Apricot Computers

Apricot Computers és un fabricant britànic d'ordenadors personals fundat originalment en 1965 com Applied Computer Techniques (ACT), que va canviar el seu nom a Apricot Computers, Ltd. en 1985. Era una companyia majoritàriament britànica fins que el 21 d'abril de 1990 és adquirida per Mitsubishi Electric Corporation que esperava que Apricot li ajudaria a competir contra els fabricants japonesos de PCs, particularment NEC que acaparava més del 50% del mercat japonés en aquell moment.

Apricot era una companyia notablement innovadora del hardware. El centre d'I+D de Birmingham podria construir cada aspecte d'un ordenador personal (llevat el silici real en sí mateixa) des de la BIOS a mida i la programació a nivell sistema a la serigrafía de placa mare i la flexió del metal per als chassis interns fins al final de les proves de radiofrecuencia d'un sistema acabat. Açò unit a un equip d'ingeniers inteligent i agressiu va permetre que Apricot fora la primera companyia en el món en vàries innovacions tècniques incloent el primer equip comercialisat en unitats de disquet de 3,5 polzades (abans que Apple Computer), mentres que a principi dels anys 1990 va fabricar una de les més segures séries d'ordenadors personals basats en x86, venut exclusivament al govern britànic.

Desafortunadament la seua innovació tècnica els va dur a caure en algunes opcions que eren eleccions tècnicament inteligents pero varen demostrar ser altament desventajosas en el mercat obert. Per eixemple quan IBM abandona la seua malograda pero tècnicament superior Arquitectura Micro Channel (MCA), Apricot era l'únic un atre ensamblador que la soportava (en les games de PCs Apricot Qi i VX FT). Açò deixa a la companyia en un atzucac sense l'energia financera o de mercat que va ajudar a IBM a sobreviure al fallo del MCA.

Apricot va continuar experimentant en factors de forma inusuals en un mercat dominat per la caixa de computadora estandardisada i anodina. Varen produir una gama de servidors d'alta disponibilitat (les games VX i Suhogun) en sistema d'alimentació ininterrompuda incorporat, la gama de PCs de perfil baix 'LANStation' dissenyats específicament per a l'us en rets d'oficina, i inclús workstations sense unitats de disc i arrancada remota.

Este patró durador d'inversió tenaz en innovació tècnica i disseny i fabricació de sistemes de principi a fi va crear ordenadors fabulosos pero va significar que Apricot era llent en adaptar-se quan el mercat mundial va créixer i va canviar. A mitan dels anys 1990 els majors ensambladors de PCs com Compaq i Hewlett-Packard havien externalizado el seu disseny i manufactura a empreses Original Design Manufacturer (ODM) en base en Taiwan i movien per lo manco partix de la seua fabricació a localisacions més barates en ultramar.

Apricot anava molt atrassat en l'adopció d'este método de fabricació, encara que el disseny i fabricació d'una placa mare en Àsia li costara a Apricot menys d'1/3 de lo que li costava el seu disseny i testeo en Birmingham i fabricació en Escòcia.

Apricot eventualment va tractar de passar a l'externalizaació, pero el mercat els va superar i Mitsubishi va tancar la companyia, venent els actius finals el 12 de març de 1999.

Història

Anys 1980

En 1982, ACT llança la seua primera microcomputadora. Va ser construït per una atra companyia, pero comercialisat baix la marca ACT. En Estats Units obté un èxit moderat. Més alvance en 1982 ACT firma un acort en Victor per a distribuir el "Victor 9000" com el ACT "Sirius 1" en el Regne Unit i Europa. Es ven per 2754 lliures i és un èxit comercial, pero no aplega a ser tan popular en Estats Units. El "Sirius 1" no és un compatible IBM PC.

En setembre de 1983 es llança l'Apricot PC, basat en un microprocessador Intel 8086 a 4,77 MHz. És també cridat el ACT Apricot. El seu sistema operatiu és MS-DOS o CP/M-86 pero no és compatible a nivell de hardware en l'IBM PC. Té dos unitats de disquet, i és un dels primers sistema en incorporar les unitats de 3,5 polzades, en lloc dels de 5,25 que eren la norma del moment.

