Arellano (llinage)
Arellano és un llinage oriunt de Navarra, Espanya. cita requerida mentres que segons el filòlec navarrés Mikel Belasko, Arellano significa lloc propietat d'un home cridat Valerius.[1]
És necessari aclarir que, com a llinage, hi ha dos alvertents molt diferents entre sí:
- Arellano d'orige toponímic, que correspon a persones originàries del municipi navarrés d'Arellano que varen prendre el seu lloc d'orige com a nom familiar (alguna cosa molt comú en l'Espanya migeval), que és a la que es fa menció més dalt. A este cas correspon l'immensa majoria de les persones apellidar Arellano en Espanya, Hispanoamèrica i els Estats Units;
- Arellano d'orige fidalc, que correspon als descendents de la Casa d'Arellano, antiga i ilustre família navarrés-castellana d'ascendència real, els membres de la qual varen eixercitar un lloc senyalat en l'història d'Espanya, i figuren profusament en l'Orde de Santiago i en l'Orde de Calatrava. Esta casa noble deu el seu llinage a don Sancho Sánchez, senyor d'Arellano. Els títuls nobiliaris més importants de la Casa d'Arellano varen ser el Senyoriu de Cameros, el Comtat d'Aguilar d'Inestrillas, la Grandea de Castella i el Marquesat de Ramírez d'Arellano. D'esta família descendix una chicoteta minoria de persones concentrades en Espanya i Chile.
Per lo tant, si ben tots els Arellano compartixen el mateix orige navarrés, només molt pocs descendixen del llinage noble navarrés-castellà.
Genealogia de la Casa d'Arellano, Grans de Navarra
En el cas de la Casa d'Arellano, el seu tronc genealògic correspon a Sancho Ramírez (yayo), qui va ser Rei d'Aragó i també Rei de Pamplona, pare de Ramiro Sánchez de Pamplona qui a la seua volta va ser pare dels germans Don Sancho Ramírez (net) i Don García Ramírez "el Restaurador", Rei de Navarra.
Ramiro Sánchez de Pamplona es va casar en Cristina Rodríguez (filla del Cid, Rodrigo Díaz de Vivar).
Sancho Ramírez (net) es va casar en Elvira Gómez (filla del Comte de Gómez González Salvadors i de la seua dòna Urraca Díaz, de la casa d'Ansúrez). Va nàixer d'eixa unió Sancho Sánchez, primer Senyor de la Vila d'Arellano, prenent com a llinage dit lloc. Es va estendre fòra del territori de Navarra, cap al restant de la península ibèrica, i despuix a Amèrica.
Actualment es poden trobar descendents en tota la península ibèrica i Amèrica Llatina, principalment Chile, Mèxic i Puerto Rico, llocs a on es varen establir les noves cases; en el cas de Chile en Constitució (fundada com a Nova Bilbao pel també estellica Santiago d'Oñederra i Alvizu), a raïl de les Guerres Carlistas; D'una de les branques d'este llinage, destaca Juan Ramírez d'Arellano, Senyor d'Arellano, quí va rebre el Senyoriu de Cameros en 1366 per ajudar al Rei Enrique II de Castella despuix de la Batalla de Nájera, que va formar part de la Guerra dels Cent Anys. Cap a l'any 1475, els Reis Catòlics varen concedir el títul de Comte d'Aguilar d'Hinestrillas a Alonso Ramírez d'Arellano, sext Senyor de Cameros. El rei Felipe IV li va concedir la Grandea d'Espanya el 4 d'abril de 1640, sent, a l'adop, don Juan Ramírez d'Arellano i Manrique, l'octau comte d'Aguilar d'Inestrillas. D'esta branca dels Senyors de Cameros , per mig de don Babilés Ramírez d'Arellano, fill de donya María Ramírez d'Arellano i Manrique de Lara,[2] qui aplega a Chile en el grup de conquistadors de Francisco de Villagra, descendix directament la família Arellano establida en Santiago; amos originals del Funde El Tabo i fundadors del balneari d'El Tabo.
Alonso Ramírez d'Arellano va ser el primer Comte d'Aguilar d'Hinestrillas. D'esta branca també va ser Diego Ramírez d'Arellano, naixcut en 1633, marí i cosmógraf que va prendre part en les expedicions dels germans García de Nodal a l'estret de Magallanes i va anar el descobridor de les illes que, encara hui, duen el seu nom: "Illes Diego Ramírez".
Descripció de l'escut d'armes[3]
L'escut d'armes de la Casa d'Arellano, ha passat per diferents etapes, aplegant a 4 escuts distints entre sí, els quals determinen un periodo i procedència:
- Escut original: Un escut simple, partit en la mitat, en roig a l'esquerra i blanc a la dreta.
- Escut clàssic: L'escut partit, en els mateixos colors de l'antic, pero en tres flors de lis, dos dalt (una a l'esquerra i una atra a a el dreta) i una avall (al centre).
- Escut navarrés: A l'escut clàssic se li agrega una vora azur i en atres huit flors de lis (repartides en la vora).
- Escut aragonés: A diferència de l'escut navarrés, en lloc de les flors de lis, i d'estar partit en la mitat, ho substituïxen barres roges i argent alternades.
Monuments i carrers
- Palau dels Arellano, Arellano. Emplaçat en el solar original de la Casa d'Arellano, en la vila a la que deu el seu nom.
- Palau dels Ramírez d'Arellano, Guadix. Actual Escola d'Arts de Guadix, en la seua frontis es pot apreciar l'escut d'armes de la Casa d'Arellano.
- Carrer de Ramírez d'Arellano, Madrit. Nomenada en honor a la Casa d'Arellano.
- Avinguda Ramírez d'Arellano, Guaynabo.
- Palau dels Ramírez d'Arellano, Villaescusa d'Haro.
Vore també
Referències
- ↑ Belasko, Mikel (1999): Diccionari etimològic dels noms dels pobles, viles i ciutats de Navarra, Pamplona: Editorial Pamiela, , p. 85. ISBN 9788476813010.
- ↑ DALMATI CARRASCO; Urzúa Prieto. «Famílies Fundadores de Chile» (en espanyol). Consultat el 29 de novembre de 2015.
- ↑ Escut d'Armes;[1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arellano (apellido)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.