Anar al contingut

Anex:Refugis antàrtics d'Argentina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Este anex és una llista dels refugis de la República Argentina en l'Antàrtida.[1][2][3]

Característiques generals

[editar | editar còdic]

Henry Dater, nortamericana i membre del Comité Consultiu sobre Nomenclatura Antàrtica, després d'estudiar per més de dèu anys l'Antàrtida, va manifestar en 1972:[4]

...els argentins usen una série de refugis (...) que servixen a un propòsit similar als refugis de montanya (...) Mantenen en ells recaptes constantment, els reparen, i quan es presenta la necessitat de realisar una investigació científica, menuts grups van a ells i es posen a treballar. És un pla molt econòmic i de gran valor, i és un atre indici de l'esplèndida llabor que els argentins complixen en l'Antàrtida.

Per lo general, són cabanyes de fusta en víveres, llits, combustibles (gas i nafta), aliments per a gossos, banys i botiquín de primers auxilis.[5][6]

Les sigles ubicades a continuació del nom del refugi senyalen la força que ho va construir:

Denominació Coordenades Ubicació Data d'establiment Observacions
Refugie naval Caleta Péndola, ARA {{ dms-lat=62°55′S dms-long=60°36′O dec-lat=-62.917 dec-long=-60.6 default=dms|name=}}</noinclude> En la caleta Péndola de Port Foster, illa Decepció. 19 de novembre de 1947 (reconstruït el 4 d'abril de 1949 i en l'estiu de 1951-1952). Destruït per una erupció volcànica el 4 de decembre de 1967 quan estava abandonat. Va ser prèviament destruït pel Regne Unit el 15 de febrer de 1950.
Refugi Ensenar Martel, ARA {{ dms-lat=62°06′S dms-long=58°28′O dec-lat=-62.1 dec-long=-58.467 default=dms|name=}}</noinclude> En l'ensenar Martel de la baïa Almirantazgo de l'illa Rei Jorge/25 de Maig. 30 de decembre de 1947. Destruït. Trobat en eixe estat en l'estiu de 1954, provablement atacat en 1953 per astral i fòc per membres de la Base G del Regne Unit.[7]
Refugi naval Capità Fliess, ARA {{ dms-lat=64°51′S dms-long=62°33′O dec-lat=-64.85 dec-long=-62.55 default=dms|name=}}</noinclude> En Port Neko, baïa Andvord, costa Danco. 4 d'abril de 1949. Habilitat. Inaugurat junt en l'estació de salvament i observatori Pingüí en el nom de refugi Neko. Destruït per una tormenta en 2009, reconstruït en 2011.[8] Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugie Port More, ARA {{ dms-lat=63°24′S dms-long=57°00′O dec-lat=-63.4 dec-long=-57 default=dms|name=}}</noinclude> En baïa Esperanza, península Trinitat. En la campanya d'estiu 1951-1952. Integrat a la Base Esperanza, de la qual constituïx el seu accés marítim per tindre un chicotet moll.[10]
Refugi naval Thorne, ARA {{ dms-lat=62°56′S dms-long=60°42′O dec-lat=-62.933 dec-long=-60.7 default=dms|name=}}</noinclude> En baïa Telefon, Port Foster, illa Decepció. 23 de març de 1949 (reinaugurado el 3 de giner de 1953). Destruït per una erupció volcànica el 4 de decembre de 1967.
Refugie Tinent Lasala, ARA {{ dms-lat=62°55′S dms-long=58°28′O dec-lat=-62.917 dec-long=-58.467 default=dms|name=}}</noinclude> En caleta Balleneros de l'illa Decepció. 17 de giner de 1953 (reconstruït el 30 de decembre de 1953). Destruït per l'erupció volcànica el 4 de decembre de 1967. El 16 de febrer de 1953 personal de la fragata britànica HMS Snipe ho havia destruït.
