Anex:Cronologia de la glaciología
Aparència
Este artícul arreplega en forma de taula ordenable, una cronologia de la glaciología llistant els descobriments i fets científics a través de l'història que es relacionen en la glaciología.
-
Foto satelital del llac Vostok
Cronologia de la glaciología
[editar | editar còdic]L'autor del descobriment o alvanç teòric s'enllaça solament la primera volta que apareix, i en els demés casos simplement s'anota el seu llinage. El significat dels sombreados de color és el següent:
| DES/Dones-G (descobriments/descobriments geogràfics) |
EXP (exploració) |
TEO (alvanços teòrics) |
PUB (publicacions) |
REL (acontenyiments relacionats) |
| Any | Autor | Acontenyiment | Época | ||
|---|---|---|---|---|---|
| 10000 a. C. | Ocorre l'última era glacial. | ||||
| 1703 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Johann Heinrich Hottinger | Hottinger publica Descriptio montium glacialium Helveticorum en el que es pregunta sobre l'orige i els moviments dels «monts de gèl». | Sigle XVII |
| 1706 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] | Johann Jakob Scheuchzer (1672-1733), mege i naturaliste | Scheuchzer publica L'histoire naturelle de la Suisse [Història Natural de Suïssa], en la que estudia científicament els glaciars alpins. | |
| 1742 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Suècia|border|20px|Suècia]] | Daniel Tilas | Tilas, expert en mineria suec, realisa observacions en témpanos de gèl. | |
| 1750 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] | Mijaíl Lomonósov (1711-1765), geógrafo, escritor i polímata | Lomonósov comença l'estudi dels glaciars en Siberia. | |
| 1760 | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] | Ocorre l'estudi del glaciar Grindelwald, Suïssa. Primer en la seua categoria en Europa. | |||
| 1763 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] | Lomonósov | Lomonosov publica en rus la seua obra titulada Breu descripció de les vies marítimes en les mars nòrdiques i indicació d'un passage possible en l'oceà siberiano cap a les Índies orientals, obra en la que propon una llei general dels moviments dels gèls. | |
| 1779 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] | Horace-Bénédict de Saussure (1740-1799), naturalista i geólogo | Saussure publica Voyage dans els Alps, escala el mont Blanc en 1787 en instruments científics i medix la seua altura; impon la paraula «glaciar» en lloc de «glacière». | |
| 1783 | REL | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] | Henry Cavendish (1731-1810), físic i químic | Cavendish sintetisa la molècula de l'aigua. | |
| 1821 | TEO | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] | Ignace Venetz (1788-1859), naturalista | Venetz convenç a Jean de Charpentier (1786-1855) de que els blocs erráticos varen ser transportats durant els «climes glaciars». | Sigle XIX |
| 1840 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] | Louis Agassiz (1807-1873), glaciólogo i biogeógrafo | Agassiz repren/reprén l'estudi i publica Étude sur els glaciers (despuix de ser el primer en 1837 en propondre científicament l'existència d'una edat glaciar). També és la data en que Jules Dumont d'Urville aplega a la Terra d'Adela i James Clark Ross voreja una immensa barrera de gèl, el mar de Ross, la cordillera Antàrtica i dos volcans: el mont Erebus en activitat i el monte Terror extint. | |
| 1840 | TEO | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] | Agassiz | Agassiz crea el concepte «era de gèl». | |
| 1843 | Dones-G | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | James Clark Ross (1800-1862), militar, explorador i botànic | Ross descobrix en l'Antàrtida la capa de gèl que du el seu nom. |
| 1881 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] | François-Alphonse Forel (1841-1912), científic | Forel publica el primer Vaig rellevar systématique dones fonds glaciaires [Registre sistemàtic de fondos glaciars]. Forel va ser un pioner de l'estudi físic dels llac, i considerat el fundador de la limnología | |
| 1882 | TEO | Alemània | Albrecht Penck (1858-1945), geógrafo i geólogo | Penck propon el concepte de «serie glaciar», inicialment per al antepaís alpí septentrional, després ampliat per a la regió de glaciació escandinava. | |
| 1885 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] | Albert Heim (1849-1937), geólogo | Heim publica Handbuch der Gletscherkunde [Manual de ciència dels glaciars], el primer tractat comprensiu d'glaciología. | |
