Amfiteatre de Siracusa
El Amfiteatre de Siracusa va ser un amfiteatre del Imperi romà en Siracusa en Sicília, en l'actual Itàlia. És un dels restants millor conservats de la ciutat, i les seues ruïnes es troben en el Parc Arqueològic de Neapolis de l'antiga ciutat, en la part occidental de la ciutat actual.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]
L'amfiteatre de Siracusa es va construir en época romana, presumiblement en el II[1]Diverses estimacions ho han fet oscilar entre el I i el III.[3] Segons fonts antigues, ya en el I se celebraven espectàculs de gladiadors en la ciutat.[2][4] És possible que se celebraren en el teatre grec de la ciutat, adaptat en época romana a les diversions romanes (ludi circenses). És possible que es construïra quan el teatre es va quedar menut.[5] Una atra possibilitat és que l'amfiteatre s'haguera construït en vàries etapes, originalment en el I i en la seua forma actual en el II.[6]
En el XVI, les pedres de l'amfiteatre es varen utilisar per a fortificar l'illa d'Ortigia, de la mateixa manera que les pedres de varis atres edificis de la zona.[3] Les excavació|excavacions arqueològiques varen ser iniciades per Domenico Lo Faso Pietrasanta en 1839. Ha segut objecte d'exploracions relativament escasses i tardanes, i fins a 2012 seguia en gran part amagat per la vegetació. A sovint queda eclipsat pel més famós teatre grec. Hui en dia, l'amfiteatre està obert als turistes, pero solament en zones llimitades per raons de seguritat.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]
.jpg)
L'amfiteatre estava situat en la “ciutat nova” (Neápolis , nom grec de Siracusa), a l'est del Altar de Hierón, al surest del teatre grec. L'edifici tenia forma elíptica. Media aproximadament 140 m de llarc en direcció nort-sur i 119 m d'ample en direcció este-oest. L'arena central media uns 69,3 m de llarc i 39,2 m d'ample.[6] És un dels majors amfiteatres romans coneguts, sent l'amfiteatre de Verona solament llaugerament major. La part oriental del graderío estava excavat en la roca i l'occidental es va construir en pedra calcàrea extreta de les latomies, unes pedreres propenques. Estava dividit en tres parts, la primera per als ciutadans romans, la segona per a les famílies adinerades i la tercera per al poble.[1][3] Els assents duyen inscrits els noms de les persones a les que anaven destinats.[6]
Hi ha dos passadiços coberts que rodegen tota l'arena per baix dels assents, mentres que un tercer passadiç rodeja la part superior del monument i pot ser que tinguera un pòrtic en columnates en la part superior. Des d'estes passareles circulares, una série de passera radials permetien accedir als distints sectors de la cávea. [7]
Les entrades a l'arena es feyen pel nort i el sur. En el centre hi havia una gran sanga, originalment coberta, en dos passadiços laterals. Estava destinada a albergar part de la maquinària utilisada en l'espectàcul. Un mur de contenció recorria l'exterior de l'edifici, conectant les entrades dels espectadors i una série de sales i depòsits d'aigua.[1][3]
De l'amfiteatre es conserven quatre fragments de pedra calcàrea d'una inscripció monumental, segons Gentili,[8][9] Lugli la data en época augustea, mentres que Golvin la situa en época juliol-claudia.[10][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-11-25.
- ↑ 2,0 2,1 (1854).Dictionary of Greek and Roman Geography.Little, Brown and Company.Consultat el 2024-11-25.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Syracuse, Amphitheatre» (en en). Livius.org. Consultat el 2024-11-25.
- ↑ Tácito, Històries 13,49; Valerio Màxim, Facta et dicta memorabilia 1,7,8.
- ↑ «Roman Amphitheatre» (en en). Zainoo. Consultat el 2024-11-25.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «The roman amphitheater of Syracuse: a forgotten archaeological artifact» (en en). Acadèmia.edu. Consultat el 2024-11-25.
- ↑ (1973).Palladio, Rivista vaig donar storia dell'architettura.(23)
- 3-80.
- ↑ (1988) Epigrafia anfiteatrale dell'occident romà (en it), p. 119.
- ↑ «Zona Archeologica della Neapolis i Orecchio vaig donar Dionisio» (en it). Archivat des d'el original, el 2009-07-13.
- ↑ (1955).Studi minori vaig donar topografia antica.
- 98–101.
- ↑ Golvin, J.C. (1988). L'amphithéâtre romain. Essai sur la théorisation de sa forme et de ses fonction (en fr), pp. 15–116.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anfiteatro de Siracusa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.