Anar al contingut

Anex:Cronologia dels descobriments de partícules

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Este artícul arreplega, en forma de taula, una cronologia dels descobriments de partícules subatòmiques, incloent totes les partícules fins al moment descobertes, entre elles les partícules elementals (les indivisibles), entregant la major informació possible. Ademés inclou el descobriment de partícules compostes i antipartículas que varen ser de gran importància històrica.

Més específicament, els criteris són: El model estàndar és el model més exacte sobre el comportament de les partícules, del que no s'han descobert grans contradiccions fins al moment. Totes les partícules del model estàndar a excepció del Bosón de Higgs han segut verificades, i totes les atres són combinacions de dos o més partícules del model estàndar.

  • Antipartículas que varen anar històricament importants per al desenroll de física de les partícules, específicament el positrón (antielectrón) i l'antiprotón. El descobriment d'estes partícules va requerir métodos experimentals molt diferents al dels seus contrapartes de matèria, i varen proveir evidència de que totes les partícules posseïxen antipartículas; una idea que és fonamental a la Teoria quàntica de camps, el marc matemàtic modern per a la física de partícules. En el cas de la majoria dels descobriments subsecuentes de les partícules, la partícula i la seua antipartícula varen ser descobertes simultàneament.

Cronologia dels descobriment de partícules subatòmiques

[editar | editar còdic]

Nota: Hi ha moltes atres partícules descobertes; vore Llista de posades i Llista de Bariones. Vore també llista de partícules per a una llista més general d'estes, incloent a les hipotètiques.