| 1888 | EXP | [[Image:Plantilla:Bandera/Noruega|border|20px|Noruega]] | Fridtjof Nansen (1861-1930), explorador, científic i diplomàtic | Nansen creua Groenlàndia. Guanyador del premi Nobel de la Pau, és considerat una de les personalitats més importants de l'història de Noruega. | |
| 1908 | EXP | Estats Units | Robert Peary (1856-1920), explorador | Peary aplega al Pol Nort. | Sigle XX |
| 1909 | PUB | Alemània | Albrecht Penck i Eduard Brückner, científics alemans | Penck i Brückner publiquen Die Alpen im Eiszeitalter, en 3 volums, un treball en el que els dos científics varen identificar les quatre edats de gèl del pleistoceno europeu (Gunz, Mindel, Riss, Würm), nomenades pels rius en les valls dels quals es varen trobar els primers indicis de cada glaciació. | |
| 1911 | EXP | [[Image:Plantilla:Bandera/Noruega|border|20px|Noruega]] | Roald Amundsen (1872-1928), explorador | Amundsen dirigix l'expedició a l'Antàrtida que per primera volta alcança el Pol Sur. | |
| REL | Estats Units | Percy Williams Bridgman (1882-1961), físic i filòsof | Bridgman descobrix tres formes distintes de gèl. Bridgman va ser guanyador del premi Nobel de Física en 1946 pel seu treball sobre la física d'altes pressions | ||
| 1914 | PUB | [[Image:Plantilla:Bandera/Sèrbia|border|20px|Sèrbia]] | Milutin Milanković (1879-1958), ingenier civil, astrònom, matemàtic i geofísico | Milanković publica "About the issue of the astronomical theory of isse ages" [Sobre el tema de la teoria astronòmica de les edats de gèl], en un model matemàtic d'un possible mecanisme còsmic per a descriure l'història climàtica i geològica de la Terra. Li duguera més de tres décades desenrollar una teoria astronòmica completa (vore: Cicles de Milanković). | |
| 1926 | EXP | Estats Units | Richard Evelyn Byrd (1888-1957), explorador, aviador i contraalmirante | Byrd junt en el tinent Floyd Bennet, sobrevolen el Pol Nort. | |
| 1929 | EXP | [[Image:Plantilla:Bandera/Suècia|border|20px|Suècia]] | Sir George Hubert Wilkins | Wilkins és el primer en sobrevolar l'Antàrtida. | |
| 1953 | EXP | [[Image:Plantilla:Bandera/Nova Zelanda|border|20px|Nova Zelanda ]] | Edmund Hillary (1919-2008), alpinista i explorador | Hillary va ser el primer que va completar en èxit una ascensió al Everest. Va alcançar el cim situat a 8848 metros el 29 de maig de 1953 acompanyat del sherpa Tenzing Norgay. | |
| 1955 | REL | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px| ]] | J.W. Glenn | Glenn establix les bases per a l'interpretació física del moviment del gèl. | |
| 1958 | EXP | Estats Units | — | El submarí nuclear nortamericà Nautilus aplega al Pol Nort. | |
| 1963 | EXP | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px| ]] | — | Primer vol sense escales que cobrix el Pol sur. | |
| ? | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | — | Els satèlits TIROS V I VI exploren el gèl polar. | |
| 1966 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | — | Ocorre la primera datació del clima de la Terra a partir de mostres de gèl subterràneu. | |
| 1970 | Dones-G | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | Es descobrix el llac subglaciar Vostok. | ||
| 1977 | EXP | [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] | — | El rompehielos nuclear rus Arktika és la primera nau de superfície en alcançar el Pol Nort. | |
| 1978 | EXP | [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] | Naomi Uemura (1941-1984), periodista, montanyenc, explorador i aventurer | Uemura és el primer home en alcançar el Pol Nort en solitari. | |
| 1982 | EXP | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] | Ranulph Fiennes (n. 1944), noble, militar i aventurer Charles Burton |
Fiennes i Burton varen ser el primer equip en alcançar els dos pols. |
| 1998 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | — | En l'Antàrtida es troben microorganismes en criopreservación. | |
| 2004 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | — | Una mostra de 3270 m de profunditat en l'Antàrtida expon 900.000 anys d'informació climàtica. | Sigle XXI |
| 2010 | DES | [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] | — | Es desprenen 260 km² del glaciar Petermann, en el noroest de Groenlàndia. |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Revista: Molt Interessant (Mèxic), número 12, pag 132-140
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Glaciar.
- Laboratori d'Glaciología del Departament de Geografia de l'Universitat de Chile i el Centre d'Estudis Científics (CECS)
- Protecció glaciars d'Argentina
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Cronología de la glaciología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.