Anar al contingut

Anex:Aus de corral originàries d'Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Existix una gran varietat de races d'aus de corral originàries d'Espanya, que poden dividir-se en quatre grups diferents: gallines, ànets, ocas i pavos. De totes elles, solament vintidós estan reconegudes oficialment com a races pel Ministeri d'Agricultura d'Espanya en el Catàlec Oficial de Races de Ganado d'Espanya.[1]

No obstant, existixen atres races originàries del país que no figuren en el catàlec, degut principalment a la seua situació o el seu número d'eixemplars. Dins d'elles s'inclouen diferents races de pavos, o decenes de races de gallines camperas, també cridades tradicionals o antigues, que són objecte d'estudi i recuperació en el XXI.

L'única raça aviar originària d'Espanya que està reconeguda com a raça de foment és el gall combatent espanyol, per lo que el restant de les races estan considerades en perill d'extinció.

Gallines

Image Denominació Estat Procedència Notes
Abrocam Jagant
Sense reconeiximent oficial
Espanya Espanya
És el resultat del creuament de races de creiximent ràpit en races súper pesades.[2][3]
Alacantina
Reconeguda per FESACOCUR.[4]
Comunitat Valenciana
Des de l'any 2000 una associació treballa per a la seua recuperació.[5]
Erro al crear miniatura:
Andalusa Blava
Reconeguda oficialment[1]
Andalusia
Andalusa Blava Nana
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Andalusia
Camerana
Sense reconeiximent oficial
La Rioja
En procés de recuperació des de 2012.[6][7]
Gallina Castellana Negra
Reconeguda oficialment[1]
Castella i Lleó
Es tracta de la raça de gallines més antiga de la península ibèrica i una de les primeres d'Europa.[8]
Combatent Espanyol
Reconeguda oficialment[1]
Andalusia
És l'única raça aviar espanyola classificada com a raça de foment en el Catàlec Oficial de Races de Ganado d'Espanya.[1]
Empordanesa
Reconeguda oficialment[1]
Catalunya
Espanyola carablanca
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Seleccionada pels britànics a partir d'eixemplars de castellana negra.[9]
Erro al crear miniatura:
Euskal Oiloa
Reconeguda oficialment[1]
País Vasc
Erro al crear miniatura:
Extremenya Blava
Reconeguda oficialment[1]
Extremadura
Erro al crear miniatura:
Flor d’Ametler
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Catalunya
Gallina de porte nano.[10]
Erro al crear miniatura:
Ibicenco
Reconeguda oficialment[1]
Illes Balears
Erro al crear miniatura:
Indi de León
Reconeguda oficialment[1]
Castella i Lleó
Mallorquina
Reconeguda oficialment[1]
Illes Balears
Erro al crear miniatura:
Menorca
Reconeguda oficialment[1]
Illes Balears
Menorca Nana
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Illes Balears
Mos
Reconeguda oficialment[1]
Galícia
Moñuda Andalusa
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Andalusia
Erro al crear miniatura:
Murciana
Reconeguda oficialment[1]
Regió de Múrcia
Negra Canària[11]
Sense reconeiximent oficial
Canàries
Pairal
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Catalunya
Raça tradicional de gallina nana.
Paraís
Sense reconeiximent oficial
Espanya Espanya
Creada en 1915 creuant les races Orpington, Gallina del Prat i Rhode Island.[12]
Pardo de León
Reconeguda oficialment[1]
Castella i Lleó
Pedresa càntabra
Reconeguda oficialment[1]
Cantàbria
Erro al crear miniatura:
Penedesenca
Reconeguda oficialment[1]
Catalunya
Pintarazada
Sense reconeiximent oficial
Castella-la Mancha
Extremadura
Castella i Lleó
Recuperada a través d'eixemplars localisats en l'oest toledà, este de Càceres i sur d'Àvila, i reproduïts en Lagartera (Toledo) en 1998.[13]Conta en la Associació de Criadors de la Gallina Pintarazada des de 2019.[14]
Piñeira
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Galícia
Des de 2018 l'Associació de Productors de Galiña Piñeira (Agalpi) treballa per a que siga reconeguda com a raça autòctona.[15]
Pita Pinta
Reconeguda oficialment[1]
Astúries
Erro al crear miniatura:
Prat
Reconeguda oficialment[1]
Catalunya
Erro al crear miniatura:
Serrana de Terol
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Aragó
Sobrarbe
Reconeguda oficialment[1]
Aragó
Sobrarbe Nana
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Aragó
Meridional
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Andalusia
Meridional Nana
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Andalusia
Tufona Andalusa
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Andalusia
Utrerana
Reconeguda oficialment[1]
Andalusia
Erro al crear miniatura:
Valenciana Cinc Dits
Sense reconeiximent oficial
Comunitat Valenciana
Pràcticament desapareguda en 1900, va escomençar la seua recuperació en 1989.[16]
Erro al crear miniatura:
Valenciana de Chulilla
Reconeguda oficialment[1]
Comunitat Valenciana

