alemà Tirpitz, que representava una amenaça per a l'enviament de suministraments dels aliats en l'Atlàntic nort, i que ya havia sobrevixcut a varis intents britànics de destruir-ho. Durant este temps, el Tirpitz es va mantindre a resguart d'atacs en estar amarrat en fiorts noruecs, a on va tindre l'efecte d'un "flota de dissuasió".[2] En conseqüència, l'arma proposta per Wallis va atraure l'atenció del mando i es va sometre a proves i desenroll actius.[Fn 1]

El 24 de juliol de 1942, es va produir una demostració "espectacularment exitosa" del potencial de l'arma quan una presa redundante en Nant-i-Gro, prop de Rhayader, en Gales, va ser destruïda per una mina que contenia Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'explosiu, detonat contra el costat de l'assut, baix l'aigua, en una prova realisada per AR Collins, un oficial científic del Laboratori d'Investigació Vial, que llavors tenia la seua base en Harmondsworth, Middlesex.[3]

A.R. Collins es trobava entre un gran número de persones, ademés de Barnes Wallis, que varen fer contribucions de gran alcanç al desenroll de la bomba de rebot i el seu método de llançament contra a un objectiu, en la mida en que, en un artícul publicat en 1982, el propi Collins va manifestar que era evident que Wallis "no va jugar un paper "importantíssim" en el desenroll del proyecte i, en particular, atres persones varen aportar contribucions molt significatives, com per eixemple Sir William Glanville, Dr. G. Charlesworth, Dr. AR Collins i uns atres del Laboratori d'Investigació Vial".[4] No obstant, la modificació d'un bombarder Vickers Wellington, al disseny del qual havia contribuït el propi Wallis, per a treballar en les primeres proves de la seua arma proposta, s'ha citat com un eixemple de cóm Wallis "hauria segut el primer en reconéixer" les contribucions d'uns atres.[5] Ademés, en paraules d'Eric Allwright, qui treballava en l'oficina de disseny per a Vickers-Armstrong en eixe moment, "Wallis estava tractant de fer el seu treball ordinari [per a Vickers Armstrongs], aixina com eixercitar numeroses atres funcions: estava en el Ministeri de Producció Aeronàutica, en Fort Halstead i en tots els llocs ". La pressió de Wallis i els seus documents, idees i desenrolls en curs sobre les autoritats rellevants, va ajudar a assegurar que el desenroll continuara; sent el dissenyador principal dels models, prototips i versions "en viu" de l'arma; i, potser lo més significatiu, va ser Wallis qui va explicar l'arma en la sessió informativa final a les tripulacions de la RAF abans eixecutar el pla previst en l'Operació Chastise, per a usar un dels seus dissenys en combat.[6]

Una característica distintiva de l'arma, agregada en el curs del desenroll, va anar el gir cap a arrere, que va millorar l'altura i l'estabilitat del seu vol i la seua capacitat per a rebotar, i va ajudar a l'arma a permanéixer en contacte en, o a lo manco molt prop del seu objectiu.[Fn 2] El retrogiro és una característica normal en el vol de les boles de gòlf, per la forma en que són colpejades pel pal, i és potser per esta raó que totes les formes de l'arma que es varen desenrollar varen ser conegut genèricament com "Mines de gòlf", i alguns dels prototips esfèrics presentaven hoyuelos.[Fn 3]

En novembre de 1942 es va decidir idear una versió més gran de l'arma de Wallis per a usar-la contra assuts i una més chicoteta per a usar-la contra barcos. Els seus noms en clau eren "Upkeep" i "Highball" respectivament.[7] Encara que cada versió es deriva de lo que originalment es va concebre com una bomba esfèrica, els primers prototips de "Upkeep" i "Highball" consistien en una bomba cilíndrica dins d'una carcassa esfèrica.[Fn 4] El desenroll, les proves i l'us de "Upkeep" i "Highball" devien portar-se a terme simultàneament, ya que era important mantindre l'element sorpresa: si s'usara una d'elles contra un objectiu de forma independent, es temia que les defenses alemanes per a objectius similars s'enfortiren, inutilisant a l'atra.[8] No obstant, el "Upkeep" es va desenrollar en una data llímit, ya que la seua màxima efectivitat depenia de que els assuts objectiu estigueren lo més plenes possible gràcies a les pluges estacionals, i la data llímit per a açò es va fixar per al 26 de maig de 1943.[9] A mida que s'acostava esta data, "Highball" va permanéixer en desenroll, mentres que el desenroll de "Upkeep" s'havia completat i es va prendre la decisió d'utilisar "Upkeep" de forma independent.[10]

