Any Internacional de l'Oceà
1998 va ser proclamat Any Internacional de l'Oceà per l'Assamblea General de les Nacions Unides per mig de la resolució A/RES/49/13, adoptada el 19 de decembre de 1994.[1] L'iniciativa va sorgir en la dessetena sessió de la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental (COI)[2] de l'UNESCO, celebrada en març de 1993, a on es va propondre l'idea per mig de la resolució XVII-17. Esta proposta va ser respalada per la Conferència General de la UNESCO en la seua 27ª sessió i pel Consell Econòmic i Social de la ONU (ECOSOC) en juliol de 1994.[3]
L'objectiu central de la designació va ser sensibilisar a la comunitat internacional sobre l'importància dels oceans i el mig marí per a la vida en la Terra i el desenroll sostenible. Es va subrallar lanecesidad de protegir els oceans front a amenaces com la contaminació, la sobreexplotació de recursos i els efectes del canvi climàtic, destacant el seu paper crucial en el sistema climàtic del planeta i en el recapte de recursos essencials per a l'humanitat.
Activitats i alcanç
editarDurant enguany, es varen portar a terme diverses activitats a nivell local, nacional i internacional per a aumentar la consciència pública i fomentar compromisos governamentals en la protecció i gestió sostenible dels oceans. Entre les iniciatives destacades es varen incloure conferències científiques, expedicions marines i publicacions sobre l'importància dels oceans.
Un dels guanys més significatius va ser la creació de la "Carta de l'Oceà", una declaració de principis per a fomentar compromisos polítics i públics en la conservació marina. Canadà va patrocinar la difusió de la Carta, organisant events de firma en embaixades de tot lo món i un llançament oficial en el cim "Summit of the Siga" en St. John's, Canadà.[3]
En Estats Units, l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA)[4] i el Departament d'Estat varen eixercitar un paper clau en la concienciació i l'implementació de polítiques relacionades en la conservació oceànica. Ademés, la Llei dels Oceans de 1998 que va proporcionar un marc llegal per a enfortir els esforços de protecció marina i garantisar el desenroll sostenible dels recursos oceànics del país.[5]
L'educació sobre els oceans també va ser una prioritat. Es varen produir materials educatius i es va promoure la participació de jóvens a través de programes de la UNESCO, com els Clubs UNESCO i les Escoles Associades. L'Exposició Universal de 1998 (EXPO'98) en Lisboa es va utilisar com a plataforma per a promoure l'educació i sensibilisació sobre els oceans, en una destacada presència d'iniciatives nortamericanes.
El financiament de les activitats va dependre en gran mida de contribucions voluntàries dels Estats membres, organisacions internacionals i el sector privat. Es va buscar movilisar recursos per mig de campanyes de concienciació i la cooperació interagencial entre organismes com l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), l'Organisació Marítima Internacional (OMI), el Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA) i l'Organisació Meteorològica Mundial (OMM).[3]
Referències
editar- ↑ «A/RES/49/131 - Assamblea General - Nacions Unides». documents.un.org. Consultat el 2024-10-26.
- ↑ «Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de la UNESCO (COI)». unesdoc.unesco.org. Consultat el 2025-01-22.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «PROPOSED PROGRAMME FORTHE 1998 INTERNATIONAL YEAR OF THE OCEAN». unesdoc.unesco.org. Consultat el 2025-01-22.
- ↑ «Oficina Nacional d'Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) | USAGov» (en és). www.usa.gov. Consultat el 2025-01-22.
- ↑ «The Convention on the Law of the Siga, June 1998». 1997-2001.state.gov. Consultat el 2025-01-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Año Internacional del Océano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.