Refugi naval Baïa Dorian, ARA {{ dms-lat=64°49′S dms-long=63°30′O dec-lat=-64.817 dec-long=-63.5 default=dms|name=}}</noinclude> En punta Damoy, baïa Dorian de l'illa Wiencke, archipèlec Palmer. 23 de febrer de 1953. Habilitat. Refaccionado en 2011.[11]. Es va utilisar en la campanya 2017-2018.[12] Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi El Plumerillo,EA {{ dms-lat=68°20′S dms-long=67°10′O dec-lat=-68.333 dec-long=-67.167 default=dms|name=}}</noinclude> En lo illots Refugie, baïa Rymill, costa Fallières. 28 d'abril de 1953. Inhabilitat. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Martín Güemes 1, EA {{ dms-lat=63°29′S dms-long=57°00′O dec-lat=-63.483 dec-long=-57 default=dms|name=}}</noinclude> En la baïa Duse de la península Trinitat. 23 d'octubre de 1953. Cobert pel gèl, depenia de la Base Esperanza.
Refugi naval Bryde, ARA {{ dms-lat=64°53′S dms-long=62°56′O dec-lat=-64.883 dec-long=-62.933 default=dms|name=}}</noinclude> En l'illot Ricardo propenc a l'illa Bryde, entre l'estret de Gerlache i costa Danco. 12 de novembre de 1953. En ruïnes.[13] Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi naval Tinent Ballvé, ARA {{ dms-lat=62°13′S dms-long=58°56′O dec-lat=-62.217 dec-long=-58.933 default=dms|name=}}</noinclude> En l'illa Ardley, illa Rei Jorge/25 de Maig en les Shetland del Sur. 6 de decembre de 1953. Habilitat. Inaugurat en el nom de refugi naval Península Ardley. Habilitat en les campanyes 1954-1955 i 1955-1956 com a refugi naval Tinent Ballvé. Durant la campanya 1996-1997 va ser habilitat com a Base Ballvé. Utilisat en la campanya 2016-2017. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugie Rada Lot, ARA {{ dms-lat=64°39′S dms-long=62°34′O dec-lat=-64.65 dec-long=-62.567 default=dms|name=}}</noinclude> En la caleta Selvick, Costa Danco. 23 de decembre de 1953. Destruït. Va durar solament 4 dies, ya que va ser destruït per un temporal i es va decidir no reconstruir-ho.[14]
Refugi naval Betbeder, ARA 64°22′00″S 56°55′4″O / -64.366667, -56.91778</noinclude> En l'illa Cerro Nevat 1 de giner de 1954. Abandonat. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Suècia (o refugi Otto Nordenskjöld) {{ dms-lat=64°20′S dms-long=57°01′O dec-lat=-64.333 dec-long=-57.017 default=dms|name=}}</noinclude> En l'illa Cerro Nevat. En febrer de 1902 per l'Expedició Antàrtica Sueca. El 8 de giner de 1954 l'Armada Argentina va prendre possessió del refugi. Museu. Abandonat per l'expedició sueca d'Otto Nordenskjöld en novembre de 1903, rebatejat. Des del 26 de juliol de 1965 és Monument Històric Nacional. Conservació en la campanya 2016-2017 baix dependència de la Base Esperanza.
Refugi naval Capità Cobbett, ARA 64°9′5″S 60°54′8″O / -64.15139, -60.90222</noinclude> En veta Primavera, costa Danco. 23 de giner de 1954. Inaugurat en el nom de refugi naval Veta Primavera, transformat en Base Primavera.