En giner de 1974 es varen complir els 30 anys d'antiguetat de numerosos documents reservats de la Segona Guerra Mundial, i es varen publicar archius secrets del govern britànic relacionats tant en "Upkeep" com en "Highball", encara que els detalls tècnics de les armes ya s'havien publicat en 1963.

Upkeep

[editar | editar còdic]
Archiu:Mohne Dam Breached.jpg
l'assut de Möhne, despuix de ser atacada en bombes Upkeep
Vore també: Operació Chastise

Les proves dels prototips de "Upkeep" en farcidura inerte es varen portar a terme en Chesil Beach, Dorset, volant des de la base de la RAF en Warmwell en decembre de 1942, i en Reculver, Kent, volant des de la base de Manston en abril i maig de 1943. Al principi es va usar un bombarder Vickers Wellington.[11] No obstant, les dimensions i el pes d'una "Upkeep" de tamany complet era tal que solament podia ser transportada pel bombarder britànic més gran disponible en eixe moment, l'Avro 683 Lancaster, que inclús va tindre que sometre's a modificacions considerables per a poder transportar-la.[12] En les proves, es va trobar que La carcassa esfèrica de "Upkeep" es trencaria en impactar en l'aigua, pero el cilindre interior que contenia la bomba continuaria alvançant sobre la superfície de l'aigua de la forma prevista.[13] Com a resultat, la carcassa esfèrica de "Upkeep" es va eliminar del disseny. El desenroll i les proves varen concloure el 13 de maig de 1943 en el llançament d'una bomba "Upkeep" cilíndrica Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). mar adins en Broadstairs, Kent, moment en el que Wallis havia especificat que la bomba devia llançar-se "precisament" Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. sobre l'aigua i a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de velocitat respecte a terra, en un retrogiro de 500 rpm: la bomba "va rebotar sèt voltes i va cobrir unes 800 yardes, despuix de lo que es va afonar i va detonar".[14]

En la nit del 16 al 17 de maig de 1943, durant l'Operació Chastise es varen atacar els assuts de la Regió del Ruhr en Alemània, utilisant "Upkeep". Es varen trencar dos assuts, lo que va provocar inundacions i danys generalisats i la pèrdua de vides. Posteriorment, seria objecte de debat l'importància d'este atac sobre el progrés de la guerra.[15] Les pèrdues britàniques durant l'operació varen ser quantioses; huit dels 19 avions atacants no varen retornar, junt en 53 de les 113 tripulacions aérees de la RAF. La "Upkeep"[16] no es va tornar a utilisar operativament. Quan va terminar la guerra, les bombes operatives restants havien començat a deteriorar-se i varen ser tirades al Mar del Nort sense els seus dispositius de detonació.[17]

Highball

[editar | editar còdic]
Archiu:Highball Bouncing Bomb at Abbotsbury Swannery Dorset caps block 25
Highball prototip de bomba de rebot, ara en exhibició en Abbotsbury Swannery

En abril de 1942, el propi Wallis havia descrit la seua idea com "un arma essencialment per a la Força Aérea Naval". Este aspecte naval seria reforçat per una nota emesa pel primer ministre britànic Winston Churchill, en febrer de 1943, preguntant "¿S'ha renunciat a tots els plans per a fer alguna cosa al Tirpitz mentres està en Trondheim? ... És alguna cosa terrible que este premi nos estiga esperant i ningú siga capaç de pensar en una forma de guanyar-ho".[18] No obstant, la "Highball" es va desenrollar finalment com un arma de la RAF per al seu us contra varis objectius, inclós el "Tirpitz".

