Anar al contingut

Amfiteatre de Siracusa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Amfiteatre de Siracusa

El Amfiteatre de Siracusa va ser un amfiteatre del Imperi romà en Siracusa en Sicília, en l'actual Itàlia. És un dels restants millor conservats de la ciutat, i les seues ruïnes es troben en el Parc Arqueològic de Neapolis de l'antiga ciutat, en la part occidental de la ciutat actual.[1][2]

Història

[editar | editar còdic]
Restants de l'amfiteatre.

L'amfiteatre de Siracusa es va construir en época romana, presumiblement en el II[1]Diverses estimacions ho han fet oscilar entre el I i el III.[3] Segons fonts antigues, ya en el I se celebraven espectàculs de gladiadors en la ciutat.[2][4] És possible que se celebraren en el teatre grec de la ciutat, adaptat en época romana a les diversions romanes (ludi circenses). És possible que es construïra quan el teatre es va quedar menut.[5] Una atra possibilitat és que l'amfiteatre s'haguera construït en vàries etapes, originalment en el I i en la seua forma actual en el II.[6]

En el XVI, les pedres de l'amfiteatre es varen utilisar per a fortificar l'illa d'Ortigia, de la mateixa manera que les pedres de varis atres edificis de la zona.[3] Les excavació|excavacions arqueològiques varen ser iniciades per Domenico Lo Faso Pietrasanta en 1839. Ha segut objecte d'exploracions relativament escasses i tardanes, i fins a 2012 seguia en gran part amagat per la vegetació. A sovint queda eclipsat pel més famós teatre grec. Hui en dia, l'amfiteatre està obert als turistes, pero solament en zones llimitades per raons de seguritat.[6]

Descripció

[editar | editar còdic]
Graderío.
Sanga rectangular en el centre de l'arena.


L'amfiteatre estava situat en la “ciutat nova” (Neápolis , nom grec de Siracusa), a l'est del Altar de Hierón, al surest del teatre grec. L'edifici tenia forma elíptica. Media aproximadament 140 m de llarc en direcció nort-sur i 119 m d'ample en direcció este-oest. L'arena central media uns 69,3 m de llarc i 39,2 m d'ample.[6] És un dels majors amfiteatres romans coneguts, sent l'amfiteatre de Verona solament llaugerament major. La part oriental del graderío estava excavat en la roca i l'occidental es va construir en pedra calcàrea extreta de les latomies, unes pedreres propenques. Estava dividit en tres parts, la primera per als ciutadans romans, la segona per a les famílies adinerades i la tercera per al poble.[1][3] Els assents duyen inscrits els noms de les persones a les que anaven destinats.[6]

Hi ha dos passadiços coberts que rodegen tota l'arena per baix dels assents, mentres que un tercer passadiç rodeja la part superior del monument i pot ser que tinguera un pòrtic en columnates en la part superior. Des d'estes passareles circulares, una série de passera radials permetien accedir als distints sectors de la cávea. [7]

Les entrades a l'arena es feyen pel nort i el sur. En el centre hi havia una gran sanga, originalment coberta, en dos passadiços laterals. Estava destinada a albergar part de la maquinària utilisada en l'espectàcul. Un mur de contenció recorria l'exterior de l'edifici, conectant les entrades dels espectadors i una série de sales i depòsits d'aigua.[1][3]

De l'amfiteatre es conserven quatre fragments de pedra calcàrea d'una inscripció monumental, segons Gentili,[8][9] Lugli la data en época augustea, mentres que Golvin la situa en época juliol-claudia.[10][11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-11-25.
  2. 2,0 2,1 (1854).Dictionary of Greek and Roman Geography.Little, Brown and Company.Consultat el 2024-11-25.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Syracuse, Amphitheatre» (en en). Livius.org. Consultat el 2024-11-25.
  4. Tácito, Històries 13,49; Valerio Màxim, Facta et dicta memorabilia 1,7,8.
  5. «Roman Amphitheatre» (en en). Zainoo. Consultat el 2024-11-25.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «The roman amphitheater of Syracuse: a forgotten archaeological artifact» (en en). Acadèmia.edu. Consultat el 2024-11-25.
  7. (1973).Palladio, Rivista vaig donar storia dell'architettura.(23)
    3-80.
  8. (1988) Epigrafia anfiteatrale dell'occident romà (en it), p. 119.
  9. «Zona Archeologica della Neapolis i Orecchio vaig donar Dionisio» (en it). Archivat des d'el original, el 2009-07-13.
  10. (1955).Studi minori vaig donar topografia antica.
    98–101.
  11. Golvin, J.C. (1988). L'amphithéâtre romain. Essai sur la théorisation de sa forme et de ses fonction (en fr), pp. 15–116.


Referències

[editar | editar còdic]