Extractor de mel
Un extractor de mel és un dispositiu mecànic utilisat en l'extracció de mel dels panales. Els extractors funcionen per força centrífuga, un tambor o recipient sosté els quadros o marcs de cera i els fa girar tirant la mel que contenen, abans de la centrifugación deu llevar-se (tallar-se en un gavinet, etc.) la tapa de cera en les que les abelles cobrixen les celes plenes de mel. En este método, el panal de cera permaneix intacte dins del marc i les abelles poden reutilisar-ho.
Història
[editar | editar còdic]En 1838, Jan Dzierżon, un sacerdot catòlic alemà i apicultor, va idear la primera colmena pràctica de panal mòvil, que permetia la manipulació de panales individuals sense destruir l'estructura de la colmena. Esta idea va ser desenrollada per L. L. Langstroth, un pastor i apicultor nortamericà de Filadèlfia, Pennsilvània, qui va patentar el seu disseny de colmena en 1852.[1] Estos marcs varen ser una gran millora sobre l'antic método d'apicultura que utilisava troncs d'arbres buits i cistelles de vímen. No obstant, no s'havia trobat cap método per a extraure fàcilment la mel.
L'extractor va ser inventat en l'estiu de 1865 per Francesco De Hruschka, un ex oficial de l'eixèrcit austríac que per a llavors era apicultor en Itàlia. La data exacta de l'invenció no es coneix pero l'1 de juliol de 1865 va explicar en un artícul del Eichstraett Beekeeping News el seu antic método de trituración per a extraure la mel. Este artícul hauria segut escrit en maig o juny d'eixe any. En setembre de 1865, fa l'anunci en la Conferència d'Apicultors de Brno del seu nou invent: l'extractor centrífugo. El primer model va ser construït per Bollinger Manufacturer en Viena, Àustria.[2]
La primera versió era una simple caixa de hojalata unida a una cordonera d'aram en un embut en el fondo al que se subjectava un got per a arreplegar la mel. No obstant, l'extracció era llenta i requeria molt esforç per part del apicultor. La segona versió va utilisar el mateix disseny pero unit a un braç en la part superior d'un trípode. La versió final s'assemblava a lo que reconeixem hui com un extractor en el familiar cos cilíndric.[2]
Els models a escala de les tres versions dels extractors es varen presentar en agost de 1868 en la Exposition dones Insectes (Exposició d'insectes) en París, França.[3] L'idea pronte es va publicar en varis periòdics d'apicultura en tot lo món i varis proveïdors varen fabricar extractors que es varen vendre en tot lo món basats en la seua idea.[4]
-
Extractor De Hruschka (primera versió)
-
Extractor De Hruschka (segona versió)
-
Extractor De Hruschka (versió final)
Tipos d'Extractors
[editar | editar còdic]Els extractors poden ser de dos tipos depenent de cóm estiguen orientats els marcs en la cistella:
- Tangencial: un lateral del quadro mirant cap a fòra
- Radial: el cabezal superior del marc mirant cap a fòra[5]
Abdós es basen en l'us de la força centrífuga per a expulsar la mel de les celes. Durant el procés d'extracció, la mel ix de les celes de cera destapades, corre per les parets de l'extractor i s'acumula en el fondo. Una aixeta o bomba de mel permet traure la mel de l'extractor. La mel deu retirar-se a temps i permanéixer sempre per baix dels marcs giratoris ya que de lo contrari impedix que l'extractor gire en suficient velocitat.
Els extractors poden variar en tamany, des de solament un parell de marcs fins a grans comercials en capacitat per a xixanta marcs. Els més menuts poden ser accionados manualment mentres que uns atres (especialment els comercials) seran accionados per un motor elèctric. La majoria dels extractors de manivela es basen en un sistema d'engranages per a aumentar la velocitat de rotació dels marcs.[5]
La majoria dels extractors comercials grans són radials i es basen en la pendent ascendent de les celes del panal.[5] Quan les abelles construïxen la seua panal, les celes s'inclinen cap a dalt des de la nervadura central en un àngul de 10 a 14 graus.[6] En aprofitar este àngul de pendent, és més fàcil extraure la mel.[5] Ademés, la cantitat de treball durant l'extracció es reduïx en el tipo radial perque no és necessari girar els marcs per a extraure la mel d'abdós costats del panal (encara que, alguns extractors són capaços de girar els panales automàticament).
Alguns extractors de mel portàtils funcionen en menuts motors de gasolina o diésel. Els motors diésel més grans són més cars que els compactes de gasolina de 2 temps i, per lo general, utilisen el combustible diésel per a operar a menys revolucions en un parell més alt. Els extractors que funcionen en diésel són més difícils d'arrancar, especialment en hivern per la major viscosidad del combustible en condicions de gèl i neu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lorenzo L. Langstroth Historical Marker - http://explorepahistory.com/hmarker.php?markerId=1-A-3FE
- ↑ 2,0 2,1 Franz Hruschka - 150 Years of Honey Extractor - Honey Extractor History - https://www.fhruschka.cz/en/medomet.aspx
- ↑ The Clapix Major Francesco De Hruschka - gleanings in Bee Culture July 1888 - pages 554-555
- ↑ The Production of Extracted Honey - Charles Dadant - American Bee Journal - January 3, 1895
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 The Beekeeping Honey Extractor: All You Need to Know - Bee Keep Club - https://beekeepclub.com/beekeeping-equipment/honey-harvesting-equipment/the-honey-extractor-all-you-need-to-know/
- ↑ Bee Culture - Using Your Extractor - https://www.beeculture.com/using-your-extractor/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Extractor de miel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.