Anagyris foetida

Archiu:4150-Anagyris foetida-Gargano-5.06.JPG

Anagyris foetida (Anagyris foetida)

Anagyris foetida és una espècie de planta medicinal pertanyent a la família de les fabáceas. És un arbust o arbre de porte chicotet caducifolio, tòxic, en altura maxima de 4 m (encara que normalment no passa dels 2 m). Es tracta d'una espècie relíctica de la flora subtropical del periodo terciario.

Archiu:Anagyris foetida063.JPG

Detalle de la flor

Descripció

Presenta fulls trifoliadas, que desprenen una olor que pot resultar desagradable, pero no tan fétido com se sol afirmar. Esta planta presenta la peculiaritat de ser una caducifolia d'estiu: pert els fulls al principi de l'estació seca i li tornen a brotar en les primeres pluges d'autumne. Es tracta d'una adaptació als secs estius mediterràneus.

Les flors són d'un color groc verdoso, en l'estandart molt més talle que els atres pétals. Les llegums semblen chicotetes garrofas de color vert. Florix en hivern i principis de primavera (febrer-març). Una atra traça distintiva d'esta espècie és que es tracta de l'única planta de polinisació ornitófila documentada en Europa: alguns paseriformes com les currucas (Sylvia atricapilla i Sylvia melanocephala) o el mosquitero comú (Phylloscopus collybita) visiten els seus florés en busca de néctar i transferint eficaçment, al mateix temps, el polen.

Distribució i hàbitat

Es tracta d'una planta de distribució mediterrànea, que habita sobretot en xaraés, vores de camins i atres llocs parcialment antropizados.

És possible que la seua irregular distribució es dega a que una part de les poblacions selvades siguen producte del cultiu, en temps passats, d'esta planta.

Propietats

Medicinals

Esta planta conté els alcaloides anagirina, en propietats eméticas, i citisina, que actua com a depressor respiratori (administrat en dosis suficientment elevades, produïx la mort). Ha segut utilisat en medicina popular com emético i antiasmático, pero la seua elevada toxicitat fa totalment desaconsejable la seua utilisació com a remei caser.

Indicacions: La mata és purgante, vermífugo. La llavor és laxante i emética.

Atres usos

Durant la Edat Mija esta planta s'utilisava per a enverinar les puntes de les fleches que es disparaven en els arcs o les ballestas.

Taxonomia

Anagyris foetida va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 374. 1753.

Etimologia

Anagyris: nom genèric que deriva del grec (onógyros), latinissat anagyris en Dioscórides i Plinio el Vell, segons sembla, referint-se al hediondo o altramuz hediondo (Anagyris foetida L.).

foetida: epítet llatío que significa "fétida, d'olor desagradable".

sinonímia

• Anagyris neapolitana Tingues. [1831, Syll. Fl. Neap. : 198]
• Anagyris foetida subsp. neapolitana (Tingues.) Arcang.

Noms comuns

• Castellà: algarrobo del diable, altramuz, altramuz del diable, altramuz fétido, altramuz hediondo, altramuz selvat, anagíride, anagiris, arbre hediondo, chocho del diable, cocho del diable, collar de bruixa, collar de bruixes, collar de pastors, collar dorat, contera, contera pudenta, erfa, garrofero del diable, hediondo, hediondo d'Europa, hediondo del diable, jediondo, jeyondero, leño hediondo, mongetera broda, yerba de l'embarassat.

Enllaços externs

• http://www.solociencia.com/noticias/0509/21115842.htm [1] archivat en Wayback Machine.
• ^{[enllaç trencat]}