Propóleo
El propóleo (gr. προπόλεως propóleōs, genitiu de πρόπολις própolis[1]) (també, propóleos) és una mescla resinosa obtinguda per les abelles dels ulls dels arbres, exsudats de llacor o atres fonts vegetals i que després processen en la colmena com sellante de menuts buits (6 mm o menys), en ocasions mesclat en cera i per a "barnizar" tot l'interior de la colmena. Per a buits majors, les abelles usen cera. El color del propóleo depén de la font de la que ho hagen obtingut, i el més comú és marró obscur. A temperatura ambiente (20 °C), el propóleo és pegajoso i a temperatures menors solidifica.
Propòsit
[editar | editar còdic]Encara que durant sigles es va pensar que l'objectiu del propóleo era sagellar la colmena per a protegir-la dels elements, durant el XX es va descobrir que esta suposició no era correcta. Actualment es creu que l'objectiu dels propóleos és reforçar l'estabilitat estructural de la colmena, reduir les vibracions, fer la colmena més defendible, tancant entrades alternatives i previndre malalties i paràsits.[2]
Composició
[editar | editar còdic]Les abelles melíferas són oportunistes, arreplegant lo que necessiten de les fonts disponibles. Els anàlisis mostren que la composició química varia considerablement de regió a regió en funció de la vegetació i de l'estació de l'any.[3] Habitualment és marró obscur, pero es poden trobar varietats verdes, roges, negres o blanques depenent de les fonts de resina que poden trobar-se en les afores de la colmena. En climes septentrionals templats, per eixemple, les abelles recolecten resines d'arbres tals com àlbers i coníferes. Els propóleos "típics" de climes templats de l'hemisferi nort tenen aproximadament cinquanta constituents, principalment resines i bàlsem vegetals (50%), ceres (30%), olis essencials (un 10%) i polen. En regions neotropicales, ademés d'una gran varietat d'arbres, les abelles també poden recolectar resines de flors del gènero Clusia i Dalechampia.
Les abelles sense aguijón de la tribu Meliponini recobrixen tot el niu d'crío en un involucre (làmina o membranes) fabricat en cerumen que és una mescla de propóleos i cera. En betumen tanquen les obertures a on confinen la colónia en els troncs sent el mateix una mescla de propóleo pegajoso mesclat en fanc; també es denomina geopropóleo.[4]
La cantitat promig que pot produir una colmena durant un any depén de la raça d'abella, i sol estar entre els 150 i els 300 gr. Es recolecta en començar la primavera, ya que és necessari en la colmena durant els temps frets. Per a la recolecció, l'apicultor coloca una plancha plàstica perforada sobre els quadros de la colmena; en el moment de la recolecció, s'introduïx en un congelador fins que el contingut es congele i aixina poder retirar-ho més fàcilment; després li l'introduïx en aigua calenta per a separar el propóleo de la cera, les abelles mortes o restants d'atres animals. En este moment el propóleo es presenta com una substància similar a una goma de mastegar. Després pren una forma granulosa i fluixa, de color llaugerament obscur. Es conserva en recipients de vidre, mai de plàstic, llunt del aire i de la llum.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Apidologie.41(3)
- 295–311.doi:10.1051/apido/2010016.
- ↑ Toreti VC, Sato HH, Pastore GM, Park YK(2013).Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine.2013
- 697390.doi:10.1155/2013/697390.
- ↑ F. C. Lavinas et al., “Brazilian stingless bee propolis and geopropolis: promising sources of biologically active compounds,” Revista Brasileira de Farmacognosia, vol. 29, no. 3, pp. 389-399, Aug. 2019, doi: 10.1016/J.BJP.2018.11.007.
- ↑ «El propóleos de les abelles».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Propóleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.