Anex:Aus de corral originàries d'Espanya

Existix una gran varietat de races d'aus de corral originàries d'Espanya, que poden dividir-se en quatre grups diferents: gallines, ànets, ocas i pavos. De totes elles, solament vintidós estan reconegudes oficialment com a races pel Ministeri d'Agricultura d'Espanya en el Catàlec Oficial de Races de Ganado d'Espanya.^[1]

No obstant, existixen atres races originàries del país que no figuren en el catàlec, degut principalment a la seua situació o el seu número d'eixemplars. Dins d'elles s'inclouen diferents races de pavos, o decenes de races de gallines camperas, també cridades tradicionals o antigues, que són objecte d'estudi i recuperació en el XXI.

L'única raça aviar originària d'Espanya que està reconeguda com a raça de foment és el gall combatent espanyol, per lo que el restant de les races estan considerades en perill d'extinció.

Gallines

Image	Denominació	Estat	Procedència	Notes
	Abrocam Jagant	Sense reconeiximent oficial	Espanya	És el resultat del creuament de races de creiximent ràpit en races súper pesades.^[2]^[3]
	Alacantina	Reconeguda per FESACOCUR.^[4]	Comunitat Valenciana	Des de l'any 2000 una associació treballa per a la seua recuperació.^[5]
Erro al crear miniatura:	Andalusa Blava	Reconeguda oficialment^[1]	Andalusia
	Andalusa Blava Nana	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Andalusia
	Camerana	Sense reconeiximent oficial	La Rioja	En procés de recuperació des de 2012.^[6]^[7]
	Gallina Castellana Negra	Reconeguda oficialment^[1]	Castella i Lleó	Es tracta de la raça de gallines més antiga de la península ibèrica i una de les primeres d'Europa.^[8]
	Combatent Espanyol	Reconeguda oficialment^[1]	Andalusia	És l'única raça aviar espanyola classificada com a raça de foment en el Catàlec Oficial de Races de Ganado d'Espanya.^[1]
	Empordanesa	Reconeguda oficialment^[1]	Catalunya
	Espanyola carablanca	Reconeguda per FESACOCUR^[4]		Seleccionada pels britànics a partir d'eixemplars de castellana negra.^[9]
Erro al crear miniatura:	Euskal Oiloa	Reconeguda oficialment^[1]	País Vasc
Erro al crear miniatura:	Extremenya Blava	Reconeguda oficialment^[1]	Extremadura
Erro al crear miniatura:	Flor d’Ametler	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Catalunya	Gallina de porte nano.^[10]
Erro al crear miniatura:	Ibicenco	Reconeguda oficialment^[1]	Illes Balears
Erro al crear miniatura:	Indi de León	Reconeguda oficialment^[1]	Castella i Lleó
	Mallorquina	Reconeguda oficialment^[1]	Illes Balears
Erro al crear miniatura:	Menorca	Reconeguda oficialment^[1]	Illes Balears
	Menorca Nana	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Illes Balears
	Mos	Reconeguda oficialment^[1]	Galícia
	Moñuda Andalusa	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Andalusia
Erro al crear miniatura:	Murciana	Reconeguda oficialment^[1]	Regió de Múrcia
	Negra Canària^[11]	Sense reconeiximent oficial	Canàries
	Pairal	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Catalunya	Raça tradicional de gallina nana.
	Paraís	Sense reconeiximent oficial	Espanya	Creada en 1915 creuant les races Orpington, Gallina del Prat i Rhode Island.^[12]
	Pardo de León	Reconeguda oficialment^[1]	Castella i Lleó
	Pedresa càntabra	Reconeguda oficialment^[1]	Cantàbria
Erro al crear miniatura:	Penedesenca	Reconeguda oficialment^[1]	Catalunya
	Pintarazada	Sense reconeiximent oficial	Castella-la Mancha Extremadura Castella i Lleó	Recuperada a través d'eixemplars localisats en l'oest toledà, este de Càceres i sur d'Àvila, i reproduïts en Lagartera (Toledo) en 1998.^[13]Conta en la Associació de Criadors de la Gallina Pintarazada des de 2019.^[14]
	Piñeira	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Galícia	Des de 2018 l'Associació de Productors de Galiña Piñeira (Agalpi) treballa per a que siga reconeguda com a raça autòctona.^[15]
	Pita Pinta	Reconeguda oficialment^[1]	Astúries
Erro al crear miniatura:	Prat	Reconeguda oficialment^[1]	Catalunya
Erro al crear miniatura:	Serrana de Terol	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Aragó
	Sobrarbe	Reconeguda oficialment^[1]	Aragó
	Sobrarbe Nana	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Aragó
	Meridional	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Andalusia
	Meridional Nana	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Andalusia
	Tufona Andalusa	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Andalusia
	Utrerana	Reconeguda oficialment^[1]	Andalusia
Erro al crear miniatura:	Valenciana Cinc Dits	Sense reconeiximent oficial	Comunitat Valenciana	Pràcticament desapareguda en 1900, va escomençar la seua recuperació en 1989.^[16]
Erro al crear miniatura:	Valenciana de Chulilla	Reconeguda oficialment^[1]	Comunitat Valenciana

Pavos

Denominació	Estat	Procedència
Indi Mallorquí^[17]	Reconegut per FESACOCUR^[4]	Illes Balears
Indi Menorquín^[18]	Sense reconeiximent oficial	Illes Balears
Oscense^[19]	Reconegut per FESACOCUR^[4]	Aragó
Pavo de la Dehesa^[20]	Sense reconeiximent oficial	Extremadura Castella i Lleó Andalusia

