Anemonia viridis

Anemonia viridis és una espècie de cnidario antozoo de la família Actiniidae. En Espanya rep el nom de anémona de mar comuna (com a l'espècie Anemonia sulcata); en Andalusia la criden ortiguilla o ortiga de mar.

És una anémona de mar comuna en les costes europees, tant atlàntiques, com a mediterrànees. En Espanya són cultivades per a consum humà.

Hi ha disparitat entre autors taxonòmics sobre si es tracta de la mateixa espècie que Anemonia sulcata, o abdós són subespècies diferents.

Morfologia

El seu cos és cilíndric. El seu extrem basal és un disc pla que funciona com a peu, el disc pedal, que li permet desplaçar-se, i el seu extrem apical és el disc oral, el qual té la boca en el centre, i entorn tentàculs composts de cnidocitos, cèlules urticantes proveïdes de neurotoxinas paralisants en resposta al contacte. L'anémona utilisa este mecanisme per a evadir enemics o permetre-li ingerir assuts més fàcilment cap a la cavitat gastrovascular.

Esta espècie presenta dos varietats: una d'estes és de color marró clar, i l'atra presenta una coloració verda clar, en les puntes dels tentàculs color púrpura i les seues bases color roig. La columna és plana, en discretes barrugues en la vora del parapete, i alcança una mija de 8 cm d'alta. Existixen opinions que sugerixen que la varietat marró és una espècie distinta, pero no està confirmat.

Els tentàculs són retràctils dins de la seua columna, encara que rarament ho estan, llevat quan queden a l'aire en marees baixes, omplint la columna d'aigua marina fins que la mar torna a cobrir-la. Conta en uns 200 llarcs tentàculs, que poden alcançar els 20 cm de llarc.

Hàbitat i comportament

És una espècie de zones llitorals, que preferix àrees expostes a corrents i solejades. Freqüentment en zones intermareals i en piscines. Es troba en roques i clavills, aixina com ancorada a kelp o algues com Zostera marina.

El seu ranc de profunditat és entre 0 i 20 m, encara que rarament per baix de 12 m. No obstant, es reporten localisacions fins a 27 m de profunditat, i a temperatures entre 11.63 i 12.34 °C.

Manté relacions mutualistes en el carranc arrapa Inachus phalangium, i en el gobio Gobius bucchichi, que són immunes als nematocistos de l'anémona, trobant protecció front a predadores entre els seus tentàculs, i netejant-la, a canvi, de detritus i paràsits.

Distribució geogràfica

Es distribuïxen en aigües del Atlàntic noreste, des de Noruega fins a l'estret de Gibraltar i la mar Mediterrànea. Sent comú en el Regne Unit, França, Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia, i, provablement la costa atlàntica norteafricano.

Alimentació

Com la majoria de les anémones marines, posseïx algues simbiontes, cridades zooxantelas. Les algues realisen la fotosíntesis produint oxigen i sucres, que són aprofitats per les anémonas, i s'alimenten dels catabolitos de l'anémona (especialment fòsfor i nitrogen). No obstant, les anémones s'alimenten tant dels productes que generen estes algues, entre un 75 i un 90 %, com dels assuts de plàncton o peixos, que capturen en els seus tentàculs. És una espècie predadora carnívora, que s'alimenta de peixos menuts, crustacis i moluscs. També s'alimenta de fitoplàncton i zooplancton.

També capturen matèria orgànica dissolta de l'aigua, com a aminoàcits i glucosa, a través de cèlules ectodermals dels tentàculs.

Reproducció

A. viridis es reproduïx tant asexualmente, per fissió llongitudinal, en la que l'animal es dividix per la mitat de la seua boca formant dos clons; o utilisant glándulas sexuals. La forma de reproducció més usual és la fissió llongitudinal, que comença pel disc basal, fins que l'animal es dividix lliteralment en dos parts. El procés complet de divisió dura entre 5 minuts i 2 hores. Despuix de la divisió, cada animal conta en un incomplet anell de tentàculs i una boca no centrada, que aniran completant i centrant, respectivament, en el pas dels dies.

Les gònades de A. viridis ocupen entre el 6 i el 12% de la massa total de l'animal. En la reproducció sexual són hermafroditas, ovípars, i de fertilisació externa. Lo que significa que l'esperma i els ous, entre 11 i 100, són produïts separadament, i expulsats i fertilizados fora del cos de la mare. El procés de fertilisació es completa en unes 3.30 hores. Les larves resultants es dispersen entre 1 i 10 km, i deambulen per la columna d'aigua entre 2 i 10 dies, fins que s'assenten en el substrat i es transformen a la forma pòlip.

Tenen una esperança de vida entre 20 i 100 anys.

Manteniment

Es deu dotar al tanc de roques a on es puga fixar. L'allumenament deurà ser intensa. L'aquari deurà contar en, a lo manco, 9 mesos de maduració i, a banda d'aditar oligoelementos, es recomana l'adició de yodo.

El seu manteniment en aquari requerix que se li oferixca aliment cada dos o tres dies, en forma de clòchines hervir, trossos de gamba o lluç en trossos fins. En casos d'animals que es mostren retrets permanentment, i que nos facen supondre que no han segut alimentats, es deu forçar l'introducció de l'aliment, en esment de no danyar a l'animal.

Són espècies territorials que competixen feroçment per la seua zona de caça inclús en congèneres. Esta senya es deurà tindre molt en conte a l'hora del seu manteniment en aquari, sobretot en aquells densament poblats en corals, als que no dubtarà en atacar.

Galeria d'imàgens

• Erro al crear miniatura:
  Vista de A. viridis baix llum actínica mostrant el seu disc pedal.
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura: