Anar al contingut

Baïa Esperanza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Baïa Esperanza

La baïa Esperanza (en anglés: Hope Bay) s'ubica en l'extrem oriental de la península Trinitat o península Luis Felipe, en l'extrem de la península Antàrtica, coordenades {{ |dms-lat=63°23′S |dms-long=057°00′O |dec-lat=-63.383 |dec-long=-57 |param=63_23_S_057_00_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, té 5 km de llongitut i 3 km d'ample, s'obri cap al estret Antarctic.

Història i establiments

Pot argentí en baïa Esperanza.

La baïa va ser descoberta el 15 de giner de 1902, per l'Expedició Antàrtica Sueca al mando d'Otto Nordenskjöld, qui la va batejar en commemoració del hivern soportat allí per Johan Gunnar Andersson, Samuel A. Duse i Toralf Grunden de la seua expedició, en acabant de que el barco Antarctic fora impactat pels gèls, perdent-se. Estos varen anar finalment rescatats per la corbeta argentina ARA Uruguai. Les ruïnes d'un refugi de pedra dels membres de l'expedició encara pot vore's. Atres fonts consideren que era coneguda pels balleneros i caçadors, ya que figura en la carta de 1822 del capità del ballenero britànic George Powell.[1]

L'antiga base britànica "D" es va establir allí en 1945. Es va incendiar parcialment en 1948, i va ser tancada en 1964. El 8 de decembre de 1997 la British Antarctic Survey va transferir la base a Uruguai, sent rebatejada Base Tinent Ruperto Elichiribehety.

Base Esperanza, baïa Esperanza, decembre de 2004.

L'actual base argentina Esperanza va ser instalada allí en 1952. Té una àmplia presència militar (Eixèrcit Argentí), i inclou una "colónia" en famílies, el Fortín Sargent Cabral. Les instalacions de la base han desplaçat part d'una colónia de pingüís. El primer naiximent d'un ser humà va ocórrer ací en 1978, quan Emilio Marcos Palma va ser donat a llum per l'esposa d'un oficial argentí, al que varen seguir atres sèt naiximent.

Incident de la baïa Esperanza

Expedició sueca en la baïa.
Artícul principal → Incident de la baïa Esperanza.

La baïa Esperanza també va ser l'escenari del primer tiroteig bèlic en l'Antàrtida l'1 de febrer de 1952, quan un equip de costa argentí, despuix de realisar una advertència, va disparar raches d'ametralladora sobre un equip civil del Falkland Islands Dependencies Survey que descarregaven materials del barco John Biscoe en l'intenció de restablir allí la base britànica "D" incendiada en 1948 i ho va obligar a reembarcar.

El ministre de Relacions Exteriors argentí va informar poc despuix a l'embaixador britànic en Buenos Aires sobre l'incident, senyalant que havia existit un malentés i que el comandant militar (tinent de fragata Luis Casanova) havia excedit la seua autoritat, sent-li impartides noves instruccions al respecte. El 4 de febrer l'embaixador britànic va presentar una nota de protesta.[2]

L'equip de l'Armada Argentina, transportat allí pel ARA Chiriguano, es trobava construint el Destacament Naval Esperança des del 14 de giner de 1952, a pocs centenars de metros de l'incendiada base britànica, que va ser inaugurat el 31 de març i destruït per un incendi el 15 d'octubre de 1958.[3]


El governador britànic de les illes Malvines, sir Mills Clifford, sense esperar instruccions de Londres el 2 de febrer va viajar a la baïa Esperanza en la fragata HMS Burghead Bay, va desembarcar infants de marina el 4 de febrer i va proveir protecció naval a la reconstrucció de la base i desembarc de materials des del John Biscoe, retornant a Port Stanley el dia 7. Posteriorment abdós governs varen convindre en no interferir entre les bases d'un i un atre.[4]

Àrea important per a les aus

Colónia de pingüins adelaida en la baïa Esperanza.

BirdLife International va identificar la baïa com àrea important per a la conservació les aus ya que posseïx una de les colónies reproductores de pingüins adelaida (Pygoscelis adeliae) més grans de l'Antàrtida en al voltant de 125.000 parelles. Atres aus que anidan en el lloc inclouen pingüins papúa (Pygoscelis papua), paga'ls subantárticos (Catharacta antarctica), charranes antàrtics (Sterna vittata), paíños de Wilson (Oceanites oceanicus), gavines cuineres (Larus dominicanus) i colomes antàrtiques (Chionis alba). L'àrea inclou la punta Foca.[5]

Referències

  1. ↑ Pla de recepció de visitants en la Base Antàrtica Esperança, pág. 15
  2. ↑ FALKLAND ISLANDS DEPENDENCIES (HOPE BAY INCIDENT) (en anglés)
  3. ↑ [enllaç trencat]
  4. ↑ The international politics of Antarctica. Escrit per Peter J. Beck. pp. 35. Publicat per Routledge, 1986. ISBN 0709932391, 9780709932390
  5. ↑ «Hope Bay». BirdLife data zone: Important Bird Areas. BirdLife International.

Bibliografia

  • Antarctica. Sydney: Reader's Digest, 1985, p. 156-157.
  • Child, Jack. Antarctica and South American Geopolitics: Frozen Lebensraum. New York: Praeger Publishers, 1988, p. 73.
  • Lonely Planet, Antarctica: a Lonely Planet Travel Survival Kit, Oakland, CA: Lonely Planet Publications, 1996, 302-304.
  • Stewart, Andrew, Antarctica: An Encyclopedia. London: McFarland and Co., 1990 (2 volumes), p. 469.
  • U.S. National Science Foundation, Geographic Names of the Antarctic, Fred G. Alberts, ed. Washington: NSF, 1980.