Alts forns de Marbella

Els alts forns de Marbella varen ser el segon establiment siderúrgico d'Espanya, fundats en 1826. Es trobaven situats a 9 km de Marbella, província de Màlaga, en la marge dreta del riu Vert.

Història

Inicis

En 1826, durant el regnat de Fernando VII, es va promulgar el Real Aranzel General d'entrada de fruts, gèneros i efectes de l'estranger els efectes del qual proteccionistes favorien la producció siderúrgica espanyola. Beneficiant-se d'esta mida, aixina com de la demanda en Andalusia i Extremadura de productes com a instruments de labranza, flejes per a toneles, ancores o cadenes per a barcos, un grup d'empresaris varen impulsar en 1826 la creació de la ferrería de la Concepció. Este establiment industrial de tipo anglés inaugurat en 1828, contava en 2 rodes hidràuliques en el que treballaven 1084 hòmens i 836 acémiles. Els primers alts forns d'Espanya es varen posar en marcha en la localitat càntabra de Lierganes, com a començ de lo que serien les reals fàbriques d'artilleria de Lierganes i la Cavada. La primera fundició es va realisar en 1620, 80 anys abans dels de Ronda i 170 anys abans que els de Sagardelos per lo que la majoria de les notes en este sentit són errònees. Seria el segon de la seua classe en Espanya, solament per darrere de l'impulsat pel marqués de Sargadelos en Ribadeo de 1794. Els socis fundadors de la Concepció varen ser Manuel Agustín Heredia, Pedro Pablo Valle, Jaime Setta, Juan Mirasol, Juan Giró, Jorge Loring i Cía, Dumenge de Orueta Aguirre, Manuel Enríquez, López Lerdo i Cía i Francisco Antonio Elorza, com a ingenier. Ademés, alguns d'estos socis varen impulsar una segona ferrería ya que la participació majoritària en La Concepció la tenia Manuel Agustín Heredia. En setembre del mateix any 1828 entraria en funcionament este segon establiment, conegut com la ferrería L'Àngel. Aixina, els alts forns de Marbella estarien integrats per dos establiments, la fàbrica de la Concepció, o de dalt, i la fàbrica L'Àngel, o d'avall.

La Concepció (Marbella) i La Constància (Màlaga) i auge de la siderúrgia malaguenya

En l'assessorament del guipuscoà Francisco Antonio Elorza, militar expert en fundició i mines, Manuel Agustín Heredia decidix transformar el sistema de producció de la fàbrica de la Concepció. Per a això va edificar en 1833 una nova ferrería en la ciutat de Màlaga, la gran ferrería La Constància. A partir de llavors, per a la producció siderúrgica es va establir un sistema de producció indirecte, en l'ocupació dels alts forns de la Concepció que ampraven carbó vegetal i realisant en La Constància la pudelaació del arrabio en carbó mineral importat des d'Anglaterra en la plaja de Màlaga. La siderúrgia malaguenya de Heredia, en les seues dos ferrerías de Marbella i Màlaga, acapararia la producció nacional de ferro durant la década dels anys 30 per l'inoperància de la siderúrgia del País Vasc per la primera guerra carlista, un nou aranzel proteccioniste en 1931 i les millores tècniques que permetien millorar la seua producció i els seus preus. El gibraltareño Juan Giró tenia una important participació en L'Àngel i es va convertir en el seu director a partir de 1841. Seguint els passos de Manuel Agustín Heredia, va obrir també la fàbrica L'Àngel en la Malagueta per a seguir el mateix sistema productiu indirecte d'alts forns en Marbella i afino en Màlaga.

Desembocadura del riu Vert, des d'a on s'embarcaria el ferro dolç a La Constància per a la seua afino.

Este establiment pioner de l'indústria en Andalusia se sortien d'un ric jaciment de magnetita situat en Ojén, conegut com la mina del Peñoncillo, inscrit a nom de la Concepció. Ademés, amprava com a combustible el carbó vegetal obtingut de la tala dels monts de la propenca serra de les Apretaderas i serra Real, entre les que es trobaven les arrendades al comte de Luque, inicialment per un determini de dèu anys. Per últim, amprava la força hidràulica del curs d'aigua del riu Vert. Depenent de l'aduana de Marbella hi havia un fondeadero prop de la desembocadura de riu Vert per al transport marítim a la Constància i a l'Àngel, en Màlaga. L'activitat de carbonería en les serres que sortien a les ferrerías va ser molt important mentres que el seu transport ocupava a una gran part de la població de Benahavís.

el diccionari geogràfic estadístic de Pascual Madoz descriuria els alts forns en 1847, identificant el forn per a calcinació, dos forjes comunes, 4 estufes per a calfar l'aire, 3 màquines de vent, una roda hidràulica i una màquina de vapor. En honor a la primera ferrería del seu pare, Amalia Heredia Livermore, filla de l'industrial, li va posar La Concepció a la seua residència en Màlaga.

Pèrdua de competitivitat i cessació de l'activitat dels alts forns

A partir de 1860 comença l'espenta de la siderúrgia asturiana de la Fàbrica de la Felguera. En motiu del creiximent de La Felguera va ser que l'ocupació del coque com a combustible li permetia produir ferro dolç a la mitat del cost del produït en La Concepció de Marbella. En 1862 tanca la fàbrica de l'Àngel, o d'avall, per a reconvertir-se en fàbrica de farina fins a 1877. En 1868 La Concepció és comprada pels germans Malcolm de Glasgow l'interés dels quals es trobava únicament en l'explotació de les mines del Peñoncillo d'Ojén per a la seua exportació a Anglaterra. Varen construir el ferrocarril miner Sant Joan Batiste des de les mines Ojén primer fins a una esplanada en la plaja per a construir despuix i el moll de ferro per a la càrrega del mineral que s'inauguraria en 1872. L'explotació les mines d'Ojén per la Marbella Iron Ore Company Ltd. va continuar fins a 1934.

En 1915 el geòlec Dumenge de Orueta i Duarte va conduir els seus estudis sobre l'existència del platí en la zona de riu Vert des de les instalacions de la Concepció.

Patrimoni industrial de Marbella

Algunes de les instalacions de la Concepció es conserven en l'actualitat, en estat precari. S'identifiquen les instalacions dels alts forns, en tres forns en desigual estat de conservació, edificis anexos i l'emplaçament de la roda hidràulica aixina com indicis de canalisacions, camins i atres instalacions auxiliars a les que se li ha donat un us residencial. De la fàbrica de l'Àngel no queden testimonis, la zona va albergar posteriorment la colónia agrícola L'Àngel i en l'actualitat la barriada L'Àngel, trobant-se en una zona de Nova Andalusia intensament urbanisada.

En l'actualitat l'administració autonòmica i municipal propon la salvaguarda i posada en valor del patrimoni industrial de Marbella en la seua important contribució a història de l'indústria en Andalusia en la revolució industrial de el XIX. Eixemples d'estes actuacions són el Trapiche de Guadaiza, l'Alcoholera de Sant Pedro Alcántara i el Mas Miraflores.

Vore també

• Anex:Patrimoni Industrial d'Espanya

Bibliografia

• Ministeri de Cultura d'Espanya: Actuacions en el marc del Pla Nacional del Patrimoni Industrial.
• García Montoro, C. Màlaga en els començos de l'industrialisació: Manuel Agustín Heredia (1786-1846), 1978.
• Fernández, Álvarez i Portillo, Siderúrgia malaguenya en el sigle XIX. M.A.H.