Refugi naval Capità Caillet-Bois, ARA {{ dms-lat=63°55′S dms-long=60°48′O dec-lat=-63.917 dec-long=-60.8 default=dms|name=}}</noinclude> En l'illa D'Hainaut de Port Mikkelsen, junt a l'illa Trinitat del archipèlec Palmer. 10 de decembre de 1954. Habilitat. Inaugurat en el nom de refugi Port Mikkelsen. Va ser reparat en la campanya 2017-2018. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi naval Francisco de Gurruchaga, ARA 62°14′3″S 59°10′2″O / -62.23417, -59.16722</noinclude> En caleta Harmonia de l'illa Nelson de les illes Shetland del Sur. 15 de decembre de 1954. Habilitat. Utilisat en la campanya 2016-2017. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi naval Groussac, ARA 65°10′5″S 64°11′5″O / -65.16806, -64.18472</noinclude> En l'illa Petermann, costa sur del Port Circumcisió. 6 de febrer de 1955. Habilitat. Inaugurat en el nom de refugi naval Hipólito Bouchard. Utilisat en la campanya 2016-2017. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Crist Redentor, EA {{ dms-lat=63°33′S dms-long=57°22′O dec-lat=-63.55 dec-long=-57.367 default=dms|name=}}</noinclude> En la baïa Duse de la península Trinitat.[15] 25 de maig de 1955. Habilitat. Reparat en la campanya 2016-2017. Capacitat per a 6 persones. Les instalacions estan deteriorades. És administrat per la Base Esperanza. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Libertador General Sant Martín, EA {{ dms-lat=64°11′S dms-long=58°21′O dec-lat=-64.183 dec-long=-58.35 default=dms|name=}}</noinclude> En l'illa Persson, al suroest de l'illa James Ross. 17 d'agost de 1955. Desaparegut, dependent de la Base Esperanza. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugie Illes Malvines (o Malvines Argentines), EA {{ dms-lat=63°25′S dms-long=56°58′O dec-lat=-63.417 dec-long=-56.967 default=dms|name=}}</noinclude> En el nunatak Nobby, península Tabarin, península Trinitat. 20 d'agost de 1955. Habilitat. Inaugurat com a refugi Antonio More. Rebatejat el 26 d'agost de 1971. Reconstruït en 1988.[16] Reparat en la campanya 2016-2017. És utilisat com a lloc d'adestrament i instrucció de la Patrulla de Busca i Rescat de la Base Esperanza. Ademés va ser utilisat per la Patrulla d'Auxili i Rescat Combinat Argentina i Chile per a realisar el Periodo d'Homologació Tècnica per a l'eixecució de l'Eixercici PARACACH 2019. Administrat per la Base Esperanza. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi naval Conscripto Ortiz, ARA {{ dms-lat=64°54′S dms-long=62°52′O dec-lat=-64.9 dec-long=-62.867 default=dms|name=}}</noinclude> En punta Beatriz, Port Paraís, costa Danco. 29 de giner de 1956. Integrat en la Base Brown.
Refugi aeronaval Capità Estivariz, ARA {{ dms-lat=66°23′S dms-long=67°13′O dec-lat=-66.383 dec-long=-67.217 default=dms|name=}}</noinclude> En les illa Watkins. 29 de febrer de 1956. Abandonat. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Yapeyú, EA {{ dms-lat=68°05′S dms-long=66°41′O dec-lat=-68.083 dec-long=-66.683 default=dms|name=}}</noinclude> En el cordonera Molinero, costa Fallières. 4 de novembre de 1956. Depén de la Base Sant Martín.
Refugi Chacabuco, EA {{ dms-lat=68°06′S dms-long=66°31′O dec-lat=-68.1 dec-long=-66.517 default=dms|name=}}</noinclude> En la zona del glaciar Bills Gulch, costa Fallières. 21 de novembre de 1956. Depén de la Base Sant Martín. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Sant Roque, EA {{ dms-lat=65°17′S dms-long=59°18′O dec-lat=-65.283 dec-long=-59.3 default=dms|name=}}</noinclude> En l'illa Robertson. 1 d'octubre de 1956. Desaparegut.
