Anar al contingut

Illes Lofoten

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Illes Lofoten

Les Illes Lofoten són un archipèlec i un districte de Noruega, situat en la província de Nordland, per damunt del círcul polar àrtic.[1]

Etimologia del nom

El nom Lofoten procedix de «lo», que significa gat cerval, i «foten», que significa «el peu». La cadena d'illes en els seus picos puntaguts semblen peus de gat cerval des de terra ferma.[2] Un atre nom que rep és Lofotveggen, «el mur de les Lofoten». L'archipèlec sembla un mur tancat quan s'observa des de llocs elevats prop de Bodø, en 100 km de llongitut, i entre 800-1000 m d'altura.

Geografia i naturalea

Lofoten se situa entre els paralels 67 i 68 de latitut nort, per damunt del círcul polar àrtic, en la regió de Nord-Norge. Són illes conegudes per la seua gran bellea natural. Lofoten agrupa els municipis de Vågan, Vestvågøi, Flakstad, Moskenes, Værøi, i Røst. Les illes principals, de nort a sur, són:

Port de Regne.
  • punta sur d'Hinnøya
  • Austvågøi (526,7 km² Coordenades no vàlides</noinclude>)
  • Gimsøya (46,4 km² Coordenades no vàlides</noinclude>)
  • Vestvågøi (411,1 km² Coordenades no vàlides</noinclude>)
  • Flakstadøya (109,8 km² Coordenades no vàlides</noinclude>)
  • Moskenesøya (185,9 km² Coordenades no vàlides</noinclude>)

Al sur es troben les chicotetes illes de:

  • Værøi (Coordenades no vàlides</noinclude>)
  • Røst (Coordenades no vàlides</noinclude>)

La seua superfície és de 1227 km², i la seua població suma un total de 24 500 persones. Entre terra ferma i l'archipèlec es troba Vestfjord, i al nort, les illes Vesterålen. Les principals ciutats de Lofoten són Leknes, en Vestvågøi, i Svolvær en l'illa de Vågan.

Les illes Lofoten es caracterisen per les seues montanyes i picos, illetes a l'abric de les aigües obertes de l'oceà, plages i grans àrees vérgens. De la mateixa manera que casi tota la costa noruega, la seua geografia es troba profundament retallada per fiorts. La major montanya de Lofoten és Higravstinden (1161 m) en Austvågøi; el parc nacional de Møysalen[3] al noreste de Lofoten té montanyes que alcancen els 1262 m. El sistema de marees Moskstraumen o sistema de marees de Maelstrom es troba a l'est de l'archipèlec. La mar és rica en vida, i el major sec de coral en aigües profundes (sec de Røst, de 40 km de llongitut) es troba a l'oest de Røst. Hi ha una alta densitat de població de pigargos i cormoranes, i millons d'atres aus marines, entre ells els colorista frailecillos atlàntics. Són comuns les llúdries, i hi ha alces en Austvågøi.

En les Illes Lofoten es pot assistir al fenomen de la aurora boreal sobretot en hivern, quan les hores nocturnes poden aplegar a ser de 20 per dia.[4]

Clima

Les temperatures hivernals de Lofoten són molt suaus tenint en conte la situació al nort del círcul polar àrtic (es tracta de la major anomalia de temperatures en el món per latitut), sent responsable d'això la corrent del Golf. Røst i Værøi són els llocs més nortenys del món a on les temperatures miges permaneixen per damunt dels 0 °C durant tot l'any[5] el noreste de Lofoten; Svolvær té una mija del més de giner de -3 °C, si ben els estius són llaugerament més càlits, en les miges de juliol i agost al voltant dels 13 °C. Maig i juny són els mesos més secs, mentres que octubre té tres voltes més cantitat de pluja.[6] Temperatures típiques de maig són 9 °C, 15 °C en juliol, i 11 °C en setembre. La temperatura més alta registrada en Svolvær és de 30.4 °C. Es poden produir vents forts a fins d'autumne i en hivern, pero són estranys a fins de març i mediats d'octubre. La neu no és rara en hivern, podent les montanyes acumular importants cantitats. El clima de Lofoten és oceànic subpolar (Cfc), d'acort en la classificació climàtica de Koppen.

Vista panoràmica d'un fiort, paisage típic de les illes Lofoten.

En Svolvær, el sol de mijanit permaneix per damunt de l'horisó entre el 25 de maig i el 17 de juliol, i en hivern el sol no apareix per damunt de l'horisó entre el 4 de decembre i el 7 de giner. En Leknes, el sol permaneix per damunt de l'horisó entre el 26 de maig i el 17 de juliol, i en hivern el sol no apareix entre el 9 de decembre i el 4 de giner.[7]

La temperatura de la mar s'ha registrat des de 1935. A 1 metro de profunditat en la mar prop de Skrova, la temperatura de l'aigua varia d'un mínim de 3 °C en març a 14 °C en agost, alguns anys alcançant un màxim de 17 °C. El novembre és al voltant de 7-8 °C. A una profunditat de 200 metros, la temperatura està prop dels 8 °C durant tot l'any.[8]

Història

Henningsvær, un poble peixquer durant la temporada de peixca (abril de 2001).
Henningsvær vista des de l'aire, 2025.
Lofoten, cara sur de les illes, des de l'aire, maig de 1996.
Erro al crear miniatura:
Abadejo posat a secar en Lofoten. Este producte ha segut exportat des de fa més de 1000 anys i seguix sent una de les principals fonts de riquea.