Cronologia dels descobriment de partícules subatòmiques
Any Partícula Descobridor Notes
1800 Rajos calòrics William Herschel Herschel va colocar un termómetro de mercuri en l'espectre obtingut per un prisma de cristal en la finalitat de medir la calor emesa per cada color. Va descobrir que la calor era més forta al costat del roig del espectre i va observar que allí no hi havia llum. Esta va ser la primera experiència que va mostrar que la calor podia transmetre's per una forma invisible de llum. Herschel va denominar a esta radiació "rajos calòrics", denominació prou popular a lo llarc de el XIX que, finalment, va ser donant pas al més modern de radiació infrarroja.
1801 Johann Wilhelm Ritter Ritter va observar que els rajos invisibles anaven més allà de l'extrem violeta de l'espectre visible i que eren especialment efectius aclarint el paper empapat en clorur d'argent. Els va cridar rajos oxidants ("oxidizing rays") per a emfatisar la reactivitat química i per a distinguir-los dels "rajos de calor" en l'atre extrem de l'espectre invisible (es va determinar més tarde que abdós eren fotons). El terme més general de "rajos químics" es va adoptar poc despuix de descriure els rajos oxidants, i va seguir sent popular en tot el XIX. Els térmens rajos químics i de calor varen ser finalment retirats en favor de la radiació ultravioleta i radiació infrarroja, respectivament.[1]
1895 Victor Schumann Descobriment de la radiació ultravioleta per baix de 200 nm, cridada ultravioleta al buit (més vesprada identificat com a fotons) perque és fortament absorbida per l'aire, pel físic alemà Victor Schumann[2]
1895 Rajos X Wilhelm Röntgen Produïts per Röntgen i despuix identificats com fotons.[3]
1897 Electró J. J. Thomson Descobert per J. J. Thomson.[4]
1899 Partícules alfa Ernest Rutherford Descobertes per Rutherford en la radiació d'Urani.[5]
1900 Rajos gamma
(Fotó d'alta energia)		 Paul Ulrich Villard Descobert per Villard en Urani.[6]
1911 Núcleu atòmic Ernest Rutherford Identificat per Rutherford, basant-se en la dispersió observada per Hans Geiger i Ernest Marsden[7]
1919 Protón Ernest Rutherford Descobert per Rutherford.[8]
1931 Deuteri Descobert per Harold Urey[9][10] (predit per Rutherford in 1920)[11]
1932 Neutró James Chadwick Descobert per Chadwick.[12] i predit per Rutherford en 1920.[13]
1932 Positrón o antielectrón Carl David Anderson Va ser la primera antipartícula descoberta, per Anderson.[14] (Proposta per Paul Dirac en 1927 i per Ettore Majorana en 1928).
1937 Muon o muon leptón Seth Neddermeyer, Carl Anderson, J.C. Street, i E.C. Stevenson Descobert per Neddermeyer, Anderson, Street i Stevenson, usant una Cambra de boira per a la mida de rajos còsmics.[15] (Va ser confòs en el pion fins a 1947).[16]
1947 Pion (o posada pi) Cecil Powell Descobert pel grup de Powell (incloent a César Lattes (primer autor) i Giuseppe Occhialini) (predit per Hideki Yukawa en 1935[17]).[18]
1947 Kaón (o posada K) George Rochester i Clifford Charles Butler La primera Partícula estranya, descoberta per Rochester i Butler.[19]
1950 Barión lambda Descobert durant l'estudi de les interaccions de rajos còsmics.[20]
1955 Antiprotón Owen Chamberlain, Emilio Segrè, Clyde Wiegand, i Thomas Ypsilantis.[21]
1956 Neutrino electrònic Frederick Regnes i Clyde Cowan Descobert per Regnes i Cowan (propost per Wolfgang Pauli en 1931 per a explicar l'aparent violació de l'eficiència energètica en la desintegració beta).[22]
1962 Neutrino muónico Leon Max Lederman Es demostra que el muon neutrino és distint a l'electró neutrino per un grup encapçalat per Leon Lederman.[23]
1964 Barión xi El primer descobriment d'un barión Xi carregat es va fer en experiments en rajos còsmics portats a terme pel grup de Mánchester en 1952.[24] El primer descobriment de la partícula Xi neutra es va fer en el Lawrence Berkeley Laboratory en 1959.[25] També va ser observat com un producte creat en la descomposició dels bariones omega (Ω-) observats en el Laboratori Nacional Brookhaven en 1964.[26]
1969 Partón (constituents interns dels hadrones) observats en experiments de Dispersió inelástica profunda entre protones i electrons en el SLAC.[27][28] Va estar eventualment associat en el Model de quarks (predit per Murray Gell-Mann i George Zweig en 1963) i aixina constituïx el descobriment dels Quark dalt (up quark), Quark avall (down quark) i Quark estrany (strange quark)'.
1974 Posada J/ψ Burton Richter i Samuel Ting Descobertes per grups encapçalats per Burton Richter i Samuel Ting, demostrant l'existència dels Quark encantats (charm quark).[29][30] (proposts per Bjorken i Glashow en 1964.)[31]
