Anar al contingut

Anandamida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'anandamida (ANA; del sànscrit ananda ‘alegria, dita, delectació’ i amida) o N-araquidonoiletanolamida (AEA) és un compost químic orgànic que forma part d'una mateixa classe de mediadors lipídicos d'acció prevalentemente holócrina i parácrina colectivament coneguts com endocanabinoides.[1] Els composts psicoactivos presents en la cànnabis, cridats cannabinoides, imiten els efectes del neurotransmissor de anandamida.

La anandamida va ser aïllada i descoberta pel químic chec Lumir Ondřej Hanuš i el farmacèutic nortamericà William Anthony Devane en el laboratori de Raphael Mechoulam en l'Universitat de Jerusalem en 1992.

la fòrmula química de la anandamida és: C22H37NO2.

la massa molar és 347,53 g/mol

el número CAS: 94421–68–8

Eficàcia

Estructura química de la Anandamida

Els efectes de la anandamida poden desenrollar-se en el sistema nerviós central o en parts del sistema nerviós perifèric en diverses regions del cos. No obstant, tals efectes diferents són mediats principalment pels receptors de cannabinoides del tipo CB1 en el sistema nerviós central i els receptors del tipo CB2 en el sistema nerviós perifèric.[2]

Els receptors de cannabinoides formen part d'una àmplia i coneguda família de receptors denominats receptors acoplats a proteïnes G (o – en la seua sigla en anglés–: GPCRs), els quals en el cas de la anandamida posseïxen un patró distintiu en la membrana celular; el sistema del receptor CB1 és un dels més numerosos de quants s'acoplen a les proteïnes G en tot el sistema nerviós.

Els estudis de la conducta humana demostren que la anandamida desenvuelve una activitat important en la concreció de la memòria i en sensacions tals com la del fam, els patrons de somi i el consol del dolor (la qual cosa està implicant al circuit de recompensa).

Els estudis semblen demostrar clarament un rol important de la anandamida per a l'implantació de l'embrió humà, durant els seus primers estadis en forma de blastocito, en l'úter. Per tant, en tindre una activitat substitutiva o suplantadora atres cannabinoides tals com el Δ2-THC poden interferir negativament en la fertilitat durant les primeres etapes de la preñez humana.

És més, es considera que la anandamida és un lligant per als receptors de vanilloinoides els quals estan implicats en la transducció de les senyals agudes del dolor (especialment el inflamatorio) activant el receptor la lipoproteína kinasa (- depenent).

Síntesis endògena

El cos humà sintetisa anandamida a partir de la N–araquidonoil fosfatiletanolamina la qual, per la seua banda, es produïx adequadament per la síntesis de l'àcit araquidónico a partir del fosfolípit fosfatidilcolina (PC) el qual és una amina lliure del fosfatiletanolamina (PE). La anandamina endògena es manté en alts pero breus nivells per l'acció de l'enzima FAAH (sigles en anglés de: "Fatty acid amide hydrolose"), la qual interromp les disminució de nivell d'àcit araquídico i de l'etanolamina (o aminoetanol).


Referències

  1. ↑ (2007-01-25) Wall i Melzack Tractat del Dolor, Elsevier, pp. 46–. ISBN 978-84-8174-949-6.
  2. ↑ «Interacció dels receptors CB1 i CB2 en el sistema endocannabinoide».Consultat el 11 d'Octubre de 2021.