A partir de novembre de 1942, el desenroll i les proves de la "Highball" varen continuar junt en les de la "Upkeep", inclós el llançament de prototips tant en Chesil Beach com en Reculver. Si ben els primers prototips llançats en Chesil Beach en decembre de 1942 varen ser els precursors d'abdós versions de la bomba, els llançats en Chesil Beach en giner i febrer de 1943 i en Reculver en abril de 1943 incloïen prototips de la "Highball".[19] Varen ser llançats pel bombarder Wellington modificat i en Reculver per un de Havilland Mosquit B Mk IV modificat, un dels dos assignats a Vickers Armstrong per a este propòsit.[20] A principis de febrer de 1943, Wallis va imaginar que la "Highball" "conté una càrrega de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. en un cilindre rodejat per una esfera de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. en (un pes total) de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.", i un Mosquit modificat podria dur dos d'estes armes.[21]

La "Highball" mai es va usar operativamente: el 12 de novembre de 1944, en l'Operació Catechism, un Lancaster en una bomba Tallboy va afonar el seu objectiu principal, el "Tirpitz". Atres objectius potencials s'havien considerat durant el desenroll de la "Highball" i també posteriorment, com els barcos de la marina italiana, canals, dics secs, bases de submarins i túnels ferroviaris (per als que es varen realisar proves en 1943). Pero Itàlia es va rendir en setembre de 1943 i els atres objectius varen ser descartats com a impracticables.[22]

En giner de 1945, en les instalacions experimentals de Vickers en Foxwarren, prop de Cobham (Surrey), es va adaptar un Douglas A-26 Invader de l'USAAF per a transportar dos "Highball" casi completament tancades en la baïa de bombes, utilisant parts de l'adaptació d'un Mosquit. Despuix d'una breu prova de vol en el Regne Unit, el kit es va enviar a la Base de la Força Aérea Wright-Patterson, en Ohio, i es va instalar en un A-26C Invader. També es varen enviar vinticinc "Highball" inertes, rebatejades com a bombes "Speedee", per al seu us en les proves de la USAAF, portades a terme sobre Choctawhatchee Bay, prop d'Eglin Field, Florida, pero el programa va ser abandonat, en acabant de que la bomba rebotara i chocara en el A-26C-25-DT Invader 43-22644 en Water Range 60, causant la pèrdua del fuselage atrasser, produint un accident fatal el 28 d'abril de 1945.[23]

Baseball

[editar | editar còdic]

Ademés dels dos tipos enumerats anteriorment, el Almirantazgo va propondre un arma més chicoteta per al seu us en llanches torpederas en decembre de 1942. Coneguda com "Baseball", seria un arma llançada des d'un tubo. En un pes de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., del que la mitat seria d'explosiu, el seu alcanç estimat era de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[24]

Bomba de rebot alemana

[editar | editar còdic]
Archiu:Kurt bouncing bomb.png
Un diagrama de posguerra d'una "Kurt" alemana, bomba de rebot impulsada per eixides.[25]

