Zostera marina

Zostera marina

Zostera marina és una espècie de planta aquàtica pertanyent a la família Zosteraceae.

Descripció

És una herba que alcança un tamany de fins a 150 cm de llongitut, enraizante en els nucs. En rizoma de 2,3-4 mm de diàmetro en braquiblastos en els nucs i macroblastos en posició terminal; nucs en 1-2 fascículos de raïls. Braquiblastos en l'aixella d'un full del rizoma, en 3-8 fulls; macroblastos floríferos fins a de 150 cm, aplanados, molt ramificats, en numerosos prófilos, fulles i inflorescèncias; prófilos tubulars, membranáceos, translúcidos, sense llim, molt més chicotets que els fulls. Fulls de 25-75(120) cm; baïna 60-140 mm, alguna cosa més ampla que el llim, de màrgens soldats, ± membranácea, sense aurícules o en dos chicotetes aurícules fins a de 1 mm i agudes en l'àpiç; lígula fins a de 0,5 mm d'esgambi, recta, coriácea; llim 42-70(120) x (3)4-8(10) mm, linear, generalment redonejat en l'àpiç, rara volta truncat o alguna cosa emarginado, sancer, pla, en (3)4-6(11) nervis paralels interconectados per nervis secundaris travessers, el central prolongat fins a l'àpiç, els laterals anastomosados per baix de l'àpiç. Inflorescència pedunculadas; pedúncul pla, coalescente en el brot en la mitat inferior o casi fins a l'àpiç. Espata semblant als fulls pero de màrgens lliures casi fins a la base; baïna 40-60 mm, biauriculada en l'àpiç; aurícules 1,8 x 2 mm, redonejades en l'àpiç; llim 50-200 mm, més estret que els fulls vegetatius. Espádice 40-50 x 3-3,2 mm, pla, obtús en l'àpiç, agut en la base, en 9-15(20) flors. Flores hermafroditas, sense retináculo. Anteres 4-5,5 x 0,6-1 mm, fusiformes. Ovari 2-4 mm, ± cònic; estil 1,5-2,5 mm; braços estigmàtics 1-2,5 mm. Aquenio 2,5-4 x 2-3 mm, elipsoideo o ovoideo. Llavors 3-3,8 x 2-2,9 mm, elipsoideas o ovoideas, en 16-25 costelles llongitudinals, osbcuras.

Distribució i hàbitat

Es troba en estuaris, marismas i fondos marins fins a de 20 m de profunditat. En l'Hemisferi Nort, entre 36° i 60° latitut nort; en Europa viu des del sur d'Espanya fins al círcul Polar Àrtic i en el Nort d'Àfrica solament en Argèlia. En la península ibèrica és molt freqüent en les costes del Mar Cantàbrica i Oceà Atlàntic i més rara en el Mediterràneu.