Anex:Materials d'apicultura

Trage d'un apicultor

En l'història de l'apicultura moderna no ha variat molt. Els hi ha sancers tipo mameluco i mijos trages a on trobem separat el pantaló del buç.

És un vaig dur de protecció, i per tant les característiques principals de les teles utilisades és que siguen grosses. Generalment són de color blanc. En l'actualitat es deixen finestres de ventilació en diverses zones del pit i esquena, per mig de teixits plàstics dobles.

Són de color blanc degut a que este color tranquilisa a les abelles.^{cita requerida}

Careta o caraça

El cap i cara de l'apicultor és protegida per una caraça en la part interior de la qual normalment hi ha teixit mosquitero, que pot ser de diferents materials: metàlic, polièster, plàstic, etc. La finalitat és la protecció i separació de la cara davant l'envit de les abelles. Solen armar-se en capells o no, depenent del disseny del fabricant. En l'actualitat s'unixen al buç superior per mig de tancaments, podent també nugar-se per mig de cordoneres.

Guants

Construïts normalment de cuiro o cuerinas, als fins que els aguijones no puguen traspassar-los. Els mateixos tenen adherits en els seus extrems una sobremanga de tela de trage, en elàstic als fins que no puguen ingressar abelles.

Calcer

Hi ha els qui utilisen botes de tela especialment dissenyades, atres calcers normals en polainas als fins que les abelles no piquen les zones dels turmells. Es poden utilisar doble parell de miges i els pantalons ficats en l'interior del segon parell.

Ahumador

El ahumador és un invent de Moses Quinby en 1875. La seua funció és conseguir el control sobre les abellas, que davant la presència de fum, es retiren suponent que es tracta d'un incendi. Esta és una conducta natural, possiblement estereotipada genèticament.

Els ahumadores consten d'una mancha en el qual es insufla aire a l'interior de la cámara, en la qual l'apicultor crema aserrín de fusta, pastura seca, fulls secs o una atra substància inocuo. També es comercialisen sense mancha manual que ha segut substituït per un ventilador elèctric que s'activa en un pulsador.

En el mercat actual és possible trobar ahumadores de distints tamanys, formes i materials. Tots utilisen el mateix principi de mancha, pero s'exceptua al ahumador de pipa el cabal de la qual de fum es mana en la boca per mig d'un tubo. Sent els materials més comuns la chapa de zinc, l'acer inoxidable o el coure.

Palanca per a maneig de quadros

La palanca per al maneig dels quadros en els panalés és un element molt important en virtut que en un extrem és possible separar dos alças, que les abellas peguen en propóleo i en l'atre extrem desapegar i alçar els quadros en els panales de cera que també són pegats en el propóleo que les abelles colectan. És molt difícil traure un quadro de l'interior d'un alça si no es dispon d'este element.

cal destacar que les abelles sempre unixen totes les parts mòvils de la colmena en el propóleo.

Raspall per a desabejar

Es tracta d'un element molt útil en el moment de la collita dels quadros de mel, en virtut que en ell podem agranar totes les abellas adherides al panal, enviant-les a l'interior de la colmena. D'esta manera no traslladem abelles a la sala d'extracció de mel. L'espalmat sempre produïx agressivitat de les abelles que agrana sent recomanable que estiga mullat en aigua per a calmar-les.

Ademés dels raspalls manuals es dispon d'aparats separadores d'abelles que estan formats per varis raspalls en dos versions estàtica i motorisada, en la primera és l'apicultor el que movent el panal i fregant-ho contra els raspalls separa les abelles i en el segon cas és un chicotet motor el que gira els raspalls bastant colocar el panal en el centre per a que quede lliure d'abelles.

Els raspalls són construïts en numerosos tipos de materials, cerda, plàstic, palla.

Cera estampada

La cera estampada és una làmina de cera de 2 o 3 mm de gruixa, en la qual per mig de maquinària especialisada estan impresos els hexàgons a partir dels quals l'abella construirà les celes que utilisarà per a crío o per a depòsit de mel i polen.

Esta làmina és fixada en l'interior dels quadros de fusta a on l'abella construïx el panal utilisant la làmina com a base en un procés que es diu estirat de la cera. La mateixa es fixa en arams horisontals o verticals^[1] que creuen el quadro pegant-la a estos per un procés de fusió, que es realisa en calfar els mateixos en un sistema de resistència elèctrica o fent passar una corrent elèctrica de baix voltage, 12 v, pels arams que aumenten la seua temperatura permetent que la cera s'incruste i quede fixa. En el mercat es dispon de làmines fabricades en plàstic que després són banyades en cera d'abella encara que la làmina de cera és predominant per la seua immediata acceptació per les abelles i la facilitat que presenta per a reutilisar-la fonent-la quan ennegrix per l'us, les làmines plàstiques necessiten de processos especials per a no deteriorar el gravat inicial.

La cera estampada és fabricada artesanalmente per mig de mòles a on es deixa caure cera en punt de fusió i després és impresa. La prensa més habitual és la cridada de llibre que consistix en dos parts en gravat que tanquen una sobre l'atra en unes frontices, es poden construir de silicona alimentària o de ciment, en abdós casos és convenient que duguen algun tipo de refrigeració si el seu us va a ser prolongat ya que la prensa es va calfant i les làmines ixen defectuoses i tenen que ser rebujades.

Hi ha maquinària específica a on primer es fon la cera, en forma de làmina contínua, la qual és estampada posteriorment pel pas entre rodells que li imprimixen les celes. Esta mateixa maquinària existix per a ser utilisada en forma manual o automatizado quan el procés es torna industrial.

Història

La primera fundació artificial de cera estampada va ser feta en Alemània en 1842 per Gottlieb Kretchmer. Va ser feta en un parell de rodells gravats, utilisant-se almidó per a evitar que la cera adherira als rodells. El dispositiu va consistir en una tira del lli que remontava, coberta en una composició de la cera i d'almidó blanc, sobre quin va ser imprés el quadro de fundació o la base de les celes, passant-la per un parell de rodells gravats.

Jean Mehring, Neerlandés. En 1857 va abocar la cera entre dos mòles del metal, i Root (EE. UU.) en 1876 va ser el primer que va utilisar una prensa de rodell de metal, per a estampar la cera. Otto Schenk en 1872 va produir i va demostrar que la fundació en els arrancadores de proyecció per a les parets laterals i John Long (cera) (EE. UU.) en 1874 va produir un producte similar. D.S. Given (EE. UU.) prop de 1879-1881, utilisa la cera estampada en aram produïda en una prensa, pero no va ser fins a 1892 que E. B. Weed (EE. UU.) va produir el full de cera de llarga llongitut entre els rodells. Tota esta bestreta en la fabricació de la cera estampada, és una etapa que conduïx en el XX a lo que denominem apicultura moderna i que fa possible que siga una activitat rendable gràcies a les altes produccions que es poden obtindre de les colmenas.

L'era actual de la cera estampada va començar al voltant de 1891 en Bèlgica en l'introducció de la cera estampada de 920 celes per decímetro quadrat, lo que donaria una distància de 4,6 cm i 4,7 cm cada dèu celes d'obreres. Tots els apicultors varen adoptar este tamany de la cela. Els experts d'eixe temps varen creure que era ventajós produir tantes abelles com siga possible en la menor superfície possible del panal.

El professor Baudoux de Bèlgica va publicar un artícul en Progress Apicole in June, 1893, advocant per l'us de céldas més grans en la cera estampada, com a resultat dels experiments descrits. Sembla que professor Baudoux va voler millorar el vigor de les abelles forrajeras, alcançant en major tamany un radi d'acció major i visitant aixina una multiplicitat de flors, als fins d'obtindre més néctar, més tarde açò es va trobar correlacionado en el llarc de la glossa.

Va experimentar en el tamany de celes fins al llímit de 750 celes per decímetro, els tamanys de les celes, ho va obtindre estirant la cera estampada. El Professor Baudoux va experimentar en varis tamanys de celes pel decímetro quadrat de cera estampada, 750, 740, 730, 710 i menors a 675. També va experimentar en vàries maneres de medir les celes i va idear el seu propi sistema de la medició.

El Professor Baudoux va ser tan eloqüent en els seus experiments, i tal el grau de convenciment, que la fabricació de cera estampada va començar a partir d'allí a agradar les celes, i no va parar mai. En les décades de 1920, 1930 i 1940 es varen realisar la major cantitat de treballs sobre el tamany de les celes. En els nostres dies s'utilisen cera estampada de 5,7 centímetros cada dèu celes d'abella obrera en forma estàndar, podent-se trobar-se cera estampada de més tamany. En Espanya la mida comercial està entre 5,2 i 5,3 cm per dèu celdillas que és la mateixa que es medix en els panales naturals d'obreres.

El professor Baudoux era un seguidor de la cridada Teoria Lamarckiana, creïa que era possible millorar l'abella permanentment, donant-li l'ocasió de créixer en tamany en cada generació. No obstant, un seguidor de la Teoria Darwiniana o Mendeliana,^{cita requerida} sap que este concepte és incert; i les abelles mateixes confirmen esta crítica (inclús qualsevol apicultor ho pot comparar medint panales d'abelles selvades), entrats els anys de el XIX es retorna al tamany de les celes d'obreres naturalment.

Reixeta excluidora de reines

La reixeta excluidora de reines és un element amprat en apicultura que permet separar la cambra d'crío a on la reina realisa la posada i es crían les larvas, de les alces superiors (melarias) a on les abellas construïxen els panales de cera a on es deposita la mel. D'esta manera no es mesclen quadros d'crío en quadros de mel, en virtut que la reixeta confina a la reina a l'alça inferior, no permet el pas a les alces superiors pel tamany del seu abdomen, pero si permet el pas de les obreres que pugen als fins de depositar mel en les alces superiors.

El maneig d'este element deu ser precís perque la cambra d'crío pot bloquejar-se en mel i la reina no tindrà lloc a on posar els seus ous. Els materials per a la construcció de les reixetes excluidoras són variats: metàliques, d'aram, o plàstiques.

Història

El principi de la reixeta excluidoras de reines va ser descobert en França per l'abat Collin en l'any 1865 (no podent determinar-se si varen ser construïdes en arams paralels com en l'actualitat o be per mig de forats). Consistix en un enreixat pla, en obertures paraleles que permet el pas de les abelles obreres pero no de la reina ni dels zánganos. La mida adequada de les obertura entre els arams deu ser de 4,14 mm.

L'utilisació de reixeta excluidora és molt discutida fins a l'actualitat per diferents motius,^{cita requerida} ventilació, dany a les obreres, llentitut en el treball. Hui existixen estudis que demostren que la longevitat de les abelles obreres es veu disminuïda en un 45 % quan s'utilisen reixetes excluidoras.

Els materials per a la construcció de reixetes són actualment variables, les d'aram són denominades Waldron i es confeccionen en arams molt durs.

Piquera

Archiu:CAPS 13 - bees at Emwatsi. CAPS 14

piquera d'un núcleu.

La piquera és l'obertura normalment entre el pis i la cambra d'crío, si és inferior. Per esta obertura ingressen les abelles a la colmena. Durant l'hivern es manté parcialment tancada per mig d'una fusta denominada guarda piquera.

En l'estació càlida esta guarda piquera és retirada en la finalitat de facilitar l'ingrés, degut a que la colmena duplica o triplica la seua població d'abelles. També és necessari que l'abella puga ventilar correctament la colmena en la finalitat de que es puga deshidratar el néctar de les flors que donarà lloc a la mel.

A mida que l'estació es fa frigga esta obertura d'entrada a la colmena es reduïx, en el cas de que l'apicultor no colocara una guarda piquera les abelles, durant l'estació freda, poden aplegar a alçar en l'entrada una paret de propóleo deixant uns forats per a entrar i eixir, en la finalitat de que no entre l'aire fret al niu d'crío i per a protegir-se d'enemics, conseguint d'esta manera una millor termorregulación de la colmena.

Trampa cazapolen

Una trampa cazapolen^[2] és un dispositiu que permet retindre els grans de polen transportats en l'últim parell de pates de les abelles obreres sostinguts en pèls a modo de cestillas, cap a l'interior de la colmena Consistix en una làmina de plàstic per a on passaran les abelles deixant la major part del seu carregament en el recipient colector de la trampa, i que l'apicultor collita.^[3]

Les reixetes es construïxen de tal forma que no danyen el cos de l'abella en travessar-los, els de metal no s'utilisen ya que en construir-los poden quedar arestes que amputan les ales o les pates. En collir polen devem tindre en conte que quan les abelles es troben en la trampa i com els supon una dificultat tendixen a derivar cap a les colmenas laterals, per a evitar-ho es posen totes les trampes en colmenas seguides. També és important deixar per l'entrada una ventilació suficient per a evitar l'asfíxia de les abelles. Quan l'apicultor coloca les trampes cazapolen s'observa que les abelles disminuïxen el tamany de les boles de polen de forma instintiva, en açò demostren l'importància que per a la colónia supon l'aporte de polen. Si la reixeta retinguera tot el polen, les abelles no podrien alimentar correctament la crío, la colónia es debilitaria en poc temps o moriria.

Elements

Consta dels següents elements: reixeta, caixó-colector, tubos escapa zánganos, malla fixa i tejadillo. La part bàsica és la reixeta que està feta generalment de material plàstic en forats de 5 mm o de 4,5 mm segons l'espècie d'abella que tingam, deu tindre el suficient diàmetro com per a que una obrera els travesse i ser lo prou estrets com per a que es desprenguen les bolitas de polen que transporta en la cara externa de les pates posteriors.

Baixe la reixeta, un tamís horisontal en malles de 3 mm. deixa passar el polen al caixó colector que ho arreplega. L'apicultor recolecta periòdicament el contingut del caixó.

Els cazapolen tenen als costats uns forats de major diàmetro per a permetre als zánganos que estan en l'interior de la colmena puguen eixir al camp, de no existir es quedarien en l'entrada impedint que les abelles puguen passar per la reixeta.

El tejadillo servix per a evitar que la pluja mulle la trampa.

Tipos

Existixen varis tipos de trampes per a arreplegar polen. Segons la posició de la reixeta sobre la colmena es distinguixen:

Cazapolen colocats en l'entrada davant de la piquera habitual.
Cazapolen bajeras (o inferiors) instalats baix el cos, en lloc de la base de la colmena.
Cazapolen encimeros (o superiors) colocades en lloc del cobrix panales, sobre el cos o sobre l'alça.

Els dos primers estan en l'entrada de la colmena, l'últim en estar dalt necessita que l'entrada siga tancada i que les abelles s'acostumen a entrar per dalt, cosa que succeïx en poc temps. Este últim tipo és adequat per a collir polen en llocs humits.

Trampa per a propóleos

Per a collir propóleos s'utilisa l'anomenada trampa per a propóleos^[4] que pot ser una malla mosquitera o una reixeta que cobrix la part superior del alça, també s'obté substituint els dos laterals de l'alça per llistons. Una atra forma d'obtindre-ho és raspant les parts de la colmena a on ho acumulen per a immovilisar els marcs, la entretapa o atres parts.

Les trampes es basen que l'abelles tanquen en propóleos tots els espais que tenen una mida que no li permeten passar.

Formes de recolecció

Malles
Colector inteligent
Raspat

Les malles deuen ser colocades sobre l'última alça damunt dels quadros. Una simple malla de «tela mosquitera» és suficient per a que les abelles vagen poc a poc cobrint els forats en el propóleos dut dels arbres o recollit de colmenas despobladas. També es poden utilisar malles plàstiques, en forats de diferents formats, unes són rígides i van montades en bastidors, les trobem de diferents tamanys, algunes cobrixen tota la superfície en una sola peça atres són necessàries vàries.

El denominat colector inteligent consistix en substituir els laterals de les alces per varis llistons de fusta separats uns milímetros que es poden retirar en facilitat per a collir el propóleos depositat i són substituïts per uns atres, el frontal i l'atrassera de l'alça es mantenen; l'instint de les abelles fa que tan pronte detecten les obertures s'afanyen a tancar-les inclús descuidant atres tasques, tapar les obertures significa per a les abelles evitar pillage, resguardar-se de la pluja i dels vents.

Raspat és el propóleos obtingut en retirar de les vores dels marcs, del cobrix panales o entretapa o de qualsevol lloc a on les abelles ho hagen depositat de forma espontànea, es deu arreplegar de la forma més higiènica per a evitar contaminació.

Per a separar el propóleos de les malles es fiquen estes en el frigorífic i despuix de vàries hores es torna trencadiç i es desprén en facilitat, de no ser aixina permaneix bla i com és molt pegajoso no seria possible desprendre-ho.

Notes

Obtindre propóleos en el colector té alguns inconvenients, les colmenas deuen estar en colmenares coberts i es deu procedir en prudència ya que pot provocar gran estrés a la colónia que pot aplegar a abandonar la colmena, també poden descuidar el carrege de polen en lo que la cantitat d'crío que es pot atendre és menor i la colónia es debilita. El sistema de colector inteligent sistema va ser denominat aixina en Brasil, país que ho va posar de «moda», despuix de més de sèt décades que va estar en l'oblit. En realitat, el seu orige va ser Alemània, en la década del 30, i li'l va denominar «collita per tirillas» o «collita per llistons». En la malla, lo que es pretén, és despertar l'instint de les obreres de «cobrir clavills», de «cobrir-se», i d'eixa manera «invitar-les» a depositar el Propóleos en els agujeritos de les malles, mentres que en el colector inteligent, li la «obliga» a depositar propóleos.

A l'arribada de la primavera es coloquen les malles iniciant les abelles el depòsit del propóleos fins a l'arribada de la gran mielada, mentres esta dura cessen completament les abelles el carrege recomençant-ho quan pansa, s'estima que abans de la gran mielada tindrem en la malla com un 30 % i al final de l'estiu el 70 % moment en que collim de les malles el producte.

Elements per a la fundició de la cera

Els elements per a la fundició de la cera poden ser de diverses formes i materials, sempre a gust del recolector de cera, tenim els fundidores de cera de distints tipos.

Fundidores de cera

Els fundidores de cera són de diferents tipos. Lo òptim és fer-ho per mig de vapor d'aigua en l'interior d'un recipient. Si es tracta d'un extractor centrífugo al com se li agrega vapor per mig d'una caldera.

Hi ha els qui fabriquen recipients especials rectangulars a on els quadros són colocats i per mig de resistències elèctriques produïxen calor, la cera es derrite i per mig d'un pla inclinat és colectada a l'eixida.

Hi ha els qui fabriquen fundidores de tipo solar, duent estos més temps per al derretimiento. Es pot derretir els panales vells, en aigua calenta, la cera sempre per pes específic flota, devent després filtrar-se, en malla metàlica per a separar els contaminants més grossos. Finalment la cera líquida es deixa decantar gelant lo més llentament possible per a que les impurees més fines vagen al fondo, abrigant els recipients en material aïllant. Una volta freda la part inferior dels blocs, es raspa i es desfeta.

Marcos negres

Els panalés de cera de la cambra d'crío deuen ser recanviats en virtut que les successives generacions que naixen dels capolls de les larvas d'abella, que estes teixixen per a realisar la seua metamorfosis i fan cada volta més chicotetes les celes. Estos panales de cera els denominem panales o quadros negres. Per això cal derretirlos per a recuperar la cera que després es manarà a bescanvi a canvi de cera estampada. El recanvi és recomanat cada dos o tres anys. El color negre també es pot atribuir a l'us que fan les abelles del propóleos com desinfectante en la preparació de cada alvéolo per a la criança de noves abelles.

Elements per a l'extracció de la mel

Artícul principal → Extractor de mel.

Per a l'extracció de la mel comunament s'utilisa una centrífuga, l'eix de la qual pot treballar de manera vertical o ben horisontal. En ell es coloquen els marcs mòvils en els panales de cera que contenen la mel, per força centrífuga esta ix de les celes hexagonals dels panales estampant-se contra les parets de la màquina. Hi ha hagut una evolució en este tipo de maquinària a través del temps, en un principi eren manuals i per a dos o quatre marcs, normalment de chapa. En l'actualitat tenen gran capacitat de marcs (entre 80 i 120) als fins de realisar major treball, presentant controladors de revolucions, canastos que permeten una càrrega ràpida, motors potents, sistemes de autofrenado, i normalment són construïts en acer inoxidable especial per a l'indústria alimentícia. Una volta que la mel és recolectada en l'extractor o en un fos d'acer inoxidable, per mig de bombes a paleta és enviada a decantadors, o directament als tambors. L'inventor de l'extractor de mel va ser Francesco De Hruschka en 1883.

Bombes de paleta

Les bombes són elements molt importants en l'actualitat, per mig de les mateixes es trascola la mel d'un recipient a un atre. Són de baixa revolució i el sistema a paleta de les mateixes, permet que un element viscós com la mel puga fluir per encanyat. tubos blancs

Archiu:Cuchillo desoperculador.jpg

Gavinet desoperculador en fret.

