Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Noruega
Bens culturals i naturals
Noruega conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:
| Barri de Bryggen en Bergen | |
| Be cultural inscrit en 1979. | |
| Localisació: Hordaland | |
El barri antic del moll de Bryggen recorda l'importància que va tindre la ciutat de Bergen en l'imperi comercial de la Lliga Hanseática, des del sigle XIV fins a mediats del sigle XVI. Les típiques cases de fusta d'este barri varen ser pastura de les flames en numeroses ocasions; l'últim incendi es remonta a l'any 1955. Les reconstrucció successives es varen efectuar sobre la base dels models primigenis i segons métodos tradicionals, havent-se preservat aixina la configuració essencial del lloc, que és una relíquia de les antigues estructures urbanes en fusta molt generalisades antany en el nort d'Europa. Hui en dia, subsistixen 62 immobles d'este conjunt urbà. (UNESCO/BPI)[1]
|
| Stavkirke de Urnes | |
| Be cultural inscrit en 1979. | |
| Localisació: Sogn og Fjordane | |
Emplaçada en el paisage natural de Sogn og Fjordane, l'iglésia de taules (stavkirke) de Urnes és una obra mestra de l'arquitectura en fusta tradicional escandinava. Va ser construïda entre els sigles XII i XIII i poden observar-se en ella reminiscència de l'art celta, de les tradicions vikingas i de l'estructuració de l'espai característica del romànic. (UNESCO/BPI)[2]
|
| Ciutat minera de Røros i la Circumferència | |
| Be cultural inscrit en 1980, extensió en 2010. | |
| Localisació: Sør-Trøndelag | |
El història d'esta ciutat està estretament vinculada a l'explotació dels jaciments de coure descoberts en el sigle XVII i explotats fins a 1977. Totalment reconstruïda despuix de la seua destrucció per les tropes sueques en 1679, Røros posseïx unes 2.000 cases de fusta. Moltes d'elles han conservat les seues obscures fronteres de troncs de fusta embreados que donen a la ciutat un aspecte migeval. El lloc es va inscriure en la Llista del Patrimoni Mundial en 1980. En la seua extensió engloba ara, ademés de la ciutat, una série de paisages culturals de caràcter industrial i rural, com la fundició de Femundsytta, la seua zona circumdant i la ruta de transport hivernal. Rodejat per un àrea tampó que coincidix en els llímits de la Circumferència –zona de privilegi concedida a l'explotació minera per la Corona de Dinamarca i Noruega en 1646– este lloc és ilustrativo de l'assentament d'una cultura basada en l'extracció de mineral de coure en una regió apartada de clima rigorós. (UNESCO/BPI)[3]
|
| Art rupestre d'Alta | |
| Be cultural inscrit en 1985. | |
| Localisació: Finnmark | |
El conjunt de petroglifos del fiort d'Alta, propenc al círcul polar àrtic, conserva les chafades d'un assentament humà que data dels anys 4.200 a 500 a.C. Mils de pintures i gravats nos permeten conéixer millor el mig ambient i les activitats humanes dels temps prehistòrics en els confines del Gran Nort. (UNESCO/BPI)[4]
|
| Vegaøyan – Archipèlec de Vega | |
| Be cultural inscrit en 2004. | |
| Localisació: Nordland | |
| Zona de protecció: 103.710 ha. Zona de respecte: 28.040 ha. | |
Format per decenes d'illes agrupades entorn a l'illa principal de Vega, este archipèlec propenc al círcul polar àrtic forma un paisage cultural de 103.710 hectàrees, de les quals 6.930 són de terra ferma. El lloc, que constituïx un testimoni del modo de vida frugal típic d'estes latitut inhòspites, basat en la peixca i la recolecció del plumón de l'ànet àrtic eider, comprén llogarets de peixcadors, embarcaderos, almagasens, fars i balizas marítimes, aixina com terres cultivades i instalacions acondicionades per al anidamiento dels ànets. Existixen vestigis d'assentaments humans des de l'Edat de Pedra. A partir del sigle IX, l'archipèlec es va convertir en un centre important del comerç de plumón, que provablement va aplegar a representar una tercera part dels ingressos dels isleños. L'archipèlec de Vega és un exponent del modo de vida compatible en el mig ambient d'una població de peixcadors i cultivadores des de fa quinze sigles, aixina com del paper eixercitat per la dòna la recolecció del plumón. (UNESCO/BPI)[5]
|
| Arc geodèsic de Struve | |
| Be cultural inscrit en 2005. | |
| Este ben és compartit en | |
| Localisació: Finnmark | |
