Ariane 3
Ariane 3 era un eixida europeu desechable que es va utilisar per a onze llançaments entre 1984 i 1989. Era membre de la família d'eixides Ariane, com a evolució del Ariane 2, si be va volar abans que el seu antecessor. Va ser dissenyat pel Centre Nacional d'Estudis Espacials i fabricat per l'empresa francesa Aérospatiale.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
El Ariane 3 va seguir el mateix disseny bàsic que el Ariane 1, al que va incorporar les modificacions del Ariane 2, més dos eixides de reforç de combustible sòlit per a aumentar el espente de la primera etapa en l'envolament.[2][1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
El núcleu del Ariane 3 era en essència un Ariane 2. La primera etapa es componia de quatre motors bipropelentes Viking 2B, cremant tetróxido de dinitrógeno i UH 25, composta per un 25% d'hidrat de hidracina i 75% de UDMH. La segona etapa s'impulsava en un Viking 4B, en la mateixa relació de combustibles que els Viking 2B. La tercera etapa utilisava un motor HM7B alimentat criogénicamente, alimentat per hidrogen líquit i oxigen líquit. Per a alguns llançaments es va afegir una quarta etapa en un motor d'apogeu Mage 2.[3]
Historial de llançament
[editar | editar còdic]El Ariane 3 va realisar el seu primer llançament el 4 d'agost de 1984, casi dos anys abans que ho fera el seu predecessor, el Ariane 2. Va dur fins a una òrbita de transferència geosíncrona els satèlits ECS-2 i Télécom 1A. Va realisar un total d'onze llançaments, en dèu èxits i un de fallanc. Va ocórrer en el quint llançament, el 12 de setembre de 1985, quan la tercera etapa no es va encendre, lo que va provocar que l'eixida no conseguira alcançar l'òrbita de destí per als satèlits ECS-3 i Spacenet-3.[4][5]
El Ariane 3 va ser succeït ràpidament pel Ariane 4, més capaç, lo que explica el número relativament baix de llançaments. Va realisar el seu últim vol el 12 de juliol de 1989, duent a òrbita al satèlit Olympus F1.[4][6]
| Data (UTC) | Número | Càrrega útil | Òrbita | Resultat | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|
| 4 d'agost de 1984
13:32 |
V-10/L-12 | Eutelsat-2 | GTO | Plantilla:Cela | Primer vol del Ariane 3. |
| 10 de novembre de 1984
01:14 |
V-11/L-13 | Spacenet F2 | GTO | Plantilla:Cela | |
| 8 de febrer de 1985
23:22 |
V-12/L-14 | Arabsat-1A | GTO | Plantilla:Cela | |
| 8 de maig de 1985
01:15 |
V-13/L-15 | GStar-1 | GTO | Plantilla:Cela | |
| 12 de setembre de 1985
23:26 |
V-15/L-16 | Eutelsat-3 | GTO | Plantilla:Cela | La tercera etapa no conseguix arrancar l'ignició. |
| 28 de març de 1986
23:30 |
V-17/L-17 | GStar-2 | GTO | Plantilla:Cela | |
| 16 de setembre de 1987
00:45 |
V-19/L-19 | Aussat-A3 | GTO | Plantilla:Cela | |
| 11 de març de 1988
23:28 |
V-21/L-21 | Spacenet F3R | GTO | Plantilla:Cela | |
| 21 de juliol de 1988
23:12 |
V-24/L-23 | Insat 1C | GTO | Plantilla:Cela | |
| 8 de setembre de 1988
23:00 |
V-25/L-24 | GStar-5SBS-5 | GTO | Plantilla:Cela | |
| 12 de juliol de 1989
00:14 |
V-32/L-28 | Olympus F1 | GTO | Plantilla:Cela | Últim vol del Ariane 3 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Harvey, Brian, 1953- (2003). Europe's space programme : to Ariane and beyond, Springer. OCLC 51270809. ISBN 1-85233-722-2.
- ↑ «Ariane, Design(1)». www.b14643.de. Consultat el 2 de març de 2020.
- ↑ Revista d'aeronàutica i astronáutica.
- 1003-1004.ISSN 0034-7647.
- ↑ 4,0 4,1 «Ariane heritage: Ariane 1-3». Arianespace. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2015. Consultat el 2 de març de 2020.
- ↑ «Ariane». Encyclopedia Astronautica. Consultat el 2 de març de 2020.
- ↑ «Ariane-3». Gunter's Space Page. Consultat el 2 de març de 2020.
- ↑ «Ariane 3». Encyclopedia Astronautica. Consultat el 3 de març de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Galeria de fotos de Ariane 2 i Ariane 3 ESA Ariane 1,2,3
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ariane 3» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.