Anar al contingut

Anex:Cronologia de la glaciología

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Este artícul arreplega en forma de taula ordenable, una cronologia de la glaciología llistant els descobriments i fets científics a través de l'història que es relacionen en la glaciología.

Cronologia de la glaciología

[editar | editar còdic]

L'autor del descobriment o alvanç teòric s'enllaça solament la primera volta que apareix, i en els demés casos simplement s'anota el seu llinage. El significat dels sombreados de color és el següent:

DES/Dones-G
(descobriments/descobriments geogràfics)
EXP
(exploració)
TEO
(alvanços teòrics)
PUB
(publicacions)
REL
(acontenyiments relacionats)
Cronologia de la glaciología
Any Autor Acontenyiment Época
10000 a. C. Ocorre l'última era glacial.
1703 PUB [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] Johann Heinrich Hottinger Hottinger publica Descriptio montium glacialium Helveticorum en el que es pregunta sobre l'orige i els moviments dels «monts de gèl». Sigle XVII
1706 PUB [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] Johann Jakob Scheuchzer (1672-1733), mege i naturaliste Scheuchzer publica L'histoire naturelle de la Suisse [Història Natural de Suïssa], en la que estudia científicament els glaciars alpins.
1742 DES [[Image:Plantilla:Bandera/Suècia|border|20px|Suècia]] Daniel Tilas Tilas, expert en mineria suec, realisa observacions en témpanos de gèl.
1750 DES [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] Mijaíl Lomonósov (1711-1765), geógrafo, escritor i polímata Lomonósov comença l'estudi dels glaciars en Siberia.
1760 [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] Ocorre l'estudi del glaciar Grindelwald, Suïssa. Primer en la seua categoria en Europa.
1763 PUB [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] Lomonósov Lomonosov publica en rus la seua obra titulada Breu descripció de les vies marítimes en les mars nòrdiques i indicació d'un passage possible en l'oceà siberiano cap a les Índies orientals, obra en la que propon una llei general dels moviments dels gèls.
1779 PUB [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] Horace-Bénédict de Saussure (1740-1799), naturalista i geólogo Saussure publica Voyage dans els Alps, escala el mont Blanc en 1787 en instruments científics i medix la seua altura; impon la paraula «glaciar» en lloc de «glacière».
1783 REL [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Henry Cavendish (1731-1810), físic i químic Cavendish sintetisa la molècula de l'aigua.
1821 TEO [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] Ignace Venetz (1788-1859), naturalista Venetz convenç a Jean de Charpentier (1786-1855) de que els blocs erráticos varen ser transportats durant els «climes glaciars». Sigle XIX
1840 PUB [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] Louis Agassiz (1807-1873), glaciólogo i biogeógrafo Agassiz repren/reprén l'estudi i publica Étude sur els glaciers (despuix de ser el primer en 1837 en propondre científicament l'existència d'una edat glaciar). També és la data en que Jules Dumont d'Urville aplega a la Terra d'Adela i James Clark Ross voreja una immensa barrera de gèl, el mar de Ross, la cordillera Antàrtica i dos volcans: el mont Erebus en activitat i el monte Terror extint.
1840 TEO [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] Agassiz Agassiz crea el concepte «era de gèl».
1843 Dones-G [[Image:Flag_of_England.svg 20px|Anglaterra]] James Clark Ross (1800-1862), militar, explorador i botànic Ross descobrix en l'Antàrtida la capa de gèl que du el seu nom.
1881 PUB [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] François-Alphonse Forel (1841-1912), científic Forel publica el primer Vaig rellevar systématique dones fonds glaciaires [Registre sistemàtic de fondos glaciars]. Forel va ser un pioner de l'estudi físic dels llac, i considerat el fundador de la limnología
1882 TEO Alemània Albrecht Penck (1858-1945), geógrafo i geólogo Penck propon el concepte de «serie glaciar», inicialment per al antepaís alpí septentrional, després ampliat per a la regió de glaciació escandinava.
