Anex:Iruña-Veleia/Troballes2006/Supòsits jeroglífics egipcíacs del sigle III d'Àlaba

Artícul principal → Polèmica sobre les troballes epigràfiques de Iruña-Veleia en 2006.

Els suposts jeroglífics egipcíacs del sigle III d'Àlaba són, en el context de la polèmica sobre les troballes epigràfiques de Iruña-Veleia en 2006, una série de gravats semblants a jeroglífics egipcíacs trobats en la localitat d'Iruña-Veleia, País Vasc (Espanya), que varen ser datats inicialment com de el III.

Discussió

La major part li'ls signes es troben sobre fragments d'óstraca. Es tracta d'ideogrames sense traducció des de l'egipcíac i en l'àmbit de l'egiptologia l'atenció als mateixos ha segut mínima o nula.

Entre els numerosos informes dels membres de la Comissió Científica-Assessora sobre els grafits de Iruña-Veleia s'arreplega que en les conclusions de l'informe de José Manuel Galán Allué, respecte als epígrafs en suposts signes egipcíacs, afirma que les peces del grup A no poden ser classificats com a “jeroglífics egipcíacs” i resumix que les peces tant les de caràcters d'inspiració egipcíaca, com les supostes transcripcions ”llatines” (grup B), alcen tants dubtes d'autenticitat que planteja que siguen de factura i manipulació recent.

En l'àmbit de l'egiptologia, el silenci respecte a les troballes de Iruña-Veleia és absolut. Cap de les publicacions científiques o divulgatives consultades en el Collège de France de París (la biblioteca egiptològica més completa i exhaustiva d'Europa) realisa menció alguna. Tampoc els principals òrguens de l'epigrafia mundial, com la für Papyrologie und Epigraphik citen en les seues publicacions les “troballes”.

L'orige de l'escritura jeroglífica es data en el periodo arcaic, cap a 3200 abans de Crist. Sigles més tarde l'escritura jeroglífica es compagina en l'hierática, de traçat més curve i que facilitava una forma d'escriure molt més ràpida. Estes fòrmules coexistixen fins al periodo tardà, entre els anys 664 i 332 abans de Crist.

En l'arribada d'Alejandro Magne i la posterior dominació ptolemaica en les vores del Nilo escomença a impondre's l'escritura demótica en traços encara més curvos que l'hierática, i s'impon en l'administració un idioma distint: el grec. En l'época bizantina, de el IV a el VII despuix de Crist, la població utilisa ya de forma generalisada l'idioma copto; és dir, el llenguage egipcíac escrit en caràcters grecs.

En Iruña Veleia, a mils de quilómetros del Nilo, s'han trobat suposts jeroglífics de l'época més antiga. Alguns caràcters habituals en les tombes dels reis de diferents dinasties egipcíaques, apareixen traçats en peces ceràmiques trobades en la ciutat de Iruña Veleia llunt d'Egipte i també d'urbs romanes en la Península ibèrica molt més populoses i importants com Tarraco.

Les hipòtesis que es varen esbossar en el seu moment es basaven que Veleia, una ciutat romana que va poder albergar en la seua época de màxim esplendor entre 5.000 i 10.000 habitants, contava en la rellevància suficient per a albergar residents ilustres i en coneiximents de tot tipo. De fet, segons sostenia l'equip d'arqueòlecs del jaciment, en l'época flavia, Iruña Veleia va viure el seu moment de major auge. Algunes de les domus es varen refer completament i es varen edificar en major porte; en eixe moment els arqueòlecs no descartaven noves troballes en el futur ya que només s'havien excavat zones concretes de l'extens jaciment i encara quedava molt per descobrir, segons manifestava el llavors director; Eliseo Gil. Abans de l'interrupció provocada per la polèmica i posterior procés llegal es pretenien recuperar les zones públiques (teatres, termes) que es varen elevar en els voltants de Víllodas.

Grafiti NIIFIIRTITI i NIIFERTARI

Han cridat l'atenció grafiti en els noms Nefertiti i Nefertari que, segons afirma l'egiptòlec Juan Carlos Moreno, són adaptacions convencionals de el XX dels personages històrics per a facilitar la pronunciació dels noms egipcíacs a un públic occidental, de llengua romànica o germànica, que la seua fonètica és molt diferent de la camito-semítica, família a la que pertanyia l'egipcíac antic.

L'egiptòlec José Manuel Galán Allué, membre de la comissió d'experts, ha afirmat que les peces que contenen estos grafiti no poden ser classificats com a “jeroglífics egipcíacs” i que tant els de caràcters d'inspiració egipcíaca, com les supostes transcripcions ”llatines” plantegen sérios dubtes sobre la seua autenticitat.

Són particularment significatives les següents apreciacions de Joaquín Gorrochategui:

i Juan Carlos Moreno:

Hi ha molts eixemples a on escrivien, en efecte, /nefer/. El problema té que vore en la seua manera de transcribir el sò /i/ de NFR quan, com he senyalat, va en sílaba no accentuada, átona. Insistixc i subralle que es tracta de casos de sílaba no accentuada, com en Neforsati/Nefersaiti, Neforses/Neferses, Neforsuju/Nefersujin. A este respecto, és molt important subrallar que, en estos casos, NFR forma partix d'un nom més llarc i que l'accent no recau en la raïl NFR. Nos trobem, per tant, en una situació completament distinta a la de Nefertiti, a on l'accent anava situat en la raïl NFR i, més concretament, en la primera sílaba. Per això les paraules egipcíaques en época grecorromana en NFR accentuat en la seua primera sílaba donen /nu/ si la sílaba era llarga i /no/ si esta era breu.(…) Escriure /nefertiti/ no se sosté de cap manera basant-se en la fonètica egipcíaca, i obedix simplement a una convenció internacional acceptada per numerosos egiptòlecs de finals del sigle XIX: com els egipcíacs antics no escrivien les vocals, es va decidir vocalisar arbitrariament les paraules egipcíaques insertant una /i/ entre dos consonante i convertint yod en /i/, waw en /o/ i els sons alef i ain en /a/. Pero és una decisió arbitrària que res té que vore en la fonètica egipcíaca, simplement en buscar una base d'enteniment comú als egiptòlecs d'eixa época.

.

Aixina mateix, l'aparició d'estos grafiti ha segut motiu de múltiples comentaris en els fòrums: Celtiberia, TerraeAntiqvae, IesusIosheMariam.

Enllaços externs

• Jeroglífics alavesos, fòrum de debat en Amics de l'Egiptología, de juny de 2006 a febrer de 2009.
• Jeroglífics en Iruña-Veleia, fòrum de debat en Terraeantiqvae, de decembre de 2008 a març de 2009.
• The Ostraka with Egyptianizing hieroglyphs of Iruña-Veleia, artícul de l'egiptòloga alemana Ulrike Fritz sobre els suposts jeroglífics egipcíacs d'Àlaba, en anglés.