Pavos

Image Denominació Estat Procedència Notes
Indi Mallorquí[17]
Reconegut per FESACOCUR[4]
Illes Balears
Indi Menorquín[18]
Sense reconeiximent oficial
Illes Balears
Oscense[19]
Reconegut per FESACOCUR[4]
Aragó
Pavo de la Dehesa[20]
Sense reconeiximent oficial
Extremadura
Castella i Lleó
Andalusia

Ocas

Image Denominació Estat Procedència Notes
Andalusí
Reconeguda per FESACOCUR[4]
Andalusia
Empordanesa
Reconeguda oficialment[1]
Catalunya
Erro al crear miniatura:
Euskal Antzara
Reconeguda oficialment[1]
País Vasc

Ànets

Image Denominació Estat Procedència Notes
Erro al crear miniatura:
Annera Mallorquina[21]
Reconegut per FESACOCUR[4]
Illes Balears

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 d'Espanya (2019). Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació (ed.). Races de ganado del Catàlec Oficial d'Espanya, Madrit: Centre de Publicacions.
  2. ↑ «Gallina Abrocam». La Granjita de Alvarete. Consultat el 8 d'abril de 2025.
  3. ↑ «Abrocam Jagant». Avícola de Selecció. Consultat el 8 d'abril de 2025.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 Federació Espanyola de Avicultura, Colombicultura i Cunicultura de Raça. «Llistat de races d'Aus de Corral Espanyoles». Consultat el 8 d'abril de 2025.
  5. ↑ «Gallina Alacantina». Gallineros. Consultat el 8 d'abril de 2025.
  6. ↑ «[1]». Consultat el 8 d'abril de 2025.
  7. ↑ «[2]». Consultat el 8 d'abril de 2025.
  8. ↑ «La Negra Castellana, la mare de totes les gallines». Cadena Ser. Consultat el 8 d'abril de 2025.
  9. ↑ «La Negra Castellana, la mare de totes les gallines». Cadena Ser. Consultat el 30 de giner de 2023.
  10. ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 630. ISBN 978- 84-491-0946-1.
  11. ↑ «La gallina negra canària». La Gallina Campera Canària. Consultat el 8 d'abril de 2025.
  12. ↑ «Despuix dels orígens de la raça de Gallina Paraís». Finca Casarejo. Consultat el 8 d'abril de 2025.
  13. ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 674. ISBN 978- 84-491-0946-1.
  14. ↑ «La meua raça autòctona: la Gallina Pintarazada». GESCAN. Consultat el 3 de febrer de 2023.
  15. ↑ «La gallina piñeira vol ser raça autòctona per a alçar el vol». La Veu de Galícia. Consultat el 8 d'abril de 2025.
  16. ↑ «Gallina valenciana 5 dits». Associació de Criadors de Races de Gallines i Colomes Autòctones Valencianes. Consultat el 11 de febrer de 2023.
  17. ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 690-692. ISBN 978- 84-491-0946-1.
  18. ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 688-691. ISBN 978- 84-491-0946-1.
  19. ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 693-695. ISBN 978- 84-491-0946-1.
  20. ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 696-698. ISBN 978- 84-491-0946-1.
  21. ↑ (In memoriam), Fernando Orozco Piñán (2009). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (ed.). Guia de camp de les races autòctones espanyoles, Madrit: Secretaria General Tècnica, pp. 616-618. ISBN 978- 84-491-0946-1.