Ocas

Image	Denominació	Estat	Procedència
	Andalusí	Reconeguda per FESACOCUR^[4]	Andalusia
	Empordanesa	Reconeguda oficialment^[1]	Catalunya
Erro al crear miniatura:	Euskal Antzara	Reconeguda oficialment^[1]	País Vasc

Ànets

Image	Denominació	Estat	Procedència	Notes
Erro al crear miniatura:	Annera Mallorquina^[21]	Reconegut per FESACOCUR^[4]	Illes Balears

Referències

↑ ^1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 ^1,11 ^1,12 ^1,13 ^1,14 ^1,15 ^1,16 ^1,17 ^1,18 ^1,19 ^1,20 ^1,21 ^1,22 ^1,23 d'Espanya (2019). Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació (ed.). Races de ganado del Catàlec Oficial d'Espanya, Madrit: Centre de Publicacions.
↑ «Gallina Abrocam». La Granjita de Alvarete. Consultat el 8 d'abril de 2025.
↑ «Abrocam Jagant». Avícola de Selecció. Consultat el 8 d'abril de 2025.
↑ ^4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 ^4,10 ^4,11 ^4,12 ^4,13 ^4,14 ^4,15 ^4,16 Federació Espanyola de Avicultura, Colombicultura i Cunicultura de Raça. «Llistat de races d'Aus de Corral Espanyoles». Consultat el 8 d'abril de 2025.
↑ «Gallina Alacantina». Gallineros. Consultat el 8 d'abril de 2025.
↑ «[1]». Consultat el 8 d'abril de 2025.
↑ «[2]». Consultat el 8 d'abril de 2025.
↑ «La Negra Castellana, la mare de totes les gallines». Cadena Ser. Consultat el 8 d'abril de 2025.
↑ «La Negra Castellana, la mare de totes les gallines». Cadena Ser. Consultat el 30 de giner de 2023.
↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 630. ISBN 978- 84-491-0946-1.
↑ «La gallina negra canària». La Gallina Campera Canària. Consultat el 8 d'abril de 2025.
↑ «Despuix dels orígens de la raça de Gallina Paraís». Finca Casarejo. Consultat el 8 d'abril de 2025.
↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 674. ISBN 978- 84-491-0946-1.
↑ «La meua raça autòctona: la Gallina Pintarazada». GESCAN. Consultat el 3 de febrer de 2023.
↑ «La gallina piñeira vol ser raça autòctona per a alçar el vol». La Veu de Galícia. Consultat el 8 d'abril de 2025.
↑ «Gallina valenciana 5 dits». Associació de Criadors de Races de Gallines i Colomes Autòctones Valencianes. Consultat el 11 de febrer de 2023.
↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 690-692. ISBN 978- 84-491-0946-1.
↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 688-691. ISBN 978- 84-491-0946-1.
↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 693-695. ISBN 978- 84-491-0946-1.
↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 696-698. ISBN 978- 84-491-0946-1.
↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 616-618. ISBN 978- 84-491-0946-1.

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Aves de corral originarias de España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[libroderazas-1] 1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 ^1,11 ^1,12 ^1,13 ^1,14 ^1,15 ^1,16 ^1,17 ^1,18 ^1,19 ^1,20 ^1,21 ^1,22 ^1,23 d'Espanya (2019). Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació (ed.). Races de ganado del Catàlec Oficial d'Espanya, Madrit: Centre de Publicacions.

[2] «Gallina Abrocam». La Granjita de Alvarete. Consultat el 8 d'abril de 2025.

[3] «Abrocam Jagant». Avícola de Selecció. Consultat el 8 d'abril de 2025.

[catalogoFESACOCUR-4] 4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 ^4,10 ^4,11 ^4,12 ^4,13 ^4,14 ^4,15 ^4,16 Federació Espanyola de Avicultura, Colombicultura i Cunicultura de Raça. «Llistat de races d'Aus de Corral Espanyoles». Consultat el 8 d'abril de 2025.

[5] «Gallina Alacantina». Gallineros. Consultat el 8 d'abril de 2025.

[6] «[1]». Consultat el 8 d'abril de 2025.

[7] «[2]». Consultat el 8 d'abril de 2025.

[8] «La Negra Castellana, la mare de totes les gallines». Cadena Ser. Consultat el 8 d'abril de 2025.

[”cadenasermadre”-9] «La Negra Castellana, la mare de totes les gallines». Cadena Ser. Consultat el 30 de giner de 2023.

[10] (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 630. ISBN 978- 84-491-0946-1.

[11] «La gallina negra canària». La Gallina Campera Canària. Consultat el 8 d'abril de 2025.

[12] «Despuix dels orígens de la raça de Gallina Paraís». Finca Casarejo. Consultat el 8 d'abril de 2025.

[13] (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 674. ISBN 978- 84-491-0946-1.

[”gescan”-14] «La meua raça autòctona: la Gallina Pintarazada». GESCAN. Consultat el 3 de febrer de 2023.

[piñeira-15] «La gallina piñeira vol ser raça autòctona per a alçar el vol». La Veu de Galícia. Consultat el 8 d'abril de 2025.

[16] «Gallina valenciana 5 dits». Associació de Criadors de Races de Gallines i Colomes Autòctones Valencianes. Consultat el 11 de febrer de 2023.

[17] (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 690-692. ISBN 978- 84-491-0946-1.

[18] (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 688-691. ISBN 978- 84-491-0946-1.

[19] (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 693-695. ISBN 978- 84-491-0946-1.

[20] (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 696-698. ISBN 978- 84-491-0946-1.

[21] (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 616-618. ISBN 978- 84-491-0946-1.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]