Archipèlec de Mergui

L'archipèlec de Mergui (també conegut com a archipèlec de Myeik (Plantilla:Lang-my) és un archipèlec ubicat en l'extrem sur de Birmània (Myanmar). Es compon de més de 800 illes, que varien en tamany des de molt chicotetes a centenars de quilómetros quadrats, totes situades en la mar de Andamán, front a la costa occidental de la península de Malaca. També a les illes se'ls coneix com a Illes Pashu perque els habitants malayos són localment cridat pashu.

Geografia

L'illa més gran i més alta és la Kadan Kyun (antiga illa King baix domini britànic)^[1] a través del canal interior des de Mergui (Myeik). Atres illes importants són:

Illa Auriol
Bentinck Kyun, en un àrea de 78 km²;
Illa Christie, l'illa més austral del grup, de 4,6 km de llarc i en el punt més alt de 325 m ;
Daung Kyun, en un àrea de 110 km² i una llongitut de 16 km;
Illa Kabosa, en una llongitut de 7 km;
Kadan Kyun, en un àrea de 450 km², el punt més alt és Pico fFrench Bay (767 m), que és el punt més alt de l'archipèlec;
Kanmaw Kyun, en un àrea de 409 km²;
Lanbi Kyun, en un àrea de 188 km²;
Letsok-aw Kyun, en un àrea de 250 km² i una llongitut de 38 km;
Mali Kyun, l'illa més septentrional del grup, en un àrea de 99 km² i una llongitut de 31 km;
Ngwe Kyun o illa Money;
Illa Sabi, en un punt més alt de 326 m;
Saganthit Kyun, en un àrea de 257 km²;
Illa Tenasserim, illa de forma irregular en una llongitut de 10 km;
Thahtay Kyun
Than Kyun, en un diàmetro d'al voltant de 6 km, l'illa més gran i més alta de les illes Alladin, un grup dispers d'illes que s'estenen cap a l'oest i suroest de l'illa Zadetkyi;
Thayawthadangyi, en un àrea de 120 km², els punts més alts, abdós en la part occidental de l'illa, són el pic Elphinstone (533 m) i el pic False (430 m);
Zadetkyi Kyun, de 35 km de llongitut i un àrea de 176 km², és l'illa més gran del grup meridional. Té dos picos prominents, el més alt dels quals té 864 m;

Mig natural

Geològicament, les illes es caracterisen principalment per estar constituïdes de pedra calcàrea i granit. Per lo general, la seua cobertura vegetal és de caràcter tropical, incloent selves, mentres que en el seu llitoral són freqüents els promontoris, plages obertes i, en alguns llocs, pantàs i manglars. Mar adins hi ha extensos secs de coral.

El virtual aïllament de l'archipèlec de la majoria de l'influència humana en el mig natural, ha conservat en les illes i aigües circumdants de la Mar de Andamán una gran diversitat de flora i fauna, lo que ha contribuït a la regió com a destí privilegiat per a la pràctica del buceig.

En les mateixes illes prosperen varis animals, incloent cérvols, mones, aus tropicals com cálaos, i javalins. Inclús hi ha informes no confirmats sobre l'existència de rinoceronts de Sumatra en Lampi, una de les illes més grans, pero açò ha segut àmpliament desacreditat.

Les principals amenaces ambientals que assolen la regió són la sobrepesca i la peixca en explosius.

Població

La població local és majoritàriament d'una minoria ètnica cridada moken, coneguts també com els "gitanos de la mar", encara que este terme comprén en realitat varis grups del Surest asiàtic. Es tracta de persones que viuen en funció de la mar i que seguixen un modo de vida tradicional, dedicant-se a la peixca i la construcció d'embarcacions. És comú que habiten en les seues tradicionals embarcacions durant l'estació seca, pero solen mantindre's en terra durant la temporada de pluges.

Turisme

L'àrea només es va obrir al turisme estranger en 1997, despuix de les negociacions entre Birmània i operadors de buceig de Phuket en Tailàndia. L'aïllament de l'archipèlec és tal que moltes d'elles no han segut encara explorades a fondo.

Per la lluntea de l'archipèlec, el viage en travessies és l'única manera en que els visitants conten per a practicar el buceig en llocs tals com els Big Bakns, Rainbow Reef o Silvertip Bank. Algunes illes tenen enormes vores rodades, corals blans i gorgonias. Unes atres oferixen buceig de paret, coves i túnels per a bucejar.

Alguns llocs de buceig com la Cova Shark són habitats per taburons grisos, gayarres, taburons nodriça i taburons ballena. L'àrea de Black Roc té colónies de mantarrayes i raer àguila. Els fotógrafs se senten atrets pels pejesapos, agulles de mar, anguiles cinta i caracoles, aixina com molts crustacis, com langostas, carrancs, i camarones.

Les millors condicions de buceig van des de decembre fins a abril, podent avistar taburons ballena i mantarrayas entre febrer i maig.

Notes

↑ Bird, Eric C. F. (2010) Encyclopedia of the World's Coastal Landforms Springer Verlag, Paises Baixos, 1085, ISBN 978-1-4020-8638-0

Enllaços externs

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Archipiélago de Mergui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Bird, Eric C. F. (2010) Encyclopedia of the World's Coastal Landforms Springer Verlag, Paises Baixos, 1085, ISBN 978-1-4020-8638-0

[1]