Anar al contingut

Amorphophallus paeoniifolius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
creïlla de Telinga (Amorphophallus paeoniifolius)

La creïlla de Telinga[1] (Amorphophallus paeoniifolius) és una espècie de planta herbàcea pertanyent a la família de les aràcees.




Descripció

És una herba perenne que produïx una sola inflorescència, seguit per un full solitari. Despuix de la temporada de creiximent, esta mor de nou a un orgue d'almagasenament subterràneu (tubèrcul). El tubèrcul és de color marró obscur, aplanado, en forma de globo, de fins a 50 × 30 cm en cicatrius profundes prominents. Pesa fins a uns 15 kg.

Fulls: Per lo general, una (a voltes dos) per tubèrcul. Pecíol (talle del full) de fins a 2 m d'altura i 20 cm de diàmetro en superfície rugosa, barrugosa. Color pàlit a vert obscur o negrenc verdenc en taques pàlides i numerosos chicotets punts obscurs. Llim de fins a 3 m de diàmetro i profundament dividit en segments. Foliols de fins a 35 × 12 cm.

Espádice de fins a 70 cm de llarc. La porció més inferior de la espádice és de sexe femení i es cobrix en pistils (partixes femella). Cada pistil consta d'un ovari de color vert pàlit o marró en un brot marró (estil) i dos o tres lòbuls cap groc (estigma). La següent zona floral és masculina i conté estams grocs ben replets. La punta de la espádice és un apèndix, marró obscur bulboso, redonejat i profundament arrugat.

l'espata (bràctea que rodeja el espádice): en forma de campana, més ample que llarc, de fins a 45 × 60 cm, color vert pàlit a marró obscur en taques pàlides en exterior. Té obertura cap a l'exterior per a formar una estructura volant, lluent marró, semblant a un collar al voltant de l'espádice. La part basal de l'interior pàlit vert-groc.

Frutes: Al voltant de 2 × 1 cm, de color roig lluent quan està madura. Fructifica en un pedúncul (talle) 20-100 cm de llarc. La flor (espádice) emet una olor que recorda a carn podrida, que atrau als polinisadors, com les mosques i els escarabats carroñeros.[2]

Distribució

Amorphophallus paeoniifolius es considera nativa del sur de China (incloent Taiwan), Bangladés, Índia, Sri Lanka, Laos, Birmània, Tailàndia, Vietnam, Borneo, Illa de Java, Malàsia, Filipines, Célebes, Sumatra, Nova Guinea, el nort d'Austràlia, Fiji i Samoa. Es considera naturalisada en Madagascar i les Seychelles.

Hàbitat

Es troba en els boscs secundaris o zones molt pertorbades, a una altitut de 800 m sobre el nivell de l'mar.

Amorphophallus paeoniifolius ha estat en el cultiu en Àsia tropical durant sigles. Ha segut àmpliament transportada fàcilment pels sers humans i s'ha escapat des del cultiu fins que s'ha naturalizado, de manera que la seua distribució natural no és clara.

Propietats

Amorphophallus paeoniifolius és àmpliament cultivada per les seues tubèrculs comestibles, que són una font important d'hidrats de carbono en l'Índia i Indonèsia, i una collita secundària valorada en Àsia tropical. Es pot trobar a la venda en els mercats internacionals d'aliments.

També s'utilisa àmpliament com forraje.

Amorphophallus paeoniifolius té propietats medicinals i s'utilisa en moltes preparacions ayurvédicas (tradicional hindú). Els tubèrculs es considera que tenen propietats com analgésico, antiinflamatorio, anti-flatulència, digestiu, afrodisíac, rejuvenecimiento i propietats tòniques.

S'utilisen tradicionalment en el tractament d'una àmplia gama de condicions, incloent cucs paràsits, inflamació, tós, flatulència, estrenyiment, hemorroides, anèmia i fatiga.

Taxonomia

Amorphophallus paeoniifolius va ser descrita per (Dennst.) Nicolson i publicat en Taxon 26(2/3): 338. 1977.[3]

Etimologia

Amorphophallus: nom genèric que deriva de les paraules gregues: amorphos i phallos, que significa pene deforme.

paeoniifolius: epítet llatí que significa "en els mateixos fulls que Paeonia".

Sinonímia
  • Amorphophallus campanulatus Decne.
  • Amorphophallus campanulatus var. blumei Prain
  • Amorphophallus campanulatus f. darnleyensis F.M.Bailey
  • Amorphophallus chatty Andrews
  • Amorphophallus decurrens (Blanco) Kunth
  • Amorphophallus dixenii K.Larsen & S.S.Larsen
  • Amorphophallus dubius Blume
  • Amorphophallus giganteus Blume
  • Amorphophallus gigantiflorus Hayata
  • Amorphophallus malaccensis Ridl.
  • Amorphophallus microappendiculatus Engl.
  • Amorphophallus paeoniifolius var. campanulatus (Decne.) Sivad.
  • Amorphophallus rex Prain
  • Amorphophallus rex Prain ex Hook. f.
  • Amorphophallus sativus Blume
  • Amorphophallus virosus N.I.Br.
  • Arum campanulatum Roxb.
  • Arum decurrens Blanco
  • Arum phalliferum Oken
  • Arum rumphii Gaudich.
  • Arum rumphii Oken
  • Candarum hookeri Schott
  • Candarum roxburghii Schott
  • Candarum rumphii Schott
  • Conophallus giganteus Schott ex Miq.
  • Conophallus sativus (Blume) Schott
  • Dracontium paeoniifolium Dennst.
  • Dracontium polyphyllum Dennst.
  • Dracontium polyphyllum G.Forst.
  • Hydrosme gigantiflora (Hayata) S.S.Ying
  • Kunda verrucosa Raf.
  • Plesmonium nobile Schott
  • Pythion campanulatum Mart.[4][5]

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ En Plants-fungi [1] archivat en Wayback Machine.
  3. ↑ «Amorphophallus paeoniifolius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 d'agost de 2013.
  4. ↑ Amorphophallus paeoniifolius en PlantList
  5. ↑ «Amorphophallus paeoniifolius». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 22 d'agost de 2013.