Anar al contingut

Multiplan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Multiplan
Portada del resum breu de 32 pàgines de l'hoja MULTIPLAN per a PC

Multiplan va ser una de les primeres hoja desenrollada per Microsoft. Conegut inicialment pel nom en clau "EP" (de "Electronic Paper"), va ser comercialisada en 1982, com a competidor per a VisiCalc.

A pesar del llançament de Microsoft Chart, un programa complementari de gràfics, Multiplan va continuar sent superat en vendes per Lotus 1-2-3 que era capaç de mostrar els resultats de càlcul més ràpit i també mostrar gràficament els resultats. Va ser reemplaçat per Microsoft Excel, que va seguir alguns anys despuix tant en Apple Macintosh (1985) com en Microsoft Windows (1987).

Microsoft Multiplan va tindre solament un èxit moderat en els EE. UU. i no va conseguir més del 15% del seu mercat. Per la ràpida traducció al alemà, el programa en l'àrea de parla alemana va obtindre un 50% del mercat. En 1990, en el llançament de l'última versió 4.2, el desenroll de Multiplan es va suspendre perque Microsoft ya havia establit Excel en paralel des de 1987 en el mercat.

Encara que es varen vendre més d'un milló de còpies, Multiplan no va poder ser un desafiu efectiu per a Lotus 1-2-3. Segons Bill Gates, açò es va deure a la cantitat excessiva de conversió (hi havia aproximadament 100 versions diferents de Multiplan). També creïa que era un error llançar versions de 8 bits en lloc de centrar-se en les màquines més noves de 16 bits i, com a resultat, "decidim deixar que Lotus tinguera el mercat de DOS basat en caràcters mentres que en canvi nos enfoquem en la pròxima generació: software gràfic en Macintosh i Windows".

Versions

Multiplan va ser llançat primer per a ordenadors en el sistema operatiu CP/M. Va ser desenrollat utilisant un compilador C de p-code propietari de Microsoft com a part d'una estratègia de portabilitat que facilitava les conversió a sistemes com MS-DOS, Xenix, Commodore 64 i Commodore 128, les famílies d'ordenadors Texas Instruments TI-99/4A (en quatre Graphics Read-Only Memory de 6K i una única ROM de 8K), TRS-80 Model II, TRS-80 Model 4, TRS-80 Model 100 (en ROM), Apple II, i la série B-20 de Burroughs Corporation. Existix una versió per al Apple Lisa 2 eixecutant Microsoft/SCO Xenix 3. Entra en un sol disquet de 400 KB.[1]

La versió CP/M també es pot eixecutar en els models TRS-80 Model II i 4, Commodore 128 i Apple II en una targeta CP/M. En França, Multiplan també va ser llançat per als Thomson MO5 / Thomson TO7 (i successores, basades Motorola 6809) en 1986.

Multiplan per a Apple Macintosh va ser la primera hoja de Microsoft que utilisava Interfaç gràfic d'usuari (el restant es basaven en text).

Al voltant de 1983, durant el desenroll de Windows 1.0, Microsoft tenia planejat crear una versió per a Windows. No obstant, els plans varen canviar un any despuix. Multiplan va ser la base sobre la que es va desenrollar Microsoft Excel,[2]

DOS

  • 1982: 1.0 - Primera versió per a IBM PC
  • 1983: 1.1
  • 1985: 2.0 - Ampliació de les celes de 63 × 256 a 255 × 485
  • 1987: 3.0 - Soport de Ret
  • 1988: 4.0 - per a DOS i OS/2
  • 1989: 4.1 - Correcció d'errors
  • 1990: 4.2

XENIX

  • 2.0

Macintosh

  • 1984: 1.0
  • 1985: 1.1

Commodore 64 / 128

  • 1983: 1.06

TI-99/4A

  • 1981: 1.04

PC-9800 / J-3100

  • Febrer de 1986: Multiplan 2.0 ( série PC-9800 , série J-3100 )
  • Juliol de 1987: Multiplan 3.1 (série PC-9800, série J-3100, série AX )
  • Novembre de 1989: Multiplan 4.1 (série PC-9800, série J-3100, série AX)

Diferències en el direccionament de celes

Una diferència fonamental entre Multiplan i els seus competidors va ser la decisió de Microsoft d'utilisar el direccionament R1C1 en lloc del direccionament A1 introduït per VisiCalc. Encara que les fòrmules d'estil R1C1 són més senzilles que les fòrmules d'estil A1[3] — per eixemple, "RC[-1]" (que significa "fila actual, columna anterior") s'expressa com "A1" en la cela B1, després "A2 "en la cela B2, etc. — La majoria dels usuaris de hoja preferixen l'estil de direccionament A1 introduït per VisiCalc.[4][5]

Microsoft implementa el modo R1C1 de Multiplan en Microsoft Excel, que oferix abdós modos de direccionament; encara que A1 és el modo de direccionament predeterminat de MS Excel.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Photograph of Lisa Xenix Multiplan diskette» (JPEG){{#if:Postimg.com|, Postimg.com. Consultat el 1 de giner de 2018.
  2. ↑ «El Office va complir 25 anys». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2014. Consultat el 5 d'agost de 2014.
  3. ↑ Jelen, Bill. «6», VBA and Macros for Microsoft Excel (en anglés).
  4. ↑ Paynich, Rebecca; Hill, {{{nom2}}} (2009). Fundamentals of Crime Mapping: Principles and Practice. ISBN 978-0763755751.
  5. ↑ Urtis, Tom (2011). Excel VBA 24-Hour Trainer. ISBN 978-0470890691.

Bibliografia

  • Henri Chêne, Multiplan 3, Sybex, coll. « Nouveau Mémento », 1988 ISBN 2-7361-0333-5
  • «[1]», Edicomp. Consultat el 26 d'agost de 2018 (en italià).
  • Gisela Semrau: Multiplan, Vieweg 1985, ISBN 3-528-04423-3
  • Bernd Kretschmer: MULTIPLAN auf dem COMMODORE 64. Eine systematische Einführung, Vogel 1985, ISBN 3-8023-0799-2
  • Peter Albrecht: Multiplan für donen Schneider CPC, Markt & Technik 1985, ISBN 3-89090-186-7
  • Thorsten Ritter: Schneider CPC - Erfolg mit Multiplan, SYBEX 1986, ISBN 3-88745-639-4
  • Gerd Heise: Problemlösungen mit Multiplan 3 und Chart 3, Markt&Technik 1988, ISBN 3-89090-686-9
  • Ruth K. Witkin: Finanz-Management mit Multiplan 4.2, Vieweg 1990, ISBN 3-528-14429-7
  • Marlene Greil: MS Multiplan, Wolframs Fachverlag 1991, ISBN 3-925328-41-6
  • Besser, Höver, Tiemeyer: Standardsoftware Tabellenkalkulation Multiplan, Rowohlt 1992, ISBN 3-499-18146-0


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Multiplan&oldid=994652»