Anar al contingut

Nunatak Nobby

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El nunatak Nobby és un nunatak de 270 metros d'altura, que es troba a 1.9 quilómetros al sur del llac Boeckella i a 1,9 quilómetros a l'est del monte Flora, en el sector nort de la península Tabarín, en l'extrem noreste de la península Antàrtica. S'eleva per damunt del gèl entre els glaciars Piràmide (a l'oest) i Buenos Aires (a l'est).[1][2]

Història i toponímia

L'àrea va ser explorada per un grup que acompanyava a Johan Gunnar Andersson en l'Expedició Antàrtica Sueca de 1901-1904, que va passar l'hivern en la baïa Esperanza en 1903. Va ser cartografiat pel British Antarctic Survey en 1945 i en juliol de 1955.[1]

En el sector sur es troba el refugie Illes Malvines del Eixèrcit Argentí. Va ser inaugurat el 20 d'agost de 1955, en el nom Antonio More, i reconstruït en 1988.[3][4][5][6][7]

Geologia

Les seues roques són gabros datats en el periodo Cretácico. Es tracten de roques plutòniques andinas.[8][9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 United States Geological Survey. «Nobby Nunatak» (en anglés). geonames. usgs. gov. Geographic Names Information System.
  2. ↑ «Nobby Nunatak | Map». Mapcarta.
  3. ↑ «L'Argentina en l'Antàrtida - Revista del Suboficial Nro 658». Archivat des de l'original, el 15 de juny de 2008.
  4. ↑ «Refugis Antàrtics». Història i Arqueologia Marítima.
  5. ↑ Exploring polar frontiers: a historical encyclopedia, Volum 1, pág. 662. Autor: William J. Mills. Editor: ABC-CLIO, 2003. ISBN 1-57607-422-6, 9781576074220
  6. ↑ Research stations in Antarctica in October 1962 (anglés)
  7. ↑ «Històries d'un explorador antàrtic: l'Eixèrcit Argentí». Portal web oficial de l'Eixèrcit Argentí. Archivat des de l'original, el 22 de febrer de 2008.
  8. ↑ Vicente Méndez (1982). Geologia i manifestacions minerals de la península de Tabarín (Sector Antàrtic Argentí), Associació Geològica Argentina.
  9. ↑ M. J. G. Cox. «A magnetic survey of the Lake Boechella area, Hope Bay, Graham Land» (en anglés) (PDF). British Antarctic Survey (BAS) pàg. 25. NERC-BAS.