Partón

En física de partícules, el partón era una partícula fonamental hipotètica considerada, en el 'model de partón' de les interaccions fortes, com un component del hadrón. Els experiments havien revelat que els protones i neutrons es comportaven com si estigueren composts de "parts" i es va considerar que estes parts podrien ser els cridats partones, partícules hipotètiques enllaçades de manera estable.

En els anys 1970, la cromodinámica quàntica va demostrar que els hadrones estan composts de quarks, pero el model de partón inicial encara s'utilisa per a explicar alguns aspectes de les interaccions a curta distància. Els quarks podrien considerar-se com les parts que els experiments que varen conduir al model de partones havien trobat.

El model de partones va ser formulat per Feynman.

Model

A baixes energies, la partícula dispersada solament és sensible als partones de valència. A energies majors també detecta els partones de l'mar.

En este model, un hadrón (per eixemple, un protón) està compost per constituents puntuals, cridats "partones". Ademés, el hadrón es troba en un sistema de referència a on té moment infinit, una aproximació vàlida a altes energies. Per tant, el moviment dels partones es veu ralentisat per la dilatació temporal, i la distribució de càrrega en el hadrón està modificada per la contracció de Lorentz, en lo que les partícules incidents són dispersades de manera instantànea i incoherent. Bjorken i Paschos varen aplicar el model de partones a la dispersió inelástica profunda d'electrons en protones. Posteriorment, en l'observació experimental de l'invariancia d'escala de Bjorken, la validació del model de quarks i la confirmació de la llibertat asintòtica en cromodinámica quàntica, es va identificar els partones en quarks i gluones. El model de partones seguix sent una aproximació útil a altes energies, i ha segut estés a atres règims en el temps.

En el model de partones, els partones es definixen respecte a una escala d'energies, en funció de la transferència de moment en la que se sondeja el hadrón. Per eixemple, un partón quark a una escala d'energia pot resultar ser una superposició d'un estat de partón quark en un estat d'un partón quark i un partón gluón a una atra escala. Per açò, el número de partones en un hadrón aumenta en la transferència de moment. A baixes energies, un barión conté tres partones (quarks) de valència i una posada dos partones (quark i antiquark) de valència. A altes energies, no obstant, s'observa una mar de partones, ademés dels partones de valència.

Funcions de distribució de partones

Archiu:Caps block 0 parton distribution functions.png

Funcions de distribució de partones CTEQ6 en l'esquema de renormalización Plantilla:Overline i Q = 2 GeV per a gluones (roig), quarks dalt (vert), avall (blau) i estrany (violeta). En l'eix horisontal es representa la fracció de moment llongitudinal x i en el vertical el producte de x per la funció de distribució f(x).

Una funció de distribució de partones (PDF per les seues sigles en anglés) es definix com la densitat de provabilitat de trobar un partón en una fracció x del moment llongitudinal en sondejar el hadrón a una escala d'energia Q². A causa de la naturalea inherentemente no-perturbativa dels partones, les funcions de distribució de partones no es poden obtindre directament en QCD perturbativa. En QCD sí es pot estudiar la variació de la densitat de partones en l'escala Q² per mig de les equacions DGLAP (Dokshitzer, Gribov, Lipatov, Altarelli i Parisi). Per les llimitacions actuals en els càlculs de QCD en el retícul, les funcions de distribució de partones s'obtenen ajustant observables a senyes experimentals.

Existixen funcions de distribució de partones disponibles de varis grups en tot lo món. Els principals conjunts de senyes sense polarisació són:

• ABM
• Archivat el 19 de giner de 2022 archivat en Wayback Machine. per S. Alekhin, J. Bluemlein i S. Moch.
• CTEQ, de la colaboració CTEQ.
• GRV/GJR, de M. Glück, P. Jiménez-Prim, E. Reya i A. Vogt
• HERA PDFs, per les colaboracions H1 i ZEUS del Deutsches Elektronen-Synchrotron (DESY) en Alemània.
• MRST/MSTW, de A. D. Martin, R. G. Roberts, W. J. Stirling, R. S. Thorne i G. Watt.
• NNPDF, de la colaboració NNPDF.

La llibreria LHAPDF proporciona un interfaç en Fortran/C++ unificada i fàcil d'usar per a tots els principals conjunts de senyes.