La calitat dels gràfics és aclamada per la crítica, en una resolució 800 x 400 i un teclat en 8 tecles de funció normals i 6 planes programables junt en una pantalla incorporada LCD (40 caràcters/2 llínees) que mostrava la funció de les tecles, o es podien configurar per a repetir la llínea de comando actual en MS-DOS. El teclat incorpora una calculadora integrada, i els resultats d'un càlcul es podrien enviar a la computadora a on apareixeria en la llínea de comando, o en l'aplicació en eixecució. Se suministrava Microsoft Word i Multiplan en el Apricot PC. Lotus 123 estava també disponible, i trea ventaja de l'alta resolució gràfica de l'equip. El disseny industrial de la màquina va ser ben concebut, en una aleta integrada que cobrix les unitats de disquet quan no s'usen. El teclat es pot acoplar en la base de la màquina, i un torra integrada s'utilisava per a transportar-la. El monitor vert suministrat del fòsfor tenia un filtre de nailon acoplat.

Un segon model cridat Apricot Xi va estar disponible en 1984 en un disc dur de 10 Megabytes.

En 1984 ACT llança un ordenador domèstic, l'Apricot F1. Utilisa com a sistema operatiu MS-DOS en Activity com Interfaç gràfic d'usuari; com el Apricot PC, no és compatible IBM PC. La màquina solament alcança èxit en el Regne Unit. S'entrega en software per a gràfics, comunicacions, un processador de texts, una hoja, alguns jocs, i les ferramentes de sistema. Tenia una unitat de disquet de 3,5 i teclat i trackball infrarroigs.

Apricot Portable.

També en 1984 es llança l'Apricot Portable en els mateixos teclat i trackball infrarrojos, un sistema de reconeiximent de veu, una CPU a 4,77 MHz i una pantalla LCD de 640 x 200 a un preu de 1965 lliures.

En 1985 ACT canvia el seu nom per Apricot Computers. Per llavors, el F1 s'havia convertit en un model en la serie F; atres models eren en la série l'Apricot F1i (un F1 més barat en només 256 KB de RAM i una unitat de disquet de simple cara); l'Apricot F2 (en dos unitats de disquet) i l'Apricot F10 (en una unitat de disquet de doble cara i un disc dur Rodime de 10 MB, 512KB de memòria RAM i un teclat infrarroig més convencional). L'interfaç gràfic Activity és substituïda per GEM. Alguns ordenadors F1i s'entreguen en la targeta d'expansió que pot utilisar-se també en el F10, que permet modular les senyals RGB per RF permetent usar l'ordenador en un televisor domèstic. Esta targeta inclou ademés una eixida de vídeo compost. Com totes les anteriors inclou un port paralel que conté el conector micro ribbon de 36 pines que apareix en les impressores paraleles del moment (i continuarà usant-se fins a la seua tongada per USB i Ethernet). Açò causa que es necessite un cable en conectors micro ribbon de 36 pines en abdós extrems en lloc del més abundant DB-25 a micro ribbon 36 pines introduït per IBM.

Curiosament, els teclats infrarrojos de la serie F incloïen un rellonge de temps real. Durant la seqüència d'arrancada de la màquina, la BIOS indicava a l'usuari que pulsara la tecla DATE/TIME. Açò provoca que el teclat transmeta la data i hora a l'ordenador per infrarrojos, establint el RTC de l'ordenador. La trackball infrarroja pot usar-se també com un mouse volteando l'unitat; la bola descolla en la part superior i pot moure's per una superfície plana. Les unitats inclouen cables de fibra òptica, que poden canalisar les senyals de infrarrojos, destinats a previndre interferències en usar en un entorn d'oficina múltiples ordenadors serie F propencs.