Despuix de l'Operació Chastise, les forces alemanes varen descobrir una bomba "Upkeep" intacta en els restants del Lancaster comandado pel tinent Barlow, que havia colpejat un cable d'alta tensió en Haldern, prop de Rees, Alemània, estrelant-se. La bomba no havia segut llançada i l'avió s'havia estrelat en terra, sense disparar cap dels dispositius de detonació.[26] Posteriorment, els alemans varen construir una versió de "Upkeep" en un pes de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., coneguda en el nom en còdic de "Kurt" o "Emil". Es va desenrollar en el Erprobungsstelle de la Luftwaffe, un "lloc de proves" situat en la costa alemana del Bàltica, en Travemünde (un de la ret de quatre establiments d'este tipo en l'Alemània nazi). L'importància de la reculada no es va entendre i les proves realisades en un Focke-Wulf Fw 190 varen demostrar ser perilloses per a l'aeronau, ya que la bomba mantenia la velocitat en la que es llançava. Els intents de rectificar este problema en eixides impulsores varen fracassar, i el proyecte es va cancelar en 1944.[27]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Sweetman (2002), (Part 1), pp. 107, 113.
  2. ↑ Flower (2002), pp. 10–19, Sweetman (2002), (Part 1), pp. 105–07, and "Barnes Wallis's other bouncing bomb Part 2: Target Tirpitz [1] archivat en Wayback Machine.", en RAF Air Power Review, 5 (3), Autumn 2002 (pp. 47–57), p. 51.
  3. ↑ Flower (2002), p. 20. See also Solutions [2] archivat en Wayback Machine. i Nant-i-Gro Dam [3] archivat en Wayback Machine., i video Nant-i-Gro Test (broadband) [4] archivat en Wayback Machine. o Nant-i-Gro Test (dialup) [5] archivat en Wayback Machine.. The Dambusters (617 Squadron) [6] archivat en Wayback Machine.. Retrieved 12 August 2010.
  4. ↑ Quotation from Johnson (1998), pp. 29–31, citing Collins, A.R., "The origins and design of the attack on the German dams", in Proceedings – Institution of Civil Engineers. Part 2. Research and theory, 73, 1982.
  5. ↑ Flower (2002), p. 19.
  6. ↑ Flower (2002), i.g. pp. 30, 42, and Sweetman (2002), (Parts 1 & 2).
  7. ↑ Sweetman (2002), (Part 1), p. 110. També es va planejar una tercera versió, en el nom en còdic de "Baseball", per al seu us per les llanches torpederas MTB o cañoneras MGB de les Forces Costeres de la Royal Navy, pero "mai va vore la llum del dia".: Flower (2002), p. 22.
  8. ↑ Flower (2002), p. 22; Sweetman (2002), (Part 1), p. 114.
  9. ↑ Flower (2002), p. 25.
  10. ↑ Sweetman (2002), (Part 2), p. 48.
  11. ↑ Flower (2002), p. 21.
  12. ↑ Flower (2002), p. 27. Vore també Avro Lancaster "B III (Special)".
  13. ↑ Flower (2002), pp. 29–30. També video Upkeep Casing Break 2 (broadband) o Upkeep Casing Break 2 (dialup). The Dambusters (617 Squadron) [7] archivat en Wayback Machine.. Retrieved 12 August 2010. Tinga's en conte que esta película està a la mitat de la velocitat; en conseqüència, el retrogiro es veu fàcilment.
  14. ↑ Flower (2002), pp. 30–31. També video Upkeep Test Detonation (broadband) o Upkeep Test Detonation (dialup). The Dambusters (617 Squadron) [8] archivat en Wayback Machine.. Retrieved 12 August 2010.
  15. ↑ See Operation Chastise – Effect on the war.
  16. ↑ Johnson (1998), p. 31, descrius this as "about average losses in bombing raids at that clave", but cf. Problems [9] archivat en Wayback Machine., The Dambusters (617 Squadron) [10] archivat en Wayback Machine.. Retrieved 10 August 2010.
  17. ↑ Flower (2002), p. 62, and Robert Owen, "Operation Guzzle", in Breaching the German Dams Flying into History, RAF Museum, 2008.
  18. ↑ Sweetman (2002), Part 1, p. 106.
  19. ↑ Sweetman (2002), Part 1, pp. 112, 118.
  20. ↑ Sweetman (2002), Part 1, pp. 114, 118.
  21. ↑ Sweetman (2002), Part 1, p. 113.
  22. ↑ Flower (2002), i.g. pp. 66–67, 72–76. El 3 de setembre de 1943, es va firmar l'armistici entre Itàlia i els Aliats.
  23. ↑ Flower (2002), pp. 87–88. Also Gardner (2006), Johnsen (1999), and footage of the crash at YouTube. Retrieved 11 December 2010.
  24. ↑ Murray (2009), p. 119
  25. ↑ United States. German explosive ordnance, 11 June 1946. (en anglés), Washington, D.C.: Govt. Print. Office, p. 15. OCLC 505967055.
  26. ↑ Flower (2002), pp. 50, 61–62.
  27. ↑ Flower (2002), p. 62, Sweetman (1999). Es diu que les forces soviètiques varen utilisar dos bombes que rebotaven durant l'atac que va afonar la travessia alemana Niobe durant la Segona Guerra Mundial en Kotka, Finlàndia, el 16 de juliol de 1944; pero no es coneixen detalls del desenroll d'este dispositiu i pot haver segut un incident de bombardeig en bots.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Fn", pero no es trobà una etiqueta <references group="Fn"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bomba_de_rebot&oldid=819801»