Vågar és la primera ciutat coneguda en el nort de Noruega. Existia en la primerenca era Vikinga, potser des d'abans, i es trobava en la costa surest de Lofoten, prop de Svolvær i Kabelvåg, en el municipi de Vågan.


El museu Lofotr en una casa reconstruïda es troba prop de Borg en Vestvågøi, i té prou troballes arqueològiques d'entre l'Edat del Ferro i l'era vikinga.[9] Les illes han segut des de fa més de 1000 anys el centre de les pesquería d'abadejo, especialment en hivern, quan l'abadejo emigra cap al sur des del mar de Barents i es reunixen a desovar en l'archipèlec. Bergen, en el suroest de Noruega ha segut per llarc temps l'enllaç per a l'exportació de peix a gran part d'Europa, en especial quan el comerç era controlat per la Lliga Hanseática. En zones baixes, particularment Vestvågøi, l'agricultura ha jugat un important paper des de l'Edat de Bronze.

Geografia humana i econòmica

La principal activitat dels habitants de les illes és la peixca. La zona és una important àrea de peixca de diverses espècies, principalment l'abadejo. En hivern els peixcadors es concentren en les illes en buscar de l'abadejo que baixa de l'àrtic a desovar i deixen el peix secant-se a l'aire lliure. En els últims anys s'ha desenrollat un incipient turisme.

Deports

Lofoten oferix grans oportunitats per a l'escalada sobre roca i montanyisme. Goja de 24 hores de llum al dia durant l'estiu en riscs, cims i glaciars d'estil alpí, pero en una altura de menys de 1200 metros. La zona principal d'escalada en roca és Henningsvær, en l'illa de Austvågøya. Les illes de Austvågøya i Moskenesøya són propícies per al montanyisme.

Comunicacions

En Lofoten existixen tres chicotets aeroports: l'aeroport de Svolvær, Helle, l'aeroport de Leknes i el de Røst, els quals oferix principalment vols a Bodø. També existix un heliport en Værøi. L'aeroport de Stokmarknes, Skagen es troba en Vesterålen. L'aeroport d'Harstad/Narvik, Evenes té vols directes en Oslo i Trondheim. Bodø és un important nuc de comunicacions per a traslladar-se a Lofoten; com a complement al sistema d'aeroports de la zona existix una ret de ferris: Bodø es conecta per via marítima en Moskenes, i Svolvær en Skutvik en l'illa d'Hamarøi, lloc conectat per carretera en la ruta europea E06. L'Hurtigruten hacer en Stamsund i Svolvær. També existix un servici ràpit de catamarans que conecta Svolvær i Narvik.

La carretera principal de Lofoten és la E10, la qual permet aplegar fins a l'illa de Moskenes per terra des de Narvik i Harstad. L'últim tram de la E10 es coneix com "Lofast", i conecta les illes en el continent sense necessitat de ferris. L'últim tram va ser terminat en decembre de 2007.[10] Les majors illes de Lofoten ya estan conectades entre sí per ponts o túnels submarins baix els fiorts.

Illes Lofoten en pintura

El pintor Gunnar Berg naixcut en Svolvær era conegut per les seues representacions de la vida quotidiana en els pobles peixquers. Atres artistes associats en Lofoten són Adelsteen Normann, Otto Sinding, Christian Krohg, Theodor Kittelsen, Lev Lagorio, Ernst Wilhelm Nay i Ingo Kühl.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Aventura Àrtica» (en és). www.nationalgeographic.com.es. Consultat el 2021-10-10.
  2. ↑ «Significat del nom de les illes». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2003. Consultat el 30 de giner de 2008.
  3. ↑ [enllaç trencat]
  4. ↑ «La aurora boreal de Noruega: quàn i on vore-la». stories.weroad.és. Consultat el 19 de setembre de 2022.
  5. ↑ Senyes climatològiques de l'illa de Rost
  6. ↑ Senyes climatològiques de Svolvaer
  7. ↑ Senyes sobre el Sol de mijanit en varis emplaçaments de Noruega, entre ells Lofoten [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
  8. ↑ «Stasjon: Skrova» (en noruec). Institute of Marine Research. Consultat el 26 de març de 2019.
  9. ↑ «Museu Lofotr». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2015. Consultat el 23 de juny de 2006.
  10. ↑ Lofast (en idioma noruec)

Bibliografia

  • A. Dyer et al, "Walks and Scrambles in Norway", ISBN 1-904466-25-7. (en anglés)
  • Ed Webster, "Climbing in the Magic Islands", ISBN 82-993199-0-0. (en anglés)

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Illes_Lofoten&oldid=1510135»