El Apricot F10 ve en un Emulador de IBM PC que proporciona un soport molt llimitat en modo text a aplicacions escrites per al IBM PC, pero que és incapaç d'eixecutar aplicacions que usen modos gràfics. Per eixemple Microsoft Windows 1.03 no pot eixecutar-se en este entorn.

L'últim ordenador Apricot no compatible IBM PC va ser l'Apricot XEN (llançat en octubre de 1985), un sistema basat en Intel 80286 per a competir en l'IBM Personal Computer/AT i eixecutar Windows 1.0. Va ser substituït en 1986 pel Apricot XEN-i, el primer equip de la llínea de compatibles IBM. El Xen-i s'entrega inicialment en una unitat de disquet de 5,25 per a millorar encara més les seues credencials de compatible IBM. Les unitats de 3,5 reapareixen quan IBM es canvia també a elles en el llançament dels IBM Personal System/2.

En 1989, l'artícul de portada de la prestigiosa revista Byte anuncia al Apricot VX FT Server com el primer ordenador del món en incorporar el microprocessador Intel 80486. Este equip, dissenyat per Bob Cross, és un servidor de fichers tolerant de fallos basat en el Bus MCA, incorporant una memòria caché externa i el seu propi SAI. La llínea VX FT la formen les Séries 400 i Séries 800, en quatre models diferents cada una. Estos (i atres sistemes) s'han fabricat en la seua alvançada fàbrica de Glenrothes, Fife, Escòcia.

Vàries revistes britàniques es dediquen als primers Apricot : Apricot User, que té l'aprovació oficial de Apricot Computers, i la més tècnicament orientada Apricot File.

Anys 1990

En giner de 1990 Apricot compra Information Technology Limited, un desenrollador britànic de sistemes Unix. Apricot va tindre l'oportunitat de canviar el seu nom de nou a l'original ACT.

Encara que els equips propietaris de ACT varen tindre èxit en el Regne Unit, el IBM PC havia conseguit una massa crítica en el mercat dels Estats Units ans que ACT poguera fer mella.

La compra de Apricot per Mitsubishi el 21 d'abril de 1990 marca el fi del seu estil de disseny únic. Els productes llançats des de llavors seguixen dissenys convencionals. El 12 de març de 1999 Mitsubishi decidix tancar Apricot i comença a buscar comprador per a les seues plantes Open Systems Engineering adquirix el servici de soport i monta un nou centre d'atenció als usuaris en Escòcia, que ademés donarà soport als equips històrics de Apricot. Al seu tancament parted i els archius de soport es repliquen en el domini actapricot.org dedicat als vells equips.

Rellançament en 2008

Eixecutius en la presentació del rellançament de Apricot

Mitsubishi seguix utilisant la marca Apricot en varis equips a dia de hui i el 2 de juliol de 2008 fa una mostra de prototips a la prensa del Regne Unit en el Hotel SAVOY de Londres, per al 15 d'octubre de 2008 rellançar la marca Apricot en el llançament del Apricot Picobook Pro, un netbook basat en VIA NanoBook. Encara que en la web de la companyia solament parlen d'est, s'han llançat també els portàtils Apricot AL C2 i Apricot AL C4.

Documentació adicional

• Stephen Morris: Getting to Know Your Apricot, Duckworth, 1984, ISBN 0715618393
• Mario de Pastura: The Apricot Personal Computer, Collins, 1985, ISBN 9780003830026
• Peter Gosling: The Apricot, Pitman, 1985, ISBN 0273023179
• Peter Rodwell: Advanced User's Guide to the Apricot Business Computer, Heinemann, Londres, 1986, ISBN 9780434917440
• Peter Rodwell: Introducing the Apricot business computer, Heinemann, Londres, 1986, ISBN 043491746X
• Peter Rodwell: Introducing the Apricot, Heinemann, Londres, 1986, ISBN 9780434917464
• Peter Rodwell: Business Computing with the Apricot, Heinemann, Londres, 1986, ISBN 9780434917457
• Stephen Morris: Introducing Psion Xchange Software on the Act Apricot, Duckworth, 1985, ISBN 9780715619513