1885 PUB [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] Albert Heim (1849-1937), geólogo Heim publica Handbuch der Gletscherkunde [Manual de ciència dels glaciars], el primer tractat comprensiu d'glaciología.
1888 EXP [[Image:Plantilla:Bandera/Noruega|border|20px|Noruega]] Fridtjof Nansen (1861-1930), explorador, científic i diplomàtic Nansen creua Groenlàndia. Guanyador del premi Nobel de la Pau, és considerat una de les personalitats més importants de l'història de Noruega.
1908 EXP Estats Units Robert Peary (1856-1920), explorador Peary aplega al Pol Nort. Sigle XX
1909 PUB Alemània Albrecht Penck i Eduard Brückner, científics alemans Penck i Brückner publiquen Die Alpen im Eiszeitalter, en 3 volums, un treball en el que els dos científics varen identificar les quatre edats de gèl del pleistoceno europeu (Gunz, Mindel, Riss, Würm), nomenades pels rius en les valls dels quals es varen trobar els primers indicis de cada glaciació.
1911 EXP [[Image:Plantilla:Bandera/Noruega|border|20px|Noruega]] Roald Amundsen (1872-1928), explorador Amundsen dirigix l'expedició a l'Antàrtida que per primera volta alcança el Pol Sur.
REL Estats Units Percy Williams Bridgman (1882-1961), físic i filòsof Bridgman descobrix tres formes distintes de gèl. Bridgman va ser guanyador del premi Nobel de Física en 1946 pel seu treball sobre la física d'altes pressions
1914 PUB [[Image:Plantilla:Bandera/Sèrbia|border|20px|Sèrbia]] Milutin Milanković (1879-1958), ingenier civil, astrònom, matemàtic i geofísico Milanković publica "About the issue of the astronomical theory of isse ages" [Sobre el tema de la teoria astronòmica de les edats de gèl], en un model matemàtic d'un possible mecanisme còsmic per a descriure l'història climàtica i geològica de la Terra. Li duguera més de tres décades desenrollar una teoria astronòmica completa (vore: Cicles de Milanković).
1926 EXP Estats Units Richard Evelyn Byrd (1888-1957), explorador, aviador i contraalmirante Byrd junt en el tinent Floyd Bennet, sobrevolen el Pol Nort.
1929 EXP [[Image:Plantilla:Bandera/Suècia|border|20px|Suècia]] Sir George Hubert Wilkins Wilkins és el primer en sobrevolar l'Antàrtida.
1953 EXP [[Image:Plantilla:Bandera/Nova Zelanda|border|20px|Nova Zelanda ]] Edmund Hillary (1919-2008), alpinista i explorador Hillary va ser el primer que va completar en èxit una ascensió al Everest. Va alcançar el cim situat a 8848 metros el 29 de maig de 1953 acompanyat del sherpa Tenzing Norgay.
1955 REL [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px| ]] J.W. Glenn Glenn establix les bases per a l'interpretació física del moviment del gèl.
1958 EXP Estats Units El submarí nuclear nortamericà Nautilus aplega al Pol Nort.
1963 EXP [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px| ]] Primer vol sense escales que cobrix el Pol sur.
? DES [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] Els satèlits TIROS V I VI exploren el gèl polar.
1966 DES [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] Ocorre la primera datació del clima de la Terra a partir de mostres de gèl subterràneu.
1970 Dones-G [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] Es descobrix el llac subglaciar Vostok.
1977 EXP [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] El rompehielos nuclear rus Arktika és la primera nau de superfície en alcançar el Pol Nort.
1978 EXP [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] Naomi Uemura (1941-1984), periodista, montanyenc, explorador i aventurer Uemura és el primer home en alcançar el Pol Nort en solitari.
1982 EXP [[Image:Flag_of_England.svg 20px|Anglaterra]] Ranulph Fiennes (n. 1944), noble, militar i aventurer
Charles Burton
Fiennes i Burton varen ser el primer equip en alcançar els dos pols.
1998 DES [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] En l'Antàrtida es troben microorganismes en criopreservación.
2004 DES [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] Una mostra de 3270 m de profunditat en l'Antàrtida expon 900.000 anys d'informació climàtica. Sigle XXI
2010 DES [[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]] Es desprenen 260 km² del glaciar Petermann, en el noroest de Groenlàndia.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Revista: Molt Interessant (Mèxic), número 12, pag 132-140

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]