Gavinet desoperculador

El gavinet és un element necessari per a llevar l'opèrcul de les celes dels panales, l'opèrcul és una tapa que l'abella construïx per a tancar la cela, quan la mel està madura (18 % d'humitat).

Existixen varis tipos de gavinets pero els classificarem en dos tipos:

Gavinets en calent.

El més simple és el gavinet manual, al com se li fa circular aigua calenta pel seu interior i després es passa per la vora del quadro que conté el panal. Hi ha gavinets en calent de tipo industrial que simplement un carrega els quadros i per mig de mecanismes de moviment els desoperculan automàticament. Ademés de ser una gran ferramenta per a poder retirar tota la mel acumulada i seca que es genera en els quadros.

Gavinets en fredor

Són més moderns, es tracta de dos rodells que giren a alta revolució, llevant els opèrculs en roçar la tanza o cadenitas adherides a dits rodells. Hi ha de tipo vertical i horisontal. Tenen la particularitat que d'una sola passada lleven els opèrculs d'abdós cares del panal al mateix temps.

Archiu:Centrifuga cera.jpg

Centrífuga de cera d'opèrculs.

Centrífuga per a separació de la mel dels opèrculs

Si be la mel adherida als opèrculs pot separar-se per decantament, és un método que du molt temps. Per això es construïxen centrífugas que acceleren el procés, sent semblades a l'extractor. En elles es carrega la cera d'opèrcul ya escurrida naturalment i es realisa la centrifugación.

Batea de escurrimiento

En esta batea cauen els opèrculs després de passar pels gavinets desoperculadores. Si es tracta d'un gavinet en calent, la batea sol ser una màquina que separa per calfament la cera d'opèrcul de la mel, ya que és alimentada en vapor d'aigua com el gavinet, per mig d'un sistema de caldera. En el cas de gavinets en fredor es tracta simplement d'una batea en reixeta al fondo que permet un millor escurrimiento de la cera d'opèrcul, que indefectiblemente ve acompanyada en mel.

Sala d'extracció de mel

La sala d'extracció de mel és el lloc físic a on s'extrau la mel. Són construïdes pels mateixos apicultors a fi de complir les normatives pròpies de cada país. Podent ser d'Institucions que agrupen a molts productors,deu ser ampli i ben ventilat.

En virtut de costs, és convenient reunir als menuts apicultors en Cooperativas, per a alcançar instalacions que serien impossibles sostindre individualment.

Les sales d'extracció de mel estan normalisades pels diferents països productors de mel, sent les normes molt estrictes, sobre maneig de bones pràctiques de collita i extracció de la mel.

Vore també

Referències

↑ Layens, Georges (2008). Curse complet d'apicultura, 1.ª edició (en espanyol), Valladoliz: Maxtor, pp. 151. ISBN 978-84-9761-472-6.
↑ Full Divulgadora
↑ Corpoica (2006), pág.27
↑ Producció i collita de propóleos

Bibliografia

Trampa cazapolen

Sepulveda Gil (1980). Apicultura, Espanya: AEDOS, pp. 412. ISBN 84-7003-032-1.
Corporació Colombiana d'Investigació Agropecuaria (CORPOICA) (2006). Utilisació de l'abella Apis mellifera com a agent polinisador en cultius comercials de fraula (Fragaria chiloensis) i mora (Rubus glaucus) i el seu efecte en la producció, Colòmbia: Produmedios. ISBN 958-8210-97-6.
(1980) El polen arreplegada, maneig i aplicacions, 1.ª edició (en espanyol), Madrit: Institut Nacional de Reforma i Desenroll Agrari. ISBN 84-341-0234-X.- Depòsit llegal: M. 16.089-1980

Trampa per a propóleos

Jean-Prost (2007). «14», Apicultura, Espanya, pp. 508.

Enllaços externs

Plantilla:Wikilibros

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Materiales de apicultura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Layens, Georges (2008). Curse complet d'apicultura, 1.ª edició (en espanyol), Valladoliz: Maxtor, pp. 151. ISBN 978-84-9761-472-6.

[2] Full Divulgadora

[3] Corpoica (2006), pág.27

[4] Producció i collita de propóleos

[1]

[2]

[3]

[4]