Refugi Maipú, EA {{ dms-lat=68°06′S dms-long=65°58′O dec-lat=-68.1 dec-long=-65.967 default=dms|name=}}</noinclude> En la zona del glaciar Bills Gulch, Costa Fallieres.[17] 14 de decembre de 1956. Depén de la Base Sant Martín. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi naval Cadet Naval Edgardo Luis Guillochón, ARA 65°59′3″S 65°58′9″O / -65.98417, -65.96917</noinclude> En l'illa Rabot de les illes Biscoe. 24 de febrer de 1957. En ruïnes. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi 17 d'Agost, EA {{ dms-lat=68°09′S dms-long=67°09′O dec-lat=-68.15 dec-long=-67.15 default=dms|name=}}</noinclude> En l'illa Millerand, baïa Margarita, costa Fallières.[18] 17 d'agost de 1957. Habilitat. Reparat en la campanya 2016-2017. Dependent de la Base Sant Martín. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugie Granaders, EA {{ dms-lat=68°42′S dms-long=67°40′O dec-lat=-68.7 dec-long=-67.667 default=dms|name=}}</noinclude> En els illots Terra Firma (o Terra Ferma), baïa Mikkelsen, costa Fallieres. 17 d'agost de 1957. Depén de la Base Sant Martín. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugie Pas dels Vages, EA {{ dms-lat=67°49′S dms-long=68°40′O dec-lat=-67.817 dec-long=-68.667 default=dms|name=}}</noinclude> En l'illa Avian dels illots Henkes en la punta sur de l'illa Adelaida/Belgrano. 9 d'octubre de 1957. Depén de la Base Sant Martín.
Refugi Bota, EA {{ dms-lat=78°01′S dms-long=35°48′O dec-lat=-78.017 dec-long=-35.8 default=dms|name=}}</noinclude> En els nutataks Moltke, barrera de gèl Filchner, costa Confín/Luitpold. 12 de novembre de 1957. Dependent de la Base Belgrano II.
Refugi Nogal de Saldán, EA {{ dms-lat=69°49′S dms-long=68°33′O dec-lat=-69.817 dec-long=-68.55 default=dms|name=}}</noinclude> Al surest del veta Jeremy, costa Fallières. 26 de setembre de 1958. Depén de la Base Sant Martín.[19]
Refugi Verge de les Neus, EA {{ dms-lat=79°10′S dms-long=38°53′O dec-lat=-79.167 dec-long=-38.883 default=dms|name=}}</noinclude> En la costa Confín/Luitpold, a 150 km al sur de la Base Belgrano I. 2 de decembre de 1958. Abandonat. Dependent de la Base Belgrano II.
Refugi Guaraní, EA {{ dms-lat=64°30′S dms-long=59°40′O dec-lat=-64.5 dec-long=-59.667 default=dms|name=}}</noinclude> En el veta Sobral de la península Sobral en la costa Nordenskjöld. 23 de juny de 1959. Desaparegut.
Refugi Sant Antonio, EA {{ dms-lat=64°58′S dms-long=60°02′O dec-lat=-64.967 dec-long=-60.033 default=dms|name=}}</noinclude> En els nunatak Larsen dels nunataks Foca, barrera de gèl Larsen. En abril de 1959. Integrat en la Base Matienzo en 1962.
Refugi Martín Güemes 2 (hui cridat Refugi Martín Güemes), EA {{ dms-lat=63°30′S dms-long=57°10′O dec-lat=-63.5 dec-long=-57.167 default=dms|name=}}</noinclude> En el nunatak Dos Juancitos, península Antàrtica. 15 de setembre de 1959. Habilitat. Reparat en la campanya 2016-2017. Té capacitat per a 6 persones. Dependent de la Base Esperanza. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Sant Carlos, EA {{ dms-lat=63°49′S dms-long=57°59′O dec-lat=-63.817 dec-long=-57.983 default=dms|name=}}</noinclude> En la baïa Brandy/Aramburu, illa James Ross. 4 d'octubre de 1959. Habilitat; després de trobar-ho deteriorat d'acort a l'exploració realisada per la Patrulla d'Exploració Combinada Argentina-Chile 2019, en l'estiu de 2019/2020 li'l va reparar quedant habilitat. Depén de la Base Esperanza. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Sant Joan, EA {{ dms-lat=64°03′S dms-long=56°21′O dec-lat=-64.05 dec-long=-56.35 default=dms|name=}}</noinclude> Junt al llac Hidden, illa James Ross. 9 d'octubre de 1959. Desaparegut, dependent de la Base Esperanza. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Florentino Ameghino, EA {{ dms-lat=64°26′S dms-long=58°59′O dec-lat=-64.433 dec-long=-58.983 default=dms|name=}}</noinclude> En el veta Longing, península Trinitat. 10 d'octubre de 1960. Habilitat. Es va utilisar en la campanya 2017-2018.
