Anar al contingut

Bomba Grand Eslam

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:British Grand Slam bomb.jpg
Bomba Grand Eslam

La Grand Eslam, en les seues dèu tonellades, va ser la bomba més pesada desplegada en la Segona Guerra Mundial. Reblix en explosiu convencional, va ser desenrollada en 1944 al final de la guerra per la força aérea britànica per a usar-se contra grans objectius estratègics, tals com búnkeres blindats i ponts. El desenroll es va vore impulsat perque la bomba més poderosa fins a llavors, la Tallboy, no va poder destruir alguns objectius (per eixemple, els búnkeres fortament blindats per a submarins de la Kriegsmarine, al nort de França i en Alemània).

Coneguda oficialment com "Bomba de capacitat mija de 22.000 lliures", era una versió ampliada de la bomba de Tallboy, de 5,4 tonellades, i més propenca al tamany original, que el creador d'abdós bombes, Barnes Wallis, havia previst quan va plantejar per primera volta la seua idea d'una bomba terremot.

Va ser malnomenada "Tingues ton Tess".[1]

Disseny i construcció

[editar | editar còdic]
Archiu:Grand slam bomb.jpg
Una Grand Eslam en exhibició.

El 18 de juliol de 1943 Barnes Wallis va començar els estudis per a la creació d'una versió més potent de la bomba Tallboy. El resultat va ser la bomba de dèu tonellades Grand Eslam. De la mateixa manera que en la Tallboy, la coa de Grand Eslam està dissenyada per a crear un parell d'estabilisació. Té una forma aerodinàmica molt bona; una estilisada coa en la popa. Les aletes estabilizadoras estaven llaugerament inclinades respecte a la vertical (5º) per a conseguir la rotació al voltant de l'eix llongitudinal en la finalitat de millorar la precisió.[2] Podia aplegar a velocitats supersòniques en caiguda lliure. I devia impactar contra la terra verticalment.

La carcassa d'acer tenia una gruixa de paret significativament major que les bombes convencionals de la Segona Guerra Mundial en la finalitat de resistir l'impacte contra superfícies dures. Esta es fabricava en una sola peça abocant acer en un mòle d'arena al voltant d'un núcleu de formigó; despuix es retirava el núcleu de formigó i s'extrea la peça. Pel pes de la carcassa la càrrega explosiva es va reduir, lo que va requerir l'ocupació d'un dels explosius britànics més eficaços en el moment - Torpex. Una volta calfada i fosa, la càrrega explosiva s'abocava en porcions. Es necessitava prop d'un més per a que es gelara i coagulase, lo que llimitava considerablement la producció. La baixa taxa de producció va comportar que solament pogueren ser utilisades 42 bombes abans del final de la guerra.

La combinació d'alta velocitat i la carcassa resistent significava que podia penetrar de 30 a 40 metros en el sol abans d'explotar, creant un efecte "terremot". La bomba no havia segut dissenyada per a travessar directament murs de formigó; per açò a voltes, en entropeçar en materials durs com a formigó o roca, la bomba es trencava i no podia penetrar en l'objectiu. Encara que açò no evitara que es produïra una gran cantitat de dany per l'explosió. De totes formes era més eficaç per a este comés que qualsevol atra bomba.[3]

Les proves de camp es varen portar a terme en les noves bombes en octubre de 1944, contra la fàbrica secreta de producció de missils "V-2" en el nort de França. En el periodo comprés entre el 10 i el 20 de novembre de 1944, sobre la cúpula de formigó armat de la fàbrica protegida, es varen llançar vàries bombes "Grand Eslam".

Archiu:Royal Air Force Bomber Command, 1942-1945. caps block 5 .jpg
Un Lancaster de l'Esquadró 617 llançant una bomba Grand Eslam al viaducte de Arnsberg, març de 1945.

Les bombes Grand Eslam sol podien ser transportades per bombarders Avro Lancaster en la versió especial BI (Especial). Diferien de la versió convencional en que estaven propulsados per motors més potents i hèlices millorades; per raons de reducció de pes i millora de l'aerodinàmica es varen retirar algunes torretes. Per a utilisar la Tallboy s'havien abombat les comportes del celler de bombes. Per a utilisar la Grand Eslam, les comportes es varen retirar per complet i es va colocar un panel. La bomba tenia que ser llançada des de 6700 m, per lo que la seua precisió es va reduir.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. MAP Exhibition Flight 21 June 1945 p688
  2. «English Bombs of WWII». Canadian Aces. constable.ca. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2008. Consultat el 25 de febrer de 2008.
  3. Flower "Bombs", p.375.