Anex:Aus de corral originàries d'Espanya
Existix una gran varietat de races d'aus de corral originàries d'Espanya, que poden dividir-se en quatre grups diferents: gallines, ànets, ocas i pavos. De totes elles, solament vintidós estan reconegudes oficialment com a races pel Ministeri d'Agricultura d'Espanya en el Catàlec Oficial de Races de Ganado d'Espanya.[1]
No obstant, existixen atres races originàries del país que no figuren en el catàlec, degut principalment a la seua situació o el seu número d'eixemplars. Dins d'elles s'inclouen diferents races de pavos, o decenes de races de gallines camperas, també cridades tradicionals o antigues, que són objecte d'estudi i recuperació en el XXI.
L'única raça aviar originària d'Espanya que està reconeguda com a raça de foment és el gall combatent espanyol, per lo que el restant de les races estan considerades en perill d'extinció.
Gallines
| Image | Denominació | Estat | Procedència | Notes |
|---|---|---|---|---|
| És el resultat del creuament de races de creiximent ràpit en races súper pesades.[2][3] | ||||
| Des de l'any 2000 una associació treballa per a la seua recuperació.[5] | ||||
| Erro al crear miniatura: | ||||
| En procés de recuperació des de 2012.[6][7] | ||||
| Es tracta de la raça de gallines més antiga de la península ibèrica i una de les primeres d'Europa.[8] | ||||
| És l'única raça aviar espanyola classificada com a raça de foment en el Catàlec Oficial de Races de Ganado d'Espanya.[1] | ||||
| Seleccionada pels britànics a partir d'eixemplars de castellana negra.[9] | ||||
| Erro al crear miniatura: | ||||
| Erro al crear miniatura: | ||||
| Erro al crear miniatura: | Gallina de porte nano.[10] | |||
| Erro al crear miniatura: | ||||
| Erro al crear miniatura: | ||||
| Erro al crear miniatura: | ||||
| Erro al crear miniatura: | ||||
| Raça tradicional de gallina nana. | ||||
| Creada en 1915 creuant les races Orpington, Gallina del Prat i Rhode Island.[12] | ||||
| Erro al crear miniatura: | ||||
| Recuperada a través d'eixemplars localisats en l'oest toledà, este de Càceres i sur d'Àvila, i reproduïts en Lagartera (Toledo) en 1998.[13]Conta en la Associació de Criadors de la Gallina Pintarazada des de 2019.[14] | ||||
| Des de 2018 l'Associació de Productors de Galiña Piñeira (Agalpi) treballa per a que siga reconeguda com a raça autòctona.[15] | ||||
| Erro al crear miniatura: | ||||
| Erro al crear miniatura: | ||||
| Erro al crear miniatura: | Pràcticament desapareguda en 1900, va escomençar la seua recuperació en 1989.[16] | |||
| Erro al crear miniatura: |
Pavos
| Image | Denominació | Estat | Procedència | Notes |
|---|---|---|---|---|
Ocas
| Image | Denominació | Estat | Procedència | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Erro al crear miniatura: |
Ànets
| Image | Denominació | Estat | Procedència | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Erro al crear miniatura: |
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 d'Espanya (2019). Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació (ed.). Races de ganado del Catàlec Oficial d'Espanya, Madrit: Centre de Publicacions.
- ↑ «Gallina Abrocam». La Granjita de Alvarete. Consultat el 8 d'abril de 2025.
- ↑ «Abrocam Jagant». Avícola de Selecció. Consultat el 8 d'abril de 2025.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 Federació Espanyola de Avicultura, Colombicultura i Cunicultura de Raça. «Llistat de races d'Aus de Corral Espanyoles». Consultat el 8 d'abril de 2025.
- ↑ «Gallina Alacantina». Gallineros. Consultat el 8 d'abril de 2025.
- ↑ «[1]». Consultat el 8 d'abril de 2025.
- ↑ «[2]». Consultat el 8 d'abril de 2025.
- ↑ «La Negra Castellana, la mare de totes les gallines». Cadena Ser. Consultat el 8 d'abril de 2025.
- ↑ «La Negra Castellana, la mare de totes les gallines». Cadena Ser. Consultat el 30 de giner de 2023.
- ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 630. ISBN 978- 84-491-0946-1.
- ↑ «La gallina negra canària». La Gallina Campera Canària. Consultat el 8 d'abril de 2025.
- ↑ «Despuix dels orígens de la raça de Gallina Paraís». Finca Casarejo. Consultat el 8 d'abril de 2025.
- ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 674. ISBN 978- 84-491-0946-1.
- ↑ «La meua raça autòctona: la Gallina Pintarazada». GESCAN. Consultat el 3 de febrer de 2023.
- ↑ «La gallina piñeira vol ser raça autòctona per a alçar el vol». La Veu de Galícia. Consultat el 8 d'abril de 2025.
- ↑ «Gallina valenciana 5 dits». Associació de Criadors de Races de Gallines i Colomes Autòctones Valencianes. Consultat el 11 de febrer de 2023.
- ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 690-692. ISBN 978- 84-491-0946-1.
- ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 688-691. ISBN 978- 84-491-0946-1.
- ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 693-695. ISBN 978- 84-491-0946-1.
- ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 696-698. ISBN 978- 84-491-0946-1.
- ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 616-618. ISBN 978- 84-491-0946-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Aves de corral originarias de España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.