Refugi Corrents, EA {{ dms-lat=75°34′S dms-long=26°36′O dec-lat=-75.567 dec-long=-26.6 default=dms|name=}}</noinclude> En la desapareguda baïa Halley (de gèl), barrera de gèl Brunt, costa Caird. 10 de giner de 1961. Dependent de la Base Belgrano II.
Aeròdrom Capità Jorge A. Campbell, ARA {{ dms-lat=65°02′S dms-long=59°39′O dec-lat=-65.033 dec-long=-59.65 default=dms|name=}}</noinclude> En la barrera de gèl Larsen (hui mar oberta), entre l'illa Robertson i el nunatak Larsen. En 1961. Abandonat. Per a respal al primer vol argentí al pol sur. Abandonat en 1962.[20]
Refugi Sant Nicolás, EA {{ dms-lat=63°39′S dms-long=57°50′O dec-lat=-63.65 dec-long=-57.833 default=dms|name=}}</noinclude> Ubicat en la baïa Sant Nicolás, en la costa nort de l'entrada al canal Príncip Gustavo, península Trinitat. 12 de setembre de 1963. Desaparegut, d'acort a l'exploració realisada per la Patrulla d'Exploració Combinada Argentina-Chile 2019. Depenia de la Base Esperanza. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Santa Teresita, EA {{ dms-lat=66°22′S dms-long=62°55′O dec-lat=-66.367 dec-long=-62.917 default=dms|name=}}</noinclude> En caleta Adie, costa Oscar II.[21] 4 d'octubre de 1963. Desaparegut.
Refugi Major Arcondo, EA 66°10′33″S 61°50′28″O / -66.17583, -61.84111</noinclude> En el nunatak Arcondo, península Jason, costa Oscar II. 12 d'octubre de 1963. Habilitat. Utilisat en la campanya 2013-2014.[22]
Refugi Verge de Loreto, EA {{ dms-lat=65°33′S dms-long=61°30′O dec-lat=-65.55 dec-long=-61.5 default=dms|name=}}</noinclude> En la barrera de gèl Larsen. 20 d'octubre de 1963. Desaparegut.
Refugi Santa Bàrbara, EA {{ dms-lat=79°58′S dms-long=37°48′O dec-lat=-79.967 dec-long=-37.8 default=dms|name=}}</noinclude> En la costa Confín/Luitpold, 270 km al sur de la Base Belgrano I. 4 de decembre de 1963. Dependent de la Base Belgrano II.
Refugi Naval Veta 2° Lorenzo Vega, ARA 77°25′17″S 33°23′19″O / -77.42139, -33.38861</noinclude> En la barrera de gèl de la costa Confín/Luitpold, al sur del mar de Weddell. 6 de giner de 1964.
Observatori Walter Soto, ARA {{ dms-lat=76°40′S dms-long=29°40′O dec-lat=-76.667 dec-long=-29.667 default=dms|name=}}</noinclude> En la barrera de gèl Brunt, costa Caird. 6 de giner de 1964.
Refugie Sargent Cabral, EA {{ dms-lat=63°50′S dms-long=58°21′O dec-lat=-63.833 dec-long=-58.35 default=dms|name=}}</noinclude> En punta Pitt, costa oest del canal Príncip Gustavo, península Trinitat. 18 de setembre de 1964. No hi ha informes sobre l'estat de les seues instalacions
Estació de Respal de la Força Aérea Argentina n.° 1, FAA {{ dms-lat=69°26′S dms-long=62°28′O dec-lat=-69.433 dec-long=-62.467 default=dms|name=}}</noinclude> En l'illa Hearst. 20 d'abril de 1965. Cobert pel gèl.
