Aristolochia pistolochia
Aristolochia pistolochia és una espècie de planta herbàcea pertanyent a la família Aristolochiaceae.
Descripció
És una planta 'herbàcea anual, d'uns 3 dm d'alt en moltes raïls (Plinio el Vell es referix a ella com polyrrhizon per la cantitat de raïls chicotetes en forma de cabellam) en numerosos brots.
Les fulles són cordiformes o en forma de cor, d'uns 5 cm de llarc i alguna cosa menys d'ample, en el envés una miqueta més clar i en la nervadura molt marcada. Està coberta de chicotets pèls un tant rígits que donen sensació de aspereza al tacte. Les flors són solitàries, poden aplegar a medir fins a 5 cm, de color groc i, segons madurea l'interior del tubo floral canvia del vert al roig obscur.
El frut és una càpsula globosa. És d'hàbit de xares aclarides, pedregales.
Distribució i hàbitat
Es troba en ribazos, xares aclarides, guarets, pedregales i encinares; pisos basal i montano. Distribuïdes pel Sur de França i zones mediterrànees de la península ibèrica.
Paràsits i malalties
Servix d'aliment (planta nutricia) a l'oruga Zerynthia rumina (oruga arlequin) estes, d'uns 3 cm de llarc, són monófagues i s'alimenten únicament en el gènero Aristolochia. La palometa posa un ou en cada aristolochia de manera que només hi haja una oruga en cada planta.
Usos
Existix un cas documentat en Catalunya (Espanya), de fibrosis renal intersticial ràpidament progressiva pel consum en infusió de la Aristolochia pistolochia en confondre's en atres herbes. Per este motiu en Orde de 3 d'octubre de 1973, del Art. 42 de la Llei del Medicament per part de l'Agència Espanyola del Medicament s'impedix la venda, suministrament i importació de la Aristolochia.
Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (10/06/2005)
Taxonomia
El basónimo és Aristolochia pistolochia L., va ser publicat per volta primera en Species plantarum (1753) per Carlos Linneo.[1]
Aristolochia: nom genèric que deriva de les paraules gregues aristos ( άριστος ) = "que és útil" i locheia ( λοχεία ) = "naiximent", pel seu antic us com a ajuda en els parts.[2][3] No obstant, segons Cicerón, la planta du el nom d'un tal "Aristolochos", que a partir d'un somi, havia deprés a utilisar-la com un antídot per a les mordeduras de serp.
pistolochia: epítet
- Aristolochia fasciculata Lam.
- Aristolochia polyrrhiza Bubani
- Pistolochia latifolia Raf.[4]
Noms vernàculs
Castellà: pistoloquia, aristoloquia tènue, aristoloquia menor, meloncillo (per la forma del frut que és semblada a un meló (Cucumis melo); català: pistolòquia, herba felera, herba de la marfuga, herba de la carbasseta, melonera.
Vore també
Referències
Bibliografia
DICCIONARI ILUSTRAT DELS NOMS VERNÀCULS DE LES PLANTES EN ESPANYA
Andrés Ceballos Jiménez. I.C.O.N.A. 1986
FLORA IBÈRICA Plantes vasculars de la península ibèrica i Illes Balears
Vol. I Lycopodiaceae - Papaveraceae
Real Jardí Botànic, C.S.I.C.
Madrit, 1986
PLANTES MEDICINALS El Dioscórides renovat
Dr. Pío Font Quer
Editorial Llabor
Barcelona, 1990
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aristolochia pistolochia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.