1975 Leptón Tau Martin Perl Descobert per un grup encapçalat per Martin Perl.[32]
1977 Posada upsilon Descobert en Fermilab, demostrant l'existència dels Quark fondo (bottom quark).[33] (proposts per M. Kobayashi i T. Maskawa en 1973).
1979 Gluón Observat indirectament en els "events de 3 jets" en el DESY.[34]
1983 Bosones W i Z Carlo Rubbia, Simon van der Meer Descoberts per Carlo Rubbia, Simon van der Meer, i la colaboració de el CERN UA-1[35][36] (predita en detalle per Sheldon Glashow, Abdus Salam, i Steven Weinberg).
1995 Quark cim Descobert en el Fermilab.[37][38]
1995 Antihidrógeno Produïts i medits per l'experiment LEAR en el CERN.[39]
2000 Neutrino tauónico Observat directament per primera volta en el Fermilab.
2011 Antihelium-4' Produït i medit per l'experiment detector STAR; la primera partícula descoberta per experiment.
2012 Bosón de Higgs Una partícula que mostra la majoria de les característiques predites del bosón de Higgs descobertes pels investigadors que realisen el Solenoide compacte de muones i els experiment ATLAS en el Gran Colisionador de Hadrones del CERN[40]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2002).Photochem. Photobiol..76(6)
    561–579.ISSN 0031-8655.doi:10.1562/0031-8655(2002)076<0561:AHOUPF>2.0.CO;2.
  2. ↑ The ozone layer protects humans from this. (1914).Astrophysical Journal.38
    1–4.doi:10.1086/142050.
  3. ↑ W.C. Röntgen(1895).Sitzber. Physik. Med. Ges..137
    1.
  4. ↑ J. J. Thomson(1897).Philosophical Magazine.44
    293.
  5. ↑ E. Rutherford(1899).Philosophical Magazine.47
    109.
  6. ↑ P. Villard(1900).Compt. Ren..130
    1010.
  7. ↑ E. Rutherford(1911).Philosophical Magazine.21
    669.doi:10.1080/14786440508637080.
  8. ↑ E. Rutherford(1919).Philosophical Magazine.37
    581.
  9. ↑ (1982).Physics Today.35(9)doi:10.1063/1.2915259.
  10. ↑ (1932).Physical Review.39
    164–165.doi:10.1103/PhysRev.39.164.
  11. ↑ E. Rutherford(1920).Proceedings of the Royal Society A.97(686)
    374–400.doi:10.1098/rspa.1920.0040.
  12. ↑ J. Chadwick(129).Nature.1932
    312.
  13. ↑ E. Rutherford(1920).Proc. Roy. Soc..A97
    324.
  14. ↑ C.D. Anderson(1932).Science.76
    238.doi:10.1126/science.76.1967.238.
  15. ↑ S.H. Neddermeyer, C.D. Anderson(1937).Phys. Rev..51
    884.doi:10.1103/PhysRev.51.884.
  16. ↑ M. Conversi, E. Pancini, O. Piccioni(1947).Phys. Rev..71
    209.doi:10.1103/PhysRev.71.209.
  17. ↑ H. Yukawa(1935).Proceedings of the Physico-Mathematical Society of Japan.17
    48.
  18. ↑ C.D. Anderson(1935).Proc. Phys. Math. Soc. Jap..17
    48.
  19. ↑ G.D. Rochester, C.C. Butler(1947).Nature.160
    855.doi:10.1038/160855a0.
  20. ↑ The Strange Quark
  21. ↑ Chamberlain, Owen(1955).Physical Review.100
    947.doi:10.1103/PhysRev.100.947.
  22. ↑ Regnes, FREDERICK(1956).Nature.178
    446.doi:10.1038/178446a0.
  23. ↑ Danby, G.(1962).Physical Review Letters.9
    36.doi:10.1103/PhysRevLett.9.36.
  24. ↑ R. Armenterosa, et a el(1952).Philosophical Magazine.43(341)doi:10.1080/14786440608520216.
  25. ↑ L. W. Alvarez, et a el(1959).Physical Review Letters.2(5)doi:10.1103/PhysRevLett.2.215.
  26. ↑ R. Nau. «The Xi Baryon». HyperPhysics. Consultat el 20 de juny de 2009.
  27. ↑ Bloom, E. D.(1969).Physical Review Letters.23
    930.doi:10.1103/PhysRevLett.23.930.
  28. ↑ Breidenbach, M.(1969).Physical Review Letters.23
    935.doi:10.1103/PhysRevLett.23.935.
  29. ↑ Aubert, J. J.(1974).Physical Review Letters.33
    1404.doi:10.1103/PhysRevLett.33.1404.
  30. ↑ Augustin, J. -E.(1974).Physical Review Letters.33
    1406.doi:10.1103/PhysRevLett.33.1406.
  31. ↑ B. J. Bjorken and S. L. Glashow(1964).Physics Letters.11
    255.doi:10.1016/0031-9163(64)90433-0.
  32. ↑ Perl, M. L.(1975).Physical Review Letters.35
    1489.doi:10.1103/PhysRevLett.35.1489.
  33. ↑ Herb, S. W.(1977).Physical Review Letters.39
    252.doi:10.1103/PhysRevLett.39.252.
  34. ↑ Barber, D. P.(1979).Physical Review Letters.43
    830.doi:10.1103/PhysRevLett.43.830.
  35. ↑ Aubert, J(1983).Physics Letters B.123
    275.doi:10.1016/0370-2693(83)90437-9.
  36. ↑ Arnison, G(1983).Physics Letters B.126
    398.doi:10.1016/0370-2693(83)90188-0.
  37. ↑ F. Abe et al. (CDF collaboration)(1995).Phys. Rev. Lett..74
    2626.doi:10.1103/PhysRevLett.74.2626.
  38. ↑ S. Arabuchi et al. (D0 collaboration)(1995).Phys. Rev. Lett..74
    2632.doi:10.1103/PhysRevLett.74.2632.
  39. ↑ G. Baur et al.(1996).Physics Letters B.368(3)
    251–258.doi:10.1016/0370-2693(96)00005-6.
  40. ↑ MSNBC.MSNBC.Consultat el 5 de juliol de 2012.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Cronologia_dels_descobriments_de_partícules&oldid=930865»