Estació de Respal TA-33, FAA {{ dms-lat=65°41′S dms-long=61°16′O dec-lat=-65.683 dec-long=-61.267 default=dms|name=}}</noinclude> En la costa Oscar II. En abril de 1966. Abandonat.
Refugi General Pedernera, EA {{ dms-lat=63°45′S dms-long=58°12′O dec-lat=-63.75 dec-long=-58.2 default=dms|name=}}</noinclude> En l'illa Llarga, península Trinitat. 12 d'agost de 1966. Desaparegut, d'acort a l'exploració realisada per la Patrulla d'Exploració Combinada Argentina-Chile 2019. Depenia de la Base Esperanza. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugie Abraç de Maipú, EA {{ dms-lat=63°27′S dms-long=57°30′O dec-lat=-63.45 dec-long=-57.5 default=dms|name=}}</noinclude> En el cerro Dos Bessons, entre la Base Esperanza i la chilena Base O'Higgins. 7 de setembre de 1967. Desaparegut. Va ser destruït i reobert en 2003 per a us conjunt en Chile. Inhabilitat en 2010 per clavills en el gèl. Es presumix enterrat per la neu i el gèl. Depenia de la Base Esperanza.
Refugie Infanteria Argentina, EA {{ dms-lat=63°33′S dms-long=57°51′O dec-lat=-63.55 dec-long=-57.85 default=dms|name=}}</noinclude> Al sur del mont Jacquinot, península Trinitat. 18 d'octubre de 1967. No existix informació sobre l'estat de les seues instalacions.
Refugie Independència Argentina, EA {{ dms-lat=63°27′S dms-long=57°10′O dec-lat=-63.45 dec-long=-57.167 default=dms|name=}}</noinclude> En baïa Esperanza, península Trinitat. 21 d'octubre de 1967. Habilitat. Reparat en la campanya 2016-2017. Dependent de la Base Esperanza. Té capacitat per a 12 persones. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugie Avís ARA Comandant Zapiola, EA {{ dms-lat=77°51′S dms-long=34°33′O dec-lat=-77.85 dec-long=-34.55 default=dms|name=}}</noinclude> En la barrera de gèl Filchner. 27 de giner de 1976. Integrat a la Base Belgrano II.
Refugie Sargent Ajudant Roque C. Cisterna, EA {{ dms-lat=77°52′S dms-long=34°19′O dec-lat=-77.867 dec-long=-34.317 default=dms|name=}}</noinclude> En la costa Confín/Luitpold. Sobre els nunataks Littlewood. 27 de giner de 1976. Habilitat. Reparat en la campanya 2016-2017.[23] Dependent de la base Belgrano II. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Suboficial Principal Kurzmann, EA {{ dms-lat=63°25′S dms-long=57°06′O dec-lat=-63.417 dec-long=-57.1 default=dms|name=}}</noinclude> En la baïa Esperanza, península Trinitat. 27 de setembre de 1976. Destruït.[24]
Refugi VII Brigada Aérea, FAA {{ dms-lat=64°12′S dms-long=56°28′O dec-lat=-64.2 dec-long=-56.467 default=dms|name=}}</noinclude> En l'illa Seymour/Marambio. En la campanya d'estiu 1978-1979.
Refugie La nostra Senyora de Luján, EA {{ dms-lat=64°08′S dms-long=60°56′O dec-lat=-64.133 dec-long=-60.933 default=dms|name=}}</noinclude> En la caleta Cierva, costa Danco. 29 d'abril de 1979.
Refugie Sargent Ajudant Mariani, EA {{ dms-lat=78°01′S dms-long=45°58′O dec-lat=-78.017 dec-long=-45.967 default=dms|name=}}</noinclude> En la costa Confín/Luitpold. 24 de decembre de 1980. [25]
Refugie Pas del Mig {{ dms-lat=63°25′S dms-long=57°05′O dec-lat=-63.417 dec-long=-57.083 default=dms|name=}}</noinclude> En la baïa Esperanza, península Trinitat. En setembre de 1990.[26]
Refugi Ona 68°06′00″S 67°01′32″O / -68.1, -67.02556</noinclude> L'els glaciars propencs a la Base Sant Martín. En 1995. Habilitat. Reparat en la campanya 2016-2017. Dependent de la Base Sant Martín. Pertany al Govern de la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugie Cerro El Manco 64°13′46″S 56°39′46″O / -64.22944, -56.66278</noinclude> En la costa nort de l'illa Seymour/Marambio. En la campanya d'estiu 2007-2008.[27] Habilitat. Depén de la Base Marambio.
Refugie Elefant 62°15′18″S 58°37′56″O / -62.255, -58.63222</noinclude> En la península Potter, illa Rei Jorge/25 de Maig.[28] Habilitat. Utilisat en la campanya 2016-2017. Depén de la base Carlini. Pla d'inspecció 2021-2022.[9][29]
Refugi Albatros 62°15′09″S 58°39′23″O / -62.2525, -58.65639</noinclude> En la península Potter, illa Rei Jorge/25 de Maig. Habilitat. Depén de la Base Carlini. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Casa de Pots Vallverdú 64°15′22.9″S 56°44′23.4″O / -64.256361, -56.739833</noinclude> En la baïa López de Bertodano, illa Seymour/Marambio. En 2008.[30] Habilitat. Depén de la Base Marambio.
Refugi Experimental General Pujato Depén de la Base Esperanza. Pla d'inspecció 2021-2022.[9]
Refugi Subteniente Adolfo Molinero Calderón En l'Illa Cerro Nevat. Depén de la Base Marambio. Construït en 2023.[31]
Refugie Tinent Primer Arnoldo Serrano En l'Illa Vega. Dependrà de la Base Marambio. En construcció en 2023.[32]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Refugis Antàrtics». Història i Arqueologia Marítima.
  2. «Intercanvie d'informació - Informació Permanent». Direcció Nacional de l'Antàrtic.
  3. Research stations in Antarctica in October 1962 (en anglés)
  4. «Històries d'un explorador antàrtic: l'Eixèrcit Argentí». Sitie web oficial de l'Eixèrcit Argentí.
  5. «Electronic Information Exchange System - Party: Argentina - 2014/2015 Pre-Season Information». Tractat Antàrtic.
  6. «Argentina, país sobirà en l'Antàrtida». El Tribuno.
  7. L'Armada Argentina en l'Antàrtida. Autor: Enrique Jorge Pierrou. Editor: Centre Naval, Institut de Publicacions Navals, 1981. ISBN 9509016470, 9789509016477
  8. Pla Anual Antàrtic 2011
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 9,21 9,22 9,23 9,24 9,25 9,26 9,27 9,28 Pla anual antàrtic argentí 2021-2022
  10. Pla de recepció de visitants en la Base Antàrtica Esperança Pág. 11
  11. Pla Anual Antàrtic 2011
  12. PAA 2018
  13. Programa Antàrtic Argentí 2018-2019, pp. 146
  14. L'Armada Argentina en l'Antàrtida. Pág. 529. Autor: Enrique Jorge Pierrou. Editor: Centre Naval, Institut de Publicacions Navals, 1981. ISBN 9509016470, 9789509016477
  15. Històries d'un explorador
  16. L'Argentina en la Antartida - Revista del Suboficial Nro 658
  17. Baïa Margarita
  18. Küstenstationen West der Antarktis
  19. Gustavo Adolfo Giró Tapper
  20. Primer vol argentí al pol Sur
  21. Stationen Antarktische Halbinsel Nord
  22. PAA 2014
  23. PAA 2017
  24. Base Antàrtica Esperança
  25. Histamar
  26. Pla de recepció de visitants en la Base Antàrtica Esperança. Pág. 20
  27. DNA CAV 2007-2008
  28. Mapa de la península Potter que mostra l'ubicació del refugie Elefant
  29. Mapa de la península Potter que mostra l'ubicació del refugi Albatros
  30. PLAN ANUAL ANTÁRTICO 2012 CIENTÍFICO, TÉCNICO I DE SERVICIOS Pág. 22
  31. Ministeri de Defensa
  32. Ministeri de Defensa

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]