Amistat (película)

Amistat és una película nortamericana dirigida per Steven Spielberg i estrenada en 1997, basada en l'història real d'un grup d'esclaus africans amotinats en el seu viage des de Sierra Leona a Cuba, a bordo de l'embarcació espanyola L'Amistat prop de Puerto Rico en juliol de 1839, sent capturats poc despuix per un barco de l'armada nortamericana. La película s'estén des d'eixa data fins a l'any de 1841, quan són declarats lliures i se'ls dona l'opció de quedar-se en Estats Units com a ciutadans lliures o tornar al seu país. El llarcmetrage incorre en algunes incorreccions cronològiques, com el fet de que Martin Van Buren ya no era president dels Estats Units quan es va produir el fallo del Tribunal Suprem. Es tracta de la primera película de Spielberg dirigida per a la productora DreamWorks. Va rebre quatre nominacions als premis Óscar. La banda sonora va estar a càrrec del compositor John Williams, habitual colaborador de Spielberg.

Argumente

Un grup d'africans mendé són capturats en la costa occidental africana i traslladats a Cuba per a servir com esclaus en un barco portugués, el Tecora. Una volta en La Habana, són revenuts a dos negreros espanyols que els embarquen en una goleta cridada L'Amistat. En el camí, un dels presoners, cridat Cinqué, conseguix lliberar-se i lidera un tumult, matant a tots els tripulants espanyols, llevat a dos, a els qui obliguen a dur-los de regrés a Àfrica. Estos accedixen atemorisats, si ben totes les nits viran secretament el rumbo cap al nort. D'esta forma poc a poc el barco es dirigix cap a la costa este dels Estats Units i finalment és interceptat pels guardacostas d'este país. Els africans són encarcerats i acusats de l'assessinat dels espanyols. Durant el juí es demostra el seu transport illegal, pese a que els negreros espanyols aporten documentació falsa tractant de demostrar que eren d'orige cubà. L'importància d'esta controvèrsia radica que ya llavors tractats internacionals i les pròpies lleis d'Estats Units prohibien la tracta internacional d'esclaus, si be s'acceptava esta en els territoris en que ya existira. Per a demostrar el seu verdader orige, Cinqué relata davant el tribunal el seu rapte i les penalidades sofrides durant el seu seqüestre i transport a Amèrica junt al restant d'esclaus. El seu relat davant el tribunal de les tortures, els malos tratos i el fet de que 50 africans anaren tirats a la mar per falta de recaptes a bordo constituïx la part més dura de la película.

Tot això dona pas a una forta controvèrsia sobre el seu caràcter d'esclaus o d'hòmens lliures, entre els governs d'Espanya (regit en eixe moment per la reina Isabel II, que contava a penes onze anys d'edat) i Estats Units. Els seus defensors davant els tribunals argumenten que en el cas de que anaren considerats hòmens lliures els assistiria el dret a la llegítima defensa davant els seus seqüestradors i el seu juí per assessinat només procediria en cas contrari.

En vàries escenes s'evidencia la divisió social del país davant l'esclavitut i l'existència d'importants interessos econòmics que la sustentaven. Les postures esclavistes són defeses en el llarcmetrage per Arliss Howard, que interpreta al exvicepresidente John C. Calhoun, qui es queixa del tracte rebut pels estats del sur per part del govern federal i aplega a amenaçar al president dels Estats Units en una guerra civil. L'atra cara de la moneda l'expressa l'expresident John Quincy Adams, interpretat per Anthony Hopkins, qui actua com a defensor dels acusats davant el superior tribunal. Paradòxicament, Adams i Calhoun havien servit anteriorment com a president i vicepresident, respectivament, en un mateix mandat i abdós pertanyien al Partit Demòcrata-Republicà.

Per als reus, en canvi, es tracta de la lluita per un dret bàsic de la humanitat, la llibertat, que els du fins a l'última instància judicial, el Tribunal Suprem dels Estats Units.

Repartiment

Actor	Personage
Morgan Freeman	Theodore Joadson
Djimon Hounsou	Sengbe Pieh/Joseph Cinqué
Anthony Hopkins	John Quincy Adams
Pedro Armendáriz Jr.	General Baldomero Espartero
Nigel Hawthorne	Martin Van Buren
David Paymer	Secretari d'Estat John Forsyth
Pete Postlethwaite	William S. Holabird
Stellan Skarsgård	Lewis Tappan
Anna Paquin	Isabel II d'Espanya
Tomás Milián	Ángel Calderón de la Barca
Chiwetel Ejiofor	Alferes James Covey
Geno Silva	José Ruiz
John Ortiz	Pedro Montes
Darren E. Burrows	Tinent Richard W. Meade
Paul Guilfoyle	Advocat
Peter Firth	Capità Fitzgerald
Xander Berkeley	Ledger Hammond
Jeremy Northam	Juge Coglin
Arliss Howard	John C. Calhoun
Austin Pendleton	Professor Josiah Willard Gibbs
Matthew McConaughey	Roger Sherman Baldwin