L'arc geodèsic de Struve és un conjunt de triangulacions que s'estén per dèu països, a lo llarc de 2.820 km, des de Hammerfest (Noruega) fins a la Mar Negra. Compost pels punts de la triangulació realisada entre 1816 i 1855 per l'astrònom Friedrich Georg Wilhelm Struve, este arc va permetre realisar la primera medició precisa d'un llarc segment del meridiano terrestre. Esta triangulació va contribuir a definir i medir la forma exacta de la Terra i va eixercitar un paper important en la bestreta de les ciències geològiques i la realisació de mapes topogràfics precisos. És una mostra extraordinària de la colaboració científica entre sabio de distints països, aixina com un eixemple de cooperació entre varis monarques europeus en pro del progrés científic. L'arc primigeni estava constituït per 258 triànguls i 265 punts fixos principals. El lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial comprén 34 dels punts fixos originals senyalats per mijos diferents: perforació en roques, creus de ferro, túmulos i obeliscs. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Fiorts de l'oest de Noruega - Geirangerfjord i Nærøyfjord | |
| Be natural inscrit en 2005. | |
| Localisació: Møre og Romsdal / Sogn og Fjordane | |
Distants entre sí d'uns 120 quilómetros, els fiorts de Geirangerfjord i Nærøyfjord estan situats en el llitoral sudoccidental de Noruega, al nordest de la ciutat de Bergen, i formen part del conjunt paisagístic de fiorts que s'estén des de Stavanger fins a Andalsnes, a lo llarc d'un eix sur-nordest de 500 quilómetros. El paisage de la regió d'estos dos fiorts –que figuren entre els més llarcs i profunts del món– és arquetípico d'esta formació geològica i, en el pla estètic, és un dels més notables del món en el seu gènero. La seua excepcional bellea natural es deu a les estretes i abruptes parets de roca cristalina que, des d'una profunditat de 500 metros, emergixen en la superfície de la mar i s'eleven fins a 1.400 m d'altitut. Les parets a pic alberguen numeroses cascades i rius impetuosos travessen boscs de full caduc i coníferes dirigint-se cap a glaciars, llac i montanyes escarpadas. En el lloc es poden contemplar fenomens geològics com morrenas submarines i numerosos mamífers marins. Al caràcter espectacular de la naturalea vénen a afegir-se els vestigis d'antigues alquerías de pastors transhumants, hui abandonades, que posen una nota humana en el paisage. (UNESCO/BPI)[7]
|
| Llocs de Patrimoni Industrial de Rjukan-Notodden | |
| Be cultural inscrit en 2015. | |
| Localisació: Telemark | |
| Zona de protecció: 4.960 ha. Zona de respecte: 33.968 ha. | |
Localisat en un dramàtic paisage de montanyes, cascades i valls fluvials, el lloc comprén plantes hidroelèctriques, llínees de transmissió, fàbriques, sistemes de transport i pobles. El complex va ser establit per la Companyia Norsk-Hydro per a fabricar fertilisant artificial del nitrogen aéreu. Va ser construït per a enfrontar la creixent demanda del món occidental de producció agrícola a principis del sigle XX. Els poblats industrials de Rjukan i Notodden varen ser el lloc de residència dels treballadors i les institucions socials unides per ferrocarril i ferry per a transportar el festilizante. El lloc Rjukan-Notodden manifesta una combinació excepcional d'assentaments industrials i temes associats al paisage natural. Resalta com un eixemple de nova indústria globalizado de principis del sigle XX. (UNESCO/BPI)[8]
|
| Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Noruega. Arc geodèsic de Struve - Lloc compartit en Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Suècia i Ucrània. Fiorts de l'oest de Noruega - Geirangerfjord i Nærøyfjord. |
Llista indicativa
L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Noruega, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 10 de giner de 2011,[9] ha presentat els següents llocs:
| L'àrea de Laponia - Tysfjord, el fiort de Hellemobotn i Rago (extensió)
Ben mixto Propost en 2002 | |
| Illes Lofoten
Ben mixto Propost en 2002 | |
| Archipèlec Svalbard
Ben mixto Propost en 2007 | |
| Illes de Jan Mayen i Bouvet com a part d'una série de nominacions transnacionals del sistema montanyós de l'Atlàntic mig
Ben cultural Propost en 2007 | |
| Monuments i llocs vikingos: enterrament de barcos Vestfold i les pedreres de pedres quern de Hyllestad
Ben cultural Propost en 2011 |
Anteriors candidats a Patrimoni Mundial
Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.
| Image | Nom | Any | Tipo | Descripció |
|---|---|---|---|---|
| Mølen | 1979-1979 | K | Pospost en 1979 | |
| [[Archiu:|250px]] | Vingen | 1979-1979 | K | Un de les troballes de petroglifos més grans del nort d'Europa, ubicat a lo llarc del fiort de Frøysjøen. |
| Eidsvoll Verk | 1979–1980 | K | Antigues fundició en el districte de Eidsvoll Verk, del municipi d'Eidsvoll. Rebujat en 1980. | |
| Valle de Heidal | 1979-1980 | K | Rebujat en 1980. | |
| Monasteri de Sant Albano en Selje | 1984–1996 | K | Ruïnes d'un monasteri benedictino construït al voltant de 1100 en Selje. | |
| Hardangervidda | 1984–1996 | N/K | El replanell més gran d'Europa | |
| Museu Cultural Històric | 1984–1996 | K | L'edifici del museu va ser construït en estil Art Nouveau en Oslo, en 1897, segons els dissenys de l'arquitecte noruec Henrik Bull. | |
| Catedral i fortalea de Trondheim | 1984–1996 | K | La catedral de Nidaros i la fortalea de kristiansten en Trondheim. |
Patrimoni cultural immaterial
Actualment Noruega no té cap element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.
Millors pràctiques de salvaguardia
L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Noruega conta en un proyecte entre les millors pràctiques de salvaguardia baix la denominació de Readaptació del procediment tradicional de construcció del barco "oselvar" i la seua utilisació en un context modern[10], seleccionat en 2016. Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.
Referències
- ↑ «Barri de Bryggen en la ciutat de Bergen». UNESCO Culture Sector. Consultat el 31 de giner de 2014.
- ↑ «Stavkirke de Urnes». UNESCO Culture Sector. Consultat el 31 de giner de 2014.
- ↑ «Ciutat minera de Røros i la Circumferència». UNESCO Culture Sector. Consultat el 31 de giner de 2014.
- ↑ «Art rupestre d'Alta». UNESCO Culture Sector. Consultat el 31 de giner de 2014.
- ↑ «Vegaøyan - Archipèlec de Vega». UNESCO Culture Sector. Consultat el 31 de giner de 2014.
- ↑ «Arc geodèsic de Struve». UNESCO Culture Sector. Consultat el 31 de giner de 2014.
- ↑ «Fiorts de l'oest de Noruega – Geirangerfjord i Nærøyfjord». UNESCO Culture Sector. Consultat el 31 de giner de 2014.
- ↑ «Llocs de Patrimoni Industrial de Rjukan-Notodden». UNESCO Culture Sector. Consultat el 12 de juliol de 2015.
- ↑ Llista indicativa de Noruega
- ↑ «Readaptació del procediment tradicional de construcció del barco oselvar i la seua utilisació en un context modern» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 7 de decembre de 2016.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Noruega.- UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Noruega (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en Noruega (en espanyol)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Noruega» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.